💠 L’egoisme sa: la veritable clau per estimar de veritat (i deixar de patir)
Hi ha una gran confusió al voltant del que significa estimar.
Ens han ensenyat que estimar és donar. Cedir. Sacrificar-se. Posar l’altre per davant. I si cal, oblidar-se d’un mateix.
Però… i si això no fos amor?
I si estimar així fos, precisament, el que fa mal?
🧩 La veritable clau no és estimar més.
🔵 És estimar millor.
I per fer-ho, cal començar per una idea sorprenent:
👉 El bon amor cap als altres només pot néixer d’un egoisme ben entès.
📌 Primer error: pensar que estimar és un esforç
Moltes vegades, el que anomenem amor és un intent desesperat de donar, encara que sigui a costa nostra.
Ho fem amb bona intenció: volem fer feliç a l’altre, ajudar-lo, millorar la seva vida…
Però si aquest “donar” ve de l’esforç i no del plaer, tard o d’hora ens desgasta.
🔴 Quan estimes des de l’esforç, apareix:
- El cansament.
- La frustració.
- Les exigències.
- El sentiment de deute.
- El ressentiment subtil de qui dona i no rep.
Això no és amor.
Això és una relació basada en la compensació emocional: jo et dono, tu m’ho has d’agrair.
❌ El que comença com un gest d’amor… acaba convertint-se en una càrrega.
🌱 Segona confusió: voler estimar ≠ poder estimar
Una cosa és voler estimar algú.
Una altra, molt diferent, és poder estimar-lo de debò.
📌 No estimes algú perquè li dius “t’estimo”. Ni perquè tens bones intencions. Ni perquè t’esforces.
👉 Estimes algú quan, gràcies a tu, la seva vida millora. Quan aquesta persona floreix perquè tu hi ets.
🪴 El símil de la planta
Imagina que dius: “Estimo molt aquesta planta.”
T’agrada. Et fa companyia. Et desperta tendresa. Però…
- No la regues.
- No t’interesses pel seu tipus de terra.
- No saps si rep prou llum.
- No la trasplantes tot i que el test li va petit.
- No t’adones que està deixant de créixer.
Amb el temps… la planta es pansirà.
Tu continues dient que l’estimes… però no fas res que la faci créixer.
📌 L’amor no és sentir estima. 🟡 L’amor és fer créixer.
I encara més: hi ha qui aprèn jardineria, sap què hauria de fer, però… no ho fa.
No n’hi ha prou amb voler estimar.
No n’hi ha prou amb saber estimar.
📌 Cal poder estimar: tenir la capacitat real d’aconseguir que l’altre floreixi.
🟡 Estimes una planta quan, gràcies a tu, floreix més que sola. Quan dona més fruits. Quan la teva presència la fa créixer.
🔵 L’amor autèntic es mesura pels seus fruits.
No pel seu esforç. Ni per les seves ganes.
💡 Si fer créixer algú et desgasta, potser no ets la persona adequada per cuidar aquesta planta.
Potser has de deixar de voler salvar… i començar a cuidar el teu propi jardí.
💎 L’egoisme sa com a origen de l’amor
Per estimar algú de debò, primer cal estimar-te a tu.
No per ells.
Sinó per tu.
Perquè t’omple, perquè et fa bé, perquè és el teu camí.
🌿 Quan cultives el teu jardí interior, neixen fruits. I aquests fruits no són per compensar. Són teus. I els comparteixes perquè et fa feliç fer-ho.
📌 Això és l’egoisme positiu: fer el que t’omple… i que això millori la vida d’algú altre.
- Tu no et buides.
- Tu no et desgastes.
- No esperes res.
- L’altre no se sent en deute.
🌸 La teva manera de viure nodreix els altres, sense esforç.
💞 Quan dues persones floreixen juntes
I si això és mutu?
✨ Si cadascú té el seu jardí i comparteix el millor d’ell mateix?
Aleshores… passa la màgia:
🔵 La relació esdevé un espai de vida, no de necessitat.
Un lloc on créixer, estimar, compartir i ser… sense renúncies ni càrregues.
- No és “jo et salvo”.
- És: jo em cuido, i gràcies a això, et nodreixo. I tu fas el mateix amb mi.
💡 I si et desgasta cuidar l’altre…
Potser aquesta planta no és per a tu.
🌿 Potser ja és hora de tornar a cuidar el teu jardí.
🌿 Reflexió final: egoisme sí, però egoisme minimalista
L’amor, en realitat, va d’egoisme.
