Centre de Psicoteràpia cognitiva
Psicòleg a Vic MariCarme M. Moliné
Autoestima | Teràpia de Parella | Dependència Emocional
Si Pateixes Problemes amb la Teva Parella, Tens Poca Autoestima o Estàs Vivint una Relació de Dependència Emocional que et Fa Patir Molt i No Saps Com Sortir-ne, Et Puc Ajudar.
T´has TRENCAT?
Tu et POTS reconstruir i jo et puc ajudar en el COM
Em dic MariCarme i sòc Psicòleg a Vic i TU POTS!
La teva vida és teva i és valuosa i no hauries de regalar-la a ningú.
Comparteix-la si et ve de gust, però no permetis que ningú te la robi, ni deixis de viure per algú.
Sols tens una vida i tens l’obligació de viure-la intensament i tenir una sòlida autoestima és un primer pas vital.
Potser és el moment de valorar si estàs vivint la teva vida, la vida d’una altra persona o la vida que volen que visquis.
MCARME M. MOLINE
Psicòleg a Vic
"He cometido el peor de los pecados que un hombre puede cometer. No he sido feliz."
És un fragment del poema de Jorge Luis Borges “El remordimiento”
Psicòleg a Vic
Mai desaprofitis una cosa que sigui valuosa
T'he imaginat trencat, però també t'he imaginat recomponen-te, lluitant per tornar a somriure i fer un pas al davant, per tornar a viure una vida, que és la més valuosa de les possessions que tens.
Psicòleg a Vic
Com treballarem junts?
Mai desaprofitis la teva experiència. Això del que tant pateixes és la teva més gran fortalesa. Si necessites una Psicòloga a Vic junts podrem avançar.
Transformaràs el teu patiment en un repte.
Has patit, i al llarg de la vida patiràs moltes més vegades si vius una vida intensa i que valgui la pena.
Amb la psicoteràpia adequada seràs capaç de transformar aquest dolor en il·lusió, el teu patiment en experiència, la teva ferida en la teva millor arma per la felicitat que aconseguiràs després, en un futur pròxim.
Aprendràs amb mi i amb les eines psicològiques adequades a tenir l’absolut convenciment que l’esperança i la il·lusió t estan esperant i entendràs que renunciar a viure no és una opció ja, per a tu.
Entendràs a travès de la psicología de la teva ment que aquest patiment que tant mal t’està fent ara és una magnífica oportunitat per créixer.
Aprendràs a canviar el teu paradigma mental
La teva ment ha d’entendre i la meva feina com a psicòloga a Vic , es ajudar-te a que vegis que cada adversitat et regala una lliçó que necessites aprendre i que no has de desaprofitar aquest gran tresor, que és bàsic i et serveix per ser feliç
Aprendràs a sentir que mereixes viure intensament i amb la teràpia adequada aprendràs a ser feliç de nou, a estimar,a riure, a cantar.
Mereixes tornar a gaudir i a emocionar-te de nou. Aprendràs del que ha passat i et donaràs una segona oportunitat, una tercera oportunitat i tantes oportunitats com necessitis.
Però no oblidaràs mai que ja no pots, no desaprofitar ni malbaratar més el més valuós que tens… la teva vida.
Psicoteràpia a Vic
Psicològa a Vic
Hola, sóc MCarme M. Moliné psicòleg a Vic del Centre de Psicoteràpia Cognitiva.
Sóc psicòleg clínica generalista , docent i experta en entrenament estratègic, amb més de 20 anys d’experiència i amb molts pacients atesos amb èxit.
Se’m coneix a Vic per ser una de les principals representants de la teràpia breu estratègica evolucionada del psicòleg Giorgio Nardone i per solucionar els problemes dels meus pacients en un temps breu i de forma eficaç i sense recaigudes.
A la meva consulta de Vic tracto a pacients adults, parelles, a nens i adolescents.
Sóc experta en dependència emocional, autoestima i terapia de parella.
Treballo molt amb problemes de parella, familiars i trastorns evolutius.
Treballo amb un model d’intervenció breu i focal
És un model on es defineix el problema a resoldre acordat entre pacient i psicòleg, i es produeix un canvi fins a la resolució total del problema en un nombre molt reduït de sessions.
Psicoteràpia Cognitiva
Aquest tipus de psicoteràpia està indicada per a qualsevol problema psicològic i emocional que invalidi les capacitats per al pacient o el seu entorn i es dirigeix tant a adults com a adolescents i nens.
Psicòleg a Vic
Els meus eBooks
Si fas clic, a sobre la imatge de cada eBook, te’ls pots descarregar totalment gratis.
No has de deixar cap dada personal, ni res, sols vull que et puguin ser d’utilitat.
Com a experta en el meu camp he escrit diversos eBooks que t’ajudaran en totes aquelles qüestions relacionades amb la dependència emocional, l’autoestima i les emocions.
Hem d’entendre que el concepte de parelles felices no existeix ben bé, sinó que tenim persones felices que estan en parella, perquè és molt difícil que una parella sigui feliç si els dos membres no ho són individualment i prèviament a l’inici del vincle.
Aquí teniu el meu darrer Ebook, en aquest treball us intento explicar tot allò que ens porta a la dependència emocional i com sortir-ne, la dependència emocional és una de les relacions tòxiques més habituals que tots hem patit i que és una font de molt patiment.
