La insatisfacció emocional

La nostra ment crea esquerdes amb la realitat constantment.

I aquestes esquerdes ens fan patir.

I la realitat és la que és.

I la ment crea esquerdes.

Una esquerda amb la realitat és una diferència entre el que tenim i el que desitgem.

Entre el que és i el que volem que sigui.

Sents insatisfacció perquè la ment sempre et posarà en lluita contra la realitat

Quan la teva ment fa això, no te l’hauries de creure.

Sols observar-la.

La ment sempre et crearà aquestes esquerdes.

La ment et vol trist i necessitat.

La ment et vol patir.

La ment et vol descontent.

La ment et vol en patiment mental.

Pensar així de mal rotllo és una estratègia evolutiva.

Fa mils d’anys, estar content i satisfet no et feia millorar.

Si t’acomodaves mories.

Necessitaves estar sempre alerta.

Necessitaves estar sempre amb un cert patiment psicològic i aquest patir et mantenia alerta.

La ment necessita tenir-te sempre perseguint la pastanaga.

Abans aquesta pastanaga era el menjar del dia.

Abans la pastanaga la necessitaves per sobreviure, perquè si no mories.

El patiment era una eina evolutiva per sobreviure

Ara el patiment segueix en l’àmbit mental, però el patiment ja no és útil per sobreviure.

Avui la ment fa el mateix, necessitis la pastanaga o no.

La ment funciona així des de fa milions d’anys i no canviarà el seu funcionament ara, ara ningú és mort de gana, ni per un atac d’un enemic, ni per una mossegada d’algun lleó, almenys en el nostre món.

La ment et vol insatisfet, sempre et dirà que això que tens no és prou bo per a tu i ho fa perquè evolucionis.

Però això fa mil anys era sa.

Ara no és sa.

Ara és neuròtic.

Avui en dia no necessitem una ment que ens empenyi a perseguir coses que en realitat no necessitem, ni a estar alerta a enemics mortals que tampoc tenim.

Avui en dia, la teva ment és la mateixa que tenien els teus avantpassats de fa mil anys.

Però la realitat que vius sí que ha canviat.

I la teva ment no se’n pot adonar, llevat que tu l’entrenis.

La teva ment et farà sentir insatisfacció, descontent, patiment, malestar emocional davant la realitat que visquis.

La que sigui.

I necessites entendre el que fa la ment amb la realitat que vius, per poder desactivar els seus missatges que ara han deixat de ser rellevant per la teva supervivència.

Necessites una ment que et digui que amb molt menys del que tens en tens prou per estar bé.

La insatisfacció bé dels estats emocionals

La utilitat de les emocions avui dia

Les emocions tenen una funció de supervivència.

Les emocions t’avisen del fet que alguna cosa has de canviar o de millorar o de mantenir.

Ara i fa mils d’anys les emocions tenen la mateixa funció.

Una funció d’avís.

Però ara les emocions tenen una altra finalitat i no és la supervivència.

La insatisfacció emocional ens porta al patiment

Ara les emocions no tenen la finalitat que tenien fa uns cents d’anys sinó unes altres.

I les utilitzem igual que sempre.

Avui les emocions haurien de ser fetes servir per poder créixer en amor propi i llibertat.

Però si no les usem per això, fer cas a les emocions et converteix en un esclau.

Alliberar-te d’elles et converteix en més lliure.

Avui en dia fer cas a les emocions pot destruir el món que hauríem de protegir.

Els recursos del món són insuficients per satisfer tots els somnis i les necessitats que et diuen les emocions que has de satisfer per estar content i feliç.

La ment et crearà esquerdes constantment amb la realitat fent-te creure que no en tens prou amb el que tens per ser feliç.

I així ens va als humans.

El patiment imaginari de les emocions

Et sents infeliç, d’acord. Però ets infeliç?

No importa el que et diuen les emocions que et passa, encara que creguis que si importa.

