Quan el Silenci es Converteix en Dolor: El Ghosting en les Relacions

M’imagino el silenci com una habitació buida. Una sala que abans estava plena de veus, de rialles i de complicitat, i que de sobte queda deserta. És això el que sents quan algú decideix desaparèixer sense avís: un buit que parla més fort que qualsevol paraula. 🔵 El ghosting és això: un silenci que fa mal.

Potser ja n’has sentit a parlar. Potser fins i tot l’has patit o, sense adonar-te’n, l’has exercit. Però què vol dir exactament fer ghosting? I sobretot, per què ens impacta tant?

Origen i Definició del Ghosting

El terme “ghosting” prové de l’anglès i significa literalment “fer-se fantasma”. És la decisió d’una persona de desaparèixer sense deixar rastre, sense donar explicacions, tallant de cop i volta tota comunicació amb algú amb qui estava establint un vincle. Pot passar en amistats, en l’àmbit laboral o familiar, però el context més habitual on en parlem és el de les relacions de parella i les cites.

No és només un adeu: és una desaparició. Un tall sec que deixa la sensació que tot allò compartit mai no va existir. I aquest és precisament el seu poder devastador.

La Desaparició Sobtada

El ghosting segueix una seqüència gairebé previsible: dues persones comencen a conèixer-se, intercanvien missatges, trucades, moments en persona. Tot sembla anar bé. Es construeix un vincle, hi ha il·lusió. I de cop, sense avís ni motiu aparent, un dels dos desapareix. Els missatges queden en blau, les trucades no es tornen, les xarxes socials es converteixen en un mur invisible. És com si mai hagués existit.

Aquest tall genera una paradoxa: la presència d’aquella persona continua viva dins teu, però la seva absència et colpeja a cada segon. ❤️ És una absència que pesa més que la presència mateixa.

L’Impacte Emocional del Ghosting

Incertesa i Desconcert

Quan desapareixen sense dir res, el que queda és un desert ple de preguntes. Què ha passat? He fet alguna cosa malament? Per què no mereixo ni una paraula? La manca de tancament —aquella “clausura emocional” que ens dona pau— es converteix en un buit que multiplica la inseguretat i l’ansietat.

El ghosting és un mirall cruel: ens obliga a mirar-nos i a dubtar de nosaltres mateixos. 🟡 “Potser no sóc suficient, potser no valc la pena.” Aquest és el diàleg silenciós que devora la víctima des de dins.

Cicatrius Psicològiques

Però no es queda en un mal moment. El ghosting deixa cicatrius que poden condicionar relacions futures. La por a tornar a ser abandonat pot aixecar murs de protecció. La confiança, que abans era espontània, es converteix en un terreny de batalla. Qui ha patit ghosting sovint es resisteix a obrir-se de nou, per evitar reviure la mateixa ferida.

🔵 El problema no és només que desapareguin, sinó que el dolor roman molt després que la persona ja no hi sigui.

Característiques del Ghosting

• Inesperat i dolorós: apareix de manera sobtada, deixant la víctima en estat de xoc.
• Sense explicacions: la manca de paraules augmenta el patiment, atrapant la persona en un bucle de dubtes i auto-recriminació.
• Impacte durador: la desconfiança i la inseguretat esdevenen companyes incòmodes en noves relacions.

En definitiva, el ghosting no és només un acte de desaparició. És un tall emocional que trenca vincles, confiança i fins i tot l’autoestima de qui el pateix.

Conclusió: El Silenci que Crida

Podríem dir que el ghosting és una manera de fugir, una covardia disfressada de silenci. Però és més que això: és una mostra de manca d’empatia, de dificultat per afrontar la pròpia vulnerabilitat i la responsabilitat emocional amb l’altre. I és precisament aquí on podem obrir els ulls: quan reconeixem el dolor que causa aquest comportament, també podem escollir no repetir-lo.

Va, sigues sincer… alguna vegada has desaparegut així? O potser encara recordes algú que et va deixar en silenci? 🤔

🔵 Junts ho podríem fer molt millor. El primer pas és parlar-ne, posar paraules allà on fins ara només hi havia absència. Només així construirem relacions més sanes, basades en el respecte i la comunicació honesta.

Variants del Ghosting: Com i per què desapareixen les persones?

No tot ghosting és igual. Hi ha maneres més brusques i altres més subtils, però totes comparteixen un denominador comú: el silenci imposat. 🔵 El que canvia és la manera de desaparèixer, i cada variant deixa un tipus de ferida diferent.

