La tortura de la culpa. Quan ets tu qui et jutges et condemnes i et castigues.

Fem les coses tan bé com sabem, tenim dret a equivocar-nos i escollir intentar fer coses noves , som humans i el nostre sistema d’aprenentatge és l’error i aprendre d’ell. Perquè som tan cruels amb nosaltres mateixos?

Culpa de què? De ser com ets?, de ser lleial a tu? d’honrar-te a tu?, de ser fal·lible?, de voler aprendre coses noves?, de què et rebutgin? De dir no quan vols dir no?

FER SENTIR CULPA ES VOLER CONTROLAR A L'ALTRE

Quantes vegades has sentit o has dit: després de tot el que he fet per tu, així m’ho pagues?

confonem maldat amb error

No et pots sentir culpable per no saber fer ho més bé

la tortura de la culpa

Perquè ens culpem tant quan no som culpables realment?

Mai o qüasi mai  hem fet alguna cosa amb el propòsit i la voluntat de fer mal a algú.,

Perdona't a tu mateix!!

No passa res, ets humà i ara ja has après a ser amic dels teus errors, ara ja saps que equivocar-se no és cap crim contra la humanitat com ens volen fer creure.

Res és més infantil que sentir culpa.

En han programat des de ben petits per creure una sèrie de creences que sols ens perjudiquen però que es mantenen submisos , obedients i esclavitzats a unes normes socials que massa vegades sols ens mantenen en la ignorància i el patiment i massa vegades tot plegat no és més que haver-nos perdut en uns valors, conceptes i dogmes que ni tan sols ens hem qüestionat.
Ja és hora de fer-ho, oi?

Ens han dit fins a la sacietat que l’amor és sacrifici i renuncia i que he de portar-me bé, sobretot això, portar-me bé.
I és llavor, quant per portar-me bé i ser un bon nen faig coses que no vull fer però que les faig perquè els altres vegin que jo sóc un bon nen o perquè aquells que estimo i “m’estimen” no pateixin.

Quantes vegades has sentit o has dit: després de tot el que he fet per tu, així m’ho pagues?.

I ens passem la vida dient si quant volem dir no, ens passem la vida fent coses que no volem fer i les fem per ser bons nens, per ser bones persones i per creure que així aquells que estimem no patiran mai més!

Quan llegeixes això no t’adones que es molt infantil viure així?

"Fes sentir culpable al teu enemic i dominaràs la seva voluntat "
napoleo
Napoleó

Sentir-se culpable és ser el botxí de tu mateix

La culpa implica un judici previ i el judici suposa una condemna i la condemna un càstig.

La culpa implica un odi profund a tu mateix,

implica un profund desconeixement de qui ets,

implica una rigidesa profunda,

implica no entendre res de res, ni com funcionen els processos d’aprenentatge, ni qui som realment.

Mai hem fet alguna cosa amb el propòsit de fer mal a ningú,

fem coses que no sabem fer i ens equivoquem i això és natural i saludable, en cas contrari mai avançaríem en res,

fem coses que volem fer i que pot-ser per algun altre no en surt beneficiat i ens critica o pateix però mai o quasi mai fem alguna cosa expressament per fer mal a ningú, i no obstant actuar això ens sentim culpables quasi sempre per multitud de coses que sols són actes que fem en benefici propi per honrar-nos a nosaltres mateixos, per defensar la nostra essència, les nostres necessitats i ens sentim culpables.

La culpa és que, sense importar el que facis, la teva ment ja et diu que hauries de fer una altra cosa, normalment coses que beneficien a altres i et perjudiquen a tu.

Fa tant mal la culpa que no suportem sentir-nos culpables

I la projectem en els altres, intentem per tots els mitjans que la culpa del que passa sempre la tingui un altre.

La funció principal de la culpa és que et paralitza, és que impedeix que segueixis provant coses noves, és que renunciïs arriscar-te, és que renunciïs al que realment tu vols per renunciar a favor del que volen els altres, la culpa és i ha estat una de les principals maneres de manipular als altres.

