pateixo per tot i per tots

Per Què Pateixo Tant?

Patim la vida perquè no hem entès massa res, el patiment és ignorància, el patiment és debilitat emocional, el patiment en definitiva és la manera en què el cos t’està avisant que t’has de posar les piles i començar a treballar a millorar la teva gestió emocional.

Qui és el responsable de la teva vida?

Qui és el responsable de la teva pau?. Tu? O el que passa fora de tu?

Estàs patint perquè ets un dèbil emocional.

Si les coses et van bé estàs content i si et van malament et sents un desgraciat i hauries de saber que ets una fulla al vent.

Qui vols ser? Un arbre ferm o una fulla al vent?

De tu depèn.

La majoria de nosaltres solem mirar sempre cap a fora a l’hora de sentir-se bé o sentir-se malament. Si la vida ens somriu, estem contents, si la vida no ens porta el que nosaltres volem estem tristos i això ens porta al fet que no ens fem responsables del que sentim quan ens passa alguna cosa sinó que en fem responsable a altres o a la vida mateixa, inclús a nosaltres mateixos de les nostres desgràcies i ens culpem.

I en fer-ho entrem en la culpa, en la queixa, en el retret, en la lamentació, en l’odi, en la rancúnia, en el remordiment i en el més absurd dels patiments.

“Els altres són els responsables de les meves desgràcies”

“No soc feliç per culpa del que m’ha fet l’altre”.

Aquests són només alguns dels exemples de com viuen aquestes persones una vida en la qual traspassen la responsabilitat de tot el que els esdevé als altres.

Estar constantment mirant cap a fora és el secret per patir sempre.

Quant estàs disposat a patir?

Si pateixes per tot i per tots és perquè no has après a estimar-te, tens un problema greu d’autoestima que ni te n’has adonat encara.

Patir constantment és un simptoma evident que no has après a viure la vida que és.

Patir constantment és una evidència clara que depens de fets aliens a tu per sentir-te bé o malament, no tens fortalesa emocional.

Si el que ens importa és tot allò que està fora de nosaltres, definim la nostra felicitat i ens sentim bé o malament en funció de les situacions que ens passen, del que fem, del que ens diuen o ens fan les persones que ens envolten.

Definim la nostra felicitat i ens sentim bé o malament en funció del que aconseguim o deixem d’aconseguir, definim la nostra felicitat i ens sentim bé o malament en funció la nostra feina i dels nostres èxits i dels nostres “amors”.

Saber com deixar la teva parella sense patir o acceptar un acomiadament sense dolor hauria de ser la teva manera normal de viure.

Depenem de totes aquestes coses alienes a nosaltres i que no depenen de nosaltres per estar bé o per estar malament.

Si el de fora està bé, jo estic bé, si el de fora està malament, estaré malament.

Tots tenim unes necessitats emocionals bàsiques entre les quals s’inclou la seguretat.

Busquem la seguretat on podem, i tot el que és extern ens ofereix la possibilitat de generar aquesta estabilitat que anem buscant i així controlem el nostre horari, el nostre treball, les nostres finances, les nostres relacions, les nostres famílies, les nostres parelles i si tot va com esperem creiem, erròniament, que és la felicitat.

I no és la situació que vivim el que ens fa o no patir, és la teva ment i les històries que t’explica i que tu te les creus el que fa que una situació et faci sentir bé o malament.

Per què s’aprofiten de tu? perquè tu no et saps respectar, tu ets el problema, sempre el problema ets tu i sols tu ho has de resoldre.

No és el que passa, sinó el que fas amb el que passa i això sols depèn de la teva responsabilitat.

Així que el lloc on vas néixer, el que et va passar, el que et va tocar viure, com et van tractar els teus pares, el maltractament que vas patir, tot això és el que t’ha passat i has patit, però no és la causa real del teu patiment, sols és, sols ha passat, és neutre, el valor positiu o negatiu el poses tu, tu ets que defineix si això que et passa és bo o dolent per a tu.

Estem d’acord que una vida, fàcil i rica et permet viure amb una certa comoditat i seguretat, així i tot en cap cas les persones que viuen així són en molts casos més felices que qui tenen una vida més incomoda i incerta, hi ha mil proves que és així.

El que et vull dir és que la teva pau i felicitat depèn molt més de la teva responsabilitat que del que et passa realment i com el que et passa en molts casos està fora del teu control, seria molt interessant que entenguessis el gran poder que tens tu per fer de la teva vida una bona vida.

Patir només fa mal!

La pregunta és?

Què fas tu amb això que et passa?

Que fas tu amb això que fan els altres?

Que fas tu amb això que passa en el món?

Com ho interpreta la teva ment?

Quina història t’explicaràs i guardaràs en el teu cervell?

