Creus que el món està contra tu i que no agrades a ningú, i en part tens raó, però aquest no és la pregunta que t'has de fer. La pregunta és per què no m'estimo?
Tots m'odien, què puc fer?
Per canviar aquesta visió que tens dels altres i del món, cal una revisió en profunditat del teu sistema de creences que has acceptat com a certes sense qüestionar-les.
Ser lliure és poder escollir entre el que desitges i el que et mereixes, i ets realment lliure quan elegeixes allò que et mereixes encara que et porti certes incomoditats.
Si creus que ningú t'estima i que “tots m'odien” necessites recuperar la confiança que has perdut
Què hauries de saber i fer per fer-ho?
Creus que tots t'odien perquè t'odies
No és el que et passa la causa de la teva infelicitat sinó el que tu fas amb el que et passa.
Creus que tots t’odien perquè no saps fer-te càrrec de tu.
És saber cuidar de tu, és saber protegir-te i mantenir-te en pau, feliç i tranquil.
Creus que tots m’odien perquè t’odies a tu.
Odiar-se és fàcil, tot està dissenyat perquè t’odiïs i en fer-ho odiïs a tots i en odiar a tots creus que tots t’odien.
Et caldrà molta implicació per part teva i saber exactament que fer i com fer-ho i perseverar fins a aprendre aquesta habilitat imprescindible que és canviar totes aquestes creences que et porten a patir la vida, en canvi, de gaudir-la.
Has de començar a aprendre a mirar cap a dins i saber buscar la pau que necessites a dins teu, és igual el que passi fora.
Necessites aprendre a poder ser lliure, per poder escollir entre el que és i el que voldries que fos.
Creus que tots t’odien perquè tu t’odies, però creus que no és això.
Creus que tots t’odien perquè creus que tots són unes males persones, egoistes i interessades que no et tenen per res.
Però no és cert i t’ho demostraré.
Com no ets lliure no pots triar i esculls sempre el que vols i voldries que tothom t’estimés i aquí és com la ment t’enganya i com ningú té cap obligació de fer allò que tu vols acabes amb la conclusió que tothom t’odia.
Mirar cap a fora és greu perquè patiràs.
Mirar cap a fora és jutjar el de fora, és valorar el que pensen de tu els de fora, és necessitar el de fora, és tenir expectatives sobre coses de fora de tu.
Mirar cap a fora és patir, mirar cap a dins és aprendre a acceptar de tu tot allò que ets i aquí és quan pots iniciar aquest canvi de creences que tan tòxiques són per a tu.
Els vaixells no s’enfonsen per l’aigua que els envolta, s’enfonsen per l’aigua que entra en ells.
Tu no pateixes perquè tots t’odien, tu pateixes perquè t’odies a tu.
Deixar-te d’odiar a tu mateix és evitar que aquesta aigua de fora entri a dins teu.
Tots m'odien perquè no m'estimo i no m'estimo perquè estic enfocat fora i m'oblido de mi
Quan t’enfoques en tu, és igual el que passa fora, quan t’enfoques en tu, l’important és el que fas tu amb això que passa fora.
No t’hauria d’importar el que passi fora de tu, hauries de centrar-te en el que tu fas amb això que passa fora.
- No importa si t’odien
- No importa si agrades
- No importa si fracasses
- No importa si et rebutgen
- No importa si s’allunyen de tu
- No importa si estàs sol
- No importa el que tens ni el que no tens
Només et defineix el que tu fas amb això que passa fora de tu i del que no tens cap control.
El que tu fas amb el que et passa és el que et permetrà viure en pau o en guerra amb tu mateix i amb la realitat.
Creuràs que t’odien o creuràs que t’odies o creuràs que res d’això que creus és cert en funció de com gestionis aquesta creença bàsica que has de reformular.
Has de decidir si t’atreveixes a enfocar-te en tu i et fas responsable de les teves emocions o continues sent una fulla al vent que en funció del que passa fora estàs bé o estàs malament.
Has d’entendre que el que passa fora de tu és irrellevant
has d’entendre que és el que TU fas amb això que passa el que et permetrà viure en pau i feliç o en un infern insuportable d’odi cap als altres i cap a tu.
No et sona? M’odio a mi mateix en funció de com em tracten els que voldria em tractessin bé, si em tracten bé estic content, si em tracten malament crec que m’odien quan en realitat soc jo qui m’odio a mi.
M’odio perquè no em faig responsable de què sento quan algú no fa el que jo vull que faci.
Odies quan no et fas responsable de tu.
Tu i sols tu ets el responsable de la teva felicitat, no els altres o les diverses realitats que es presenten davant teu.
Hauries d’entendre que ets l’únic responsable de la teva felicitat i assumir aquesta responsabilitat.
A la teva vida apareixeran persones i realitats que et faran mal conscient o inconscientment, a causa de la ignorància o a la necessitat, a causa de l’atzar o l’interès.
Les relacions humanes es basen en el conflicte perquè cadascuna vol i espera coses diferents de l’altre i cadascuna té interessos diferents, únics i en molts casos oposats.
Viure és conflicte.
Et trobaràs moltes vegades que persones o realitats seran els culpables de la teva infelicitat, del teu dolor.
Però els culpables no importen, no haurien d’importar.
La teva pau i sents pau quan no odies ni sents que t’odien, no depèn de diversos culpables que passen per la teva vida i intenten fer-te mal.
No importen ells, tu no ets ja la víctima de cap culpable.
Si ja no ets la víctima de ningú, t’odia i tu deixes d’odiar-te a tu.