Ghosting Directe o Minighosting

Aquest és el més conegut i, potser, el més cruel. Es tracta d’una desaparició sobtada, un tall que arriba sense avís. La persona redueix de cop la comunicació fins a deixar de respondre del tot. Missatges que queden en llegit, trucades que mai no es tornen. De vegades, el tall és tan radical que implica un bloqueig immediat a totes les xarxes i canals de contacte.

• Curt i sec: la comunicació s’interromp d’un moment a l’altre, sense motius ni explicacions.
• Impacte brutal: qui rep aquest tipus de ghosting viu una sensació de trencament sobtat, com si el terra li desaparegués sota els peus.

És la variant que deixa més sensació d’irrealitat, de pensar: “Ahir hi érem, avui ja no.”

Ghosting Gradual

No sempre la desaparició és tan immediata. A vegades es produeix un retrocés lent i progressiu, gairebé imperceptible al principi. Les respostes arriben cada cop més tard, són cada vegada més curtes, buides de significat. Apareixen frases vagues com “estic molt enfeinat” o “no tinc temps”. La presència es va diluint, com una fotografia que perd color.

El resultat és el mateix: l’altra persona es queda amb preguntes sense resposta. Però aquí el desconcert ve acompanyat d’una espera que es fa eterna. ❤️ No saps si encara hi ha una oportunitat o si tot ja s’ha acabat.

Ghosting Indirecte o Passiu

Hi ha qui no desapareix del tot, però redueix al mínim la qualitat de la interacció. És una forma de ghosting més subtil i prolongada. La persona encara respon, però ho fa amb respostes escasses, automàtiques, sense interès real. És un “estic però no hi sóc” constant.

• Respostes buides: monosíl·labs, frases sense substància, converses que no porten enlloc.
• Excuses recurrents: quan toca trobar-se, sempre hi ha un imprevist, una excusa de feina, un “ara no puc”.
• Manca d’implicació: fins i tot quan hi ha trobada, l’actitud és apàtica i distant, deixant clar que el compromís emocional és zero.

Aquest tipus de ghosting desgasta a poc a poc. No és un tall sec, sinó una lenta agonia que porta, inevitablement, a què sigui la víctima qui acabi posant punt final a la relació. 🟡 És un silenci disfressat de presència.

Per què les persones fan ghosting?

Va, sigues sincer… alguna vegada has desaparegut així? Potser sense voler fer mal, simplement perquè no sabies com dir les coses. El ghosting no sempre sorgeix d’una intenció maliciosa. Sovint reflecteix més aviat les limitacions emocionals de qui el practica.

Reticència a donar explicacions

Molts eviten converses incòmodes. És més fàcil desaparèixer que assumir la responsabilitat de posar paraules al que senten. Però aquest “estalvi” personal es paga car: l’altre es queda amb totes les preguntes.

Evasió del conflicte

Hi ha persones amb una aversió enorme al confrontament. Davant el mínim problema, fugen. No volen ni sentir la paraula “discussió”. El ghosting es converteix en el camí ràpid per escapar del malestar.

Incapacitat per gestionar emocions

Quan les emocions sobrepassen, alguns prefereixen fugir abans que mirar-les de cara. El ghosting és, en aquest cas, una manera d’escapar-se d’ells mateixos. 🔵 No és que no puguin parlar amb tu: és que no poden parlar amb ells.

Baixa responsabilitat emocional

El ghosting és també una mostra de manca de consideració. Qui el practica no es fa càrrec del dolor que provoca. Prima la seva comoditat per sobre del respecte a l’altre.

Autoestima fràgil

Moltes persones amb autoestima baixa senten que no tenen dret a expressar el que pensen. Tenen por de quedar malament, de no saber explicar-se. I davant d’aquesta inseguretat, callen i desapareixen.

Estil de vida frenètic

Altres vegades, el ghosting es disfressa d’agenda plena. Persones amb vides accelerades que consideren que no tenen temps ni energia per mantenir un vincle. I així, desapareixen per “practicitat”.

Manca d’empatia i narcisime

I sí, hi ha casos més extrems: persones amb poca empatia o trets narcisistes. Aquí la desaparició és gairebé un acte de desinterès total, on l’altre no importa. 🟡 Només compta el propi desig.