Nous continguts
Si vols que els meus nous continguts t’arribin automàticament al teu e-mail, aquí, sí que m’hauries de deixar el teu e-mail.
Intentaré ajudar-te i ho faré amb rigor científic i humà.
Si estàs percebent situacions de la teva vida que et generen malestar, inquietud o preocupació pots necessitar ajuda psicològica .
Si et sents bloquejat en l’acció,
És a dir, no aconsegueixes fer les coses com solies fer abans o reacciones d’una manera inadequada,seguiràs percebent d’una manera negativa la realitat i la situació que t’està fent patir.
Jo ajudo a que puguis amb les meves sessions de psicoteràpia a reconstruir la teva realitat perquè després en puguis gaudir-la.
Ajudo a canviar els punts de vista quan puguis percebre una situació com a problemàtica.
Si et sents bloquejada pots trobar la solució a una determinada situació.
Si tots els intents de solució que has utilitzat per afrontar una problemàtica no han funcionat, has de saber que el problema pot ser en relació a un mateix, en relació als altres o en relació al món que t’envolta i jo et puc ajudar a que ho comprenguis i puguis posar remei.
Si no saps quina és la solució al seu problema que et fa patir o te’s difícil de posar-la en pràctica o mantenir-la en el temps, et bloqueges i necessites eines que t’ajudin a superar i a aconseguir un determinat objectiu o solucionar un problema.
Si et sents bloquejat o bloquejada i tampoc actues ni reacciones amb fluïdesa a causa dels obstacles que et trobes, és a dir, per la dificultat de gestió de la seva situació, és llavors quan algú extern i experimentat et pot ajudar al fet que tu mateix trobis el camí de sortida.
També et puc ajudar a formular bé els objectius i acompanyar-te perquè gestions eficaçment totes les dificultats que et trobis fins a arribar al final d’on tu t’hagis plantejat arribar.
També t’ajudaré a què harmonitzis adequadament les teves possibilitats reals amb les teves aspiracions legítimes.
Com a psicòloga professional, considero que el millor psicòleg és aquell que tracta un determinat problema o trastorn de la millor manera per cada pacient.
És per això que en el meu Centre de Vic treballo a través de la Teràpia Breu Estratègica però també utilitzo i integro Teràpies de fonts de molt diversa procedència si bé amb resultats contrastats i empíricament provats.
M’agrada centrar-me en com funciona el problema en lloc de les causes d’aquest.
Així, abordem d’una manera molt més ràpida la teva solució.
Treballo com a Psicòloga a Vic des de fa ja uns anys i he tractat a moltes persones amb resultats molt bons.
Psicòleg a Vic
Tu saps per què pateixes però no saps que fer per deixar de patir, oi?
Saber el per què no és mai suficient
Per què no és suficient el coneixement, la raó, sinó l aplicacio d’aquest coneixement i per això cal que algú t’acompanyi en aquest procés.
Tens dret a donar-te una segona oportunitat, tens dret a entendre perquè et trobes així i perquè has arribat aquí però encara tens més dret a començar de nou, però no igual com has arribat si no més savi, més fort, més lliure.
Patir i aprendre del patiment
Si no ets capaç d’entendre la diferència entre patir i aprendre del patiment per no tornar a patir igual i pel mateix motiu no haurà servit tot plegat de res.
La vida és una successió de caigudes i de tornades a la vida de nou i tornaràs a caure i aprendràs a què no passa res perquè et tornaràs a aixecar i tornaràs a caure una i una altra vegada i moltes vegades més però no importarà ja més, perquè el que realment importa és que no et rendeixis a viure intensament ni a aprendre coses noves ni a emocionar-te de nou perquè hauràs après a aixecar-te una vegada mes i cada vegada que ho facis seràs més savi , més fort, més lliure i més feliç.
En tot això consisteix el procès que et convido que fem junts, la meva feina com a Psicòleg a Vic és un regal perquè veig en tu la fortalesa que tens a dins i que és la que, quan tu la vegis també, puguis aixecar-te de nou més renovat que mai.
Psicòleg a Vic
Has patit? D'acord, és un bon senyal que vius una vida.
I que has après?
Aquí és on hem d’arribar.
Això és l’única cosa important a la fi, i una vegada apresa la lliçó que t’ofereix la vida gràcies al patiment, és no mirar més enrera.
Una vida plena t’està esperant aquí al davant! I el acompanyament psicològic en assolir objectius o coaching és un bon cami de partida.
Alliberat de tot allò que has cregut a la vida que et fa patir i que per tan a TU no et funciona per a viure en pau.
Hauries de rebutjar els pensaments que et fan patir o que no et són útils per ser feliç, perquè a veure, el que tu penses, el que tu creus t’hauria de portar allà on tu voldries anar i si no t’hi porten, és que no et valen i les hauries de transformar.
El que és primer és prendre consciència que aquesta manera de pensar et perjudica i si en prenem consciència, ja ens ajuda a trencar patrons de conducta que no ens porten a la pau.
Testimonis
Psicòleg a Vic
Que diuen els meus pacients?
Parlem?
Preguntes més freqüents que em fan els meus pacients
Psicòleg a Vic
Centre de Psicoteràpia Vic
Per què pateixo?
Jo els contesto amb una altra pregunta. Penses bé? Et parles bé? Com pots saber si el que penses sobre el que et passa és veritat?
