Tens Autoestima ? T'estimes? Et respectes? Et valores? Et Tractes Be? T' Agrades?

Tu ets tu i això és el que has de ser, l’autoestima és confiar en la teva valoració, és seguir el teu criteri i arriscar-se a cometre errors,és cuidar de tu.

L' autoestima, la pedra filosofal

Autoestima

L’ autoestima  és no criticar-se, és acceptar que estàs bé tal com ets, amb punts forts i febles, perfecte però fal·lible.

Tu ets tu i això és el que has de ser, és confiar en la teva valoració, és seguir el teu criteri i arriscar-se a cometre errors, és confiar en un mateix i ajudar-se en els moments difícils.

Autoestima

Conviccions bàsiques que hauries de reajustar o transformar si vols tenir una bona autoestima.

Tenim conviccions, opinions, suposicions, presumpcions, sensacions, creences, pensaments, sentiment, idees de molt diversa índole.

N’hi ha que parlen de nosaltres, de la societat, idees sobre el que hem de ser, idees sobre com han de ser els altres o com ha de ser la vida però si aquestes idees, opinions o creences ens fan patir, són creences falses per nosaltres i que hem de revisar.

Quan aprenguis a pensar bé , deixaràs de patir, perquè més  que els gens son les nostres creences les que controlen la nostra vida.

Analitzem les més clàssiques:

1.- Cal que tothom m’ aprovi, accepti i estimi.

L’opinió que tens de tu depèn de l´opinió que tenen el demès de tu. I per obtindre aquesta aprovació anteposes les necessitats alienes a les pròpies.

“La idea de “Tu em fas feliç o desgraciat” l’hauries de canviar-la per “Només jo em puc fer feliç”

2.- Haig de fer´ho tot bé perquè quan fracasso hem sento malament.

Et valores en funció dels èxits i fracassos dels teus actes i en funció de les teves habilitats i aprovacions externes.

3.- Hem  jutjo i sóc molt exigent amb mi. 

Et  jutges en funció dels valors del demès i et compares amb els altres.

Si ets com ells et  sents bé, si els superes et sents molt bé però si et superen et sents malament.

Et valores en funció del demès i per una escala de valors establerta pels altres i et menysprees si no estàs a l´altura dels altres.

Accepta que estàs bé tal com ets, amb punts forts i febles, perfecte però fal·lible.

Tu ets tu i això és el que has de ser. Ets valuós tal com ets.

Et dius constantment que no hauries de ser  egoista pensar primer en els altres i hauríes de canviar aquest pensament  per “Soc la persona més important de la meva vida“, encara que a algú no li agradis així.

4.- Els altres haurien de ser com jo vull.

La gent actua en benefici dels seus interessos,d´acord amb la seva natura i en funció de la seva experiència prèvia i valors i saben el que els hi convé millor que tu, amb independència del que  tu puguis necessitar o pensar.

Si els vols controlar o dirigir la seva vida és que els necessites i patiràs sempre.

5.- Hauríem de tractar-me com jo vull que em tractin.

El demès reaccionen en funció de les seves creences, valors i desitjos  i és genial que així sigui.

Accepta el món i als altres tal com són en realitat i així mai més et desencantaràs per res ni per  ningú.

“Renuncia a tenir raó o a voler un món a la teva mida i hi sortiràs guanyant”

6.- Hauria de tenir tot el que vull de la vida.

La vida no et deu res, sols tu ets únic responsable de la teva vida i amb el teu esforç pots millorar la .Sols  de tu depen.

“Hauries d’entendre que no seràs lliure quan facis el que vulguis si no que seràs lliure quan assumeixis conscientment el resultat de les teves decisions i en treguis sempre un profit positiu per a TU”

7.- Sols sóc feliç quan les coses hem van bé

Si penses així et sentiràs desgraciat sovint.

No permetis que el que no tens, el que no reps o el que no obtens no et deixi gaudir del que si tens.

El món hauria de ser com jo vull i jo no sóc ningú per dir al món com ha de ser.

8.- Penso molt en el passat

Si t‘obsessiones en el passat, lamentant vells errors o fracassos, desitjant viure moments passats, lamentant oportunitats perdudes omples el teu present d’infelicitat.