La frase "ningú m'estima, tots m'odien” és típica de victimistes
Ser responsable de tu, de la teva pau, és deixar de fer-te la víctima d’algú que et fa mal perquè t’odia.
Saber com superar l’adversitat és saber que és possible deixar de creure que “tots m’odien”
I si les adversitats fossin regals que et permeten créixer, aprendre, enfortir-te i aprendre a ser feliç per tu mateix?
Per què odiar a tots quan aquests que creus que t’odien et fan un immens regal embolicat amb una adversitat?
I quan aprens tot això, no és el que passa la causa de la teva felicitat o infelicitat, quan aprens a deixar d’odiar la realitat la perceps neutra, la realitat només és.
- I l’important és el que TU fas amb el que passa.
- L’important, el que penses TU del que passa
- La història que t’expliques a tu sobre el que passa
- La teva reacció al que passa, aquesta és la teva pau quan deixes de ser víctima de múltiples culpables i et responsabilitzes de tu.
La situació, el que et passa, el que et va tocar viure, el que et va succeir, és, només és, és el que hi ha, no és ni bo, ni dolent, ni just ni injust, ni èxit ni fracàs, només és.
Els teus judicis només són una visió subjectiva i interessada de la realitat.
T’acomiaden de la feina de manera molt injusta, no és perquè “tots m’odien”
No.
Què fas tu amb això?, és la resposta a la situació.
Et sents una pobra víctima que ha estat tractada injustament i la vida és una merda i després et culpes per ser tan incompetent i t’odies a tu per haver-ho permès?
I que per això t’han acomiadat i que els altres són tan dolents que els odies per ser tan injustos i que la vida és tan injusta que t’amargues l’existència i pateixes i pateixes i tu et fas mal una i mil vegades, però la realitat és perquè t’odies a tu.
Perquè no ets capaç de cuidar de tu i de fer-te feliç siguin quines siguin les circumstàncies que t’envolten.
Si pateixes perquè creus que “tots m’odien” és en realitat perquè no t’estimes.
Imagina que t’acomiaden de lafeina.
O acceptes la realitat que et toca viure, aprens d’ella, busques els punts positius de la situació i demà mateix et contractes a tu mateix per planejar la teva futura estratègia professional, la que sigui i comences a treballar-hi.
Molt possiblement en uns mesos estaràs en una feina millor o diferent, hauràs evolucionat i agrairàs el que ha passat.
Què fas tu amb el que passa?
Ets una persona lliure o no ets lliure i depens de si t’odien o t’estimen?
Si ets lliure et faràs responsable de la situació, t’explicaràs una història que et permeti viure l’experiència com a positiva i et faràs responsable de les teves accions encaminades a trobar una realitat millor, però gaudiràs del procés.
Si no ets lliure, creuràs que “tots m’odien” et victimitzaràs i patiràs i en molts casos d’aquí no en sortiràs.
Ningú estima a qui no s’estima.
Si creus que tots t’odien segurament tensa raó i en creure això en realitat el que estàs fent és odiar-te a tu mateix.
Si creus que “tots m’odien” et serà molt més difícil tenir allò que vols, una casa maca, una feina maca, una parella que t’agradi, amics que et valorin.
Et tracten com et tractes, et veuen com et veus.
Dones el que tens i reps el que necessites per poder seguir creixent en pau, alegria i felicitat.
M'odio a mi mateix perquè no m'estimo
Si creus que “ningú m’estima tots m’odien” tens raó.
Fer-te responsable de tu és deixar de creure així.
Fer-te responsable de tu és el que et portarà a llocs bons per tu, precisament per les coses que creus.
S’anomena profecia autocomplida.
Si odies la teva vida i odies els responsables de què odiïs la teva vida seràs una fulla al vent.
Les teves creences són les que impulsaran o frenaran la teva vida.
Tant si creus que pots com si creus que no pots tens raó.
Què vols creure?
Si et tractes bé i t’expliques una història bona per tu i prens les accions que necessites per trobar-te bé els resultats poden ser bons o no, però si creus que tot està malament i que res pots fer els resultats seran sempre pitjors.
Res de fora és responsable de la teva pau, només tu ho ets, tot depèn de la teva capacitat entendre correctament la realitat i escollir les creences més adequades.
La pregunta sempre és la mateixa,
Què és el que faré amb això?
Què guardaràs en el teu cervell?
Què guardaràs en la teva memòria?
Quina història t’explicaràs?
- Un pobre de mi?
- Una quina vida més injusta?
- Un no m’estimo
- Un m’odio a mi mateix
- Un odio a tots?
- Un odio a totes les persones?
- Que dolent que soc?
O
Gràcies a això que em passa faré això i pensaré això i em convertiré en més fort, en millor, en més desapegat, en més lliure, en més autònom, i en més feliç.
No és el que tens, ni el ric que siguis, ni el guapo o guapa que siguis ni el popular que siguis, ni els èxits que visquis el que et farà feliç, només et farà feliç a llarg termini la capacitat que tinguis d’escollir les creences adequades i de saber fer de cada història que visquis una experiència increïble.
Fer-se responsable de la teva pau, tant és la realitat que es presenti davant teu.
Necessites aprendre a fer-te únic responsable de la teva estabilitat emocional.
Aprendre no interferir.
Quan odies o estimes estàs interferint.
No interferir és permetre que l’altre aprengui a fer el mateix amb tu.
No interferir és no ajudar, ni salvar, ni fer-se càrrec de la vida de l’altre si no és un cas de vida o mort.
No esperar que interfereixin a la teva vida.
Interferir és maltractament perquè t’evita que aprenguis a gestionar-te per tu mateix.
Tots necessitem viure el que hàgim de viure i fer-ne de cada experiència una història guapa.