El que penses TU sobre tu mateix, el que penses TU sobre el que et passa, el que penses TU sobre que fan o són els altres i sobre el que per TU és el món, has de saber que no és del tot veritat, és sols una opinió. La TEVA opinió.Però és certa?
Fes-te aquesta pregunta i respon sincerament.
El que tu penses sobre tu i la teva realitat t’alegra o t‘amarga la vida?
Has de saber que el que tu creus sobre qui ets tu, que fas i si ho fas bé o malament , com ets, qui són els altres i com són i en definitiva que és i com és el món no té per què ser una opinió verdadera.
Has d´entendre per començar un fet incontestable.
Cadascú interpreta els missatges que rep de l’exterior en funció de les seves pròpies idees, en definitiva en funció de com un pensa sobre un fet o una circumstància determinada i generarà dins seu uns efectes de pau i felicitat o de tristesa i angoixa i els fets poden ser exactament els mateixos.
Com penses? És fàcil de saber. Ets feliç? Estàs en pau? Estàs content? Si és així possiblement sigui perquè estàs pensant bé.
Si et sents desgraciat, angoixat, trist, deprimit. Possiblement hauries de revisar com estructures els teus pensaments i els teus pensaments sols depenen de TU!
Psicòleg a Vic
Per què estic trist?
Primer hauries d´entendre un concepte clau: La teva mirada.
Anem al exemple més típic de tots els típics. Quan veus un vas amb aigua fins a la meitat, com el veus? Mig ple o mig vuit?
I després entendre que patir com a forma de vida no és una opció. Mai hauria de ser una opció per a TU.
Viure en pau amb nosaltres és un repte meravellós i vist com vivim sembla que no és fàcil, gens fàcil perquè en realitat el patiment és l’absència de saber pensar bé i ho dic sense voler ofendre a ningú.
Ens cal urgentment aprendre a pensar bé, perquè moltes creences socials ens fan patir bàsicament perquè són falses, perquè de ser certes no ens farien patir i per això necessitem tornar a aprendre a pensar, tornar a aprendre a mirar-nos a nosaltres, als altres i al món amb uns altres ulls i que ens ajudi tot plegat a viure més amb pau.
Primer de tot hauríem d´identificar quins són aquells pensaments que ens fan patir i a través d´aquests pensaments sabrem en què creiem i cal analitzar en profunditat si el que creiem ens ajuda a viure o ens limita.
Les emocions i els sentiments ens solen confondre, i en canvi de regir la nostra ment pel que hauríem de pensar, els que sentim ens distreu i ens porta a llocs que no hauríem d´anar.
El que hauria de regir la teva vida i la teva manera de pensar és el teu convenciment a ser feliç tal com ets i amb el que tens perquè ni ets un altre ni tens més que el que tens i buscar el màxim bé per a totes les persones que t´envolten al marge de com siguin, pensin o facin.
Psicòleg a Vic
Els altres em fan mal!
Jo els contesto amb una altra pregunta.
Saps quin és el veritable significat de l’amor ?
L’amor neix de la comprensió i a més es pot forçar.
I si comprens a l’altre, ja no desitjaràs altra cosa que sigui, faci o pensi el que l’altre vulgui des de la seva llibertat, inclús renunciaràs al desig que t’estimin, o de ser qualificat de bo o que t’aprovi ningú.
El que és normal és creure en determinades coses, pensar de determinada manera i quan la vida o les persones no s’ajusten al que pensem o esperem d’elles, tendim a part de patir, a culpar-nos o a culpar als altres com a responsable dels nostres mals i en cap cas qüestionem que pot-ser, no ets ni tu, ni l’altre ni la vida el responsable del teu patiment sinó el que tu penses sobretot plegat.
Desviem l’atenció d’on està el problema o la causa del nostre patiment, perquè no està en nosaltres quan les coses no ens surten bé perquè normalment fem les coses tan bé com sabem i podem, no està en els altres quan les coses no ens surten bé, perquè els altres fan les coses tan bé com saben i poden prioritzant el seu interès com tu hauries de prioritzar el teu, no està en la vida quan les coses no ens surten bé, perquè la vida és la que és i no ens deu res a ningú.
La causa real del nostre patiment està en com pensem o en el que creiem que hauria de ser o passar quan passa una altra cosa que no ens beneficia o no ens agrada.
Primer caldria anotar i identificar totes aquelles suposicions que ens incapaciten, en canvi sols de patir-les i una vegada identificades és quan les podrem transformar.
Si allò que pensem ens ajuda a tenir una bona vida genial! Però si el que pensem ens fa patir, ens fa sentir culpables o ens fa jutjar malament als altres o a la vida cal revisar el nostre sistema de pensaments i idees preconcebudes sobre nosaltres, els altres i el món a fons.
Una vegada identificades aquestes presumpcions, hauríem de veure quina base tenen i entendre perquè pensem així i no d’una altra manera.
I veurem que moltes d´elles sols es basen en una opinió personal d’algú, dels nostres pares, d´algun professor, de la religió que ens van ensenyar de petits , de la publicitat, d´alguna pel·lícula, d’alguna cançó o simplement perquè és el que veiem que fan els altres.
I veurem que la base en el fet que se sustenta la majoria de les coses que pensem que ens fan patir no són tant solides com pensem sinó més aviat el contrari.
