Si pogués resumir en una línia el que he après de la meva història és que
El teu destí el dissenyes tu
Tinc clar que ni el d'on vens ni el que has fet en el passat importa, el focus de la teva vida has de posar-lo en el cap a on vols anar i en les metes que vols assolir gràcies al que has après del teu passat.
Em dic MariCarme M. Moliné i soc psicòloga clínica
I el meu objectiu és ajudar-te que deixis de patir.
I si em preguntes qui soc, et diré que «només» soc una psicòloga clínica que sap que fer perquè tu deixis de patir i puguis tornar a ser feliç.
Digues-me què vols resoldre i jo t’explicaré com fer-ho.
Com et puc ajudar des de la psicologia clínica?
Tenir salut mental es tenir benestar emocional i no tenir salut mental en molts casos es patir emocionalment.
Per ajudar-te a que puguis deixar de patir em baso en les meves pròpies vivències i experiències personals.
I per descomptat amb una base sòlida teòrica i des de l’experiència d’haver experimentat en mi i aplicat amb els meus pacients amb bons resultats tot aquest “pack” de vivències pròpies, estudis i experiència amb molts pacients.
Et puc ajudar perquè soc especialista en salut mental
No parlo sols de referències externes, t’ensenyaré també el que a mi em funciona i el que ha funcionat a moltes d’altres persones que han viscut situacions similars a les teves i que han aconseguit viure una vida més plena i en pau.
En cada sessió de teràpia em deixo la pell perquè t’adonis i experimentis que tant se val quins siguin els teus problemes o d’on vinguin perquè
podràs tornar a sentir-te bé i de veritat.
Que pot fer una psicòloga clínica per a tu?
La psicologia clínica s’ocupa d’avaluar i tractar trastorns mentals i treballar per modificar els elements cerebrals que no funcionen correctament.
Per aconseguir això, com a psicòloga clínica treballaré amb tu per a rehabilitar aquelles conductes, pensaments i emocions disfuncionals i que t’has acostumat a gestionar d’una manera determinada i que no et van bé.
Així he arribat fins aquí
1992-Psicologia Clínica
Vaig estudiar la carrera de psicologia a la Universitat Hofstra de Nova York i vaig convalidar els meus estudis a l'Universitat Central de Barcelona amb la llicenciatura en Psicologia.
2006-Master en Teràpia Sistèmica Breu Estratègica
Master en Teràpia Sistèmica Breu Estratègica Giorgio Nardone al Hospital de Sant Pau a Barcelona
2004-Master en Psicologia Clínica
Master en Psicologia Clínica.
Graduada en 2004 al centre CENODYN a Barcelona
2009-Psicòloga Clínica
He treballat al Departament d'Ensenyament de la Generalitat com a psicòloga en el departament d'educació especial i logopèdia. Tractament a nens i nenes amb problemes d'aprenentatge i altres com autisme, etc
Però qui és la MariCarme a més de psicòloga clínica?
Em temo que encara que llegeixis això segueix no ho arribaràs a saber (conèixer a una altra persona és gairebé impossible i conèixer-se a un mateix és un procés que pot durar una vida) però així i tot, ho intentarem.
Comencem per la primera bufetada amb tota la mà oberta que em va donar la vida per espavilar-me:
1.El valor de l’adversitat:
La meva mare va morir quan jo tenia tres anys, quasi no la recordo.
El meu pare va patir tant la seva mort que passar de tot i vàrem anar a viure el meu germà i jo amb la meva àvia que havia enviudat també.
Varen ser anys complicats, sense referents clars, una casa plena de gent i amb un sentiment d’abandó i de pèrdua difícils d’explicar.
Sols volia fugir quan tenia catorze anys vaig aprofitar una beca per anar a estudiar a Londres i des d’allà me’n vaig anar als Estats Units a estudiar psicologia.
I tot això en uns anys que ningú encara feia massa tot això i a més sense diners.