Sí, has llegit bé.
🔵 Si ets prou egoista, et cuidaràs. Et coneixeràs. Aprendràs a protegir el teu espai, la teva energia, el teu ritme.
Sabràs construir un jardí per a tu: un lloc càlid, viu, amb pau i sentit.
⚠️ Però aquí arriba la trampa…
Quan descobreixes que pots crear un jardí… el primer impuls és voler fer-lo cada cop més gran:
- Més plantes.
- Més flors.
- Més fruits.
- Més varietat.
- Més perfecció.
I aquí és quan et tornes a perdre.
🔴 Perquè com més gran i complex fas el teu jardí… menys temps tens per cuidar-lo.
I encara menys temps et queda per compartir res amb ningú.
Et converteixes en esclau del teu propi projecte.
📌 I així és com ja no hi ha espai per estimar.
Ni per ser estimat.
💡 La clau? Un egoisme sa… però minimalista
Un egoisme que no vol tenir-ho tot.
Sinó viure bé amb menys.
🔵 Un jardí còmode, senzill, autosuficient. Que et doni pau. Que et permeti créixer…
🟡 I que et deixi temps i espai per estimar.
✨ Perquè estimar no és tenir molt.
És tenir prou.
- Prou serenor per mirar l’altre 👁️🗨️
- Prou llibertat per compartir 🫶
- Prou silenci per escoltar 🎧
Aquest és l’egoisme sa que fa possible l’amor real.
🔵 No un amor que et buida.
Sinó un amor que es dóna sense que costi.
💖 Perquè el que dónes… ja et sobra.
🌿 L’acceptació com a fonament de l’autoestima… i de l’amor real
Un cop entens que el bon amor neix del teu egoisme sa —és a dir, del teu jardí interior— arriba el veritable repte:
👉 Com pots cultivar aquest jardí si ni tan sols et permets ser qui ets?
Aquí és on entra en joc l’acceptació.
No com una resignació passiva… sinó com un punt de partida real, profund i transformador.
📌 L’autoestima no es construeix evitant el dolor
Es construeix aprendre a conviure-hi, sense perdre’t.
La vida et posarà a prova mil vegades. Et trencarà. Et frustrarà. Et decebrà. I no ho pots controlar tot.
🔵 Però sí pots decidir com et relaciones amb aquest dolor.
Pots seguir lluitant contra el que no depèn de tu…
🟡 O pots començar a col·locar l’energia on sí tens poder: dins teu.
🔄 Acceptar és deixar de lluitar contra tu mateix
És deixar de culpar. De jutjar. De voler que la realitat sigui una altra.
És mirar la vida de cara i dir-li: “Et veig. I tot i així… em trio.”
Quan deixes de resistir-te, et tornes més lleuger.
Quan deixes de voler controlar-ho tot, comences a respirar.
Quan deixes d’autoexigir-te perfecció… apareix la pau.
📎 Per ser egoista… cal acceptar-se
La gran paradoxa és aquesta: moltes persones volen estimar… però ni tan sols es donen permís per ser elles mateixes.
Han viscut prioritzant els altres:
💔 cuidant, agradant, protegint, cedint…
Però en fer-ho, s’han anat esborrant.
🟡 Si sempre anteposes les necessitats dels altres, no construeixes un jardí per tu.
🔵 I si tu no tens jardí… com vols fer créixer ningú més?
🔍 El problema de no saber qui ets
Si no et coneixes, si no et comprens, si no t’escoltes ni et perdones…
❓Com sabràs què necessita l’altre per créixer?
❓Com sabràs acompanyar-lo… si no saps estar amb tu?
🌱 L’egoisme que dona fruits comença així:
- T’escoltes 🧘
- Descobreixes què t’importa de debò 💡
- Ho assumes, encara que als altres no els agradi
- Fas espai per això a la teva vida 📆
- Ho cuides amb tendresa 🌿
- I un dia… comença a florir ✨
📌 Això no passarà si et rebutges, si vius pendent de complaure, si et forces a somriure mentre estàs trist.
🔵 Només quan t’ho permets a tu mateix… pots permetre-ho a l’altre.
❤️ Estimar no és protegir. No és complaure. No és salvar.
És permetre a l’altre ser ell mateix.
I això només pots fer-ho… quan ho has fet abans amb tu.