La manera en què hem après a relacionar-nos no dona la felicitat, i menys a llarg termini.
Creus que odies qui no fa allò que esperes que faci en el teu benefici, però el que estàs odiant és a tu perquè t’estàs privant de créixer en fortalesa, desa ferrament i llibertat.
Creus que “tots m’odien” quan simplement són persones lliures que actuen en el seu propi benefici i aquesta manera d’actuar és bona per ells, però també és bona per tu, però encara no te n’has adonat.
Res és millor per a tu que aprendre a ser autònom emocionalment i quan odies és perquè estàs posant a la teva estabilitat emocional en altres mans que no són les teves.
Per què m'odio? Què puc fer?
1- M'odio quan fracasso.
Cada fracàs, rebuig, el que sigui, en realitat no és cap fracàs i com no ho és no té cap sentit que t’odiïs per incompetent quan fracasses.
Un fracàs per a tu és sols també un acte d’autenticitat i de llibertat d’alguna altra persona que t’està dient que no a alguna cosa que vols.
Quan deixes d’odiar a les persones quan no fan el que tu vols que facin, t’encanta que la gent sigui autèntica, sigui el que sigui el resultat, perquè ja no necessites que ningú sigui el que no és, agraeixes això que em passa perquè saps que és el que necessites.
I quan vius així, deixes de necessitar persones, quan vius així et trobes bé en la teva solitud o envoltat de poques persones, quan vius així t’adones que ja no necessites ni persones ni coses per ser feliç.
Agraeixes el que tens i amb això en molts casos tens prou i ja no odies a ningú.
Quan deixes de necessitar persones o coses la vida és meravellosa perquè et permets mostrar-te tal com ets, sense odiar-te a tu quan no ets aprovat o valorat.
Quan tot allò que em passa el gaudeixo o aprenc i no espero que sigui d’una altra manera que la que és, la meva realitat es transforma radicalment.
Mirar cap a dins i reconstruir una realitat dins teu, que a tu et doni pau, és reformular la mirada, és redefinir el que la teva ment s’entesta a definir com a dolent i que et crea pensaments de dolor i des de la realitat que tu has construït es generarà una nova realitat.
El fracàs no és un fracàs, és una manera més de no fer una cosa que has après.
Un rebuig no és un rebuig, és un aprenentatge, és un avís que aquí no és el teu lloc, és un acte de llibertat i de valor, és un acte de llibertat també de l’altre.
Un acomiadament no és cap acomiadament, és una oportunitat per crear un projecte millor per a tu.
Una separació no és una separació, és només una nova porta que s’obre i una oportunitat d’anar d’un lloc que no era el teu a un lloc que sí que ho sigui.
Un maltractament no és un maltractament, és només un aprenentatge per deixar anar i allunyar-se.
Una crisi no és una crisi, és una gran oportunitat.
Un treball de merda no és una feina de merda, és aprendre a gaudir del teu moment present mentre busques una feina millor.
No és el que et passa el que et fa patir, el que et fa patir o no és el que TU fas amb allò que et passa.
2- M'odio quan em crec els pensaments de la meva ment
Deixar de creure el que passa al teu voltant amb què veuen i senten els teus sentits limitats i mires dins teu.
No et creguis la realitat com te l’explica la teva ment ni com ho veuen els teus sentits sinó com ets capaç de veure-ho tu, no amb els ulls sinó amb el cor ple d’acceptació cap a la realitat que és.
Quan et fas responsable de tu és també fer-te responsable de dominar la teva ment boja.
Dominar els teus pensaments, no creure’ls, observar-los des de fora perquè no són teus, observar-los com núvols al cel que passen i desapareixen a l’horitzó.
La teva ment no ets tu quan la teva ment et fa patir amb pensaments diversos, la llibertat també és dominar la teva ment.
Saber veure el que guardes en la teva ment.
Quan guardes a la teva ment paraules que et donen pau.
Per exemple: (en cas que t’allunyis d’algú i l’altre pateix i tu t’odies a tu mateix per ser tan cruel).
Saber-te explicar que tu no ets culpable de res, només un mestre perquè l’altre aprengui a desenganxar-se i a fer-se responsable de la seva pròpia pau, estàs ajudant a l’altre a estimar-se, estàs ajudant a l’altre a no tenir en compte la teva desaprovació entre altres.
Quan canvies el teu enfocament des de dins de tu, canvies la teva realitat.
Quan en comptes d’enfocar-te en el que passa fora, en el que fan els de fora, t’enfoques en el que fas amb la teva realitat, la teva realitat canvia completament.
Mirar cap a fora, és pensar en qui té la culpa, és odiar, és odiar-te, és pensar que ets insuficient, però qui té la culpa no és qui ha de responsabilitzar-se, és la teva responsabilitat fer alguna cosa amb això.
És clar que hi ha culpables, és clar que hi ha circumstàncies complicades, fotudes, injustes, és clar que hi ha adversitats, és clar que hi ha incomoditats.
Però la pau no va que existeixin o no.
La vida és un caos permanent i nosaltres som part d’aquest caos com ho és l’univers, però tot això és irrellevant per a la teva pau.
La teva pau depèn del que fas tu amb això, la teva pau depèn en què deixis d’odiar, de creure que t’odien i d’odiar-te a tu.
És més, en molts casos aquestes adversitats i patiments són elements necessaris per poder evolucionar i transformar-te en algú millor i aprendre tot això que t’estic explicant.
3- M'odio quan no em faig responsable de la meva vida
Responsabilitat de fer el que millor sigui per a tu d’acord amb aquests inputs externs.
