Els remordiments

Cada vegada que et creus les emocions que et genera la ment sobre el teu passat pateixes.

Cada vegada que et creus els pensaments que recorden passats que no volies que passessin pateixes.

I en patir tendeixes a escapar.

Tens moltes maneres d’escapar

Drogues, compres, relacions superficials, medicines, distraccions.

O simplement turment i culpa.

La ment vol que et passis els dies lluitant constantment contra la realitat, és normal que acabis molt cansat.

La realitat és també el que va passar.

Necessites actuar d’alguna manera diferent davant d’aquest fet que tu creus real.

Necessites un propòsit que sigui més gran.

Retirar-te de la situació (escapar) no sempre és una opció.

Quedar-te allà sense fer res i acumular ira tampoc és una opció.

Culpar-te, és també una forma d’ira cap a nosaltres mateixos, tampoc és una opció vàlida.

La ment et recorda una vegada i una altra tot allò que vas fer malament o que no va passar com voldries i ens enfadem, jutgem i castiguem o ens penedim.

La ment ens fa tornar a sentir tot el dolor que vàrem sentir quan va passar una vegada i una altra i tot això ens genera dolor, angoixa, culpa i decepció.

Una vegada i una altra

Sols patim.

Cada vegada que la ment ens explica un passat que no és el que volíem, patim i res canvia el passat ni ens permet aprendre res des d’aquest angle mental.

Els remordiments apareixen quan en algun moment del teu passat vas viure un fet que et va fer mal.

Necessitem perdonar.

Sobretot a tu

Perdonar vol dir tornar-te a donar allò que estava allà abans que passés “el fet dolent que et va passar”.

En algun moment del teu passat vas viure un fet que et va fer mal.

Potser un error teu i ara et culpes.

Pot ser una ofensa d’algú i ara sents ira.

I la teva ment t’ha fet reviure aquest fet moltes vegades.

Fes-te la pregunta.

Com era la teva vida abans que passés allò que et va fer mal?

T’imagines que tu et poguessis tornar on senties abans que passés allò que et va fer mal?

I pots.

Pots si aprens a perdonar-te.

El remordiment és falta d’acceptació

Tu pots donar-te una altra vegada allò que tenies abans que passés allò que et va fer mal.

Pots viure sense aquesta ira o aquesta culpa que t’ofega.

Com ho podem fer?

Quan la teva ment t’expliqui una història que et fa sentir culpa o odi, la primera cosa a fer és observar aquesta història com si no anés amb tu i posa-li un nom.

Després ser amable amb tu mateix.

Ser amable és saber perdonar.

Posteriorment, ves al present i ancorat en ell, la ment et voldrà portar de nou al passat i tu has de mantenir-te en el present.

Per estar present t’ajuda a viure en propòsit.

Necessites ser amable amb tu, necessites viure un present amb propòsit i necessites analitzar la història que t’explica la ment i posar-li nom i reescriure-la ara des d’un angle diferent on tu ets l’heroi i no el dolent.

Ser amable amb tu és entendre que ets humà que t’equivoques, els altres també, que fas les coses tan bé com saps amb les eines que tens i els altres també.

Tu no pots fer les coses millor que fas, els altres tampoc.

Perdonar és un pas clau per deixar de patir.

Els remordiments apareixen quan et creus la història que t’explica la teva ment.

Necessites saber com gestionar aquest patiment.

Tens moltes maneres, però castigar-te per un error passat o odiar per un acte d’algú no arreglarà el teu futur.

Necessites altres eines.

Pots allunyar-te, pots demandar-lo, pots millorar les teves habilitats, però en cap cas patir per un fet passat et pot millorar el teu present.

Agraeix el privilegi d’estar viu, aprecio,

Necessites propòsit, presència i agrair

La vida és molt més que una petita esquerda amb la realitat.

La ment et diu que no és prou bona per tu la realitat, però sí sols l’observes i no et fusiones podràs valorar molt més la vida.

Per molt gran que sigui l’esquerda la vida és molt més gran.