El fet de patir, quan és emocional i no és físic, en el món que vivim on ningú es mort de gana nin de set ni de fred, en la majoria dels casos es un patiment fruit de no saber gestionar les emocions.

La gestió correcta de les emocions et pot evitar molta insatisfacció i malestar.

Es més, he de dir-te que el patiment que sents te’l generes tu a causa d’una mala gestió emocional.

Anem per passos.

La teva vida es basa simplement en les accions que fas hora a hora.

La teva vida es el que fas ara i aquí.

La resta no es res.

Encara que es les teves emocions et diguin que si.

La teva vida, passi el que passi fora de tu, es resumeix en el que fas cada minut.

La teva vida es redueix al que fas hora a hora.

El que aprens hora a hora.

El que agraeixes hora a hora.

En el que et diverteixes hora a hora.

I en els resultats que valores hora a hora.

La teva vida és simplement això.

La teva ment s’ocupa en fer-te creure que la teva vida és tota la suma de pensaments sobre el passat el futur, el món exterior i mils de coses més.

I aquesta es la causa de la teva insatisfacció.

Però no és cert.

La teva vida és el que fas en cada minut del teu dia.

Res més.

L’origen del patiment

La teva ment intentarà fer-te creure que el que has fet avui no és massa important, però el que et va passar fa uns dies amb algú que et va tractar malament o el que et passarà d’aquí a uns mesos, amb la pròxima crisi, sí que ho és.

Però no és cert.

El que has fet avui, hora a hora, és la teva vida i la teva vida avui ha estat tan bona, com t’hagis divertit fent el que feies, per petit que fos.

Tot és bo si tu et diverteixes amb el que fas.

Sigui el que sigui el que estiguis fent.

Tot és dolent si te’n vas del teu present i te’n vas a la ment.

Sols els pensaments intenten convèncer de què no ho és.

La teva ignorància es l’única responsable del teu descontentament.

El fet de patir és un estat mental

No mereixes més del que tens, encara que la ment et digui que sí que ho mereixes.

Els pensaments et volen convèncer que mereixes més, que la vida hauria de ser diferent, que tu hauries de ser diferent.

Quan et creus els teus pensaments i et creus que et mereixes més que el ja tens, pateixes.

Quan escoltes les teves emocions i te les creus, sents insatisfacció.

Quan vius fora del teu present i et creus que la teva vida està fora del teu present sents patiment.

El fet de patir te’l fas tu i sols tu

En realitat les emocions t’estan dient altres coses.

Les emocions t’estan dient que t’agafes tot massa seriosament, en canvi, de viure més lleugerament.

Les emocions t’estan dient que no et diverteixes prou i que hauries de fer més coses que estimes.

Les emocions t’estan dient que estàs apegat i que depens de fets externs a tu, en canvi, de fer-te tu responsable del teu dia a dia.

Les emocions t’estan dient que necessites coses o persones que no necessites.

Les emocions t’estan dient que t’importa massa tot quan res, en realitat, no té tanta importància.

Les emocions t’estan dient que no estimes el que és i vols que el món sigui diferent del que és.

Les emocions t’estan dient que no tens amor propi i fas als altres responsables de la teva felicitat.

Les emocions t’estan dient que la vida es injusta quan cadascú es responsable de la seva felicitat.

Les emocions t’enganyen i et confonen tot el temps i fa que la teva ment s’ompli d’insatisfacció i de malestar.

No pots evitar sentir emocions, però sí que pots evitar condicionar el teu estat d’ànim en funció d’elles.

Les emocions apareixeran perquè ets un ésser viu, perquè estàs viu tens emocions.

Però no t’haurien de condicionar en res.

Em divertiré amb elles i aprendré d’elles, d’això va la vida en realitat.

Em divertiré quan estigui trist, perquè sé que aquesta emoció, no és res en realitat.

No puc estar trist si sé que, el que em diu la meva ment, sobre l’emoció que sento de tristesa, no és certa.

Em divertiré, perquè la vida és divertida, perquè així ho decideixo jo, quan m’adono que les emocions que sento, no són certes.