Potser tries dir-te, Pobre de mi, per què jo?” “Per què em va tocar a mi?” Soc una porqueria”.

El que et dius del que et passa, marca la diferència, perquè el que et dius és el que guardes a la teva ment, és el que guardes com a passat, i t’ho creus.

Has de mirar cap a dins i reconstruir la realitat dins teu i ser capaç de crear-te una història que et benefici a tu.

Et narres la història que has viscut d’una altra manera i que resulti beneficiosa per a tu.

No va de ni de què t’expliquis una història certa, no cal ni això, les històries són subjectives, depenen de molts factors, tu ara mira qualsevol notícia que passi al món i analitza-la bé des de la perspectiva de diferents diaris de tendències diferents i veuràs com la mateixa notícia es valora i s’explica de manera molt diferent i és la mateixa notícia, això hauries de fer tu mateix amb les històries de la teva vida, ser capaç d’explicar-te la història de la teva vida com si tu en fossis el principal protagonista i ser capaç d’aplicar-ho a les històries que has viscut des d’una òptica que et fossin bones per a tu.

Les teves creences no han de ser certes per a tots, han de ser certes per a tu, si a tu et val una creença aquesta és bona per tu, hauries de qüestionar totes les creences que t’han imposat i que no has ni qüestionat i crear-te tu aquelles creences que a tu et valen, això és la responsabilitat de crear-te tu una bona vida per a tu.

Si canvies el que et dius a tu, si t’contes una història diferent canvia també la teva realitat.

Constantment estem mirant cap a fora i mirem qui té la culpa del que m’està passant.


Però “qui té la culpa “no necessàriament és qui ha de responsabilitzar-se.

Deixar de patir inútilment

Pensa una cosa, tots fem les coses tan bé com sabem amb les eines que tenim i d’acord amb l’amor propi que tenim i això pot portar-te a viure experiències molt complicades amb els altres i que no sempre et semblaran justes ni raonables ni sanes, i en molts d’aquests casos et trobaràs amb persones que, des de la seva ignorància o la seva poca plenitud et poden perjudicar, però això no depèn de tu, depèn dels altres i aquests altres poden ser els culpables del teu patiment, però que en treus d’això?

En què t’alleuja això?

En res!

Fins que no entenguis que poden haver-hi molts culpables del teu patiment però l’únic responsable de la teva pau i felicitat ets tu, traslladar aquest poder a un altre és molt poc intel·ligent, oi?

La teva mare pot tenir la culpa d’haver-te ignorat de petit, així i tot, és la teva responsabilitat fer alguna cosa bona per a tu amb això.

Pots pensar que el que em va passar no és just, pots pensar que la vida no es justa i patir per això, així i tot, qui et va dir que el món ha de ser just per tu poder estar content i feliç?

No t’adones que creure que si pateixes injustícies no pots estar bé és posar-te tu mateix en una situació impossible perquè si alguna cosa és l’univers, la vida i la resta de criatures que en ell habiten és que som imperfectes i no acceptar aquesta imperfecció en tot el que som, és el que ens té desgraciats.

I si deixessis anar aquesta creença que tot ha de ser perfecte perquè tu puguis estar bé?

No veus que és una bogeria pretendre que tot sigui perfecte perquè tu puguis estar bé?

Hem vingut a aquest món, no a sentir comoditat ,si no a créixer.

Se t’oblida que per la naturalesa res és just o injust, res és dolent o és bo, sols és, perquè depèn de per qui i en funció d’on ho mirem.

Per una gasela que la mati un lleó és injust oi? Però pel lleó no seria injust morir-se de gana?

Tot això que jutgem al nostre cervell com a bo o dolent no es dona en la natura i nosaltres som part d’ella, encara que se’ns oblidi o ens creiem diferents o superiors.

Hauríem d’adonar-nos que és important no centrar-nos tant en les coses que passen, sinó més en el que fem nosaltres amb allò que ens passa.

Pateixes per tot i per tots?.

No et centris en el fet que t’han acomiadat de la feina, en el pobre de mi i que mala persona és l’empresari que t’acomiada, sinó en:

Quina feina buscaré?.

En què em formaré?.

On viatjaré per trobar millors feines?.

Què tinc a la meva vida de superflu i que en puc prescindir, que he après?.

En què m’ha enriquit aquesta ” experiència”?.

On he fallat i en què puc millorar?.

En agrair tot el bo que encara tinc a la meva vida.

En aprendre a centrar-me en el present.

En acomodar el meu passat.

En perdonar-te, en perdonar i en créixer.

La vida és canvi i negar aquest canvi és negar la vida.

Sempre estem en creences de bojos, la vida és injusta, és imperfecte i és canviant, i volem en la nostra bogeria que la realitat sigui diferent de la que és.