El neguit que sents no és real

Va de descobrir que no et fa falta res que no tens ja i el que et falta són sols habilitats que has de desenvolupar.

Necessites agrair i entendre que el que no tens és un repte que tens.

Perquè no valores el que val realment la pena ni valores realment tot el bo que tens.

Els pensaments ens expliquen una història que ens fa patir.

No te la creguis

Observa-la

Posa-li nom

Fixa’t que és recurrent

Reescriu-la des d’un angle diferent on tu ets el protagonista.

Sigues amable amb tu.

Ves al present.

Viu amb propòsit.

Actua.

Allunyat, demanda, repara, perdonat i viu d’acord els teus valors.

Busca sempre que agrair.

Centrat en el que tens.

La ment sempre posa l’accent amb què no tens.

La ment sempre busca esquerdes en la realitat i et diu que això no és suficient bo per tu.

No te la creguis.

No és veritat.

La ment no t’està dient que una cosa et falta sinó que alguna cosa pots fer tu per aprofitar aquesta realitat per créixer.

No tens una consciència tranquil·la perquè la ment t’enganya i te la creus

Què puc fer jo?

Ara saps que la ment t’enganya.

Avui no hi ha lleons pel carrer ni moriràs de gana.

Ara tot és molt més suau.

La ment, sols t’està dient quina por has de travessar o de què t’has de desapegar.

La ment sols et diu que has de fer per créixer.

I no és tenir el que vols sinó desenvolupar habilitats per intentar aconseguir el que vols però alliberar-te del resultat.

La ment et vol més fort.

La ment vol que travessis pors.

La ment vol que renunciïs a coses innecessàries.

La ment ara et vol lliure.

I et farà patir mentre no ho siguis.

La ment t’empenyerà al fet que siguis lliure.

Quan deixis de patir és perquè ets lliure.

Lliure de pors.

Lliure de necessitats que no necessites.

La ment t’explica històries que no t’has de creure, però que si has d’interpretar de manera diferent al que creus.

Deixa parlar a la ment.

Però no te la creguis.

Res és per culpa teva

Però aprèn a interpretar que t’està dient en realitat.

La ment et dirà que estàs trist, així i tot, no és cert.

La ment et diu que tens por, no obstant això, no és cert.

La ment et diu que pots estar content si fas el que has de fer.

La ment et diu que pots deixar de tenir por si fas el que has de fer.

La ment t’ajuda, així i tot, no de manera clara.

Necessites interpretar-la.

Quan et diu que estàs trist.

T’està dient que no estàs agraint el que tens.

Et diu que no estàs en el present.

Et diu que t’agafes les coses massa seriosament.

Et diu que no estàs baremant bé el que t’està passant en realitat.

La ment t’ajuda, però no de manera clara.

Necessites interpretar-la correctament i és contraintuïtiu.

Sents remordiments perquè la ment sempre et dirà que això que vius o vas viure no és suficient bo per tu

I no entens com funciona la cosa.

Les emocions són maneres de dir-te que fer amb la teva vida.

Són brúixoles.

Has de poder-les sentir totes i entendre-les totes per saber què fer i com millorar.

El turment que sents és bo sentir-lo

Tristesa i alegria és el mateix.

Tristesa és zero punts d’alegria i alegria és cent punts d’alegria.

Estar trist vol dir que estàs poc alegre, però estar trist vol dir que tens la capacitat d’estar alegre

I que aquesta capacitat sols depèn de tu.

No de res de fora.

Necessites més presència.

Necessites més agrair.

Necessites més desapego.

Necessites més propòsit.

Necessites aprendre a navegar sobre les ones.

Els nens s’afoguen en les ones.

Els adults les surfegen.

Necessites deixar de ser un nen.

La ment sempre et dirà que això que vius no és suficient bo per tu.

I la ment intentarà que pateixis.

I tu no te la creuràs.

Sols pensaràs quina habilitat necessites aprendre.