Ser responsable que algú se’t s’acosti amb males intencions no pots evitar-ho, però és la teva responsabilitat allunyar-se el més ràpid possible.
Que hi hagi lleons a la selva no depèn de tu si ets una gasela, però de tu depèn córrer el més ràpid possible i mantenir-te allunyat d’ells.
Creure que això no és just i des d’aquí construir-te una personalitat de víctima pobra de mi, no arregla res, sols patir més i més fins a l’infinit.
Responsabilitat és saber cuidar d’un mateix davant el caos de l’univers, no fer-te responsable és permetre ser una fulla al vent.
La vida no va de justícia, ni de comoditat, ni d’èxit ni de tenir en posseir.
La vida va de fer-te responsable de tu i viure en pau o no fer-te responsable i de patir, simple i fàcil.
L’univers no és just, la vida no és justa, la naturalesa no és justa, però per sort la teva vida no va de justícia ni va de voler canviar el món ni va de voler canviar els altres, la teva vida va de tu i del que ets capaç de fer amb ella per viure-la en pau i plenitud.
La teva vida va del teu benestar intern.
Hauries de fer un canvi de xip intern.
Si odies o t’odies no has entès res de la vida.
La vida no va de si ets just, de si ets bo, de si ets guapo, de si ets intel·ligent, de si tens èxit, de si ets una bona persona o de si ho són els altres.
La vida va d’atrevir-te a ser qui ets i d’entendre que està bé que siguis així, està bé que siguis com ets com està bé que cada persona, animal i planta de la natura sigui com és i no d’una altra manera.
La teva vida va de viure-la des de la teva autenticitat.
T agrada el que t’agrada, ets com ets, et mou el que et mou i fas el que fas en funció d’allò que et surt de dins.
A molts no agradaràs i està bé que sigui així, i molts no t’agradaran i està bé que sigui així.
Odiar-te o odiar no té cap sentit.
És fins i tot infantil.
Si et fas aquestes preguntes:
- Per què m’odio?
- per què odio la meva vida?
- per què odio a tots
- per què odio tothom?
- per què m’odio tant a mi mateixa?
- per què m’odio tant
- per què m’odio a mi mateix?
Fa mal la resposta, ho sé, però és aquesta:
Perquè ets un nen, dèbil, ingenu i ignorant.
Tot va del fet que tot està bé com està perquè puguis créixer en fortalesa i llibertat.
Tu estàs bé així i no t’hauries d’odiar per ser com ets encara que molts ho facin i t’odiïn.
Però la resta del planeta també està bé com és.
Tot està bé com és.
L’intel·ligent és veure que fas amb tu i amb la resta del planeta perquè tu puguis estar en pau tal com ets i tal com són.
Tu no pots fer-te càrrec ni de canviar-te a tu, ni canviar l’univers, ni el planeta ni els altres, ni ho hauries de pretendre.
A això es diu supèrbia.
Però si pots fer-te càrrec de tu, si pots fer-te responsable de tu, si pots reexplicar-te les coses per tenir pau aquí, avui i ara i per sempre.
Res és just, però tot està bé com és, i tu també.
La llei de la selva no és justa, el natural no és just, que sobrevisqui el més fort no és just, no va de just, no va de bo o dolent el joc de la vida.
Va de ser o de no ser i t’agradi o no, la realitat només és i si vols deixar de patir has de deixar d’odiar-te i d’odiar.
Acceptar el que és, no dic estimar-lo, acceptar el que ets tu, el que són els altres i el que és el món i des d’aquesta acceptació actuar i explicar-te la història que et permeti trobar la teva pau.
No busquis justícia enlloc, busca només estar bé dins teu, sigui el que sigui el que hi hagi o passi fora.
Responsabilitat personal.
Domina la teva ment, la teva vida no va de canviar el món, no va de qui té la culpa.
No va de canviar tu, va d’acceptar-te va de respectar-te, va de tenir cura de tu, va d’escollir bé els teus pensaments, va d’escollir bé les teves actituds i les teves accions.
És fer-te responsable de què sents en cada moment d’acord amb les històries que t’expliques, va de prendre mesures d’acord amb el que creus, va de dominar la teva ment i no que la ment i els pensaments bojos que s’hi creen et dominin a tu.
No va de qui té la culpa.
La responsabilitat d’estar bé depèn de tu.
Tu ets responsable del teu benestar, només tu, els teus pensaments, les teves actituds només depenen de com et parles i del que fas tu amb les teves accions en relació amb el que et passa.
No va del que és sinó que fas tu amb el que és per estar bé.
És estar en pau amb què penses de tu, dels altres i del món, res més.
3- M'odio quan no tinc interioritzades les creences correctes
Tal com ets està bé, tractar-te bé és la teva responsabilitat, la resta és només un reflex.
Si t’odies odiaràs al món.
Si t’acceptes a tu mateix, acceptaràs al món.
Tot es redueix a deixar d’odiar-te perquè la resta és sols un reflex d’aquesta.
Aprendre a acceptar-te tal com ets sense buscar justícia, ni bondat exterior, ni amor extern, ni voler ni pretendre ser diferent, és no voler canviar res de tu però estar bé en tu i respectar això.
Deixar de creure que “tots m’odien” és saber expressar el que creus encara que agradis a pocs i dominar la teva ment en comptes que la teva ment et domini a tu.
No t’atreveixes a dominar la teva ment, la teva ment et domina, la teva ment permet que el que els altres facin o pensin tingui més pes i valor que el que tu penses i fas.
Per això creus que tots t’odien quan en realitat simplement el que passa és que no tens la fortalesa per dominar la teva ment.