Poques coses fan sentir tan malament com sentir-se culpable i és molt facil a través de la culpa controlar a les persones del teu entorn, sobretot a les que més t’estimen.

Per això està tan estesa.

 

 

Entenguem que és aquesta emoció tan tóxica

Es produeix un acte  i tot seguit passem a fer-ne una interpretació i valoració negativa.

Valorem aquest fet des d’un punt de vista en el que considerem que no és bo, el jutgem, l’interpretem, el valorem i li donem una valoració negativa.

I aquesta valoració ens porta a l’emoció negativa, paralitzant, dolorosa, que ens pesa, que és una llosa i es torna cíclic, i el repeteixes, és com una tortura i està lligat a la teva educació, sistema de valors i esquema moral.

Depèn d’aquestes creences que alguns fan coses molt dolentes i no se senten culpables i altres fan coses que no són ni bones ni dolentes, poden ser errors que no pots evitar perquè tots fem les coses tant de bé com sabem, des de la pròpia llibertat però com no s’estimen o creuen que són responsables del patiment o de la felicitat dels altres se senten culpables del patiment d’un altre ,quan és aquest altre el que té l’única responsabilitat d’aprendre de la situació per no patir.

Et pots equivocar i et sents culpable i altres fan coses voluntàries i que poden fer mal a altres i no se’n senten.

El procés és el següent:

-Fas un acte lliure,

-autovaloració negativa,

-sentiment de culpa,

-emoció de dolor intens paralitzant.

Les nostres creences, valors i moral ens pot portar a un patiment absolutament innecessari perquè res que puguis fer tan bé com saps fer, des del teu estat evolutiu i d’acord amb la teva essència és motiu a què et sentis culpable de res, però el teu sistema de creences et porta a confondre termes de manera molt subtil i et porta a un sentiment de culpa que una vegada els tinguis clars no et passarà mai més.

La culpa no serveix per res, sols et fa patir, et castiga, no ajudes ningú, no repares res, no aprens.
A més culpable més paralitzat estàs i més paralitzat segueixes i no soluciones res.

A menys autoestima més culpa, a més rigidesa més culpa, a més jutjar més culpa, a més dualitat més culpa, a més condemna més càstig i més culpa en un cicle infinit.

En cas que passin sis mesos i no trobis una solució per tu mateix, un psicòleg et pot ajudar.

"La culpa et fa carceller i presoner dels altres."

Identifica realment que ha passat.

Que ha passat realment?

Has fet una cosa des de la teva llibertat que et convé a tu però que a algú altre se sent perjudicat o pateix?

Has fet una negligència? No volies fer mal i malauradament algú ha patit?

Has comès un error per no saber més o per esgotament?

Has baixat l'atenció perquè t'has despistat?

Ha estat un malentès o una casualitat?

Tenies realment voluntad de fer mal i de perjudicar?

No et pots sentir culpable per prendre decisions que t'honrin a tu, que et beneficiïn a tu.

No pots anteposar les necessitats dels altres a perjudicar-te a tu, si et sents culpable per aixó tens una molt baixa autoestima i necessites treballar-la a fons.

No et pots sentir culpable per no saber fer ho més bé

No et pots sentir culpable per intentar fer coses noves que no controles.

No pots creure que ho saps tot i que equivocar-te és greu, entendre que l'error és la manera que tenim els éssers humans per aprendre és no entendre massa res, si creus que l'error és dolent i et culpes, mai aprendràs res que valgui realment la pena, et mantindràs sempre en la immobilitat total.

No pots creure que no tens dret a equivocar-te, no pots pensar que no intentes sempre fer les coses tan bé com pots i saps, en funció de la teva naturalesa i evolució personal.

Sols es podria entendre la culpa si voluntàriament has infligit dolor en un altre poden evitar-ho.

Sols es podria comprendre la culpa si voluntàriament et fas mal a tu si de cas.

Però mai voluntàriament et fas mal perquè no saps estimar-te i així no depèn de la teva voluntat, no en saps més i el que has de fer és aprendre i no sentir-te culpable.

