Bones, em dic MariCarme Marmaneu Moliné i sóc Psicòloga Clínica, especialitzada en les conductes dins l`ambit de la parella.
M’ha fascinat sempre la psicologia perquè m’ha fascinat la ment humana, i com la psicologia és la ciència de la conducta i la conducta sempre es pot millorar i reaprendre, l’esperança de millorar la vida de les persones és una experiència apassionant i irrepetible.
M’he especialitzat en psicologia de parella per què m’encanta la intimitat afectiva i ajudar a les persones que aprenguin a actuar correctament.
La intimitat afectiva per a mi, és el lloc més sagrat que tenen les persones, és on les persones han de trobar aquest benestar, aquest creixement, aquesta pau, i éen l’àmbit on som més transparents és en l’àmbit de la parella.
Quan un viu sol no es noten les coses que fas bé o que no fas tan bé, però quan estàs en parella el que fas bé o el que no fas bé es nota i probablement la nostra parella ens digui escolta, això, a veure si ho vas polint!!
I és molt bonic créixer en parella però sempre que les coses es transmetin bé, no com critica o menyspreu, sinó parlant i comunicant bé, i és una grandíssima oportunitat per créixer.
Viure en parella serveix entre altres moltes coses per créixer i si ho pots fer en companyia fantàstic, és el més bonic de tot.
A 16 anys vaig guanyar una beca i me’n vaig anar als Estats Units a estudiar Psicologia a la Universitat Hofstra de Nova York, al tornar aquí vaig convalidar els meus estudis i em vaig especialitzar en psicologia clínica a la Universitat Central de Barcelona.
M’agrada el meu segon cognom Moliné i per això l’utilitzo en memòria a la meva mare que va morir quan jo tenia 3 anys.
En tornar a Catalunya, com molts joves quan acaben els seus estudis, no sabia molt bé que fer amb tot aquest material, tenia molt clar que el que jo volia era entendre el perquè ens comportem com ens comportem i que el viure no fos patir.
Jo volia ajudar i que alhora fos una bona eina per resoldre els meus propis problemes i entendre’m alhora una mica més bé.
Ja tenia molt clar que la majoria dels mals que patim tenen l’origen en com gestiona les emocions la nostra ment, no en va, més del 60% de malalties físiques són de caràcter psicosomàtic i els medicaments placebos tenen una efectivitat de curació de més del 50% dels casos en malalties lleus.
"Amarse a sí mismo es el comienzo de una aventura que dura toda la vida"
És un frase d’ Oscar Wilde
Jo de joveneta vaig patir dos problemes i de més gran un altre que segur era conseqüència dels dos primers i que gràcies a ells ara sóc qui sóc i he d’agrair a la vida que me’ls presentes en forma de lliçons que havia d’aprendre.
Ara, una vegada patits, entesos i superats m’he pogut ajudar a mi i ajudant-me a mi estic en disposició d’ajudar a moltes persones que venen a la meva consulta amb problemes sorprenentment molt similars.
Jo vaig perdre a la meva mare quan tenia 3 anys i vaig viure una infància una mica complicada, un pare desorientat que no sabia molt bé què fer amb dos nens petits, que se li feia molt costa amunt cuidar bé d’ells, un pare absolutament centrat en la seva professió i projectes personals,i això sumat que més tard, es va tornar a casar amb una persona a qui més aviat el meu germà i jo mateixa molestàvem, no va ajudar massa tot plegat a sentir-me estimada i valorada en aquells anys que són tan importants pel creixement de la valoració i autoconcepte personal.
Aquest va ser un dels motius principals que jo, a 16 anys em poses a treballar als estius en un bar per estalviar el suficient per anar-me’n de casa a estudiar l’anglès necessari a Irlanda a fi i efecte de poder guanyar la beca que em permetés marxar lluny, en aquest cas als Estats Units i lluny d’una casa que m’asfixiava i que no em deixava fluir com a persona pogués iniciar de nou el meu procés vital.
He de dir-vos que no va ser fàcil, vaig patir una anorèxia nerviosa durant molts anys i greus problemes d’autoestima i complexos varis, ara amb el temps penso perquè vaig estudiar psicologia i no medicina quan era la meva primera opció i ara si veig que vaig estudiar-la bàsicament per entendre’m a mi mateixa i per poder-me solucionar aspectes de la meva vida que calia un tractament ràpid i rigorós.
Més tard em vaig creuar amb una persona amb la qual vaig tenir una relació de parella que va acabar sent molt tòxica i de la qual jo no em podia desvincular, no entenia el que em passava, perquè les persones que pateixen aquest tipus de situacions ja veuen que no són feliços i que no és el que vols però no pots deixar-la anar, et genera un pànic terrible la idea de deixar anar a aquesta persona, i amb el temps vaig acabar descobrint que era dependència emocional,que era com una addicció i que s’acaba solucionant com s’acaba amb qualsevol addicció a qualsevol substància tòxica.
Tot plegat he de dir-vos que ja fa uns quants anys iaquí tampoc hi havia ni aquests coneixements ni aquests conceptes estaven massa clars.
Realment tant els conceptes d’autoestima, dependència emocional, relacions tòxiques, inclús malalties com l’anorèxia o la bulímia són malalties que estan encara en un procés molt inicial de comprendre i de tractar-se amb correcció.