La ment m’explica històries que jo em crec, i que en creure-me-les, em genero determinades emocions.

Si la història que m’explica la ment no s’ajusta al que jo crec bo, sentiré emocions de tristesa i al revés.

La cosa va del que jo elegeixo creure.

La insatisfacció et fa aparèixer el patiment

El patiment apareix quan et deixes atrapar per les emocions i et creus que alegria i tristesa són diferents.

Tristesa i alegria és el mateix.

Tristesa és poca alegria.

Tristesa és no entendre que ets un ésser viu i que hi ha dies que et cauran les fulles i altres que floriràs.

No passa res quan sentis tristesa.

Sols t’està dient que tens marge de millora cap a la felicitat, si actues i penses diferent.

Necessites divertir-te quan estiguis trist.

Diverteix-te sempre.

A la fi, ja veus que tot depèn de tu.

El malestar emocional te’l generes tu.

Ets molt més fort del que et creus, i el que fas tu es determinant pel teu benestar.

Et creus que són els altres o els fets que són determinants per no patir, però no es cert, el que determina en més mesura el teu patiment, insatisfacció i descontent es el que tu fas, amb la vida que tens.

Sols necessites divertir-te en la tristesa, agafar-te-la de broma, necessites desapegar-te de tot, perquè aquesta tristesa es converteixi en alegria, en un aprenentatge, en una nova experiència a viure.

Sols necessites abraçar les emocions que sents i divertir-te amb elles, des de l’amor propi, des de la broma, des de l'”estimar el que és“, des del desapego.

Si una emoció et fa mal, necessites més d’aquesta emoció fins que deixi de fer mal i et diverteixi.

Si navegant en tempesta et fa mal, necessites més tempesta.

Una emoció no és res, és una història que t’explica la ment, perquè estiguis insatisfet i busquis la manera de satisfer aquesta necessitat, que en realitat no necessites.

Malestar emocional, que és?

Sents patiment perquè les emocions no les tens ben calibrats en funció de la realitat actual.

Imaginat que te’n vas de viatge a un lloc llunyà i l’avió estrella en el camí i cau en una zona aïllada, salvatge i plena de perills.

Aquí les emocions s’activarien correctament.

I cada moment del dia necessitaries aquestes emocions activades per sobreviure.

Però on estàs ara?

Estàs còmodament a casa teva asseguda al sofà, amb calefacció o aire condicionat, amb la nevera plena i la porta tancada amb clau.

I les emocions set desborden igual que si estiguessis en aquella selva on podies haver caigut.

No calibrem bé les emocions.

I per això estem patint contínuament per coses i fets que són totalment insignificants per la nostra supervivència.

Ens hem discutit amb un amic?

Ens ha deixat la parella?

Ens han acomiadat de la feina, quan tens atur i una societat sense quasi atur?

Tenim sobrepès?

Ens cau el cabell?

No tenim amics?

Ens sentim sols?

No ens podem canviar el cotxe?

La nostra casa no té vistes al mar?

Ha, ha, ha, ha…

No ho veus?

La realitat del patiment psicològic

El real sentit de les emocions

Les emocions et continuen dient que necessites més.

Per què més?

Un cotxe més ràpid?

Una televisió més grossa?

Un ordinador més prim?

Avui les emocions t’empenyen al ridícul.

Les emocions t’enganyen perquè sempre estiguis buscant el que no tens.

Les emocions són una estratègia evolutiva, que tenia un sentit quan no teníem res, però d’ençà que tenim tot, han deixat de tenir el sentit que tenien, per assumir un altre sentit, pot ser més valuós.

Ha arribat el moment de deixar de fer cas a les emocions que ens diuen que necessitem més coses.

No necessites més alegria, ni més pau, ni més amor, ni més bellesa per ser feliç.

No fer-los cas.

Les emocions, cal interpretar-les d’una altra manera en la societat que estem vivint.