Tu saps qui ets, però la teva ment et domina amb la culpa, la justícia, la bondat, el poder, els diners, el sexe i la bellesa.
Domina la teva ment i deixaràs d’odiar-te i d’odiar-ho tot.
La teva pitjor por és la teva major llum, tens por de deixar anar, tens por a acostar-te, tens por a prioritzar-te, tens por a buscar el rebuig, tens por a deixar la comoditat i començar a viure una vida plena i totes aquestes pors fan que t’odiïs i que odiïs al món.
És a dins la conquesta, domina la teva ment, responsabilitzar-te tu de tu, perquè fins ara la teva ment et domina a tu i les circumstàncies i els altres també.
Creus que "tots m'odien" perquè encara no has après a deixar de patir
L’únic motiu real del perquè has patit és perquè no t’estimes.
La teva ment et repeteix aquesta frase una vegada i una altra:
Tots m’odien
Tots m’odien
El que no et diu la teva ment és la segona part.
Tots m’odien perquè no m’estimo
No saps tenir cura de tu mateix.
No saps donar-te allò que realment necessites per estar en pau
No saps com potenciar la teva real essència, la que sigui i aquí és on tots ens perdem.
No et permets ser lliure i sempre vas vigilant en no ofendre ni molestar i quan s’ofenen t’odies per ofendre i odies perquè s’ofenen.
No ets capaç de donar-te la llibertat que et permetria viure des de la teva autenticitat, i al viure des d’ella la teva vida milloraria, i ni t’imagines quant.
No saps tenir cura de tu mateix, ni et fas responsable, i per això necessites que els altres et tractin bé.
No saps ser ni independent, ni autònom ni ser lliure.
Cuidar d’un mateix és possible si un es coneix bé i aquest autoconeixement profund d’un mateix, li permet escollir:
- Quins aliments prendre i quines no
- quines relacions escollir i quins no
- quins pensaments creure i quines no
- en què formar-se i en què no
- quin tipus de treball escollir i quin no
- on viure i on no
- en què centrar la seva atenció i en què no
Quan et tractes bé no vols la comoditat, vols la felicitat i la felicitat no està en el que vols i no tens sinó en el que és i amb el que tu fas i saps crear amb el que és.
Si necessites a una psicòloga especialitzada a recuperar l’autoestima perduda o mai trobada pots fer clic en el botó d’aquí a sota.
M'odio a mi mateix perquè és més fàcil odiar-me que acceptar qui soc
No necessites odiar a tothom per justificar el que no entens i així sentir cert benestar.
No necessites que t’estimi ningú per ser feliç, encara més, estimar és patir, si t’estimen patiran.
I si vols i desitges la llibertat i el benestar de tothom no hauries de desitjar el que per no fer-ho els odies.
Estimar és patir.
Si t’estimen patiran.
I això no és e que tu hauries de voler.
Els odies perquè fan una cosa que de fer-la els hi faria mal.
La teva ment no et funciona bé.
No te n’adones?
Aquest no és el camí.
Ja sé, ja sé que no estàs d’acord, ja ho sé, que ara mateix el teu cap ha fet un pet, deixa’m que t’ho argumenti.
T’ho resumeixo:
Si pateixes és perquè no t’estimes
Si estimes a algú patiràs
si t’estimen patiran
Si t’estimes seràs feliç i quan deixis d’odiar-te començaràs a fer-ho bé.
Continuo resumint i després t’ho argumentaré punt a punt
La idea és que canviïs el teu cervell i entenguis el següent:
Tu has vingut a aquest món només amb una missió, només amb un objectiu que és el d’aprendre a no odiar-te a tu mateix.
Només això.
La teva missió en aquest món no hauria de ser estimar a ningú ni que t’estimi ningú.
La teva missió és aprendre a no jutjar-te, a no criticar-te a acceptar-te i des d’aquí intentar potenciar que els altres facin això mateix en ells mateixos.
Ni més ni menys.
Les dues principals raons per les quals creus que “tots m’odien” és quan pateixes quan et rebutgen de les moltes maneres possibles de rebuig:
- T’ignoren
- Et diuen que no
- No fan per tu el que voldries que et fessin
- Són com són amb les seves creences i limitacions i tu voldries que fossin d’una altra manera.
- Et diuen el que pensen i a tu no t’agrada el que pensen sobre tu
El “m’odio a mi mateix”, és la raó de la teva infelicitat perquè en odiar-te, odies la realitat i no la pots acceptar tal com és.
Entendre que acceptar la realitat sense voler-la canviar fa que tot es posi al seu lloc per a tots i tot tingui un sentit.
Un món on cada un s’accepti a
ell mateix i que un cop ho hagin aconseguit intentin potenciar això que han après en ells en els altres.
No va de no tenir conflictes ni va d’agradar a tots.
La vida no és això.
Va d’agradar-te a tu encara que no agradis a ningú més i va d’agradar-te la vida que vius encara que sigui una tragèdia.
I des d’aquí relacionar l’un amb els altres buscant cooperar i compartir i en cas contrari saber allunyar-se per poder respectar també a l’altre.
Fi.
Ja sé que el món funciona en sentit contrari.
Pocs s’accepten i si ho fan no ho fan bé, perquè es queden en una sola part del procés.
S’accepten si, cuiden d’ells també, però no ho utilitzen per compartir-lo, sinó que quan més s’accepten més creen un abisme amb els altres.
Els jutgen, els critiquen, els manipulen i volen posseir els seus criteris, opinions i decisions i si no ho aconsegueixen, els odien per ser lliures.
A la fi, quan odies a algú o a tu mateix no ets més que un carceller de ments i algú molt infantil.