 Aprèn dels errors, accepta els teus fracassos i segueix endavant.

9.- Espero que el demès m’ajudin, hem cuidin i m’acceptin.

Tu tens una parella, una família i esperes et facin feliç, es diu molt, tu em fas feliç.

Esperem que els altres et facin feliç i ningú t’ha de fer feliç o infeliç, t’has de fer feliç tu i sols tu et pots fer infeliç i a partir del fet que et fas feliç aportes aquesta felicitat als altres i la comparteixes amb els altres en tot cas.

La única seguretat la tindràs quan t’adones que sols tu ets la persona en qui has de confiar i en qui pots contar passi el que passi.

10.- La culpa dels meus problemes és dels altres

Deixa fugir els problemes i comença a veure’ls com una gran oportunitat d’aprenentatge, el problema no et fa res, té l’aprenentatge que tu en pots treure el que t’alliberarà de patiments futurs.

La culpa dels teus problemes, mai és dels altres si no teva, i no es la culpa la paraula adient sinó responsabilitat.

Si culpes als altres del teu patiment mai podràs créixer ni aprendre dels teus errors. 

Tu ets l´únic responsable del teu estat emocional no els altres o les circumstàncies.

Tu ets l´únic que pot resoldre el fet de sentir-te  bé o malament.

11.- Tot m’ho agafo molt seriosament .

No siguis tan rígid i deixa de donar importància a coses que realment no la tenen sols perquè la societat si  els hi dona.

Canvia el pensament de que serè lliure quant faci el que vulgui  per “serè lliure quan la meva part interior no depengui de l’exterior”

Autoestima

El mite de la perfecció

Esperar la parella perfecta quan un no ho és, ésirracional, ho volem tot perfecte.

Jo no sóc perfecte ni divertit però esperem que els altres ho siguin, primer hem de començar per nosaltres mateixos, proporcionar-te experiències de vida a tu mateix, proporcionar-te a tu coneixent i saben el que et fa feliç , experiències d’aquest tipus, proporcionat experiències d’amor i a partir d’aquí si sóc capaç d’estimar-me  i de saber que és el que jo espero d’una relació amb una altra persona, però estem molt acostumats al fet que ens donin les coses fetes, cal suar la camiseta.

Esticsol, d’acord!, doncs surto i m’obro, vull una parella que em diverteixi que no m’avorreixi doncs sigues divertit tu i buscagent que li agradi el mateix que a tu i no diguis que l’altre és avorrit només perquè no has escollit bé o té altres gustos diferents dels teus.

Passem de desenvolupar el sentit de l’humor a riure dels altres.

Tots esperem la persona guapíssima i tu? Ets una persona meravellosa?I si aparegués la parella perfecta amb qui es trobaria? , amb algú a qui li vingués de gust estimar o amb algú qui si el conegués sortiria corrents?

Primer has d’aprendre a fer-te feliç a tu mateix, no esperis que ningú vingui a fer-te feliç, ens hem instal·lat en la comoditat de no treballar-nos, deno treballar les relacions i esperar sempre que els altres facin la nostra feina, sempreexigint, sempre criticant i sempre queixant-nos perquè un altre sigui qui ens faci feliços, esperem que els altres ens distreguin.

Si dius que la teva relació de parella to avorreix, no, la relació en si no és res, la relació la formen dues persones que si són avorrides,la relació serà avorrida, una relació serà avorrida si tu ets avorrit, si les persones d’una relació no són avorrides , no s’avorreixen mai, sempre estaran posant enginy iespurnes contínuament.

Quan parles que la parella és una rutina, estàs parlant de la teva,cal aprendre a assumir la responsabilitat de la teva vida i de les teves circumstàncies i si m’avorreixo en la meva relació de parella sóc jo el que he de fer alguna cosa, sóc jo qui sóc responsable que tornia saltar la “chispa” perquè la relació no farà res per ella.

Assumeix que ningú ho farà per tu, a no ser que t’ho facis tu mateix, hasde crear-te el lloc agradable per a tu solet on has deser feliç és amb tu mateix.

Jo sé fer-me feliç a mi mateix.