Necessites reinterpretar el que et volen dir quan t’avisen del fet que alguna cosa en la teva vida no funciona bé.

Quan sents insatisfacció emocional, patiment, descontent, malestar, el que t’estan dient les emocions, no es que necessites més coses o més persones, sinó que necessites més amor propi, que et necessites més a tu.

Entendre que són emocions que ara no tenen cap sentit.

Ara no necessites fer cas a les emocions per sobreviure.

Ara necessites créixer en responsabilitat personal, en gestió emocional, en desapego, en presència plena.

Necessites alliberar-te de les emocions per passa a un nou estat mental basat en la gestió emocional.

No va de sentir les emocions, va de saber-les gestionar.

Les emocions que servien per sobreviure ara et serviran per perjudicar el teu creixement si els hi fas cas.

Ara les emocions són un fre.

No t’impulsen a res i et frenaran en tot el que vulguis avançar.

Per què sents descontent?

Oblida les emocions.

Ni cas.

Hauries d’aprendre a interpretar el real sentir de les emocions i entendre que t’estan dient.

Les emocions ara et són un fre.

Les emocions et diuen que no busquis el rebuig quan en realitat en el rebuig està el teu creixement.

Les emocions et diuen que no busquis la soledat, quan en realitat en la soledat està la teva creativitat.

Les emocions et diuen que no busquis la desaprovació, quan en la desaprovació i el conflicte està l’autenticitat.

Les emocions t’estan avisant de tot allò que precisament hauries de fer i que les emocions et diuen que no facis.

Com deixar de sentir insatisfacció emocional?

Necessites reinterpretar les emocions i girar el seu sentit interpretatiu.

I té una lògica.

El món civilitzat es ben bé al contrari del món on vivien els nostres avantpassats.

La interpretació de les emocions que feien els nostres avantpassats havien de ser les contràries a les que hauríem d’interpretar en l’actualitat.

Per deixar de sentir-te insatisfet

Centrat en objectius a mitjà termini, en accions a curt i en divertir-te en el procés i deixar anar el resultat.

Una emoció que no et diverteix, és perquè no l’entens.

La ment et vol trist perquè evolucionis, però ara no té massa sentit evolucionar en el fet que tinguis més coses.

Ara no té sentit que estiguis trist i perquè estàs trist i per combatre aquesta tristor compris més, gastis més, beguis més.

Si una emoció et fa mal és perquè té la creus.

És perquè creus que és dolenta.

És perquè et falta desapego.

És perquè t’agafes massa seriosament.

És perquè no estimes el que és.

És perquè estàs a la ment i no a l’acció.

És perquè et falta presència.

És perquè no valores el que tens.

És perquè la vols controlar.

Una emoció és un núvol en el cel.

No lluitis contra ella.

Abraçar-la i jugar amb ella.

Observa l’emoció que et ven la ment per analitzar-la i entendre perquè la sents i que t’està dient en realitat.

No te l’agafis seriosament.

Diverteix-te sentint-la.

Utilitza-la per passar a l’acció en el sentit correcte.

Una emoció és com un peix perillós que apareix mentre nades tranquil·lament pel mar.

Què fas?

L’abraces?

El rebutges?

El combats?

O sols l’analitzes?

Davant una emoció volem escapar d’ella, però en analitzar-la, ens adonem què és realment i no és res.

La vida passa fora de la ment, la vida no és la teva ment.

Si vols deixar de patir, fes això:

Canvia les emocions per objectius i per accions.

L’emoció, sols et pot servir avui en dia, per aprendre alguna cosa de tu.

Alguna por a superar, algun complex a resoldre, algun límit que superar, però la vida és acció, és sentit.

Precisament les emocions et diuen, el que has de millorar, no el que has de lluitar.

Una emoció de por no t’està dient que escapis.

T’està dient que aprenguis a no sentir por.

Les emocions que sentim estan fora de l’època que vivim.

Abans l’emoció de por davant d’un lleó, era perquè marxessis corrents.