Anava com perduda i alhora fugir de tot era el que em donava certa pau.
La meva història s’ha basat a fugir.
Fugir de tot i de tots.
2.La psicologia Clínica:
Des del 2009 vaig aconseguir fer de la meva passió la meva professió, però durant molts anys vaig haver de compaginar feines vehicle amb el que realment m’agrada i em motiva: la psicologia clínica.
3. Psicología clínica i RR.HH
Vaig començar a treballar com a psicòloga del que anomenen recursos humans fent els processos de selecció dels treballadors cedits a les diferents empreses clients.
Captava també noves empreses-clients i tractava de manera directa amb els
directors de personal de les diferents empreses, varen ser anys on la cosa era tirar endavant.
Avui, el 2023, treballo amb el millor psicòleg mort de la història.
Si no dic el seu nom és perquè no ho necessito per validar-me i perquè, no ho negues, notes certa curiositat.
I això és bo perquè continuïs llegint.
4.Pors i fòbies:
Estudiar psicologia va ser una necessitat per deixar de fugir, necessitava certeses i eliminar les pors i el pànic que m’acompanyaven des de petita, estudiar psicologia va ser la meva manera de salvar-me de mi mateixa, em va ajudar a gestionar pensaments i creences i adonar-me que tots els enemics dels quals en volia escapar estaven simplement dintre de mi mateixa.
Aquesta manera d’aprendre em va fer hàbil en detectar això mateix que jo havia patit fins a l’infinit en els altres, en una empatia especial que em fa connectar amb el patiment aliè d’una manera increïble.
Uns en diuen una habilitat, jo a vegades la pateixo i necessito també el meu psicòleg que m’acompanyi en el meu propi procés evolutiu.
No hi ha fi i tots necessitem de mentors que ens acompanyin i empenyin., que ens donin eines que aplico amb mi mateixa i que aplico als meus pacients.
És un quid pro quo.
Patir per aprendre a deixar de patir.
5.Psicologia Emocional:
Vaig de psicòloga clínica però en realitat soc psicòloga emocional, a mi el que em fascina és l’emocionalitat humana en les relacions que mantenim amb nosaltres mateixos i els altres i que tanta font de patiment ens genera.
La qualitat de la teva vida dependrà de les pregutes que siguis capaç de fer-te i de contestar-te sicerament.
Dominar les emocions és el camí a la pau, però les emocions són un cavall salvatge que cal aprendre a domar, i no és fàcil, no és fàcil domar cavalls salvatges sense caure algunes vegades abans.
Persistir és la recepta màgica cap a la cura del patiment, persistir i tenir els mentors adequats.
6. Experimento una forta aversió cap a canviar d’opinió.
Afortunadament, en soc plenament conscient d’aquesta resistència, cosa que em permet actuar de manera proactiva quan em trobo oferint una resistència significativa cap a una idea en particular.
M’esforço a superar aquest obstacle intern i sempre estic disposada a escoltar amb atenció.
7. T’he dit que m’he passat mitja vida fugint.
Ara ja no fujo però he après a acceptar que prefereixo evitar els conflictes i tinc una gran destresa a suavitzar-los, desviar-los o desactivar-los de qualsevol manera possible per evitar enfrontar-los directament.
Aquesta habilitat m’atorga una gran capacitat diplomàtica, encara que de vegades perdo el control de la situació, però ara ja no fujo.
Per fi ja no fujo.
8-Diuen que la ignorància et permet ser feliç, i és cert, però jo intento més que ser feliç, tenir pau interior i evito sempre que pugui el fet d’haver de ser simple per poder somriure.
9. Quan ballo soc una altra. De debò.
Aquí soc MariCarme la dona papallona.
10. Cada any faig un viatge a un lloc on sé mai més tornaré.
Això em fa viure amb una intensitat increïble aquests dies de vida.
La seva gent, les coses que observo i admiro, sé que mai tornaré a aquests lloc i a aquests paissatges i que per això mateix és tan valuós el viatge que vaig.