Però si et càrregues d’exigències a la vida, esperant que li aparegui el teu príncep blau o la teva princesa, has perdut la naturalitat de la vida , si tens com una llista de la compra on esperes que tot t’arribi al teu gust, els altres marxaran espantats!

El que tots necessitem són persones que ens facin felices, que ens faci m riure, que ens  facin sentir satisfets, no cal que sigui la feina perfecte, ni cal cap príncep blau.

L’èxit en les parelles no és tant voler un tipus de parella determinada sinó sentir que et sents estimat com tu necessites ser estimat, si sents que l’altra persona et dóna el que tu necessites per viure per a ser feliç i per sentir-te viu ja tens la feina feta.

per no voler frustrar-nos ens frustrem, per voler que tot sigui perfecte, no ens obrim, no ens permetem equivocar-nos.

No és l’experiència d’amor la que ens fa patir sinó les nostres expectatives,els nostres erronis aprenentatges, la nostra incapacitat per comprendre que l’error i l’aprenentatge són germans siamesosi al dret d’equivocar-li segueix l’obligació de corregir i d’aprendre i si es fa de forma molt fluida i sana és la gran aventura de la vida però ens estan frustrant les nostres expectatives,la nostra falta d’habilitats en estimar-nos bé a nosaltres mateixos i als altres però no l’amor.

maricarme m. moline, psicologa a vic
Autoestima

Un bon exercici per millorar la teva autoestima és el següent: 

Fixat en els teus èxits i no en els teus fracassos i errors, fixat en les coses que t´agraden de tu i oblida els aspectes que no t´agraden de tu.

Concentrat en els aspectes positius de tu. Tots tenim defectes però tu has de decidir que és el que mereix la teva atenció i que és el que no.

Sols de tu depèn on poses la teva mirada.

Centrat en les coses positives de tu, en els teus encerts, èxits i qualitats i en els dels altres i oblida els aspectes negatius.

Molts problemes de dependència emocional que necessiten una bona teràpia de parella provenen per una manca d’autoestima.

MCARME M. MOLINE

"Estimat sincerament, enamorat de tu bojament. Mirat al mirall cada mati i digues un t´estimo que et surti de l'ànima. Expresa l´amor que et tens a tu amb actes de respecte a la teva esència, mai t'oblidis que ets aquell amic que està dins teu i amb el que sempre pots comptar."

És un frase d’en Fredy Mercury 

Articles que et poden ajudar

Aquí tens alguns dels meus darrers articles relacionats amb l’autoestima que segur et poden ser d’utilitat. 

Espero i desitjo que t’agradin

Autoestima

Com arribaràs a tenir una bona autoestima?

La gent no ens estima per la nostra necessitat de ser estimats sinó pel “bon rotllo” que aportem a les relacions i sols podem aportar el que tenim.

El problema és,

Com podem tenir una bona autoestima si no ens estimen?

Som valuosos perquè ens sentim valorats i qui més ens ha de valorar bé hem de ser nosaltres mateixos , perquè sols a partir de l’acceptació pròpia podrem millorar.

Som sers humans i això ja és un valor molt gran, i com a tals fal·libles i això també és un gran valor, perquè en fallar patim i si aprenem del patiment podrem madurar i si madurem ja no patírem més perquè acceptarem a gust tot el que ens regali la vida i començarem a entendre que es estimar.

Si la vida ens regala coses agradables les gaudirem i si ens regala adversitats les convertirem en reptes i aprendrem d’elles. Estar trist massa temps o sentir una tristesa permanent ja no serà una opció possible nostra vida.

L’acceptació és el camí  cap a l’autoestima

Si ens estimem aprendrem a respectar-nos a nosaltres, i alhora aprendrem també a comprendre millor als altres i ja no els  jutjarem més ni a la vida quant ens presenti lliçons que necessitem aprendre en forma d’adversitats i  el sentiment d’alegria s’isntal.larà a la nostra vida.

Si madurem no ens queixarem ja per res i valorarem tot el que tenim i valorarem el que tenim sense queixar-nos pel que no tenim i  aprendrem a estimar-nos tal com som, com hem après a estimar la vida tal com és i no tal com voldríem que fos.