Conclusió: darrere del silenci, hi ha límits personals

Quan entenem les raons del ghosting, no es tracta de justificar-lo, sinó de veure’n la naturalesa. Tots tenim límits i pors, però el silenci imposat mai no hauria de ser l’opció. El primer pas és reconèixer que fugir no és cuidar-se ni cuidar l’altre.

🔵 Junts ho podríem fer molt millor. El repte és atrevir-nos a parlar, encara que sigui incòmode. Perquè només quan posem veu al silenci, les relacions deixen de ser fantasmes i tornen a ser humanes.

Conclusió: Entendre el Ghosting

Per a qui opta pel ghosting, desaparèixer pot semblar la sortida més fàcil: ràpida, sense explicacions i aparentment sense conseqüències. Eviten la confrontació, no senten la necessitat de justificar-se ni d’afrontar els sentiments de l’altre. Però aquesta aparent solució no és tan senzilla com sembla. ❤️ El silenci no allibera: només deixa ferides obertes.

Comprendre les variants i els perfils de qui practica el ghosting ens ajuda a posar nom al que vivim. Quan identifiquem patrons, també podem identificar respostes. I és aquí on comença la transformació: quan deixem de buscar què hem fet malament i comencem a veure que la desaparició parla més de l’altre que de nosaltres.

Impacte i conseqüències del Ghosting

Efectes del ghosting en la comunicació

El ghosting perpetua patrons de comunicació insans. Qui el practica s’acostuma a fugir dels conflictes, a callar en lloc d’afrontar. Això impedeix créixer emocionalment i empobreix les relacions futures. No hi ha aprenentatge, només repetició. 🔵 Fugir del conflicte no és resoldre’l.

Impacte emocional en la víctima

Per a la persona que pateix ghosting, la ferida és profunda. La manca de tancament converteix el dolor en una espiral de preguntes: “En què m’he equivocat?”, “Què tinc de tan dolent perquè hagin marxat així?”. La víctima es queda atrapada en un diàleg intern que erosiona l’autoestima i genera culpa i inseguretat.

Però aquí hi ha una veritat incòmoda: 🟡 la desaparició no és un reflex del teu valor, sinó del límit emocional de l’altre. Quan entens això, el pes comença a canviar de lloc. No es tracta de tu, sinó d’algú que no ha sabut afrontar la realitat.

Per què es practica el ghosting?

Les raons són múltiples, però totes comparteixen una mateixa essència: evitar la incomoditat. La fugida es disfressa de silenci per no mirar de cara el que incomoda, fa por o sembla massa difícil de dir.

Evitar la incomoditat del rebuig

El rebuig és incòmode, tant per qui el dona com per qui el rep. Moltes persones no saben com expressar que ja no volen continuar i, davant l’angoixa d’haver de posar paraules, escullen desaparèixer. És una sortida que sembla més senzilla, però que deixa cicatrius en l’altre.

Manca d’interès

Quan la connexió es trenca o la il·lusió s’apaga, afrontar-ho pot resultar feixuc. Reconèixer que ja no hi ha atracció o interès implica assumir la pròpia vulnerabilitat i, sovint, també el dolor de l’altre. Per això alguns prefereixen callar i tallar per la via ràpida.

Por de fer mal

Sembla paradoxal, però de vegades el ghosting sorgeix del desig de no ferir. Pensar que és menys dolorós desaparèixer que dir la veritat. Però aquí hi ha l’error: el silenci no protegeix, agreuja. 🔵 No dir res també és una forma de fer mal.

Reflexió final

El ghosting no parla tant de qui el pateix com de qui el practica. Ens enfronta a les nostres pròpies pors: la por al rebuig, al dolor, al conflicte. Però també ens mostra un camí: el d’aprendre a posar veu allà on ens han imposat silenci. Quan reconeixem que no som responsables de les fugides dels altres, recuperem la nostra força.

Potser el ghosting és una realitat inevitable en una societat accelerada i plena de pantalles. Però també és una oportunitat per triar diferent. Perquè al final, 🔵 junts ho podríem fer molt millor, si ens atrevim a parlar, encara que sigui incòmode.

Factors Addicionals que Contribueixen al Ghosting

Estrès i excés de responsabilitats

Quan la vida pesa massa, fins i tot respondre un missatge pot semblar insuportable. Les persones aclaparades per la feina, la família o els propis deures poden sentir que no tenen espai per sostenir un vincle. Aquí, el ghosting apareix gairebé sense voler: primer s’ajorna una resposta, després una altra… fins que el silenci es fa massa gran per trencar-lo.