Sols pensaràs quina franja de llibertat encara em falta conquerir i et centraràs a conquerir-la.

Ja no et creus la ment, però si l’observes i la interpretes correctament.

Necessites remordiments per poder transitar de nen a adult

Arribarà un moment que quan la ment et digui alguna cosa que et faci patir tu ja tindràs interioritzat que això que et diu és en realitat un motiu per divertir-te més, és un repte que superar, és una aventura més a viure.

Fa mil anys la gent moria de gana i els mataven els vikings i els feien esclaus.

En el nostre món ningú mort de gana ni de set ni de fred i les oportunitats són increïbles.

Sols necessites viure sense estar paralitzat per la por i gaudir de l’aventura de la vida sense apegos ni pors ni complexos.

La vida és una cosa apassionant ara com ara.

Pots anar per la corda fluixa i saber que sempre hi ha una xarxa a sota teu per si caus.

La ment et dirà que no hi ha xarxa, però hi ha xarxa.

Ningú morirà.

Una consciència calmada necessita sentir neguit, culpa, penediment i remordiments i saber què fer amb ells

I així la vida és increïble si deixes de fer cas a les històries que t’explica la ment, vius en present amb propòsit i agraint.

Quan aprens a estimar la vida tal com és i a gaudir-la així la vida és una meravella,

La ment intentarà que vegis esquerdes a tot arreu.

Presència, propòsit i agrair són les teves eines davant les emocions que t’explica la ment.

Ser amable

Perdonar

Tot va de créixer, si no creixes la teva vida empitjorarà, tu esculls.

Perquè morir no moriràs.

Sempre la ment ens explica esquerdes de realitat, la ment ens farà patir sempre si ens la creiem.

Però no va d’ignorar la ment.

No va d’evitar les seves històries.

Va de valorar-les i interpretar-les adequadament i actuar en conseqüència.

Si sents remordiments és que necessites evolucionar emocionalment

Els pensaments ens diuen que som nens, dèbils, porucs, apegats i necessitats.

I no som nens.

Som adults.

Sabem viure en el present.

Sabem agrair.

Sabem interpretar.

Volem ser més lliures i sabem que el camí és travessar pors i desapegar-te de les coses i de les persones i viure més en el present i agrair.

Necessites poder patir per poder estar alegre.

Necessites remordiments per poder tenir una consciència tranquil·la

Necessites transitar de nen a adult.

Necessites una línia de 0 a 100 per poder arribar a 100 i passar de 0 a 100 sols depèn de tu perquè tu tens aquesta línia dins teu i la mous tu.

I ho fas interpretant correctament les històries que t’explica la ment.

Necessites observar els pensaments sense identificar-te amb ells i veure el missatge correcte que et porta i després reescriure la història que t’explica la ment i anar al present i actuar.

Ser amable.
Perdonar.
Agrair.
Viure amb propòsit.

I des d’aquí actuar i acceptar el resultat sigui el que sigui.

Acceptar.

Deixar de barallar-se amb la realitat.

La realitat és la que és.

Qualsevol realitat la pots fer jugar a favor teu

I sempre pots marxar.

Pots millorar-la

Pots acceptar-la.

Però no l’empitjoris amb ruminacions, culpes i retrets.

Agrair.
Anar al present.
Viure segons els teus valors i actuar en conseqüència.

Utilitzar la realitat a favor teu.

Sempre tenim opcions si ens fem responsables del que ens passa, canviar el que puguis canviar, acceptar el que no i gaudir en els dos casos.

A la fi, sols val la pena viure una vida si t’has divertit en ella, si no, que has viscut?

Els remordiments són la manera com la ment et diu que ets un nen.

Els remordiments que sents és la manera que et diu la ment que no tens prou amor propi ni que et respectes prou.

Els remordiments són la manera d’avisar-te que has d’aprendre a acceptar-te més i a ser més amable amb tu.

Pot ponderar adequadament les teves emocions de neguit, culpa, penediment, turment i remordiment i fer un pas més i utilitzar-les per créixer emocionalment.