En molts casos no es culpa el que sents, és no acceptar les teves limitacions, és no agafar-se les coses més a broma, és ser molt rígid, és creure que la responsabilitat de la felicitat dels altres és teva, és creure que tu pots fer mal a algú,és no entendre que la única responsabilitat de la felicitat de l'altre és d'aquest altre, és no entendre que ets lliure i que et deus a tu i per honrar-te a tu no et pots fer sentir culpable i si algú té algun patiment per tu exercir la teva llibertat el problema el té l'altre i no tu.

Tu no pots no escapar de la presó per pena a què el teu carceller perdi la 'feina i si et sents culpable per això t'estimes molt poc i tens unes creences molt tòxiques cap a tu.

Quan et sentis culpable d'alguna cosa, preguntat si és la teva responsabilitat.

Tu no pots ser responsable en cap cas del patiment de ningú i més quan el que has fet no té la intenció de fer mal a ningú sinó de ser lliure , de ser autèntic, d’alinear-te amb la teva essència, o dir la teva veritat per cruel o trista que pugui sembla i defensar-la.

Discrimina quin fet real s’ha produït, no és el mateix un error que el desig exprés de fer mal a algú.
Que ha passat realment?.

Sentir-te culpable per fer allò que sents que has de fer malgrat pugui pertorbar a algú vol dir que ets molt rígid, molt autodestructiu perquè la culpa sols genera dolor, condemna, castiga i demostra molt poc amor cap a tu mateix i una gran infravaloració si valores més el que els altres pensen d’aquest fet des del seu egocentrisme personal al qual tu creus que has de fer amb la teva vida i llibertat.

Molts ja des de petits hem viscut sempre amb el “porta‘t be“, amb la culpa, el victimisme,l’amor condicional a què siguis un bon nen, el sacrifici, la renuncia i ens han dit fins a la sacietat que l’amor és renunciar en molts casos a la teva felicitat per protegir la felicitat dels que ens estimen i estimem.

Sentir culpa és també ser molt rígid i molt dogmàtic, deixa de sobrevalorar aquest fet, tot és relatiu., res és massa greu ni important perquè t’ho agafis tant en serio, tot és relatiu igual inclús és bo, tot depèn, tot passa, a més en realitat els fets i les circumstàncies són neutres, no són ni bones ni dolentes perquè depèn del que observa.

Flexibilitza la teva postura, és típic dels perfeccionistes i rígids, els més flexibles pateixen menys.

Reparteix responsabilitats, és tota teva la responsabilitat? Ets tu l’unic responsable de tot plegat?
I el més important, ser responsable de la teva vida, assumir la responsabilitat de viure en el món

És tenir tolerància a l’error, és entendre que l’error és part del teu aprenentatge i necessari, tens dret a equivocar-te, has d’equivocar-te si vols evolucionar, fas les coses tant bé com saps i ets humà fal·lible i tequivocaràs sovint.

Acceptar tot això et permet deixar-te de culpar, entendre que la única manera d’aprendre és equivocar-te abans i assumir-ho , i viure amb l’error amb normalitat i no confondre amb la culpa ni amb la responsabilitat pròpia de fer-te a tu feliç i en no interferir en la responsabilitat de l’altre a fer-se feliç a ell mateix i no sentir-te culpable per una responsabilitat que en realitat no et correspon, no hi ha altra manera.

Deixar de sentir-te culpable per l’error i deixar de sentir-te responsable de la felicitat dels altres i si de la teva és madurar, és créixer, es evolucionar i és saviesa.

"Les úniques persones realment felices són les que s'han equivocat molt, han après dels errors sense culpar-se per aprendre.

Si t'equivoques t'obres a altres possibilitats vitals i si no segueixes fent el mateix tota la teva vida i no evoluciones."

La responsabilitat és tenir tolerància a l’error.

És fer-te amics dels errors, és buscar-los i aprendre d’ells sense culpa ni pèrdua d’autoestima.

És entendre que els errors són part del teu aprenentatge i com a tals els hauries d’ apreciar si tens una bona autoestima.

És entendre que no has de  voler allunyar-te d’ells nio deixar de tiner-ne, si t’allunyes no aprendràs i si et vols bé el que voldràs és aprendre.

