Dependència Emocional | Vols Ser Independent de Nou? | Vols ser lliure?

La dependència emocional és la necessitat de sentir-se estimat i sense adonar-se convertir-se en addicció i porta a qui la pateix a anul·lar-se a si mateix, és preferir no ofendre a patir.

La dependència emocional

Dependència emocional

Que és aquesta addicció afectiva?

Qui ho pateix està tan interessat a no ser abandonat que s’obsessiona a satisfer les exigències alienes i  anul·la la seva personalitat fins a convertir-se en ningú.

Dependència emocional

Estimar i ser estimats és bo, però necessitar estimar o ser estimats a part de generar l'efecte contrari fa patir molt.

La dependència emocional com una addicció afectiva és una forma conductual sobre la qual no tenim cap control i ens genera una dependència afectiva cap a una altra persona o persones.

Necessitem intenssament que ens estimin perquè no tenim autoestima  i en aquest intent impulsiu i addictiu perdem el control i l’autorespecte.

No podem viure sense afecte però si podem estimar sense esclavitzar a ningú.

Malauradament aquest tipus d’afecció en la societat actual es pot tenir a moltes persones i inclús coses.

És molt habitual escoltar la frase: “ jo no puc viure sense …”

En molts casos aquesta dependència afectiva es veu amb bons ulls i com signe inequívoc de l’amor verdader, de l’amor romàntic de les pel·lícules i de les cançons que ens inunden des de ben petits.

I en l’àmbit personal aquesta afecció afectiva a un tercer (que com veus no la descric com amor) ens porta al patiment ,

També és molt habitual inclús a una codependència interpersonal on les dues parts busquen desesperadament l’amor o evitar al preu que sigui el patiment de la persona que és dependent de l’altre amb les conseqüències nefastes d’aquest tipus de relacions.

Podríem assimilar la dependència emocional a qualsevol altra addicció que tant menystenim com la ludopatia.

La dependència emocional sembla sols un joc en el qual es busca desesperadament guanyar i que a més genera absolutament l’efecte contrari, com més ho busques menys el trobes.

Aquesta necessitat d’afecte i aquesta addicció afectiva implica abans de res, que es perdi la pròpia identitat per tal que no t’abandoni l’objecte del teu “amor”.

L’amor cap a un tercer, amic o parella ha de ser saludable per ambdues parts i la dependència emocional no té res de saludable, si no és bé el contrari.

Dependència emocional

I el compromís del " fins que la mort ens separi" on queda?

Primer hauríem de definir que significa la paraula compromís, abans es demanava el compromís no pel benestar afectiu sinó tirar endavant un projecte familiar perquè calia població i exigia aquesta cura del projecte familiar i fins al final de la vida que a més no arribava a 40 anys, les parelles no es plantejaven si estaven enamorades o no, només amb afecte i respecte era suficient però ara no, ara les parelles necessiten més que un projecte de vida que ja no cal, biològicament ,ja més població ni la vida és tan curta.

Volem sentir-nos feliços i satisfets i plens amb lanostra parella i que la relació que vam crear sigui feliç i això passa primer per un autoconeixement, veure que és el que realment vols que necessites i apartir d’aquí veure en base qui ets qui és l’altre i com ajuntar tot això perquè encaixi sense massa friccions.

Pel que fa al compromís, hauria de quedar clar amb l’altra parella en quin nivell de compromís estic jo, en aquest moment de la meva vida i deixar-ho molt clar amb qui t’estàs relacionanti l’altre decideix si vol entrar en aquesta relació o no i a partir d’aquí definim.

Quan les dues persones, van veient que es coneixen que es complementen, iamb aquesta persona vas veient si ets capaç o no d’adquirir un compromís més seriós , peròmai per a tota la vida, el per a tota la vida ho hem de fer cada diai el compromís no val prometre avui estarem junts per a tota la vida, si no fem cada dia res perquè aquest compromís el puguis mantenir, el compromís primer és no fer mai mal a l’altre, que la relació mai sigui un perjudici o alguna cosa que trenqui i l’emocionalitat o la psique de l’altra persona, i a partir d’aquí les parelles que duren tota la vida és un treball diari, és un compromís no per al final sinó per avui, per demà, per demà passat, i aquí és on hauríem de redefinir on hi ha el compromís.