🧭 Reflexió final
🔵 L’egoisme és la clau de tot:
- És la clau per començar a estimar-te
- És la clau per construir el teu jardí interior
- És la clau per poder estimar sense buidar-te
🟡 I també és la clau per deixar que l’altre floreixi… no perquè l’has salvat, sinó perquè també estàs florint al seu costat.
📌 L’amor comença quan t’acceptes.
Es manté quan et cuides.
I es comparteix quan tens prou pau per donar… sense perdre.
💠 Viure des de l’abundància… requereix egoisme
Quan parlem de viure des de l’abundància, molta gent ho confon amb tenir molt.
Molts diners. Moltes oportunitats. Molt d’amor. Molta gent.
Però l’abundància real no és una qüestió de quantitat. És una actitud interior. Una manera de veure el món.
És la profunda creença que la vida és cíclica, generosa, imprevisible però justa.
- Que si perds alguna cosa, n’apareixeran d’altres.
- Que si algú se’n va, potser vindrà algú millor.
- Que si fracasses, tornaràs a començar més fort.
🟡 L’abundància real és pau, confiança i sobrietat emocional.
No et fa més ric… 👉 et fa menys dependent.
🔥 Només un egoista pot sostenir l’abundància
Per què?
Perquè viure amb aquesta fe profunda en la vida requereix coratge emocional. Requereix egoisme del bo. Valent, sa i decidit.
Viure des de l’abundància vol dir no tenir por al rebuig.
Vol dir que si una parella et deixa, no t’enfonses.
Que si t’arruïnes, no et destrueixes.
Que si algú t’abandona, no creus que és perquè no vals.
🔵 L’abundància comença dins teu
Per poder veure el món com un lloc abundant…
- 🔵 Has de sentir-te valuós, per entendre que hi ha dones (o persones) meravelloses que encara t’esperen.
- 🔵 Has de creure que tens molt per aportar, per començar un nou projecte després d’un fracàs.
- 🔵 Has de sentir-te digne de ser estimat, per confiar en noves amistats quan algú t’ha deixat enrere.
I tot això no passa si vius des de la por.
No floreix si vius des de la queixa, el ressentiment, o el sentiment de no ser prou.
📌 Només un egoista de veritat —un que es coneix, es cuida i es respecta— pot mirar el món amb ulls d’abundància.
💎 Per viure en abundància… has de creure que et mereixes el millor
L’egoisme sa et fa pensar:
- “Jo em mereixo una parella que em triï lliurement.”
- “Jo em mereixo una vida on pugui crear, reconstruir, equivocar-me.”
- “Jo em mereixo gent al costat que m’estimi tal com soc.”
🟡 I quan això ho creus de debò…
👉 Ja no implores amor.
👉 Ja no lluites per encaixar.
👉 Ja no t’ofegues en l’absència.
Perquè estàs ple.
Perquè et sobren ganes de viure.
Perquè el teu jardí intern és tan viu, que el món sencer et sembla un lloc ple d’oportunitats 🌍✨.
🧭 Reflexió final
🔵 Viure des de l’abundància no és una qüestió de sort.
És una decisió egoista.
És triar-te.
És dir-te: “Jo no m’abandono”.
I viure com si sempre hi hagués:
- 💫 Més vida per descobrir
- 💫 Més gent per estimar
- 💫 Més camins per explorar
Perquè n’hi ha.
I tu n’ets mereixedor.
🔵 Sempre ho has sigut.
💥 L’egoisme no és maldat. És l’autèntica bondat.
Ens han ensenyat a confondre-ho tot.
Ens han fet creure que ser bons és cedir, que estimar és sacrificar-se, que ser generós és oblidar-se d’un mateix.
📌 Ens han venut una idea de bondat que ens fa mal.
🔴 Ens han fet creure que:
- Dir que no és egoista.
- Posar límits és egoista.
- Prioritzar-te és egoista.
- Escoltar-te és egoista.
Però… i si fos al revés?
🟡 I si no fer-ho fos precisament l’origen de la maldat emocional?
👉 I si no cuidar-te, no estimar-te, no posar límits… et convertís en una càrrega per als altres?
🧨 L’autèntica maldat és qui vol ser bo sense saber estimar-se
La veritable toxicitat emocional no ve del que s’anomena “egoisme”, sinó de l’anul·lació pròpia.
🎭 La maldat no és sempre cridar, manipular o fer mal a consciència.
La maldat pot ser subtil, silenciosa i fins i tot benintencionada.
És aquella “bona persona” que s’ha negat a si mateixa durant anys.
La que ho ha donat tot. La que s’ha sacrificat per tothom.