L’única manera  d’aprendre solucions i estratègies vitals diferents i millors les que coneixes és haver-te equivocat i assumir-ho, no hi ha altra manera.

Fer-te amic dels teus errors, buscar-los i encoratjar-los i entendre’ls no com un atemptat contra el teu valor sinó com un increment al teu valor és acceptar-los, valorar-los, encoratjar-i en cap cas avergonyir-te d’ells o demanar perdó per haver-los comès, és estar molt orgullós de teus errors perquè sense ells et seria impossible créixer, evolucionar.

Criticar els teus errors quan sols pots aprendre d’ells és un atemptat contra el teu creixement, i la teva autoestima i no entendre res de com funciona la vida.

Tu no ets esponsable de la felicitat de ningú.

La culpa és en realitat un altre gran frau.

No existeix tampoc, sols en la nostra ment ignorant, feble i esclava.

Fer les coses tan bé com saps , des de la teva autenticitat i essència, buscant satisfer les teves necessitats i satisfent les teves pròpies expectatives.

Des de quan ser lliure és ser culpable d’alguna cosa?

Quan algú pateix perquè tu des de la teva llibertat no has satisfet les seves expectatives no és motiu de culpa sinó d’alegria, perquè en realitat acabes de fer un gran favor a l’altre.

Entendre que ningú fa mal a ningú, és entendre que la culpa no és possible.

Ser autèntic, honrar la teva essència i provocar amb això el patiment a un altre, sentir-te una mala persona i per tant culpable és un error conceptual greu.

Mes que fer mal a un altre t’has convertit en el seu un mestre espiritual, l’estàs ajudant a créixer, l’estàs ajudant al fet que des del seu patiment aprengui i vegi que alguna cosa li falta aprendre.

Alliberat de la culpa perquè no has fet mal a ningú, no pots fer mal ningú com no pots fer feliç ningú i a la inversa, creure això és començar a ser lliure i alliberar als altres.

confonem error amb maldat

L'error no és fer alguna cosa voluntàriament per fer mal.

No et pots culpar per fer les coses tan bé com saps.

No et pots culpar per ser humà i fal·lible.

No et pots culpar per tenir la naturalesa que tens i l'estat evolutiu que tens.

No pots treure't el dret a equivocar-te per poder aprendre i créixer.

No pots negar la realitat que només s'aprèn provant i errant fins que deixes d'errar.

No pots acceptar que es neix ensenyat i que errar és dolent quan només errant pots deixar d'errar.

No pots immobilitzar-te al no error per no errar i així no haver-te de culpar de l'error.

Un error no és una maldat de la qual t'has de culpar.

Respectar la teva essència i actuar en conseqüència no és una maldat de la qual t'has de culpar.

Si algú es pertorba per això té a veure amb ell i que només ell pot treballar.

Ser lliure i actuar en conseqüència encara que no beneficiï a algú altre no és motiu per culpar-te a tu del patiment aliè, si algú es pertorba per exercir el teu la teva llibertat és un camí que ha de recórrer l'altre, no tu.

Si algú es pertorba no té res a veure amb tu, tu no pots pertorbar a ningú, no tens aquest poder, però si et sents culpable per la pertubació de l'altre, aquest altre si té el poder de controlar-te a tu.

La teva responsabilitat és respectar la teva essència, la teva responsabilitat és ser lliure i autèntic, la teva responsabilitat és aprendre i evolucionar i el camí és equivocar-te per aprendre i res d'això pot fer-te sentir culpable de res.

Només t'hauries de fer responsable però no culpar-te no per castigar sinó per reparar el dany causat si de manera voluntària i premeditada fas alguna cosa només i exclusivament per fer mal a algú.

Els errors són la part més bàsica del que és més bo de tu.

Ens amaguem els errors, ens avergonyim d’ells, anem amb una màscara i venem al món que som perfectes i hem estat perfectes sempre i que hem nascut apresos .