Odio A TOTHOM PERQUÈ M'ODIO A MI PRIMER
Crec que "tots m'odien" perquè soc un nen que vol que el món li doni una piruleta que no necessita per res.
Tothom odia a tothom.
Així estem vivint ara mateix.
Per què tots busquem fora de nosaltres el que creiem que necessitem per ser feliços encara que sigui a costa de la felicitat d’aquests que pretenem utilitzar per intentar ser feliços.
És paradoxal però així vivim
I en aquest intent ni nosaltres aconseguirem ser-ho ni fem cap bé als altres.
Només pateixes si t’odies i odies al món.
Per què no canviar tot això?
No hauries d’esperar res bo de ningú, sinó intentar que de qui esperis alguna cosa d’ell, aquesta persona aprengui a donar-se a ella mateixa allò que li donaries tu.
I des d’aquí, des d’aquest lloc, relacionar-se amb els altres buscant la cooperació i el fet de compartir.
Si es pot
Si és fàcil.
I si no es pot prendre distància i anar-te’n a la soledat com a un bon lloc també.
Ara anirem desgranant cada concepte i entendràs el concepte que t’estic intentant explicar.
Només pateixes si t’odies a tu per ser com ets perquè el problema que el món et tracti malament creus que és teva.
Només pateixes si odies al món per ser com és perquè creus que el problema del teu patiment és com et tracta el món.
Les dues coses són el mateix.
Semblen diferents, però són el mateix.
A la vida com en gairebé tot s’hauria de començar pel principi, i el principi de la teva vida hauries de ser tu.
I per aquí hauríem de començar.
Per tu.
Si t’equiparessis a una flor, hauries de saber:
- quin tipus de flor ets
- que necessites per florir
- que necessites per poder donar els teus millors fruits
- quina humitat necessites
- quin tipus de terra hauries de sembrar-te
- quant de sol necessites
- ets d’exterior o d’interior?
- Et fa malbé el fred o la calor?
- Quins nutrients necessites
- quins adobaments necessites i quins no
- quines plantes són aquelles que tot i que creixin al teu voltant et beneficien i quines són aquelles que et perjudiquen
- i altres mil coses que cal saber de tu.
Si no saps tot això de tu, t’odiaràs a tu i odiaràs al món.
I amb aquest coneixement la teva missió a la terra és convertir-te en el màxim exponent d’aquesta flor que tu ets.
Per tenir cura de tu has de començar per saber qui ets tu i que et fa bé i que no.
I d’acord amb això acostar-te o allunyar-te, però sense odiar a ningú perquè ningú és en realitat bo o dolent.
Serà bo o dolent per a tu.
Però no és bo o dolent.
No pots odiar com no pots odiar-te perquè res és bo o dolent en general.
Això que sembla tan senzill ningú sap fer-ho molt bé, de fet és un procés que dura tota la vida i molts morirem sense saber fer-ho.
Saber cuidar bé de nosaltres mateixos i en tenir cura de nosaltres és quan arribarem allò que anomenem felicitat.
Però aquest punt és sols una part del teu procés d’estimar-te.
Creus que “tots m’odien” perquè creus que has de ser una bona persona pels altres i l’efecte que et produeix a la teva ment és que els altres han de ser bons amb tu.
I no és cert.
És una creença tòxica la teva.
Tu has de ser bo per tu i els altres han de ser bons per ells, i si a conseqüència de ser bo per a tu crees benestar en els altres, que bé, però no ha de ser l’objectiu de la teva manera de viure.
Aquesta és el primer gran parany en què caiem tots, volem ser bones persones pels altres, sobretot per a aquells que volem a prop a les nostres vides.
I en voler ser bones persones deixem de ser autèntiques, deixem de cuidar-nos, deixem de ser lliures.
I l’ésser humà per florir necessita llibertat i aquesta llibertat és el que tu mateix et treus cada dia de la teva vida, sacrificant aquesta llibertat, renunciant a aquesta llibertat per un bé que creus és un bé major, l’amor als altres.
I en fer-ho patiràs i en patir odiaràs.
I tot ho has generat tu per una creença errònia de com t’has de relacionar amb el món.
Si ets lliure ets capaç de ser autèntic, si ets autèntic entraràs en conflicte amb les llibertats dels altres, i en molts casos per evitar patir a qui estimes, deixes de ser autèntic, i quan fingeixes deixes de ser feliç.
Així de simples som els humans i així ens va.
No hem entès que aquesta visió és errònia.
És tot al revés.
Viu des de l’autenticitat encara que el món t’odií, i aquest dolor que pots causar a qui et creu odiar no és un dolor que perjudica a ningú sinó que beneficia a tots.
Costa entendre, ho sé.
Que algú pateixi si ha de patir i que odií al que creu el causant d’aquest patiment no és negatiu.
Patir és molt convenient per a molts, per aprendre, per evolucionar i des d’aquesta evolució aprendre a viure d’una altra manera més sana.
MariCarme M. MOliné psicòloga a Vic
Avantatges de l'odi
L’odi et farà patir.
I aquest patiment en molts casos, no en tots, és bo, és el millor que et pot passar per poder traspassar a un millor lloc per a tu.
Si saps tenir cura de tu, et convertiràs en un ésser valuós, com ho és aquella flor increïble que ha florit en la millor terra, amb el sol adequat, amb la humitat correcta i allunyada d’altres plantes que amb les seves arrels li puguin treure l’aigua que necessita.