Avui l’emoció de por al rebuig, davant una nena que t’agrada, és perquè practiquis lidiant amb el rebuig.

La majoria de les pors que sents avui no et mataran.

T’amarguen la vida, però no et maten.

Tens por?

Enfronta la por.

Tens ràbia?

Allunyat, però no et cal atacar ningú.

Tens tristesa?

Agafar-te la vida més de broma i necessitar menys, però no estàs trist perquè et manca alguna cosa que necessites realment.

Abans les emocions et servien per sobreviure.

Avui les emocions et serveixen per saber si ets encara un nen o un adult.

Si ets un necessitat o no.

Si ets dèbil o no.

Si tens apegos o no els tens.

Si ets lliure o no.

Si les emocions et controlen i et fan estar content o desgraciat, és que ets un nen dependent.

I d’acord amb aquesta informació pots treballar.

El sentit del patiment

Les emocions que et creus et diuen qui ets i que has de millorar.

Si sents tristesa és perquè:

• Tens apego.
• No utilitzes l’emoció de patiment per aprendre res.
• No t’agafes la vida de broma.
• T’importa tot massa.
• No estimes el que és.
• Ets supèrbia.
• Et creus perfecte.
• Ets idealista.
• No estàs en la realitat.
• Creus que necessites coses que no necessites.
• Etc.

Creus que necessites coses que en realitat no necessites i pateixes.

Sents insatisfacció quan la ment et diu que això que vius no és prou bo per tu.

Fa mils d’anys l’emoció de tristesa et deia que estaves sol en el món, que els teus pares se’ls havia menjat un lleó i que no tenies res, ni a cap lloc on anar i que moriries en poques hores de fam o per algun altre lleó.

Avui l’emoció de tristesa la sents perquè et falta el darrer model d’iPhone.

Pateixes, quan la ment et diu, que això que vius no és prou bo per tu.

I tu t’ho creus.

Pateixes quan la ment et diu que et mereixes una cosa millor i no ho tens.

I t’ho creus.

Ets un ingenu.

Tu no et mereixes una cosa millor.

Tu et mereixes fer del que és, una experiència inoblidable.

A més a més, tu et mereixes la capacitat de fer amb la realitat que vius, un paradís.

Res de fora ha de ser diferent del que és, el que has de fer tu, és saber crear dins teu, un bon lloc per tu.

Ja no hi ha lleons fora, ni vikings, ni mamuts, ni romans buscant esclaus a capturar.

Les emocions que sents avui són d’acord amb necessitats totalment descafeïnades.

Pateixes perquè ets un necessitat de coses buides, un esclau de tu mateix, de les teves emocions de la teva ment que et menteix i que tu et creus.

Posar fi a la teva insatisfacció emocional es possible

La vida mai et donarà res.

Si vols alguna cosa, ho hauràs de lluitar, ho hauràs d’anar a buscar i moltes vegades no t’ho donarà.

Al món hi ha guerres, terribles i desgracies.

Però en el món que tu i jo vivim, el pitjor que ens pot passar és que t’acomiadin de la feina i que vagis a l’atur a cobrar-lo o que et deixi la xicota i hagis de viure sense ella.

Ha, ha, ha.

Pateixes perquè ets dèbil i no vols pagar el preu ni vols pagar les conseqüències del fracàs.

Pateixes perquè ets dèbil.

Ets un nen.

Per això pateixes per beneiteries.

Creus que plorant la mama et donarà la piruleta.

Però la cosa no va de plorar ni de patir.

No necessites cap piruleta.

La cosa va de créixer.

La cosa va de ser adult.

Si vols una piruleta, ves per ella i moltes vegades no l’aconseguiràs, i hauràs de lidiar amb la frustració, de no aconseguir-ho.

Però cada vegada que no l’obtinguis, aprendràs una manera de no fer-ho, i si perseveres, l’obtindràs o no.

Perquè és igual.

No la necessites per res.

L’únic objectiu real és divertir-te, mentre vius l’experiència.

