No sé què fer amb la meva vida

Necessites entendre a la ment i les emocions que et fa sentir cada moment de la teva vida.

Una cosa és la ment.

Una altra les teves accions.

Una altra els teus objectius.

I una altra el teu propòsit.

Què faig amb la meva vida?

Les accions serien, el que fas en el teu dia a dia.

Anar per allò que vols i pagar el preu en forma de rebutjos, fracassos i errors previs i divertir-te en el procés.

Necessites un enfocament i necessites un procés.

Un procés que no serà fàcil, però persistir serà la clau de tot plegat.

Persistir en els teus objectius.

Si et jutges i critiques et costarà avançar.

El problema és jutjar.

Jutjar que no pots.

Jutjar-te com insuficient.

Jutjar-te com que no ho mereixes.

Com saber què vull fer amb la meva vida

Sols hi ha realitat.

Et centres en els objectius de vida que et planteges a mitjà termini.

Agendes en una agenda diària aquelles coses que has de fer dia a dia per assolir els propòsits a mitjà termini.

Les fas.

En tinguis ganes o no.

Et surti bé o no.

Les fas.

No jutgis el resultat.

El resultat el valoraràs en el mitjà termini.

Simplement, fes el que hagis de fer dia a dia

No facis cas a les emocions que sentis.

Fes-ho.

Fes-ho.

Deixa de forçar la realitat.

Deixa de forçar-te a tu.

Actua i paga el preu de l’error, el fracàs i el rebuig fins que aprenguis.

Però sobretot diverteix-te.

Si no et diverteixes, et costarà més.

Què fer amb la meva vida?

El primer no creure’t a la ment quan et digui que la vida que vius no és suficient bo per tu.

La ment et dirà contínuament que la realitat que vius no és suficient bona per tu.

Sempre la ment et dirà que et falta alguna cosa que no tens, o que hauries de fer les coses millor o que els altres no et tracten prou bé.

No és suficient bo per mi, és la trampa de la ment si te la creus.

Tenir un comportament autodestructiu és no tenir amor propi

És normal cometre errors, però deixar que et controlin les emocions és ser una marioneta.

Mai serem perfectes, sempre cometrem errors i no podem caure en creure’t les emocions que et volen perfecte en un món que és perfecte tal com és.

Ser perfecte no és no cometre errors.

Ser perfecte és poder evolucionar quan aprens gràcies als errors que comets.

No ets perfecte i la ment et diu que no pot ser i apareixerà amb l’emoció de tristesa que et dirà que ets insuficient, i apareixerà la culpa que et dirà que podies haver-ho fet millor.

Què fer quan no saps què fer amb la teva vida

Et creus a la ment quan tu et creus imperfecte.

I no pots fer les coses millors que com les fas.

No les pots fer millor.

Fas les coses tant de bé com saps amb les eines que tens, a més intervé l’atzar.

Ser perfecte en la nostra realitat és aprendre de cada error comès.

Ser perfecte no és no cometre errors.

Ser perfecte és poder créixer.

Em sento perdut a la vida

La ment t’enganya

De petit quan t’equivocaves els adults et jutjaven, ara de gran tu et jutges a tu i no t’adones que en fer-ho no et permets créixer.

L’autocrítica és destructiva, no t’ajuda a millorar.

Necessites amabilitat i autocompassió quan no fas les coses tan bé com voldries, no autocrítica

Quan la teva ment crea una esquerda amb la realitat i tu te la creus sentiràs emocions de patiment, però pateixes perquè creus que et mereixes una realitat diferent.

Voler ser perfecte en un món perfecte és una estupidesa, com és una estupidesa creure que vius en un món Disney.

Ser perfecte en un món que no ho és, és poder aprendre i créixer en cada error.

Però la teva ment que t’enganya perquè et vol insatisfet.

Et vol insatisfet perquè fa mils d’anys sentir-te insatisfet era una bona estratègia evolutiva.