Però necessites deixar anar, necessites protegir-te i en protegir-te pots causar dolor perquè necessites rebutjar, necessites dir no, necessites posar límits, necessites prioritzar-te, necessites anteposar les teves necessitats a la dels altres, inclús a la dels éssers estimats i això, que en un principi pot semblar cruel, malvat i egoista, és el millor que pots fer per ells.
Deixar-te d’odiar i deixar d’odiar és el millor que pots fer per aquells que pretens estimar, encara en un principi i durant un temps, aquest estimar-te causi dolor i patiment en altres.
Res et pot fer més valuós que cuidar de tu, res pot fer més valuosos als altres que cuidant de tu i a través del patiment que puguis inspirar en els altres ells puguin fer el mateix una vegada hagin après, evolucionat i transformat precisament gràcies a aquest patiment que tu has inspirat.
Els altres no necessiten res de tu més que cuidis de tu.
Els altres no necessiten més que cuidar d’ells per ells mateixos malgrat que aquest fet els hi pugui causar un cert esforç i patiment.
En aquest món no hi ha res tan valuós com ser autònom emocional.
Des de l’autonomia emocional aconseguiràs l’autonomia econòmica.
Sols així podràs ser autèntic i aquesta autenticitat et portarà al fet que siguis l’enemic d’algú, a què algú t’odií i aquest patiment que inspiraràs és l’energia que l’altre necessita, per deixar-te d’odiar, per deixar-se d’odiar a ell i poder iniciar el seu propi procés.
La causa de tot el patiment del món que tenim, amb totes les seves contradiccions i drames és aquesta manera que tenim d’odiar.
No sabem deixar-nos d’odiar i com que no sabem patim i en patir com podem potenciar que els altres no s’odiïn a si mateixos?
Així va el món, així anem nosaltres, amargats, dependents, queixosos, insatisfets, reclamadors, exigents, jutjant i buscant fora en la manipulació de l’altre una pseudo felicitat efímera que acaba sense satisfer a ningú deixant en el camí cadàvers vivents plens de dolor i insatisfacció.
El problema no és que odiem a tots, el problema és que t’odies a tu per ser com ets amb totes aquestes característiques pròpies que tu veus com limitacions.
Però el camí no s’acaba aquí.
Com canviar tot això?
Primer hauríem d’aprendre a no dependre emocionalment de ningú extern a tu.
Primer hauries de ser lliure.
És fàcil sentir-se bé si utilitzes als altres en benefici propi, és fàcil córrer més que els altres usant una bicicleta, no és això.
Alliberar-te emocionalment de fets i persones externes a tu és un procés personal que va de fora a dins i no de dins a fora.
Fer servir els altres, manipular els altres, necessitar als altres, dependre dels altres per sentir-se bé és fer trampa, no val, així no.
- Cuidar-se.
- Conèixer-se.
- Respectar-se.
- Acceptar-se.
- Adquirir habilitats.
- Aprendre dels errors i dels fracassos
- Mantenir-se en acció
- Ser capaç d’explicar-te històries que et sumin
- Aprendre a viure en present
- Ser autèntic i sentir-se bé malgrat el dolor que puguis inspirar
- Ser autèntic i sentir-se bé tot i el rebuig
- Ser lliure i buscar les teves preferències i sentir-se bé tot i el fracàs.
Aquest és el camí a recórrer que ningú vol recórrer.
Fins que no et sentis bé en la teva autenticitat encara que el resultat sigui rebuig i fracàs, no estaràs avançant.
Ningú fa això i tots hauríem de fer això.
Fins que no siguis capaç de ser autèntic i actuar des de l’autenticitat sense mentir, sense fingir, sense manipular i des d’aquí siguis rebutjat i sent rebutjat et sentis bé i feliç és que no t’estimes.
Canviar el no m'estimo, pel m'estimo, no és el que creus
Aquesta primera fase molta gent l’ha entès tan bé que l’ha entès malament.
Aquí s’ha quedat, m’estimo, m’estimo, m’estimo i tot per a mi i els altres que es fotin, jo primer, jo primer i jo segon i jo tercer fins a l’últim i els altres són eines per procurar-me tot l’amor del món.
Aquest m’estimo, és continuar-te odiant i acabaràs creient que “tots m’odien”
Aquestes persones creuen que ja no s’odien, però no és cert, simplement han pensat que passar la primera part del procés és ja fer-se responsable de les seves emocions i no és així.
Fer-se responsable de la teva vida és prioritzar-se si, és protegir-se sí, però per després anar als altres a compartir, a cooperar, a sumar en la vida dels altres i aquest pas el pretenen estalviar.
Creuen que tot i tots estan al servei dels teus interessos es creuen tan valuosos i es creuen tan bons que res és suficient per a ells, i manipulen els altres com si fossin joguines per afavorir els seus interessos.
No han entès res de res.
Molts altres lluny de fer aquest procés, no han entès res, creuen que són els altres els que els han de facilitar la vida.
Estem en un món ple de persones que no han arribat a aquesta primera fase d’entendre que s’odien perquè no s’estimen.
Són els dependents emocionals, els victimistes, els aferrats, els tristos, els que s’aferren a un passat millor, són aquestes persones que creuen que mereixen ser valorats i tractats com ells volen ser tractats.
Un altre gran error.
Ningú t’ha de tractar diferent de com et vulgui tractar, ets tu qui t’has de tractar bé.
No han entès res tampoc.
Altres creuen que ho han entès tot, la societat potencia aquest tipus de pensaments, la societat ens inspira en informació errònia amb mitges veritats perquè no sembli una mentida.
Ens vol confosos, en vol que ens creguem satisfets, però a dins sabem que no és això, i no és això perquè no estem bé i no estem bé perquè continuem creient en el “tots m’odien.”