Als Estats Units la psicologia era una professió amb una metodologia molt instaurada ja, de moda inclús, on la psicoanàlisi i diverses altres teràpies s’utilitzaven amb regularitat i amb una bona acceptació social i inclús amb resultats realment bons.
A Catalunya quan vaig tornar la situació no era exactament la mateixa i les tendències psicològiques també eren unes altres, el que va fer que em seguis formant molt en Dependència Emocional, en “COACHING“, en PNL , en EMDR, en Teràpia Breu entre altres.
Jo sóc mes de la Teràpia Integrativa, on en funció de cada cas utilitzar mètodes adaptats a la problemàtica en qüestió i sobretot a la persona que tinc al davant i que necessita ajuda.
Tinc clar que, gràcies al meu propi patiment i poder-lo resoldre’l amb les eines que coneixia i que vaig anant perfeccionant amb el temps em va alleugerar la vida i me la va fer infinitament més feliç que viure amb el patiment que suposa no comprendre que et passa, no comprendre per què pateixes i no comprendre quin camí seguir per sortir-ne d’un infern en el qual et sembla que tu soleta t’hi has instal·lat.
Saber que pots gestionar adequadament les teves emocions em vaig apassionar tan i em vaig implicar ja d’una manera absoluta en ajudar a les persones que venien a la meva consulta en problemàtiques similars, jo els veia a ells i em veia a mi, jo no veia a una persona amb un problema sinó que em veia a mi miro als meus pacients com si fossin jo i sé que dins seu tenen la força i el poder per sortir-ne, com vaig fer jo i sé que junts però amb la seva força que ara molts d’ells no saben que tenen se’n sortiran.
Per mi és fàcil i molt estimulant tot plegat ,perquè com venen a la meva consulta molts pacients amb la mateixa situació que jo havia viscut i acabo dient-los el que jo necessitava per a mi i tot ens acaba enriquint als dos i mútuament.
Per a mi cada pacient és un estímul, un aprenentatge i enriquiment mutu.
Ara agreixo tot el que vaig viure, tots aquells problemes d’autoestima que em feien patir tant, tots aquells complexos que paralitzaven la meva vida, totes aquelles relacions que no em feien sentir bé i que era incapaç d’allunyar-les de la meva vida.
Ara i els veig com un gran regal de la vida que, gràcies a elles he vist que tenia una capacitat per ajudar a les persones des de la meva pròpia experiència prèvia i que m’és bastant fàcil, perquè jo he sentit el que elles senten ara i m’identifico amb elles i em surt molt bé i amb molt bons resultats.
Ara sé que ningú és més expert en alguna cosa que com aquell que l’ha viscut en primera persona, i vaigclarament com havia de definir el meu camí en la psicologia i dedicar-me a ajudar a altres persones que necessitaven enfortir la seva autoestima perquè poguessin si calia poder desprendre’s de relacions que els hi són tòxiques sigui una parella, un cap, un amic o un pare.
He treballat molt a aplicar i millorar tècniques per enfortir i millorar l’autoestima i com poder-se desprendre d’aquestes relacions, perquè realment hi ha moltíssima gent en la meva mateixa situació que jo.
He anat creixent fent aquest camí assistint i col·laborant en un munt de conferències, tallers, seminaris i formació complementaria sobretot en l’àmbit de l’autoestima perquè tot bé d’aquí, una baixa autoestima et porta a establir relacions de dependència emocional i la majoria de relacions de dependència emocional són relacions tòxiques i per altra banda sense un bon nivell d’autoestima no saps posar els límits adequats per mantenir relacions sanes i positives per les dues parts, és el famós no saber dir no o em fa pena o greu dir no.
I el més greu de la manca d’autoestima és que no sabem estimar bé, no ens sabem estimar bé a nosaltres però sobretot no sabem estimar bé ni a la vida ni als altres i confonem termes bàsics que ens confonen i mantenim relacions o actituds basant-nos en un concepte absolutament erroni del que és estimar.
Com podem saber que és estimar si no ens estimem a nosaltres mateixos?.
És per això que aprendre aquests conceptes són la clau i la base d’una vida digna i d’una vida amb llum pròpia. L’amor real, l’amor que hauríem de saber gestionar bé amb els altres i amb les situacions que ens presenta la vida ens és impossible si no sabem estimar-nos be a nosaltres mateixos, és per tot plegat que l’autoestima és fonamental i és en què jo m’he especialitzat.
Sense autoestima la vida se’t complica molt.
Perdem oportunitats, deixem de conèixer persones que ens podrien aportar molt valor, ens quedem atrapats en relacions que poden ser tòxiques bé perquè creiem que no trobarem a ningú mes o perquè patir per amor està bé, a vegades tenim conductes molt geloses per pensar que qualsevol és millor que jo o tenim por que la nostra parella ho vegi i prefereixi a aquesta altra persona.
És per això que és molt important tenir clar el nostre propi valor i tenir la capacitat de mirar-nos a nosaltres mateixos i veure com aquesta manca d’autoestima interfereix a la nostra vida i evita que siguem més feliços.
MariCarme M. Moliné . Psicològa a Vic.