Venem al món que mai ens hem arriscat per camins desconeguts perquè ja els coneixem tots, venem al món que hem viscut sempre sense errors, sense riscos , sense nous camins inexplorats per conèixer.

Tenir clar que l’error és bàsic, necessari, imprescindible per millorar, per créixer, per evolucionar, per passar de la ignorància a la saviesa, del patiment a la pau .

No et creguis que ningú s’equivoca i que només ets tu el que s’equivoca.

I com vols ser com els altres que et creus que mai s’equivoquen , per no equivocar-te no decideixes i al no decidir et quedes en la teva presó coneguda perfecta de vidre on l’error no existeix.

Les persones més felices f s’han equivocat i molt i han après d’això.

Fes-te amic dels teus propis errors, això és madurar, això és ser responsable de tu, del que ets, ets el que ets gràcies no als teus errors però si del que has après d’ells.

Els errors no et defineixen, el que et defineix és el que has après d’ells, sent orgull per aquest aprenentatge, gràcies a això ets el que ets, molt millor que abans de cometre aquests errors.

Error és obrir-te a altres oportunitats de vida gràcies a l’aprenentatge d’aquest error perquès sense error no hi ha dolor i sense dolor no hi ha aprenentatge tret que prefereixis culpar a un altre d’aquest dolor i després aqui només hi ha l’error, el dolor i la culpa cap a aquest altre però no hi ha res bo per a tu.

Tu no ets els teus errors sinó el que has après d’aquests errors.

L’error és necessari si vols aprendre coses noves.

Si tens una bona autoestima voldràs aprendre coses noves.

Si et culpes cada vegada que falles deixaràs de voler fer coses noves pel dolor que et causa la culpa cada vegada que t’equivoquis.

Si fas una cosa que ja saps fer, mai t’equivocaràs, i aprendre dels errors és el que et permetrà fer aquesta cosa nova bé algun dia.

Mai s’aprèn a la primera com no es recorda a la primera un llibre que es llegeix, entendre el procés d’aprenentatge és conèixer-te a tu.

No som l’error que fem, som la suma del que aprenem d’aquests errors.

Millorar és errar si aprens d’això, si no et culpes, si no et condemnes, si no et castigues, sinó culpes als altres i et fas responsable de les conseqüències dels teus actes.

L’error et pot portar a una valuosa lliçó.

Tinc dret a cometre errors i no m'he de justificar per això

Ningú fa les coses malament perquè vol fer-les malament.

Tots fem les coses tant bé com sabem des de el rspecte a la nostra essència i a la nostra evolució personal, una altra cosa és que això que tu fas un altre des de lel seu égocentrisme jutgi aquesta acció teva com error perquè a ella no el beneficia .

Com et creguis aquesta versió i l’anteposis a la teva cauràs en la autoculpa, i l’altre et controlarà a través d’ella.

Entendre que la realitat és neutra i que cada un la jutja des del el seu propi benefici personal no hauria de fer-te sentir culpable en cap cas, aprendre d’ella si creus que ha estat un error o ratificar-te en això si creus que sols et sents manipulat per aquest egocentrisme extern.

Tens dret a cometre errors i no m’he de justificar per això pequè som humans, som fal·libles, només aprenem a través de l’error .

Tenim dret a cometre errors quan estem aprenent coses noves , o  quan coneixem persones noves o relacions noves .

Sempre que hi hagi alguna cosa nova a la teva vida que sigui  diferent a la teva experiència anterior , et pot produir un error, necessari per aprendre , a més juguen sempre molts factors circuntàncials que són impossibles de controlar.

És impossible saber que fer davant una circumstància nova en la qual intervenen egocentrismes múltiples i encertar per a tots, aprendre i no culpar per més judicis que rebis.

Davant d’un error la culpa és inadequada, la culpa només seria apropiada per motivar una repació en cas d’haver fet a consciència una conducta encaminada i conscient a fer mal a algú.

Un error no ens fa mai pitjors persones sinó millors.

La moral, els valors, la dualitat i l’egocentrisme és molt cruel amb aquelles conductes alienes que no ens beneficien, li diem maldat al com a molt pot ser un error o un legitim interès de l’altre a excercir la seva condició de persona lliure i prendre decissions encaminades a estimar-se a ell mateix.