Treballar les teves creences
Exercicis per aprendre a no continuar amb el pensament "m'odio a mi mateix"
Una vegada haguéssim après a cuidar de nosaltres el que hauríem de ser capaços d’establir relacions de qualitat amb altres éssers humans.
Aquestes relacions haurien de basar-se en la teva autenticitat i des d’ella intentar potenciar en l’altre la possibilitat que aprengui a fer-se responsable de la seva vida com tu has après a fer-ho amb la teva.
Les relacions humanes s’haurien de basar en l’autenticitat i en la llibertat encara que et produeixi certes incomoditats.
Però el món va cada mes en sentit contrari, en nom d’una llibertat fingida cada vegada és més difícil expressar-te lliurement sense que molts se sentin atacats.
I hem acabat en una vida real que té de tot menys real.
Una realitat on tots mentim, on tots anem amb màscares, sobretot quan volem alguna cosa d’algú, quan ens agrada alguna cosa d’algú, quan tenim por a perdre alguna cosa.
Tot al contrari del que et recomano.
La idea és aprendre a no relacionar-te per obtenir alguna cosa per a tu de la relació sinó perquè l’altre aprengui a tractar-se millor.
La idea és relacionar-te, no perquè l’altre et tracti bé, sinó perquè aquest altre aprengui a tractar-se bé a ell mateix.
Tot al contrari del que està passant.
Et relaciones per sumar i en cas contrari no et relaciones, el contrari al que fem, ens relacionem perquè volem alguna cosa de l’altre, perquè necessitem alguna cosa de l’altre.
Si tens poc temps aquí tens un resum de tot plegat
Creus que tots t'odien simplement perquè no et fas responsable de les teves emocions
Acceptar la vida tal com és, és l’única manera possible de viure en certa pau.
Per saber acceptar aquesta vida que moltes vegades no entendràs i que et crearà incomoditats primer necessites acceptar-te a tu i des d’aquí, des d’aquest ” ja no m’odio més “et relaciones a compartir i a potenciar en la vida dels altres això mateix que has estat capaç de crear en tu.
No és fàcil, ni és un procés curt en el temps i requereix grans dosis d’esforç i temps de dedicació, ningú va dir que ser feliç fos fàcil.
Molts confonen felicitat amb comoditat i així els va.
El millor succedani de la felicitat és la ignorància.
La ignorància és el que veuràs arreu.
En el món que vivim la gent persegueix la comoditat i la ignorància tenyida amb una lleugeríssima capa d’intel·lectualitat.
Creu-me.
Aprendre a deixar d’odiar al món no és això, és dur i necessites molt patiment previ per aprendre a deixar de patir la vida que vius.
Deixar d’odiar la vida tal com es requereix dos passos previs.
El primer és acceptar-te a tu tal com ets, sense això mai podràs acceptar la vida tal com és i la continuaràs odiant.
Què és acceptar-te a tu?
És saber tenir cura de tu, és tenir cura de tu, però en la realitat que estàs vivint, és saber que és allò que et fa bé i intentar fer-ho, però enfocar-te en el procés.
Intentar fer allò que vols fer malgrat les teves pors que t’impedeixen fer-ho.
No esperis tenir tot el que vols per comprendre que tot està bé sense tot el que vols.
Permetre’t ser autèntic i des d’aquí elegir entre gaudir del procés que et portarà a aquesta pau o simplement patir-lo.
Saber tenir cura de tu dins la teva realitat, la que sigui i des d’aquí si pots transformar-la i si no pots acceptar-la i saber-la gaudir.
Saber estar bé en el teu aquí i ara i des d’aquí continuar estant bé fins on et porti.
Ser lliure sí, però no estic parlant de la llibertat de fer el que et doni la gana en qualsevol moment i lloc, trepitgis a qui trepitgis i a qualsevol preu.
No és aquesta la llibertat que et farà lliure.
Et parlo de ser realment lliure.
Et parlo d’una llibertat interior.
Et parlo d’alliberar la teva essència de la realitat.
Et parlo de jugar amb la realitat i no de patir-la
Et parlo de saber surfejar la realitat i gaudir de l’onada, és igual la que sigui, perquè la teva llibertat et permetrà gaudir-la.
La realitat és neutra, és la teva llibertat la que farà d’ella un cel o un infern i a partir d’aquí transformar-la o no, però en tot cas la gaudiràs.
I com es fa això?
Acceptar la vida tal com és et permetrà deixar d’odiar-la.
No es tracta de poder crear la realitat que vulguis perquè no podràs, sinó de ser capaç de gaudir la realitat, la que sigui.
Acceptar-te tal com ets et farà acceptar als altres tal com són i deixaràs d’odiar i aprendràs a divertir-te de llocs i situacions on abans les paties.
I com es fa això?
Amb responsabilitat personal i deixant que els altres assumeixin la seva.
Si et permets ser autèntic, et permetràs alliberar la teva essència al món i la teva ment fluirà i el que realment sents, creus, penses i desitges ja no ho amagaràs encara que algú t’odií per ser com ets.
La vida mai et donarà les millors cartes.
La vida mai serà com tu vols que sigui.
No es tracta de guanyar o perdre partides.
La cosa va d’aprendre i de gaudir mentre et passen coses de merda.
I arribat a aquest punt, les cartes que et dona la vida es tornen irrellevants, és més com menys bones millor perquè et permet aprendre més, i des d’aquí gaudir de cada moment encara que perdis.
No odiar et permet divertir-te amb la vida.
Deixar de patir no és fàcil però és possible
Si sol o sola no pots jo et puc acompanyar
Per MariCarme M. Moliné
Psicòloga a Vic