Has d’entendre perquè sents el que sents.

Para avui dia en el món que vivim sentir-te insatisfet per no ser perfecte no t’ajuda a créixer, sols frena el teu creixement.

Tinc 40 i no sé què fer amb la meva vida

Tracta’t amb amabilitat

Necessites ser amable amb tu per poder créixer del que has après quan t’has equivocat o la realitat no és com tu esperaves.

Mirat com si fossis aquest nen petit que ha caigut a terra i plora.

Ets un ésser humà, ets fal·lible i a més necessites cometre errors per créixer.

Fa mil anys cometre errors era la mort.

Ara cometre errors és poder créixer si aprens d’ells.

El món ha canviat, però la ment no.

Ara les emocions que sents tenen una altra interpretació.

Cada vegada que cometis un error, cada vegada que et rebutgin, cada vegada que fracassis, aplaudeix-te per haver tingut el valor de cometre aquest error.

Aquí has d’utilitzar l’anomenada psicologia inversa.

Necessites ser rebutjat per deixar de tenir por al rebuig i com que no tindràs, el practicaràs més i et permetràs aprendre habilitats que de no practicar-les mai podries deixar de ser rebutjat.

El mateix amb el fracàs, amb l’error i amb el conflicte.

Necessites més de tot per poder créixer.

Quan no saps què fer amb la teva vida

Escoltat i actua i si no et sents, actua igual.

Necessites pràctica per aprendre i mentre no aprenguis no t’agradarà el que facis.

No menys com et diu la ment.

Fa mils d’anys necessitaves menys perquè si no mories.

Avui necessites més perquè si no, no creixes ni avances.

La teva ment no vol que cometis errors ni ser rebutjat perquè et vol que sobrevisquis li és igual el teu creixement.

La teva ment és una ment d’una realitat que ha canviat.

Ja no et serveix la mateixa interpretació de les seves informacions.

La seva percepció de la realitat et dona una informació que has d’interpretar de manera diferent.

Fa mils d’anys fer cas a les emocions de la ment et permetia sobreviure.

Avui fer cas a les emocions no et permet créixer.

No fer cas a les emocions és la clau per créixer.

Saber el que vols

Necessites interpretar correctament el que et diu la ment

Quan t’enfades i la teva ment et fa sentir una emoció d’ira, la teva ment t’està dient que la realitat no és com ella creu que ha de ser.

I una vegada t’has enfadat i has aplicat la ira, la ment et dirà que ets una persona sense control per no saber dominar aquesta ira.

A la ment necessites interpretar-la correctament.

La ment vol que sobrevisquis en un entorn que no és el mateix que fa mils d’anys, però ella actua com si l’entorn no hagués canviat.

La ment et vol insatisfet perquè així tindràs més possibilitats de sobreviure en un món hostil.

Però el món ha canviat i el que era eficient fa mils d’anys ara és un pes pel teu creixement.

Ara has d’interpretar a la ment en sentit contrari al que et creus que et diu.

No et vol feliç amb la realitat, et vol viu.

La ment és complicada i no la valorem adequadament.

Moltes vegades darrere el patiment sols hi ha por i moltes vegades tens por perquè hi ha amor.

T’enfades amb un fill per por que no se’n surti i tens por que no se’n surti perquè l’estimes.

Darrere la ira moltes vegades sola hi ha amor.

I la ment et fa sentir malament.

Sempre et farà sentir malament.

Necessites aplicar amabilitat i autocompassió quan pateixes.

Si no saps què fer amb la teva vida 

Torna al present

La teva ment et crea constantment esquerdes amb la realitat i aquesta esquerda, si te la creus, et generarà una emoció de por i ira que et farà atacar o fugir i per després fer-te sentir tristesa i culpa.

Necessites desactivar tot això.

Necessites tornar al present.

Quan sentís emocions que et portin al patiment necessites tractar-te amb amabilitat i tornar al present.