Sempre estem aferrats al que no és, en canvi, d’abraçar al que és i en aquesta bogeria mental ens perdem i patim.

No et centris tant en la parella que tens o que no tens, sinó en que podem aportar i sumar en les relacions que creem.

No et centris amb qui estem sinó amb el que aprenem i en qui ens convertim estant al seu costat.

No et centris no tant en el dolor que sentim sinó en el perquè sentim aquest dolor.

Es tracta de buscar la seguretat dins de nosaltres i no esperar que res de fora ens la doni.

No va de perfecció, no va d’immobilitat, no va de voler el que no és, va d’acceptar el que és i des d’aquí explicar-te una història que t’empenti a millors llocs.

Les coses que passen o les carregues o et puges a elles per créixer, que fas tu?

Entendre que la felicitat no te la dona ni la teva parella, ni els teus amics quan actuen com tu desitges.

Entendre que la teva infelicitat es produeix quan aquestes expectatives, que poses en com han d’actuar i sentir els altres cap a tu, no es donen com tu voldries.

La felicitat sempre ha estat dins teu, mai a fora, a fora sols hi ha imperfecció i canvi i és aquí on has d’aprendre a trobar aquesta pau que tan enyores.

Patim perquè estem bojos i estem bojos perquè creiem creences totalment irreals allunyades de la vida tal com és, creiem en la justícia, en la immutabilitat i en la perfecció i aquestes creences falses ens estan matant.

Res és més natural que la mort, res és més natural que l’imperfecció, res és més natural que el canvi i no ho acceptem.

A la natura res és quadrat ni lineal, a la naturalesa tot canvia, cap dia és igual a un altre, res és igual avui que ahir i nosaltres en les nostres estúpides expectatives de perfecció i d’immobilitat patim una realitat que sols està aqui per permetre’ns crèixer.

I tu ets natura, tu ets univers i ho estàs negant un dia i un altre.

Patir és inútil, és un simptoma de bojeria però que hem normalitzat.

Està clar que aquesta nova manera de viure no és fàcil i no tots estan disposats o preparats per emprendre aquest estil de vida, que implica esforç i responsabilitat per crear la teva pròpia vida des de la teva autèntica naturalesa.

El que ens fot no és això, no és la injustícia del món el que ens mata, el que ens destrueix és que nosaltres no ens permetem ser injustos.

No és injust que un lleó persegueixi a una gasela per matar-la

El que és injust és que la gasela es lligui ella mateixa amb una estaca per permetre que el lleó se la mengi sense ella tenir opcions d’escapar.

La vida no és injusta perquè t’acomiadin de la feina o et deixi la xicota, o tinguis un accident o perdis els teus diners,la vida la creus injusta perquè tu mateix amb les teves creences et veus incapaç de pillar una millor feina o una millor xicota o fer més diners i això es diu responsabilitat i la teva irresponsabilitat és la que et manté en el patiment, en canvi, de mantindre’t en l’acció, en l’aprenentatge, en superar pors, en traspassar zones de pors, en la vida al cap i a la fi.

Qui ets tu?

Tu ets imperfecte, canviant i injust i amb l’imperiós missatge a dins teu de sobreviure i reproduir-te, per què no acceptes això en tu i ens els altres?

Per què, en canvi, de culpar als altres o a tu del que ets o són o et passa o et fan, et fas responsable de fer-te càrrec tu de la teva vida sense més normes i creences que les teves?

Perquè el que és just per a tu, possiblement no ho és per un altre i amb això hauries de ser capaç de viure, és clar que sempre buscaràs un lloc on tots guanyin, però això no serà sempre possible sols amb el teu desig i esforç, l’altre, el que no vols que perdi també s’hauria de fer responsable, perquè aquests teus desitjos es complissin i en molts casos no depèn sols de tu sinó de la llibertat i de la responsabilitat de l’altre.

Tu t’has de fer responsable de tu i l’altra d’ell mateix i des d’aquí a vegades es podrà cooperar i a vegades no i aquí has de saber guanyar i perdre i no saps perdre.

I si creguessis que la vida sols és un joc on no hi on anar, on no va de guanyar o perdre sinó de créixer en amor cap a tu?

Per què no ho acceptes i acceptes que els altres igual que tu són simples jugadors d’un joc on sols va de gaudir perdis o guanyis, sempre que aprenguis i creixis en amor cap a tu?

Ets un dependent emocional de la realitat.

Ets un adicte que la societat normalitza.

Com més adversitats pateixis, com més soledat suportis i com més menyspreus visquis si, en cas d’odiar als altres i de menystenir-te a tu, t’abraces, t’adonaràs que gràcies a tots ell hauràs après a estimar-te i des d’aquí res de fora t’importarà massa ni et farà massa mal ni t’entristirà com feia fins ara.