Estimar-se és  entendre que la teva autovaloració ha de ser intrínseca i no en funció del que tens o saps fer sinó de qui ets en essència i és oposat a la dependència emocional.

Si ets un diamant és igual si estàs dins les roques en brut o en un aparador, el teu valor real és el mateix i fins que no entenguis això no aprendràs a estimar-te bé i per sempre.

Cal buscar l’equilibri.

El que és important no és ser perfectes sinó acceptar que podem millorar i  que aixó sols depèn de nosaltres.

La perfecció seria la màxima imperfecció.

Una persona perfecte ,quedaria aïllada de la societat i  patiria.

Autoestima

L' autoestima i la seguretat personal

Diuen que l’autoestima és la que no s’ obté per no haver estat estimats de petits pels pares, germans, tiets, cosins, i el teu entorn  infantil en general.

Per sort, per tots aquells que no s’han sentit estimats de petits, al llarg de la teva vida es van afegint altres variables que poden augmentar la teva seguretat personal i que la suma de totes pot fer que et sentis ben valorat i acceptat sobretot per tu mateix.. 

L’autoestima és sols com a molt el 25% de tot plegat i l’altre 75% restant és i depèn sols de la teva  responsabilitat i esforç personal.

Autoestima

Autoestima i saviesa

El ideal és ser capaç de ser feliç en qualsevol situació, comprenent el propòsit que et porta aquesta realitat i en això l’autoestima és la clau. El secret és aprendre a estimar-me millor.

Repeteixo perquè és molt important: “L’èxit real és ser capaç de ser feliç en qualsevol situació comprenent el seu propòsit”

Totes les coses que ens passen tenen un significat i totes les coses passen perquè arribis a ser el que estàs cridat a ser i qualsevol dificultat és una possibilitat perquè un pugui expressar la seva autèntica persona en la sema màxima amplitud.

Si estàs malalt et culpes per estar malalt

I culpar al món o als déus d’ estar malalt no és lo millor, perquè pot ser també una manera molt bona de millorar tu com a persona, vaig inclús més lluny, morir-se no és dolent, no hauria de ser dolent, primer perquè no podràs fer res per evitar-ho, segon perquè gràcies al fet que la teva és finita valoraràs cada dia amb molta més intensitat i tercer la mort és renovació per tot, sols som fulles d’un mateix arbre, aprèn també això si et serveix per viure més en pau.

Tinc el cos perfecte per tenir l’experiència de vida que em toca viure..

Tinc el cos perfecte per tenir l’experiència de vida que me toca tenir.

Deixa de patir, allunyat de les relacions tòxiques  i busca la saviesa.

Autoestima

Els 3 passos que et portaran a estimar-te.

El primer pas que jo proposo per milllor la teva autoestima és comprendre’t i escoltar-te, 

No pots estimar a algú que no coneixes oi? I et coneixes?

Busca el silenci, escolta el silenci i a través d’ell escoltaràs la teva anima, aprendràs el que és el diàleg interior.

I en aquest diàleg si t’escoltes atentament, sabràs qui ets en realitat, que sents?, que vols?, que necessites?

I una vegada sàpigues tot això, arriba el moment d’acceptar-te, de respectar-te, de comprendre, de tractar-te bé, de fer cas als requeriments que tu necessites i vols i no als que t’han fet creure que volies o necessitaves.

Aprendràs que a dins teu sempre hi ha tres veus que et parlen i hauries de saber qui et parla en cada moment.

Dins teu tens hi ha un nen, un pare i un adult si has madurat el suficient i que serà el responsable que puguis harmonitzar aspiracions amb capacitats i gustos amb allò que més et convé.

És un diàleg imprescindible i que tu has de saber gestionar, és per això que cal molta pedagogia de les emocions, perquè segurament no saps pas de què t’estic parlant.

El segon pas que et proposo és que portis a terme conductes d’autoafirmació

No amb decidir el que més et convé és suficient, hauràs de fer el que hagis de fer per aconseguir el que et convé això implica una acció que molts de nosaltres ens resistim a fer.

Molts sabem el que hauríem de fer però quan és el moment no ho fem ni ho farem mai si no sabem com.

El tercer pas que et proposo fonamental, és que a més de ser persones segures puguem ser persones madures. 