La teva ment sempre et farà creure la paraula maleïda: Alguna cosa de la teva realitat no és suficient bo per mi.

Has d’analitzar que hi ha al darrere d’aquesta frase que et diu la ment.

Què és el que no és suficient bo per mi i que m’està fent patir?

És el meu cos?

Són els meus ingressos?

És la meva feina?

És alguna de les meves relacions socials?

La meva parella?

Els meus fills?

Què és?

Posa-li nom i deixa’l anar.

Observa això que t’està dient la ment i torna al present i centrat en algun objectiu a fer, hora a hora, agraeix el que tens i sigues amable amb tu.

Ser amable i compassiu amb tu mateix.

Si et sents perduda i desmotivada

Analitza això que t’està dient la ment i torna al present i centrat en algun objectiu a fer, hora a hora, agraeix el que tens i sigues amable amb tu.

Ser amable i compassiu amb tu mateix.

I actua.

Amable però actua.

La ment et dirà que no facis res.

La ment t’enganya.

Una esquerda amb la realitat és fer-te sentir que la realitat no és suficient per a tu tal com és.

La vida no és suficient i en acabat tu no ets suficient.

La ment et destrueix dues vegades.

T’has d’adonar de totes aquestes subtileses perquè si no no podràs combatre la ment i patiràs.

I com un miracle t’adonaràs que el que t’hagi de passar et passarà igual, t’ho agafis de broma o molt seriosament, però, a més aquesta actitud et permetrà assolir noves fites, noves accions, noves actituds que et permetran viure una vida molt millor.

No saps què fer amb la teva vida?

Necessites propòsit

Patir la soledat és quan la ment ens diu que la realitat que estem vivint no és suficient bona per la vida que vols.

I així amb tot.

La idea és viure en presència, amb propòsit, agraint i no voler eliminar les emocions negatives, sols les observem.

Presència i propòsit són companys íntims.

El propòsit dona direcció a la nostra vida i la presència ens permet treure el màxim profit a la nostra experiència.

Moltes persones pensen que es pot trobar propòsit en alguna cosa externa, com una relació o una carrera, però la veritat és que el propòsit és una cosa que trobes dins teu.

Pensa en com fer de la teva feina una feina més satisfactòria i significativa.

Necessites alinear de manera conscient els teus actes amb un propòsit escollit per tu i tot canviarà a bé.

Fer les coses del dia a dia enfocades a un objectiu a mitjà termini ple de significat

Quin és el teu propòsit de vida?

És clau contestar-ho

Són els desitjos més profunds del teu cor sobre com vols comportar-te com a ésser humà.

Són les qualitats que vols incorporar als teus actes.

Els valors són diferents dels objectius.

Vivim en una societat centrada en els objectius i no en els valors.

Els valors tenen a veure més amb com et vols comportar mentre intentes assolir els objectius que t’has proposat, mentre que els objectius tenen a veure amb allò que vols aconseguir.

Dona sentit a la teva vida.

Tenir un propòsit de vida et fa estar més en pau amb les esquerdes amb la realitat que t’explica la ment.

Si ets amable amb tu, et permets sentir afecte per tu encara que la ment et digui i tu et creguis que entre la realitat que tu vols i la que és hi ha una gran esquerda i el culpable ets tu.

Necessites tenir una bona relació amb la ment.

Necessites valorar el que ens diu la ment, no la rebutgis, però si entendre què signifiquen les emocions que ens fa sentir i com ens afecten.

Necessites connectar-te amb la ment.

Necessites observar els nostres pensaments, sense jutjar-los.

I els hi dones espai, no entres en conflicte amb ells, sols intentar entendre que et volen dir en realitat.

Hem de conèixer la ment i el perquè ens fa sentir el que ens fa sentir per poder actuar d’acord amb ella d’una manera eficient.

El que compta són les nostres accions gràcies a la interpretació del que ens diu la ment i de les emocions que ens fa sentir, no els nostres pensaments.