Mai ets una mala persona per cometre un error.

Mai és un error ni un maldat fer una conducta que honri la teva essència, que et prioritza a tu, que respecti la  teva llibertat, que s’alinea amb la teva naturalesa per més que sigui jugada i criticada des de l’ egocentrisme aliè, la dualitat o la moral aliena o les creences dels altres.

"En una societat lliure i sana l'error es premia, com pots saber alguna cosa si no t'has equivocat mai sobre això?

El fracàs, l'error és aprendre, si no has fracassat que has après?

El fracàs l'error hauria d'alegrar la vida, has après alguna valuosa lliçó que mai podries adquirir d'una altra manera."

Sentir culpa és caure en la trampa del victimista

La trampa funciona així de fàcil i així de bé.

Aprendre a ser feliç per un mateix és un camí llarg i feixuc i en cap cas fàcil.

És per això i per una profunda ignorància que el victimista escull erròniament creure que la seva felicitat està en els altres i per tant el patiment que ell pot sentir també està en els altres.

Com actua un victimista? (us he de dir que el victimisme és la manera de viure, sentir i creure de la majoria de la societat, és per això que la majoria de les relacions que viuràs seran amb persones que pensen així).

El victimista és una persona que viu egocentricament, o sigui, valora tots els fets de la vida en funció de si aquests el beneficien a ell o no i en aquest cas, els jutja, els pateix i busca culpables, sempre fora d'ell mateix, és per això que mai pot aprendre res i es perpetua en aquest rol tan trist i cruel com veuràs.

I quan pateix la culpa pot aparèixer en aquest altre de manera molt automàtica, no cal ni tan sols que en faci una gran explicació, has de saber que el 80 % del que expressem és a través de la comunicació no verbal, però la informació es comunica igual o millor que amb les paraules.

El victimista pateix per la conducta que fa un altre des de la seva llibertat i evolució personal i aquest patiment provoca normalment en l'altre (sobretot si són relacions properes) un sentiment de culpa que en molts casos és tan intens que paralitza al que la sent i deixa de fer allò que volia fer per fer allò que no volia fer però que produeix plaer a victimista.

Caure en aquesta trampa és molt habitual i molt fàcil i mes amb les creences que tenim incorporades al cervell, la majoria som victimistes i creiem que la nostra felicitat està en el que fan els altres però alhora i en contrapartida també ens sentim culpables si els nostres actes causen patiment en un altre que a més apreciem i estimem.

Són dues cares de la mateixa moneda, si ets victimista, si creus que els altres tenen el poder de fer-te patir, també creuràs que els altres tenen el poder de fer-te feliç i així és molt fàcil sentir culpa quan t'adones que un fet teu produeix un patiment en l'altre.

La culpa és el que t'impedeix actuar en llibertat, ser autèntic i et porta a un lloc on sols hi ha patiment i absència d'essència.

Aquesta paràlisis, aquest fer allò que no vols fer i deixar de fer allò que si voldries fer, tampoc ajudes en res al victimista a qui creus fer feliç, el victimista veurà reforçada la seva creença, viurà en una felicitat il·lusòria i mai podrà ni podrà canviar aquestes creences tan tòxiques i tan limitant per a tots.

Elimina el sentiment de culpa i el remordiment de la teva vida

La culpa no serveix per res més que per a castigar, diu molt de com t’estimes i de com estimes als altres, diu molt de com et jutges i de com jutges als altres.

Si et culpes a tu per haver-te equivocat o per fer actes que t’honren a tu però que a algú altre no el beneficia diu molt poc de la teva autoestima però alhora això mateix que et fas a tu serà el mateix que exigiràs als altres i tampoc és una manera gens amorosa de relacionar-se perquè sempre estaràs alhora culpant, condemnant i exigint deixin de fer allò que volen perquè facin allò que tu vols.

La culpa és sols condemna, càstig .

La culpa diu molt de la teva poca comprensió cap a tu i cap als altres.