És per això que si una idea ens fa patir l’hauríem de transformar en una altra creença que si ens permetés viure més en pau i ens permetés anar on realment volem anar i ser més feliços.
No pensem massa en els nostres pensaments propis que ens amarguen la vida i pensem que és una situació o una persona la que ens amarga la vida i malauradament per nosaltres anem bastant equivocats.
Psicòleg a Vic
Psicòleg a Vic
És normal a la vida, patir?
Pensem que el més normal és que la vida ens porti problemes contínuament i pensem que el patiment és normal a la nostra societat i a més la culpa de tot plegat la tenen els altres amb el seu egoïsme, la feina, la societat, la política o inclús nosaltres mateixos que som uns inútils i uns perdedors.
I aquí és on comença el canvi.
Quant som capaços d’entendre que en canvi de culpar als altres, a la vida o a nosaltres mateixos de tots els nostres mals el que hem de fer és responsabilitzar-nos nosaltres mateixos de tot plegat i sobretot del que pensem, del que creiem i de si estem pensant i creient correctament.
El canvi s’inicia quan ens responsabilitzem de les nostres pròpies creences que són realment les que ens limiten i ens amarguen la vida.
Si el meu món funciona bé i la meva vida és plena i joiosa no cal que revisi res.
És igual com quant vaig a un museu molt important d’art i valoro, gaudeixo i m’emociono en cada una de les obres que allà s’exposen, però si no entenc cap de les obres que allà s’exposen ni en gaudeixo ni les sé valorar i molt menys entenc que algú pugui pagar sumes de diners importants per poder-lo gaudir cada dia a casa seva cal que revisi algunes coses, hi hauria d´aprendre una mica d’art. Oi?
Tots tenim moltes conviccions, opinions, suposicions, presumpcions, sensacions, creences, pensaments, sentiment i idees i està bé.
Però hauríem de revisar aquelles que ens fan patir, perquè patir no hauria de ser una opció, patir no és el destí de les persones humanes, el destí que hem de voler per nosaltres i per tots és ser feliços aquí i ara.
Qualsevol cosa que em faci patir és que jo no estic entenent quina és la realitat sota la qual estic vivint aquesta experiència.
La veritat ens farà lliures diuen els savis, però si després de creure una cosa, d’entendre una cosa, d’interpretar una cosa no hem sento lliure, no hem sento bé i en pau, és que no és veritat. I per tant l’he de revisar.
He de revisar les coses que crec i que no són veritat, perquè la meva vida ha d’estar en pau, s’ha d’ omplir de pau.
I aquí és on entra el gran mestre que es diu patiment, el patiment ens indica quins són aquelles conviccions, opinions, suposicions, presumpcions, sensacions, creences, pensaments, sentiments i idees, que a nosaltres no ens valen, que per nosaltres no són veritat i que hauríem de revisar i transformar.
Psicòleg a Vic
Per què sento que abusen de mi?
A tots ens agrada ajudar als altres, a tots ens agrada sentir-nos bones persones, a tots ens agrada sentir-nos aprovats i reconeguts però massa vegades amb la millor de les intencions acabem patint.
Massa vegades ens passa que a les persones que ajudem s’acaben acostumant i es pensen que és la nostra obligació, i no és veritat.
Per nosaltres no hauria de ser una obligació ajudar ni tampoc sentir-nos obligats a ajudar, moltes vegades ens passa , sobretot amb persones properes que a més ens diuen que ens estimen solen creure’s en drets i n’hi ha que abusen.
L’empatia que en principi és una qualitat que és la capacitat de posar-te al lloc de l’altre a vegades és un desastre vital.
És fatal per la persona empàtica,és una desgràcia i una injustícia per ell perquè a través d’ella és fàcilment manipulable.
Com Psicòleg a Vic puc dir-te que a vegades és molt bo inhibir l’empatia i per fer això la millor estratègia és pensar en un mateix i connectar amb les pròpies necessitats i donar-se’n conte que són tan importants com els de la persona que tens al davant.
Cal deixar de veure i escoltar a l’altre, perquè quan el veus, el mires, el sents, veus la seva comunicació no verbal , empatitzes i deixes de pensar en tu mateix i et porta al fet que l’altre pugui abusar.
Malauradament hi ha persones que abusen i en mans maquiavèl·liques la teva empatia et pot portar a un forat vital .
De tant en tant cal desconnectar la teva empatia, l’altre no importa, sols importes tu, perquè ja n’estàs fart, ja estan abusant i si no ho controles, acabaràs amargat total i això sí que és una autèntica falta de respecte cap a tu.
Desconnecta de la teva empatia amb segons quina gent i comença a respectar-te a tu .
Són tan justes les teves necessitats com els de qualsevol altre.
Diuen que l’egoisme és dolent però no sempre.
Ser egoista per salvar-te a tu mateix d’aquesta sensació d’angoixa, d’obligacions,d’abús ,d’algunes persones properes que diuen t’estimen,és posar distància, és marcar els límits i això sempre és bo.
Marcar límits, costa, com costa dir no però és necessari per a la teva supervivència i alegria vital.
Si un és intel·ligent emocionalment , és empàtic i percep les emocions de la persona que està al teu costat però també ets intel·ligent quan primer percep les teves emocions que et diuen que és el que et convé i que no.
Jo parlaria de justícia que és millor que parlar d’egoisme.