I si el camí cap a l’amor propi fos el camí de les adversitats?

I si el camí del creixement fos a través de les adversitats?

Si la vida va de créixer en amor propi llavors perquè patir si el que ara et fa patir és precisament el que necessites per trobar aquesta pau que tant anheles i que no està fora sinó a dins teu quan aprens a estimar-te.

La plenitud, la felicitat personal estan totalment vinculades i basades en l’amor propi.

Suposa transformar com pensa la teva ment davant de cada situació, sense intentar canviar-la, acceptar-la, gaudir-la, aprendre d’ella, reexplicar-te-la, transformar-la en alguna cosa que sigui bona per a tu, aquest és el joc.

És responsabilitzar-te del que desitges per a tu, de com vols que sigui la teva vida i com decideixes viure-la.

No et perdis en qui té la culpa o qui té la raó, això no importa, no et farà sentir més bé i va de sentir-se bé.

Potser el teu cap et va tractar malament, o la teva societat et va transmetre creences insanes per a tu, potser la culpa creguis que la té el lloc on vas néixer, o que la té algú més per alguna cosa que et va fer i que et va danyar.

Però, no t’enganyis, la responsabilitat de canviar la vida, malgrat tot el que et va succeir, és només teva i adona’t que és la teva responsabilitat crear la vida que desitges.

Canviar la teva ment, mirar cap a dins, desenvolupar autoestima, conèixer-te, canvia la manera en què, la teva ment neuròtica, interpreta el que et passa.

En lloc de buscar culpables i veure cap a fora, transforma el teu propi món interior i així, sense adonar-te’n, transformaràs tota la resta de món.

Per què patir la vida?

La vida sols és un joc, a vegades guanyaràs a vegades perdràs, però aprendre i gaudir de la partida sols depèn de tu.

No t’atreveixes a dominar la teva ment, i permets que la teva ment et domini a tu.

No t’atreveixes i la por et paralitza

Jo no busco comoditat.

Jo busco “amor”.

Perquè m’estimo, em responsabilitzo de la meva vida, canvio la meva ment i decideixo el meu futur, això no obstant no puc responsabilitzar-me del teu.

Deixa d’una vegada el paper de víctima, deixa de buscar culpables, deixa de voler justícia.

Deixa de mirar cap a fora.

És endins on està la teva veritable conquesta.

Resumint, el dolor emocional és una il.lusió que tu t’has cregut.

Viure de manera que si el de fora va bé estic bé i si el de fora va malament estic malament és ser una fulla al vent i condemnat al patiment permanent perquè el de fora mai estarà bé sempre, però la naturalesa si és alguna cosa ,és injusta, és imperfecte i és canviant i sempre estarem malament.

A més la nostra manera de pensar neuròtica fa que estem malament quan les coses van malament i estem malament quan les coses van anar malament en un passat perquè ens traumatitzem i estem malament quan les coses en el futur pensem que aniran malament i així, sempre estem malament.

Cal canviar les creences que sostenen aquesta boja manera de pensar que sols ens porta al patiment.

És acceptar el que és i la vida si alguna cosa és injusta, imperfecte i canviant, acceptar això i fer-te responsable que malgrat que la vida sigui com és jo estaré bé , és fer-te càrrec de tu, és agrair, és presència, és autoestima.

És entendre que la vida és sols un joc on no va de perdre o guanyar sinó de créixer en autoestima i presència.

És entendre la diferència entre la vida a la natura i la vida a la societat, a la natura perdre és morir, a la societat perdre és perdre la feina, és perdre els diners o la xicota, i si ho analitzem bé més que desgràcies son increibles oportunitats per millorar les nostres habilitats i oportunitats.

Aquestes “desgràcies ” que creiem patir són immenses possibilitats de trobar una millor feina ,una millor núvia o un millor projecte.

És entendre que vivim una simple partida on no mort ningú, simplement prémer el botó de game over i tornar a jugar amb més saviesa i amb més amor.

Hem vingut a jugar ,no a guanyar hem vingut a créixer mentre juguem i això és guanyar.

psicoleg a vic maricarme

MariCarme M. Moliné

Sóc Psicòloga Clínica, especialitzada en les conductes dins l`ambit de la parella. M’ha fascinat sempre la psicologia perquè m’ha fascinat la ment humana, i com la psicologia és la ciència de la conducta i la conducta sempre es pot millorar i reaprendre, l’esperança de millorar la vida de les persones és una experiència apassionant i irrepetible.

Aquí tens un nou post que et pot ajudar

Vols parlar?

Demana una consulta per aprendre a deixar de patir

Deixa un comentari

Concertar Visita
close slider

Explica'm en què et puc ajudar