🔵 No és desinterès, és saturació. Però el resultat és el mateix: l’altra persona queda a la deriva, sense saber què ha passat.

El joc de poder

Hi ha casos en què el ghosting es converteix en una estratègia de control. El silenci com a arma, la desaparició com a manera de dominar. És una dinàmica desequilibrada, on una part gaudeix de tenir l’altra pendent, buscant respostes que mai no arriben. Aquesta manipulació és especialment dolorosa, perquè no només talla el vincle, sinó que genera dependència i submissió.

Resposta legítima davant el maltractament

No tot ghosting és acte de covardia. De vegades és l’única sortida possible. Quan hi ha maltractament, violència o toxicitat extrema, desaparèixer pot ser una manera de sobreviure. En aquests casos, el ghosting no és una fugida irresponsable, sinó un acte d’autoprotecció. ❤️ Marxar sense mirar enrere pot ser l’únic camí cap a la llibertat.

Aquests factors ens recorden que darrere de cada silenci hi ha un context. I entendre’ls és clau per veure la complexitat d’aquest fenomen.

El que passa a qui pateix ghosting

Inquietud i desconcert

Quan algú desapareix sense avís, el primer sentiment és la preocupació: “Estarà bé? Li ha passat alguna cosa?”. Aviat, aquesta inquietud es transforma en desconcert. Un dol inconclús, una absència que no es pot pair. 🔵 El buit pesa més que la presència.

Culpa i obsessió

L’efecte més comú és la culpa. Repassem converses, records i detalls, buscant on va començar tot a trencar-se. Aquesta obsessió es converteix en una càrrega mental, com un laberint sense sortida on cada camí porta a la mateixa pregunta: “Què he fet malament?”.

Manca d’explicació

El que més cou no és el silenci en si, sinó el buit de respostes. La ment humana busca tancar històries, entendre, concloure. El ghosting trenca aquest mecanisme natural i deixa un bucle infinit de recerca i auto-recriminació.

Impacte en l’autoestima

El ghosting erosiona la manera de mirar-nos. Et fa sentir descartable, prescindible. I aquesta sensació pot canviar radicalment com ens relacionem en el futur: més cautelosos, més desconfiats, menys disposats a obrir-nos. 🟡 És una ferida que ens ensenya a protegir-nos, però també ens pot tancar massa.

Estrategies per gestionar el ghosting

Desculpabilitza’t

El primer pas és entendre que no té res a veure amb tu. El ghosting parla de les limitacions emocionals de l’altre, no del teu valor. Ningú mereix ser tractat així. 🔵 No ets tu, és l’altre que no ha sabut sostenir.

Connecta amb les teves emocions

Permet-te sentir. Dona’t temps i espai per fer-te preguntes clau:

1. Com vull sentir-me en una relació?

   Quins sentiments busco quan estimo i sóc estimat?

2. Com m’ha fet sentir aquesta persona?

   És això el que vull? O mereixo molt més?

Aquest exercici no busca respostes immediates, sinó claredat. Quan veus que no vols el que t’han donat, ja has fet un pas enorme cap al teu propi respecte.

Cuida’t i escolta’t

En temps de dol, l’autocura és fonamental. Escolta el teu cos i les teves necessitats. Mima’t amb activitats que et nodreixin. Permet-te descansar, expressar-te, buscar el que et dona calma. 🟡 Cuidar-te no és un luxe: és una forma de tornar-te a posar dret.

Evita el contacte

El contacte zero és necessari. Tornar a buscar respostes només allarga el dolor. El tall és dur, però és també el principi de la sanació.

Demana ajuda

No has de passar per això sol. La teràpia pot ser un espai segur per entendre, processar i avançar. Sigui presencial o en línia, buscar suport professional és un acte de coratge i d’amor propi.

Reflexió final: el dolor i el camí de sortida

El ghosting fa mal, i molt. Et deixa amb emocions intenses i preguntes sense resposta. Però hi ha un camí: permetre’t sentir, no culpar-te i treballar en la teva autoestima. ❤️ El que et defineix no és qui ha marxat, sinó com decideixes aixecar-te després.

Gràcies al ghosting, pots descobrir qui vols tenir al teu costat i, sobretot, qui no. Al final, alliberar-te d’algú que no estava disposat a estimar-te amb honestedat és obrir espai perquè arribi algú que sí ho faci.