Canvia la culpa per la responsabilitat d’aprendre dels teus errors, per la responsabilitat de fer-te amic dels teus errors, per fer-te responsable de cuidar de tu i deixar que l’altre sigui el responsable de cuidar d’ell i no interferir en aquesta evolució, si et culpes deixes que aquest altre pateixi però alhora evites que aprengui d’aquest patiment i pugui deixar de ser un victimista i pugui aprendre a ser un home lliure alliberat de la culpa per sempre.

Canvia la culpa per reparació.

Deixa de ser tan soberbi i deixa d’interferir en l’evolució personal dels altres evitant-los un patiment que els pot permetre evolucionar a estats mentals menys tòxics i menys dependents que l’egocentrisme i que també els permeti ser capaços d’estimar-se i de ser feliços per ells
mateixos.

No confonguis error i maldat pel victimisme dels altres que només pretenen controlar-te per no saber o voler gestionar-se per ells mateixos.

Si no jugues al joc del victimista i del culpable i no cedeixes al seu xantatge permets que a través del seu patiment trenquin la por al canvi i es permetin aprendre a ser feliços per si mateixos.

Deixa de ser melodramàtic, deixa els sentiments i les emocions i les teves creences culpabilitzadores i castrant apreses en la família, l’escola, la religió i la societat.

Fes servir la raó d’entendre que fas les coses el millor que saps, que vols aprendre coses noves i per a això necessites l’error, que ets un ésser humà i no una màquina i tens dret a equivocar-te si vols millorar i aprendre i que respectes el procés natural d’aprenentatge dels éssers humans que és prova i error.

Tingues la capacitat de raonar i de discernir entre maldat i error, la raó de discernir entre culpa i reparació, la raó de discernir entre fet neutre i egocentrisme, la raó d’entendre que no pots ser culpable de la igonoracia de l’altre que sols pot superar aquest altre amb esforç i dedicació.

Perdona't a tu mateix!

Responsabilitat, m’he equivocat, i que?

Que he de reparar? Que he après?

Agrair la lliçó.

Actuar si cal i pots reparar alguna cosa.

No interferir en el patiment-creixement dels altres si aquesta conducta ha pertorbat a un altre per un excés d’égocentrisme o afecció o victimisme que només li incumbeix a aquest altre.

Respectar el  patiment i esperar que sigui prou fort perquè li faci superar la por al canvi i li permeti evolucionar a un estat de menys afecció menys victimisme mes repsonsabilitat més autoestima i més capacitat a ser feliç per un mateix.

Perdona’t a tu mateix!!

Has comès un error?

No passa res, ets humà i ara ja has après a ser amic dels teus errors.

Res et farà créixer més que cometre molts errors a la vida i aprendre d’ells, però accepta sobretot l’error com una cosa necessària i convenient per tots i per fer d’aquest món un món millor, equivocar-se i aprendre de l’error i seguir vivint i seguir cometent errors i aprenent d’ells, sense culpa mai més, buscant els errors perquè al seu costat hi ha una valuosa lliçó que sense l’error seria impossible d’assimilar.

Has comès un dany de manera voluntària i intencionada?

Demana disculpes i repara i aprèn, sobretot aprèn el perquè has fet el que has fet, esbrina que tens dins teu que t’ha portat a fer el que has fet, esbrina quina és la programació que tens incrustada a la teva ment que et provoca fer aquests actes i aprèn per no fer-los més, però no et culpis, no et jutgis, aprèn i perdonat i segueixes endavant sense mirar més enrere i sense sentir culpa per res perquè la culpa et castigarà però no et farà aprendre res de res.

Mira cap endavant i no deixis que el teu futur estigui hipotecat pel teu passat , no pots canviar-lo, pots perdonar-te, pots demanar perdó i reparar .

No interferir i  permetre el patiment dels altres si és el que ha de ser perquè aquest altre evolucioni
.
Endavant !!!

“El pasado pisado

Gràcies per la teva confiança, espero haver-te ajudat! I si vols seguir llegint continguts, aquí tens un altre post que també et pot ser d'utilitat.

Deixa un comentari