M’ajuda a relativitzar les coses que per a molts són importants i a apreciar el moment present amb una força increïble.
He fet viatges a la fi del món, en molts casos els començo sola i acabo amb amics per tota la vida.
Si t’agrada el que has llegit i creus que et puc donar més, em poits enviar un WhatsApp i parlem
Per què patim tant?
La funció de la adversitat
Preguntes freqüents
Sóc MªCarme M. Moliné, psicòloga a Vic de Centre de Psicoteràpia Cognitiva. Sóc psicòloga clínica generalista, docent i experta en entrenament estratègic, amb més de 20 anys d’experiència i amb molts pacients atesos amb èxit.
Se’m coneix a Vic per ser una de les principals representants de la
teràpia cognitiva conductual i per solucionar els problemes dels meus pacients en un temps breu, de forma eficaç i sense recaigudes.
Soc Psicòloga Clínica, especialitzada en dependència emocional, autoestima i relacions tòxiques.
M’ha fascinat sempre la psicologia perquè m’ha fascinat la ment humana, i com la psicologia és la ciència de la conducta i la conducta sempre es pot millorar i reaprendre, l’esperança de millorar la vida de les persones és una experiència apassionant i irrepetible.
M’he especialitzat en psicologia de parella per què m’encanta la intimitat afectiva i ajudar a les persones que aprenguin a actuar correctament.
La intimitat afectiva per a mi, és el lloc més sagrat que tenen les persones, és on les persones han de trobar aquest benestar, aquest creixement, aquesta pau, i en l’àmbit on som més transparents és en l’àmbit de la parella.
Quan un viu sol no es noten les coses que fas bé o que no fas tan bé, però quan estàs en parella el que fas bé o el que no fas bé es nota i probablement la nostra parella ens digui escolta, això, a veure si ho vas polint!!
I és molt bonic créixer en parella però sempre que les coses es transmetin bé, no com critica o menyspreu, sinó parlant i comunicant bé, i és una grandíssima oportunitat per créixer.
Viure en parella serveix entre altres moltes coses per créixer i si ho pots fer en companyia fantàstic, és el més bonic de tot.
A 16 anys vaig guanyar una beca i me’n vaig anar als Estats Units a estudiar Psicologia a la Universitat Hofstra de Nova York, al tornar aquí vaig convalidar els meus estudis i em vaig especialitzar en psicologia clínica a la Universitat Central de Barcelona.
M’agrada el meu segon cognom Moliné i per això l’utilitzo en memòria a la meva mare que va morir quan jo tenia 3 anys.
En tornar a Catalunya, com molts joves quan acaben els seus estudis, no sabia molt bé que fer amb tot aquest material, tenia molt clar que el que jo volia era entendre el perquè ens comportem com ens comportem i que el viure no fos patir.
Jo volia ajudar i que alhora fos una bona eina per resoldre els meus propis problemes i entendre’m alhora una mica més bé.
Ja tenia molt clar que la majoria dels mals que patim tenen l’origen en com gestiona les emocions la nostra ment, no en va, més del 60% de malalties físiques són de caràcter psicosomàtic i els medicaments placebos tenen una efectivitat de curació de més del 50% dels casos en malalties lleus.
Sense autoestima la vida se’t complica molt.
Perdem oportunitats, deixem de conèixer persones que ens podrien aportar molt valor, ens quedem atrapats en relacions que poden ser tòxiques bé perquè creiem que no trobarem a ningú mes o perquè patir per amor està bé, a vegades tenim conductes molt geloses per pensar que qualsevol és millor que jo o tenim por que la nostra parella ho vegi i prefereixi a aquesta altra persona.
És per això que és molt important tenir clar el nostre propi valor i tenir la capacitat de mirar-nos a nosaltres mateixos i veure com aquesta manca d’autoestima interfereix a la nostra vida i evita que siguem més feliços.