🔵 Junts ho podríem fer molt millor. Però per començar, fes-ho amb tu mateix.

Estrategies per Superar el Ghosting

No persegueixis qui t’ha fet ghosting

Ara és el moment de cuidar-te i posar-te al centre. Invertir energia en algú que ha triat desaparèixer només allarga el dolor. ❤️ El que necessites no és córrer darrere d’algú, sinó tornar a tu. Busca activitats que t’omplin, reconnecta amb les persones que t’estimen i deixa que siguin elles qui t’abracin quan tu et sents buit.

Accepta que la història no tindrà un final tancat

El ghosting deixa sempre un “què hauria passat si…”. Però aquesta porta ja està tancada. Insistir només et roba energia i et manté atrapat. 🟡 Acceptar que no hi haurà resposta és l’única manera d’avançar.

No investiguis les seves xarxes socials

Mantenir el contacte zero és clau. Revisar el que fa, amb qui surt o què publica només alimenta la ferida i la converteix en obsessió. 🔵 Deixar de mirar fora et permet tornar a mirar endins.

Aprèn de l’experiència

Assumir que algú t’ha fet ghosting no significa que tu no tinguis valor. Al contrari: és la mostra que aquella persona no estava preparada per sostenir el vincle. Recorda també que, de vegades, poden reaparèixer (el que avui es coneix com “zombieing”). Però tu ja tens la clau: no oblidar que un dia et van rebutjar.

Afronta la situació com una oportunitat

El rebuig no és el final. És una invitació a redescobrir-te, a obrir-te a nous cercles, a interessos que abans no havies explorat. 🔵 El rebuig és, sovint, un desplaçament cap al teu veritable camí.

Exercici: Afrontar i superar el ghosting

Pas 1: Reconeix i accepta les teves emocions

• Busca un lloc tranquil.
• Respira profundament i escriu en un diari tot el que sents (tristesa, ràbia, confusió…).
• Descriu cada emoció: com es manifesta i per què creus que apareix.

Exemple: Emoció: Tristesa. Descripció: Em sento trist perquè pensava que la relació tenia futur. Em fa mal que hagi marxat sense dir res.

Pas 2: No et culpis

• Escriu-te una carta com si fos d’un amic que t’estima.
• Recorda: el ghosting parla de l’altre, no de tu.

Exemple de carta:
“Benvolgut [nom], sé que pateixes, però no tens la culpa. El ghosting reflecteix més de l’altre que de tu. Mereixes respecte, amor i presència. No t’abaixis el valor.”

Pas 3: Busca suport

• Identifica tres persones amb qui compartir el que sents.
• Reserva moments per parlar-hi i escoltar els seus consells.

De vegades, només posar paraules davant algú de confiança alleuja més del que imagines.

Pas 4: Enfoca’t en l’autocura

• Fes una llista d’activitats que t’omplen: llegir, caminar, fer esport, cuinar…
• Dedica-hi temps cada dia.

🟡 Aquest és el moment de mimar-te. Recorda què et fa feliç sense dependre de ningú més.

Pas 5: Reflexiona i aprèn

• Anota les lliçons que t’ha deixat aquesta experiència.
• Pensa com establiràs límits i expectatives en el futur.

Exemples: – La importància de parlar obertament. – No ignorar senyals d’alarma. – Respectar els meus propis límits.

Pas 6: Visualitza el teu futur

• Tanca els ulls i imagina’t en un futur feliç, amb relacions sanes o gaudint de la teva pròpia companyia.
• Escriu-ho per tenir-ho com a guia i motivació.

Exemple de visualització:
“Em veig envoltat d’amics que m’estimen. Tinc una relació basada en confiança i respecte. Em sento valorat i visc amb gratitud.”

Conclusió

Superar el ghosting és un procés, no un instant. Es tracta de permetre’t sentir, de no carregar culpes i de reconnectar amb el teu valor. ❤️ El ghosting parla de l’altre, però la recuperació parla de tu.

Potser avui et sembla impossible, però amb temps, autocura i suport, aquesta ferida pot convertir-se en força. I el que avui et fa mal, demà pot ser el que t’hagi portat més a prop de tu mateix.

Bibliografia Recomanada

Si vols aprofundir en el tema del ghosting, les relacions i la gestió emocional, aquí tens algunes lectures que poden ajudar-te. Són llibres i recursos que et conviden a pensar, sentir i transformar, sense receptes ràpides però amb molta profunditat.