Sols necessites divertir-te en la teva vida mentre persegueixes allò que desitges, però que no necessites per res en realitat.

Aquest es l’únic sentit de la vida.

Divertir-te mentre pateixes.

Divertir-te amb el que és.

Pateixes perquè necessites el que no és, i perquè no et diverteix anar per allò que vols encara que mai ho assoleixis.

No et diverteix intentar-ho.

Sols et diverteix tenir-lo.

Ets un nen i després quan ho tens no el valores o el valoraràs deu minuts i tornaràs a estar igual que ara plorant per una piruleta vermella.

La insatisfacció el patiment emocional són opcionals

Quan ens creiem que no som suficients bons per tenir amics, parelles o diners, ens sentirem insatisfets. 

Patim quan tu, o algun altre o alguna cosa, no és suficient per a les teves expectatives.

Si ens creiem la història de la nostra ment, que alguna cosa no és suficient bona per tu, ens sentim insatisfets i patim.

Mentre pensem que el món no és bo tal com és, patirem.

Voldrem ser més guapos, més populars, més exitosos, però mai en tindrem prou, la ment s’ocuparà que, quan tinguis una d’aquestes coses, et demanarà més i més.

Tenim una ment de fa mils d’any en una època diferent.

Les emocions que tenim, són emocions que no ens les podem creure.

Sentir emocions dolentes, no és per satisfer desitjos bàsics per sobreviure.

Avui en dia, la cosa va de divertir-te perseguint desitjos, els aconsegueixis o no, perquè no els necessites en realitat per res.

La nostra ment crea esquerdes amb la realitat constantment,

I la realitat és la que és.

I la ment crea esquerdes.

Una esquerda amb la realitat és una diferència entre el que tenim i el que desitgem.

Quan la teva ment fa això, observa-la.

Pensar així, de mal rotllo, és una estratègia evolutiva.

Mai estar content et feia millorar.

Ara no cal més una ment que t’empenyi, ara necessitem una ment que et digui que amb molt menys del que tens en tens prou.

Ara les emocions, estan per no fer-lis massa cas, si fem cas a les emocions, el món serà insuficient, per satisfer tots els somnis i les necessitats que et diuen les emocions que has de satisfer per estar content i feliç.

Però no, la ment continuarà dient-te que no en tens prou amb el que tens, per ser feliç fins que ens extingim.

Les emocions no estan per fer-lis massa cas.

Ara les emocions estan per analitzar-les i per esbrinar per què la ment ens diu, el que ens diu.

Quan analitzes la ment, deixes de jutjar.

Deixes de jutjar si estàs trist, o estàs molt content.

Deixes de veure el 0 o el 100.

Sols analitzes el que és.

I t’adones que tots els problemes que tens són imaginaris.

Són petits.

No hi ha problemes reals que et portin a la mort.

En observar les emocions i adonar-te del real sentit de què t’estan dient, sols et queda una realitat en el present i unes accions a fer, és igual les emocions que sentis, si del que es tracta és d’arribar a uns objectius, que tu mateix has definit prèviament a assolir.

La cosa va sols d’unes accions a fer, que et diverteixin, perquè si no et diverteixen, les deixaràs de fer.

No necessites res del que creus necessitar, quan tens menjar i el beure del dia i un lloc on dormir.

Res.

No necessites sexe, ni parella, ni família, ni popularitat.

Les emocions et diran que sí que les necessites, però si ho analitzes t’adonaràs que no és veritat.

Sols et necessites a tu.

Si et tens a tu, et divertiràs.

I avui en dia on tenim les necessitats bàsiques cobertes t’adones que la vida sols va d’això.

De divertir-te mentre persegueixes el que vols, encara que mai ho aconsegueixis, perquè estimes el que és.

Si alguna cosa vols vas per ella.

Però no com a necessitat, ni obsessió.

Per plaer.

L’infern no són els altres com deia Sartre, l’infern és creure la teva ment quan et diu que necessita coses per ser feliç que no són veritat.