Ens hem de preguntar? L’empatia porta a la justícia? Doncs no sempre, perquè quan l’empatia no et porta a la justícia tant per l’altre com per tu, hauríem de desactivar la, perquè en el fons el que haurien de ser els nostres actes és que fossin justos i sobretot respectuosos cap a nosaltres mateixos.
Ser fidel al teu mateix no és ser egoista, és ser ètic.
No pots empatitzar amb tothom, les necessitats egoistes de l’altre no sempre són justes ni ètiques i menys quan suposen un perjudici per a tu.
Psicòleg a Vic
Per què s'en va l'amor?
Jo els contesto amb una altra pregunta. En què has basat la relació amb la teva parella? En el físic? En l’atracció?En la passió? En la diversió? En la necessitat?, En la dependència? En la por? En l’obsessió? En l’admiració? En la compassió? En el control?
En l’amor? Va haver-hi algun dia AMOR real en la relació? Has de saber que en cap d’aquests motius que prèviament t’he comentat és suficient ni convenient perquè una parella funcioni correctament a més, la vida planteja escenaris que posen a prova la parella i en molts casos porten a la tensió i en molts casos si la base no és l’adequada a un trencament.
L’amor s’en va quan la base en la qual es basava no era l’adequada, les circumstàncies també influencien, però sobretot no elegim bé a l’objecte del nostre amor ni per descomptat ens elegeixen bé.
Hi ha mil motius més del perquè s’en va l’amor, elegir bé és molt important, però les evolucions personals posteriors, la comunicació entre la parella i mil altres factors també influeixen.
Ara bé l’amor se’n va quan la relació deixa de ser feliç per algun dels dos membres de la parella. És tan senzill i complicat com això.
Si una relació de parella no és feliç per tu per més que tu estimis l’altre, per respecte a tu hauries de dir-li adéu (si tens clar i saps i tens autoestima) però si no et respectes tu i per amor a l’altre segueixes en una relació que no et fa feliç estàs creant l’efecte contrari al que pretens.
Si estimar s algú és sumar-li felicitat. Si tu no ets feliç que li pots sumar? Acabaràs fent-li el contrari al que pretens amb la millor de les intencions i el faràs patir.
Si una relació no et fa feliç i estimes l’altre, desitges la seva felicitat i sols dient-li adéu li donés aquesta opció, si et quedes com ets infeliç , sols li acabaràs sumant el que tens per més que fingeixis el contrari, sols li aportaràs infelicitat, la teva.
Si una relació no et fa feliç per més que estimis l’altre si li desitges el millor, li has de dir adéu, quedar-se és fer-lo patir.
Quedar-se amb les millors intencions és fer-li viure un amor de mentida “feliç” a curt termini i fer-la patir com tu pateixes ara a mitjà i a llarg termini i que la relació es torni tòxica.
Perquè si no ets feliç, sols li sumaràs el que tens.
Molta gent no entén que l’amor és felicitat i pau.
Si el teu amor no li suma felicitat a l’altre, el teu amor ha de servir per no restar-li felicitat i per això cal dir-li adéu.
Si t’estimes bé ho tens clar i no tens dubtes: Si no sóc feliç en una relació i he esgotat tots els mitjans per revertir la situació i no s’ha pogut el que he de fer és dir adéu a la relació amb tot el respecte possible, però fer-ho.
Si estimes l’altre més que t’estimes a tu la conclusió hauria de ser la mateixa.
Però si no tinc una bona autoestima ,tendim a confondre’ns i prenem decisions inadequades amb les millors intencions.
Moltes vegades pensem: ” Em quedo en una relació que no em fa feliç perquè l’estimo i m’estima encara que jo no sigui feliç, perquè així almenys ell o ella no patirà i jo no em sentiré culpable“
Però és un gran error i crea un efecte bumerang de signe contrari, si l’estimo i la relació no em fa feliç precisament perquè la estimo i desitjo la seva felicitat li he de dir adéu.
Sí que la faré patir a curt termini però si em quedo li estalvio un patiment a curt termini però li perpetuo i asseguro un patiment a llarg termini perquè si no sóc feliç, seré infeliç i una relació és la suma del que teniu i que en el fons és el que podeu aportar i si ets infeliç sumaràs infelicitat i si estimes a algú, que vols per ella?
Felicitat a llarg termini o una felicitat de mentida a curt termini?
Si una relació no és feliç i fàcil i confortable i autèntica per tu,en tots els casos pel bé teu i pel bé de l’altre li has de dir adéu.
A vegades les millors intencions fan els pitjors mals.
Tan si tens una bona autoestima que en aquest cas no et serà difícil prendre la decisió adequada, com si no la tens, que és el que passa en la majoria de casos, si en una relació no ets feliç, digues adéu per més que estimis a l’altre persona.
L’amor no és fer mal a ningú, l’amor és felicitat sinó, no és amor, és una altra cosa que no hauríem de voler per ningú i menys per nosaltres i per la persona que diem estimar.
Psicòleg a Vic
Psicòleg a Vic
Com puc posar fi a una relació de la millor manera possible per les dues parts.
El tema és dur i difícil, deixar a una persona que has estimat molt i que segurament segueixes estimant però de diferent manera i començar a viure la teva vida sense ella.