La persona que es valora bé, que es pensa que té un bon nivell d’autoestima , si tot li ha anat bé serà una persona segura però no serà una persona madura.

Un és madur perquè a més d’haver desenvolupat les seves capacitats i acceptat constructivament els seus defectes passa per la prova del cotó, que és haver patit i haver après del propi patiment.

Jo parlo del patiment productiu i és aquell que qui no ha patit , no ha après del patiment serà una persona segura però no madura perquè quan les coses no li vagin de cara s’enfonsarà com un castell de cartes, és per això que  per ser madurs necessitem haver viscut prou per haver après prou del que hem viscut

La persona madura no discuteix amb ningú perquè ja ha après a discutir amb ell mateix.

Sembla una paradoxa però les persones sols ens enfortim, sols aprenem i sols millorem quant toquem fons, quant la vida ens presenta una adversitat que ens trasbalsa la vida i que pensem que és una autentica desgracia.

Doncs bé, paradoxalment, aquestes vivències que tant rebutgem i que tant evitem són les que més ens ajudaran a definir i a estructurar la nostra personalitat madura.

I aquesta personalitat és la que ens permetrà estimar-nos des de l’acceptació pròpia, la dels altres i la de la vida tal com és i no com esperem que sigui des d’una òptica molt més infantil, que és on hi ha l’autèntic patiment, permanent i destructiu.

Puc afirmar sense cap mena de dubte que el patiment constructiu és el que ens donarà més pau interior a mig i a llarg termini, malgrat en el curt termini et sembli una autèntica desgràcia.

Autoestima

Autoestima i egoïsme

Dos conceptes que semblen el mateix i que són oposats.

Si pensem que pensar amb nosaltres és egoisme tindrem una autoestima baixa.

No tindrem capacitat de valorar-nos i d’estimar-nos i si no la tenim tampoc tindrem la capacitat de rebre perquè creurem que no ens mereixem res i quant no pensem en nosaltres, no ens escoltem i no tindrem en compte les nostres necessitats i tendirem a situar-nos en segon lloc (la clau en la teràpia de parella és invertir aquest concepte)  i començarem a portar la comptabilitat de tots els favors que hem fet pels altres i que no ens han tornat i començarem a sentir malestar i incomprensió i sensació d’abús i sentint així és inevitable patir.

Tota idea o pensament que no ens porti pau interior i harmonia externa s´hauria de revisar.

I si no estimar-nos perquè pensem que és egoisme ens fa patir, alguna cosa estem raonant malament.

L’egoisme és no acceptar als altres com són i una actitud adequada seria preguntar-te que necessito canviar en mi per poder-te acceptar a tu tal com ets.

És un absurd pensar que el món ha de canviar, a part que TU, no pots fer res per canviar res ni a ningú, seria una bona manera de pensar que en el món tot és perfecte, les coses, els animals, les persones totes tenen una funció al món, que possiblement jo puc desconèixer però que jo no sóc qui dicto la seva funció al món, en tot cas no ho entenc.

Pretendre que l’altre hagi de canviar perquè jo no canviï és egoisme. Això sí que és egoisme i no el no estimar-me, no escoltar-me i respectar-me a mi.

En canvi que jo escolti les meves necessitats, que jo faci els canvis que em calguin per trobar la meva pau , Per poder-te acollir millor a tu, per poder-te acceptar millor a tu és d’un gran acte d’amor.

Fixat que són maneres de veure les coses absolutament diferents de com les veiem normalment. El que pensem és egoisme que és estimar-nos resulta que és un gran acte d’amor cap als altres i el que seria voler canviar l’altre perquè l’estimes i vols el que et sembla a tu ,és millor per ell seria egoisme. 

Mira que anem desorientats!

Que jo escolti les meves necessitats no t´impedeix a tu escoltar les teves i si jo estic ple i tu estàs ple compartirem plenitud.

Per aixó és tan important per a TU i pels altres que tinguis autoestima, perquè  si jo estic buit amb tu sols puc compartir el que jo tinc, buidor i infelicitat.
I això sí que és un acte de poc amor cap a tothom.