El compromís és que si arribat el moment un d’ells no està bé, tirar cadascú pel seu costat però amb el compromís de no fer-se mal. 

Els nivells de compromís i en què ens comprometem els hauríem de redefinir molt millor, però quan es va fent així, es va fent bé i el rastre que es va deixant és positiu que és el que interessa, no només que l’amor sigui bo sinó que sapiguem positivitzar les experiències que hem viscut que no hagin estat del nostre gust però quel’empremta que ha deixat sempre sigui positiva.

 

Dependència emocional

Quan una creença equivocada del concepte compromís fomenta la dependència emocional i el patiment.

El benestar afectiu diari és clau perquè una relació de parella sigui de qualitat i molts encara tenim al cap el concepte de compromís del matrimoni religiós que diu” en la salut i la malaltia fins que la mort ens separi” i amb aquest argument i excusa hi ha parelles eternes que pateixen un dolor etern d’acord amb una promesa d’amor etern. 

Quan una relació de parella és molt difícil , és complicat garantir aquest benestar afectiu i si el compromís és paraula donada, com trencar el compromís si aquest compromís en fa patir?

A la vida hi ha moltes situacions extremes que ens caldria que el nostre company de viatge estigues a l’altura de les circumstàncies i que no deixes el vaixell a la mínima que apareguin les dificultats.

Que hauries de fer si penses que la teva parella t’abandonarà quan caiguis malalt?

En les situacions extremes sabem amb qui estem,si sabéssim que en una situació extrema la teva parella no estarà al teu costat per fer front junts aquestes situacions, començaries una relació amb ell?

Malauradament fins que no sorgeix la situació mai ho sabrem del cert ni tan sols l’altre ho sap.

Cal veure les dues parts i hi ha molts factors que intervenen, però quan les relacions arriben fins i tot a aquesta situació tal cal procurar el màxim benestar possible per a les dues persones, no és aquí et quedes i ja està.

Cal començar bé les relacions i cal acabar-les bé si s’han d’acabar i la dependència emocional no les deixa mai acabar bé.

És molt important que en el procés de conèixer a una persona, que t’agradaria fos la teva parella intenta conèixer-la bé, intentar veure com reaccionària en situacions extremes , intentar conèixer a l’altra persona com actua en situacions de conflicte i tensió.
El saben resoldre? Són capaços de seure parlar i trobar solucions bones per a les dues parts o és un cúmul de cessions, conflictes i desavinences? Quan sorgeixen dificultats fan els dos equip per superar-les? 

És important saber quin caràcter té aquesta persona en situacions límit i quin caràcter té per superar dificultats .

Perquè al final si vius amb una persona que saps que no sabrà gestionar situacions límit, tu jutjaries a algú que es va a estavellar que no salti amb paracaigudes?

maricarme m. moline, psicologa a vic
Dependència emocional

Com identificar si tens aquesta  afecció?

Si pateixes de dependència emocional tens un impuls irrefrenable que et supera d’anar cap a l’objecte d’aquesta afecció i a més és una necessitat que no pots controlar.

Perds per complet  l’autorespecte i l’autocontrol i a més penses i sents que no pots viure sense aquesta persona, VIURE! (la dependencia emocional és la primera causa de l’origen de les   relacions tòxiques .

No és una broma ni és una debilitat que cal menystenir, és un problema greu que cal tractament ràpid i urgent. Si et sents així busca ajuda terapèutica perquè sol no t’ en sortiràs!

MCARME M. MOLINE

Dependència emocional

"Hay que amar siendo libre: Yo no te necesito, te prefiero, te elijo."

És un frase d’en  Walter Riso” 

Dependència emocional

Perquè podem arribar a patir de dependència emocional?