La situació és molt dolorosa per a les dues parts, generalment el que és deixat sembla que pateix més però el que deixa assumeix una responsabilitat important en haver de decidir que ha arribat el moment d’acabar la relació i en molts casos el patiment és inclús major perquè a més de tot plegat li apareixen emocions de culpa i remordiments i en molts casos la sensació que igual s’equivoca en prendre aquesta decisió.
Una relació ha de ser fàcil i feliç per a les dues parts, hauria de sumar i també ser convenient pels dos, a més una bona compatibilitat i una bona sensació d’equip és molt convenient i agradable, però quan la comunicació ja no és possible i la poca que hi ha es torna en discussió i la discussió en baralles i s’instal·la la tristesa, la soledat i la incomprensió i sobretot una profunda sensació de buidor és el moment de parar.
No hi ha pitjor soledat que la que sentim quan estem acompanyats i quan algú sent això és el moment de prendre una decisió, no podem esperar que les coses es resolguin soles.
Si sentim tot això i no veiem solució possible, hem de prendre una decisió i hem de prendre-la després d’un marge de temps de recapacitació profunda ,però hem de prendre-la, sabent que hi haurà una etapa de dol que no és més que l’acceptació d’una nova situació i realitat i que per la meva experiència sempre després del dol si es fa bé, apareix una nova etapa molt millor pels dos membres de la parella.
Les relacions que estan trencades s’acaben sempre, trigaran més o menys , però trigar més del compte ,és perdre un munt d’energies, és perdre altres persones i perdre molta confiança en l’amor que si funciona i que si funciona bé dóna moltes energies positives.
No acabar una relació que està acabada és un dels pitjors problemes que em trobo a la consulta, una relació acabada que no ha acabat és una situació que causa molt patiment als dos membres de la parella.
El problema és que no estem entrenats per a aquesta presa de decisions i al llarg de la vida ens tocarà prendre-la de mitja unes 5 vegades (és la mitjana europea).
El que deixa sent culpa, pors, dubtes, es qüestiona si serà una cosa passatgera, pensa que potser no està actuant bé, recorda els bons moments i dubta i la persona que és deixada se sent abandonada, inestable, sense autoestima.
És una situació greu i de molt patiment i que caldria gestionar adequadament.
Una relació acabada està acabada i és passat i no hauríem de seguir lligats a una relació que no fa feliç a cap de les parts però no sabem com acabar-la i menys acabar-la bé, dins nostre sabem que la relació no funciona i no funcionarà però no sabem com acabar-la bé i això encara ens fa més mal i fa mal als dos.
No ens falla el saber si hem o no d’acabar amb una relació sinó que no sabem com fer-ho. És la tècnica la que ens falla.
Com Psicòleg a Vic puc dir-te que la tècnica adequada seria la següent:
Talla de forma contundent sense preocupar-te de la forma de fer-ho, intenta dir-ho el més clar, sincer i amb el respecte més gran possible.
Tot seguit deixar de veure’l, d’escoltar-lo i deixar d’estar a prop d’ ell. És bàsic un període de contacte 0 i ha de durar mentre faci mal pels dos relacionar-se ja no com a parella si no pot-ser com amics almenys si com a bons coneguts.
És com curar una malaltia, dues setmanes de plorar, contacte 0, trenca tots els records, elimina les fotografies, no el vegis en cap lloc, cal que ho facis bé perquè si no ho fas bé, no fas bé el dol.
Necessites una desconnexió biològica total i li demanes a l’altra persona que no t’escrigui que no et truqui i l’oblidaràs.
Aquest supòsit buit que suposa aquesta fugida de l’altra persona no ho vegis com un drama, si no com un gaudir de nou de la teva llibertat, no surtis a buscar una nova parella, la solitud és bona, res de cites a cegues, gaudeix d’aquest moment i comença de nou i viu aquest present omplint-lo de tu mateix.
Aprèn a gaudir de la teva companyia i aprofita aquesta situació per fer coses que tenies pendents, per estudiar coses que et feien il·lusió, per aprendre algun òbvia que tens aparcat, gaudeix de la teva llibertat.
No ho vegis com una adversitat sinó com una oportunitat per fer coses noves i diferents de la teva vida.
Aprèn a respectar-te mes a tu i no enyoris estar amb algú que t’ha dit que no vol estar amb tu, desitja-li sort i segueix tu amb la teva vida plena de tu, perquè tu ets valuós i no necessites ningú que no vol estar amb tu, per ser feliç.
I sobretot, si ets tu qui deixes la relació no intentis acabar bé, les relacions han d’acabar malament sinó, no acaben, que t’odiarà?, val, li anirà bé a l’altre que t’odiï, no intentis acabar bé, no és important, si sou amics ja sereu amics dins d’uns mesos una vegada cadascú hagi reiniciat la seva vida i sinó hereu amics tampoc importa massa com s’hagi acabat la relació.
I comença de nou!,
Res de cançons tristes, canvia el teu look, redisenya la teva casa, fes coses noves, busca nous amics, hobbies i sobretot res de falses empaties, seguir en una relació perquè em fa pena l’altre és una barbaritat,no li estàs fent un favor, l’empatia és molt visceral, és pensar que si li faig mal a una persona estic fent una cosa dolenta, doncs no, potser li estic fent un mal momentani que farà que d’aquí a sis mesos farà que conegui a una altra persona meravellosa que no sóc jo, és millor fer-li mal i donar-li aquesta oportunitat que seguir en una relació de mentida.