La meva feina és canviar el meu interior i no exigir als altres que siguin com jo vull.
Sempre volem canviar als altres, per això hi ha tantes baralles, tu hauries de fer o dir o pensar o creure i tothom fa el que pot!

Tenim molt poca comprensió cap a l’altre, sempre mirem a l´altre des de la nostra opinió, des del nostre judici implacable de la incomprensió!

Aquesta manca de comprensió, aquest judici, aquest voler canviar l’altre és una falta d’amor.

Comprendre i estimar és el mateix. I comprendre’t a TU, respectar-te a TU i escoltar-te a TU mai pot ser egoisme.

Autoestima

Els grans mites de la bondat i la maldat

Ser bo és una virtut, però és una creença que ens amarga la vida perquè confonem ser bo en salvar els altres del seu patiment perquè jo no suporto el meu de patiment al veure’t patir i com no suporto el meu patiment quan tu ho passes malament vaig i et salvo quan el que és millor possiblement és que tu pateixis per poder aprendre del que has patit i no haver de patir més per aquesta qüestió i per tant amb les millors de les intencions, anar de bo és sols una interferència molt gran i negativa per qui  és ajudat o salvat, perquè tu necessitaves passar per aquest lloc per aprendre.

Jo no he de voler ser bo, jo he de voler saber com he d’actuar de forma justa i comprendre que és el que tu necessites i actuar en funció d´això, perquè ajudar moltes vegades és debilitar l’altre i a tu. 

Ser bo és deixar-se portar pels sentiments i els sentiments són un obstacle pel veritable amor.

Quan un s’estima utilitza els sentiments per conèixer ,però no per relacionar-se amb l’altre perquè per relacionar-se amb l’altre sempre cal utilitzar el que és el millor per l’altre al marge del que un senti.

Sempre hauries de pensar, que és el millor per l’altre? I salvar-lo moltes vegades no és ajudar-lo.

Les persones que fan mal no són dolentes, sols necessiten aprendre, no els castiguis. Ensenya’ls.

També et pots protegir, però ensenya-les.

Tothom pensa que el que fan ho fan perquè te raó i des de d’aquest punt de vista el mal no existeix.

Si creiem que el mal existeix ens obliga a lluitar contra ell, omplim la nostra vida de violència i ens esgotem i no ens centrem en el positiu si no en el negatiu.

El savi compren que la maldat no existeix sinó la ignorància.

La valentia no és lluitar sinó aprendre malgrat les dificultats que et trobis.

No creguis en el mal. Això no vol dir que la gent no agredeixi als altres però agredeixen amb una intencionalitat que per ells és positiva.

Has d’aprendre a gestionar les situacions, a allunyar-te si cal però sense odi.

Res et pot fer mal perquè res és dolent, ningú et pot fer mal perquè ningú és dolent, en tot cas tot allò que et fa mal és uns avis que alguna cosa encara has d’aprendre, en tot cas si algú et fa mal, és que tens algú que té alguna cosa que encara ha d’aprendre i a qui pots ajudar a entendre el sentit de l’amor i de la saviesa.

 

resum

Autoestima

Com puc no estimar-me a mi, si sóc un membre de l’espècie humana, l’especie mes desenvolupada de l’univers conegut.

L’autoestima és com no sentir-te valorat si ets d’entre totes les marques de cotxes conegudes un model de Ferrari, sols amb aquest senzill concepte pots donar-te conte del valuós que ets, ja no tens excusa per sentir-te valuós.

Un altre factor clau per estimar-te bé és entenent que sols estimar és el que és important, però estimar és un concepte molt diferent del que ens han venut arreu.

Estimar és respectar-te a tu , abans que a ningú més.

Estimar és comprendre als altres i ajudar-los a que es respectin a ells mateixos com tu creus que t’has de respectar a tu i , permetre alhora que madurin i creixin i s’enforteixin a través del patiment constructiu que la vida a tots ens presenta.

Estimar és valorar el que la vida ens ofereix avui sense queixar-se pel que la vida no ens dóna avui.

L’autoestima et portarà a estimar als altres i a la vida com mai abans has viscut.

Si no t’estimes a TU, com pots saber estimar a algú altre?

MariCarme M. Moliné . Psicòleg a Vic.