El que sentim quant patim dependència emocional es un sentiment molt semblant al sentiment que vam tenir amb el nostre primer amor.

Aquest sentiment tan i intens que ho cremava tot i que, amb la immaduresa de l’edat quant el vàrem viure sentíem la necessitat que ens estimes eternament i pensàvem que com ens deixes d’estimar et moriries de pena

I després, vas madurant i veus que no passa res i que era sols una cosa infantil i que tot arriba i s’en va i tot passa i tot bé i que ningú es mort ni res semblant.

A partir del segon amor entra el cap, entra la raó i les coses ja les veus diferent i madures.  Si una relació  va bé genial i si no va bé, ho passaré malament un temps, aprendrè de l’experiencia  i seguiré endavant la mar de be.

Però el problema és que ens eduquen molt malament emocionalment .

Ens pensem que el primer amor funciona a partir del que ens han educat amb aquelles cançons del “sense tu no sóc res “o del “no puc viure sense tu” o del “si m’abandones estic mort” 

Aquests missatges són els que ens transmeten contínuament en les cançons,  les sèries i és una font de patiment perquè les persones entenen l’amor sols com a codependència, l’amor només existeix si és afecció, si és insà i no es així. 

Cal molta pedagogia en aquest tema

Així doncs, aquesta sensació del primer amor ho traslladem als amors següents continuats, és com si no maduressim, és com si desitjessim aquest amor Disney.

Aquest primer amor té una connotació d’immaduresa afectiva però que pots perpetuar .

És clau que a través de futures  experiències relacionals aquesta immaduresa afectiva la puguis adaptar i integrar, perquè sinó patiràs dependència emocional.

Dependència emocional

Els 3 trets de la immaduresa afectiva

Llindar baix de patiment, baixa tolerància a la frustració i una sensació de perpetuïtat 

Ets un afectivament immadur si penses així.:

  • M’és igual el que em faci!
  • No vull patir perquè si aquesta persona em deixa em moro.
  • Pensar que l’amor és per a tota la vida.
Dependència emocional

La importància d'aprendre a estimar

L’amor sense afecció, sense dependència és molt més bonic , no és un amor de conte de fades tipus Disney però és un amor sa.

És més probable que t’estimin molt més i millor si tens un amor que no inclogui afecció ni dependència ni addicció ni necessitat de cap tipus.

Si et converteixes en un addicte i un dependent et deixaran d’estimar per més que tu ho necessitis o t’esforcis, l’amor amb l’afecció, és destrossar l’amor.

Res és menys atractiu que ser un addicte a una altra persona, fas el contrari que hauries de fer perquè t’estimin.

Dependència emocional és diferent de desig.

Desitjar alguna cosa no és dolent, el dolent és pensar que això que tu desitges és imprescindible a la teva vida.

 Estimar sense dependència no vol dir indiferència, significa que la teva relació és sana, que hi ha un equilibri i això és sa i més durable que el necessito que m’estimis si o sí!

La dependència emocional destrossa qualsevol relació i per a l’altra persona deixes de tenir un atractiu i es produeix la paradoxa que l’altra persona deixa d’estimar-te. (En teràpia de parella treballar aquest aspecte és clau)

resum

Dependència emocional

Cal viure no des de la por a perdre sinó des de la confiança a que no necessites res ni ningú per ser plenament feliç..

Viu amb un gran respecte cap a tu mateix i estimat  més a tu mateix

No busquis tant estimar als altres si no estimar-te  a tu.

No esperis que els altres t’estimin!, estima’t tu, cuida’t tu, tractat bé a tu, comença per respectar teva dignitat,

El fet de arrossegar-se no fa que aconsegueixis els resultats que esperes i et comporta un patiment terrible.

Augmenta l’autocontrol,

Intenta conrear  sentiments no tòpics de les cançons, de les pel·lícules, de la societat en general.

Viu un amor real i digne, aprèn a estimar.

MariCarme M. Moliné .Psicòleg a Vic.