El més empàtic que hi ha quan una relació s’ha acabat és acabar-la.
No et sentis culpable, si volies a aquesta persona i ara sents que aquesta relació està acabada el millor que pots fer és acabar-la quan abans.
Si ets qui t’han deixat , odia al principi si això et fa sentir bé, però després deixa de sentir odi perquè t’impedirà començar de 0, viu l’experiència com una oportunitat de gaudir de tu i de la teva vida i d’haver-te alliberat d’algú que no t’estimava, d’alliberar-te d’un amor que no era veritat.
En el període de dol deixa que flueixi la culpa, la rancúnia però prepara’t perquè el que ve sol ser molt bo, estaràs trist un temps, però et farà més fort , més savi, aprendràs a gaudir de la teva companyia i segurament la pròxima parella l’elegiràs millor.
Tingués l’absolut convenciment que el que ve és moltíssim millor.
Psicòleg a Vic
Com puc superar una ruptura amb la meva parella?
És negatiu?
Una ruptura de parella és sense cap mena de dubte un cop emocional fort i has de pensar més en el mitjà i llarg termini que en el curt termini . És dur però has de començar per tenir l’absolut convenciment que no necessàriament ha de ser negatiu.
Tenim un problema previ que ens genera molts problemes i és que no sabem triar a les nostres parelles ni sabem el que és l’amor real que no vol dir el que ens han venut com a “verdader” de les pel·lícules i cançons de sempre.
Saber diferènciar els conceptes
Imagina quants problemes ens haguérem estalviat si sabéssim diferenciar l’admiració de l’amor, si no confonguéssim la protecció amb l’amor. Ens canviaria la vida. La meitat de les parelles no estarien juntes per sort per les dues parts!
Perquè ens passa això? Perquè hi ha dos tipus de parelles. Unes que s’han trobat per autèntica casualitat, s’han agradat i han connectat i és fantàstic i si són capaçes d adaptar-se als canvis d’escenari que la vida va plantejant pot ser una relació llarga.
Però hi ha moltes altres parelles que van juntes perquè volen anar juntes però que no comparteixen res i se segueixen mantenint juntes anys i anys, bé perquè una part de la parella és submisa i fa el que l’altre vol, bé perquè una part de la parella se sent protegida, perquè no està sola, bé perquè tenen estatus social que no volen perdre i tants i tants altres motius i circumstàncies que res tenen a veure en l’amor de veritat.
I el canvi arriba vulguis o no
Però arriba un moment que, un ja no necessita sentir-se protegit o no vol ser més submís i deixa a la parella perquè es vol realitzar, o el narcisista que creu que necessita una persona més jove i canvia de parella i clar, el abandonat pensa , ai quin drama i jo els hi dic… Nen o nena … Però si t’han fet un favor.! Perquè si algú et deixa perquè no vol estar amb tu és un favor cap a tu i cap a teva vida perquè no estaves vivint l’amor.
I aquesta ruptura et permetrà que visquis una vida més autèntica, una vida més real i amb la possibilitat que qui escullis en un futur sí que pugui ser una relació d’amor. Aquesta ruptura és una benedicció cap a tu si el que estaves vivint no era amor.
I et puc dir que com a Psicòloga a Vic, he viscut molts cassos que desprès d’una ruptura, la persona ha tornat a viure una vida molt millor que les seves vivències anteriors.
A qui he de fer cas primer a la raó o al cor?
Sempre aconsello que cal viure intensament però amb un cert marge de seguretat. I també és important saber triar un bon psicòleg que et comprengui i entengui i t’ajudi a aclaris idees que igual tens confoses.
Fes-te primer aquesta pregunta?
Segur que és la meva parella?
Primer confirma que és la teva parella. Confirma que aneu al mateix lloc, que hi aneu al mateix ritme, que teniu gustos i aspiracions similars o almenys complementaries, que ús agradeu i que previsiblement us seguireu agradant i que la relació en l’àmbit comunicatiu i vivencial és confortable i que realment voleu estar junts i voleu un projecte comú . Primer confirma tot això i sols després enamorat bojament.
Primer la raó i després el cor, sembla fred i interessat però es ven bé el contrari, si tu vols el millor per l’altre persona , res és millor que assegurar-te que tu ets una bona opció per l’altre i a la inversa i per això cal parlar molt i anar tranquils abans d’establir compromisos seriosos.
Els punts en comú i la complementarietat
Tu pots fer sexe com vas al gimnàs pero si vols una relació llarga has de compartir unes prioritats, uns valors, uns gustos, una facilitat relacional, uns enfocaments de la vida, una complementarietat, un mateix grau de maduresa emocional i vital i tot això és parlar-ne molt, són moltes hores de diàleg,i després sols després una vegada això ho tingueu els dos clar enamoreu-vos bojament!!
Si no és així… Si el que ha elegit és el cor és quan se’n trenquen tants, cal elegir bé per no haver de patir massa per què el problema és quant tu tens unes expectatives i l’altre en te unes altres o quan en el camí han canviat.
Psicòleg a Vic
És important l'autoestima per elegir bé a la meva parella?
L’autoestima no es que sigui important, sinó que et diria que és la clau de tot plegat, si et manca autoestima tens moltes possibilitats que la teva relació de parella no sigui ni satisfactòria ni feliç.