• “Attached”, d’Amir Levine i Rachel Heller – Una mirada clara a com els estils d’aferrament condicionen les nostres relacions.
• “M’enamoro del qui no em toca”, de Silvia Congost – Reflexió sobre relacions tòxiques i dependència emocional.
• “La por a l’abandó”, de Géraldyne Prévot-Gigant – Una exploració sobre el dolor de l’absència i com sanar-lo.
• “Setmanes a la intempèrie”, d’Andrew Solomon – Una mirada sobre el dol, la tristesa i les seves transformacions.
• Articles de psicologia relacional en revistes com Psychology Today o Verywell Mind, on trobaràs estudis actuals sobre el ghosting i les noves formes de vincle en l’era digital.

🔵 Recorda: llegir sobre aquests temes no substitueix l’acompanyament terapèutic, però pot ser un company de viatge valuós.

Preguntes Freqüents (FAQs)

Per què algú em fa ghosting si semblava que tot anava bé?

El ghosting sovint no té a veure amb tu, sinó amb les limitacions de l’altra persona per afrontar converses difícils. El silenci és la seva manera d’evitar el conflicte, encara que et faci mal.

El ghosting és sempre un acte de covardia?

No necessàriament. En alguns casos, pot ser una resposta legítima davant maltractament o situacions tòxiques. Però en la majoria de casos, sí que és un acte d’evitació i manca d’empatia.

Com puc deixar de sentir-me culpable després d’un ghosting?

Entenent que no és un reflex del teu valor. No és el que has fet o deixat de fer, sinó el que l’altre no ha sabut sostenir. 🟡 La culpa no és teva.

És recomanable buscar explicacions contactant amb la persona?

No. El més sa és establir contacte zero. Buscar respostes només et manté en el bucle del dolor. La sanació comença quan deixes d’esperar explicacions.

Com puc recuperar la confiança en futures relacions?

Amb temps, autocura i límits clars. Aprenent a escoltar-te, a respectar el que necessites i a escollir persones que també vulguin construir amb honestedat. 🔵 La confiança es reconstrueix des de dins.

Quan és necessari buscar ajuda professional?

Quan el dolor és persistent, quan et costa dormir, treballar o relacionar-te amb normalitat. Un psicòleg pot oferir-te eines per processar el dol i recuperar la seguretat en tu mateix.

Vols llegir més sobre temes relacionats?

Si aquest article t’ha remogut i vols continuar aprofundint en altres reflexions que toquen de prop les relacions humanes i les emocions, et deixo alguns temes que poden interessar-te:

• L’egoisme – Quan posar-se al centre és cuidar-se i quan es converteix en un mur que allunya.
• Aprofitar-se dels altres – Una mirada crua sobre la manipulació i els límits en les relacions.
• El rebuig – Entendre’l no com un final, sinó com una porta cap a noves oportunitats.

🔵 Segueix llegint una mica més. Potser trobaràs respostes allà on no esperaves.

📩 Vols que parlem amb calma?

Si has arribat fins aquí, potser estàs a punt de fer un canvi real a la teva vida.

🔵 T’escoltaré amb atenció, sense judicis, i buscarem plegats la millor manera d’ajudar-te.

Omple el formulari i et respondré personalment 💛

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

📩 Vols que parlem amb calma?

Si has arribat fins aquí, potser estàs a punt de fer un canvi real a la teva vida.

🔵 T’escoltaré amb atenció, sense judicis, i buscarem plegats la millor manera d’ajudar-te.

Omple el formulari i et respondré personalment 💛

Error: No s'ha trobat el formulari de contacte.

Vols fer un pas més? 🌿

• 📍 Demana cita presencial a Vic o online
• 🧠 Explora més articles del meu blog
• 📬 Subscriu-te a la newsletter
• 🏡 Visita la meva pàgina principal

---

📍 Psicòloga a Vic especialitzada en llibertat emocional i autoestima

La meva consulta és al centre de Vic, a prop de la plaça Major, l’estació i l’Hospital General.

Estic aquí per escoltar-te, sense judicis. Quan vulguis fer aquest pas, hi seré.

🟡 Cuidar-te no és una debilitat, és una decisió valenta.

♥️ Gràcies per ser aquí i per confiar en el teu camí.

La desaparició sobtada d’algú afecta el vincle; ho abordem a teràpia de parella. També et pot ajudar llegir sobre el sentiment de rebuig i com funciona l’apego emocional.