Tractar-se bé a un mateix
Primer de tot ja fallem en l’inici de tot plegat, primer de tot hem d’aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos, a respectar-nos,a ser autònoms i independents i a ser feliços així, sense ningú al costat, la clau de ser feliços en una parella es ser capaços de ser feliços individualment tinguem parella o no la tinguem
Sols des d’aquesta felicitat pròpia i inicial és sols quan estem en condicions d elegir bé a un company de viatge perquè sabem que no elegim des de la necessitat ni des de l’admiració ni des de la compassió sinó des de la complementarietat i enriquiment mutu.
La independència conscient
En un inici el millor és estar sol i saber i aprendre a crear-te el teu propi mon sense buscar res fora que tu i aquest és l’inici i el final de tot plegat,. Ara bé si algun dia apareix algú que et suma, que és compatible que et fa sentir bé que t’agrada i és mutu i bo…. Ho pots provar...és clar que si!!.
Que va bé genial, que no va bé!, fora i ja està!!! Fàcil i feliç sempre,sol o amb companyia. Aquesta és la premissa inicial i bàsica, perquè si la parella s’inicia des de la submissió, des de la necessitat, des de l’admiració el fracàs és l’únic resultat d’aquest inici erroni.
El problema és que busquem fora el que sols podem i hem de trobar a dins nostre.
El respecte a nosaltres mateixos, el nostre camí, els nostres reptes, la nostra autonomia i la nostra felicitat interior que mai ha de dependre de res extern a nosaltres mateixos i menys d’una parella a qui hauríem de sumar i no restar amb les nostres carències i necessitats.
Si no ens estimem anirem per la vida sempre coixos. Sempre estarem buscant la companyia aliena com formula infal·lible per trobar una felicitat que sols la podrem trobar dins nostre, perquè sino ens estimem la pitjor companyia és la nostra i per aixó no suportem la soletat.
Elegir una parella des de aquesta perspectiva és d’una pobresa humana absoluta i desprès patim si ens acaben deixant quant el problema és no ser feliços tots solets ni tenim res a oferirque faci créixer o millorar a l’altre si prou feina tenim amb nosaltres mateixos!
La soletat, la teva millor amiga, TU!
Com a Psicòloga a Vic, el millor consell que et puc donar és que cal tenir una vida plena i feliç sol i cal estimar-se i respectar-se molt a un mateix per adquirir una bona formació i una feina que t’ompli i reptes i il·lusions per intentar millorar allò que creguis millorable i amics, projectes i aficions que enriqueixin la teva vida i si en aquest camí apareix un company de viatge que va al mateix lloc que tu amb la mateixa il·lusió que tu endavant i si s’acaba no passarà massa res perquè la teva felicitat està sempre garantida pel teu millor amic : TU!
Psicòleg a Vic
No és el mateix discutir que barallar-se
En una parella sempre hi ha discussions i és bo que hi siguin, però també hi ha baralles i això ja no és tan bo, la diferència entre unes i les altres està en el dolor.
Tu et pots discutir .i no passa res i un dels dos fa una conducta reparadora i no s ha traspassat cap línia vermella, però i es diuen coses que no s’haurien de dir si s’ha arribat a l’insult o a l’amenaça la cosa és molt diferent.
Hi ha discussions que es reparen fàcilment i hi ha discussions que el mal és ja irreparable, aquí és on s’ha trencat una de les regles bàsiques d’una relació de parella.
En una relació de parella mai s’han d’ultrapassar uns certs límits de respecte i el dia que ho fem ha de ser alguna cosa molt excepcional, perquè tenim molta memòria pel dolor i queda registrat.
Pots perdonar però no oblides i qualsevol excusa és bona per treure els defectes de l’altre.
És com una olla a pressió, si cuinem amb ella, tot ha de funcionar bé, una relació de parella si no està en bon estat , no funciona correctament i a més arriba a temperatures molt altes i al final pot explotar en qualsevol moment..i això desemboca en respostes desproporcionades i després ens preguntem com pot ser que s’hagi posat així, com pot ser que hagi passat això.
Precisament perquè busquem la mínima espurna per respondre instintivament d’aquesta manera desproporcionada.
Psicòleg a Vic
Psocològia a Vic
"No t'agafis la vida tan seriosament, al capdavall no en sortiràs viu d'ella"
Es una frase d’en “Groucho Marx”
Per viure s’ha de ser valent i saber-se vulnerable i acceptar que ens tocarà patir, però que tenim la capacitat de superar els moments difícils i que a més ens podem entrenar ( amb mi per exemple!) i no ens han de frenar, ni ser l’antesala de res negatiu.
Us agrada un dibuix que m’ha fet en Carles? Una Psicòloga a Vic una mica rosa oi?
la ment
“Les emocions ens condicionen més de què pensem.
Tenim el millor cervell de la història i no ens sobra res de res, ni la tristesa, ni l’angoixa, ni la por, ni la ira, totes les emocions que tenim ens calen per sobreviure.
El que si ens cal és entendre-les i gestionar-les adequadament i és un camí apassionant on tots hem de transitar-hi En cas que t’entrebanquis pel camí de la vida, en cas que caiguis, pensa que a vida és meravellosa però no està exempta d’obstacles i en aquests obstacles si vols,m’hi trobaràs a mi ,perquè junts aprenguem a saltar-los amb un somriure.”
MariCarme M. Moliné . Psicòleg a Vic.