La que ha viscut sense jardí, sense pau, sense llum…
I ara ja no té res per oferir.
🔴 Amb totes les seves bones intencions… s’ha convertit en un pes.
En algú que necessita ser salvat.
En algú que viu buidat, ressentit i dependent… i no pot fer créixer ningú.
🌱 Sense egoisme no hi ha jardí… i sense jardí no hi ha fruits
Imagina una planta que no regues. Que no trasplantes. Que no cuides.
Vols que floreixi. Vols que doni fruits.
Però no tens aigua per regar-la. Ni coneixement. Ni força.
📌 Tu ets aquesta planta. I també ets el jardiner.
Si no ets capaç de cuidar-te amb egoisme sa, valent i decidit…
Com podràs cuidar algú altre?
- 🔵 Com pretens regar una altra planta si no tens ni una mica d’aigua per tu?
- 🔵 Com vols estimar algú, si no t’estimes tu?
🌿 La idea que estimar és l’objectiu és un error.
Estimar hauria de ser la conseqüència natural d’una vida que floreix.
💎 La nova bondat: egoisme sa, jardí minimalista i sobirania emocional
La bondat que ens han venut és una maldat disfressada.
Perquè et condemna a buidar-te. A renunciar. A esperar.
La veritable bondat, en canvi, neix del teu egoisme sa:
- 🌿 Neix de cuidar-te tant que et sobre amor.
- 🌿 Neix de tenir tanta pau que pots compartir-la sense perdre-la.
- 🌿 Neix de crear un jardí tan confortable i minimalista, que hi pots convidar algú… sense deixar de viure-hi bé tu.
🟡 No cal que el teu jardí sigui immens.
Només ha de ser suficientment ric per nodrir-te, fer-te sentir bé, i donar fruits que, si vols, puguis compartir.
📌 Estimar hauria de ser una conseqüència col·lateral del teu procés d’autoestima. No pas una finalitat.
🧭 Reflexió final
🔵 L’amor real no es busca.
L’amor real apareix com un desbordament d’egoisme sa, d’estima pròpia, de serenor.
No cal perseguir-lo. Cal cultivar-te a tu.
Per això…
Fins que no tinguis el teu jardí en ordre, no pensis a estimar ningú.
Perquè si no tens aigua per tu, no en tindràs per regar ningú més.
💡 Estimar sense tenir aigua… és tòxic. És desgast. És mentida.
🌿 El camí no és cap fora. El camí és cap a dins.
Quan siguis tu la font… aleshores sí, obre la porta.
Perquè tindràs alguna cosa neta, lliure i viva per oferir 💫.
📚 Bibliografia recomanada
Si aquest article t’ha fet pensar, et recomanem aprofundir-hi amb aquestes dues obres poc conegudes però reveladores. Són llibres que trenquen mites sobre l’amor, l’autoestima i l’egoisme, i que poden ajudar-te a seguir cultivant el teu propi jardí interior amb consciència i llibertat.
🌱 “La revolución de la autoestima” – Marta Salvat
Marta Salvat és terapeuta i divulgadora de conceptes espirituals amb aplicacions pràctiques a la vida quotidiana. En aquest llibre, desmunta les falses creences sobre l’autoestima i ensenya a connectar amb un mateix des de la responsabilitat personal.
📌 Ideal per a qui vol estimarse sense dependències ni justificacions externes. Un enfoc que casa perfectament amb la idea d’egoisme sa i sobirania emocional.
💡 “El egoísmo que sana” – Pilar Baselga
Pilar Baselga ofereix una mirada alternativa sobre l’egoisme, allunyada del mite del “tot per mi”. Defensa un egoisme constructiu que comença per reconèixer les pròpies necessitats i escoltar-se sense culpa.
📌 Una lectura essencial si vols canviar la manera com t’han ensenyat a estimar i començar a donar-te a tu mateix el que esperaves dels altres.
🔎 Ambdós llibres són una invitació a viure des de la plenitud, i no des del buit. Des del respecte profund per un mateix… i, per tant, pels altres.
Vols fer un pas més? 🌱
Si aquest article t’ha ressonat, si t’has sentit identificada amb el que has llegit, potser és el moment de donar-te espai per cuidar-te de veritat.
- 📍 Demana cita presencial a Vic o online i comença un procés terapèutic amb mi, des d’un lloc proper, respectuós i humà.
- 🧠 Explora més articles del meu blog i continua aprenent sobre emocions, vincles, ansietat, autoestima i més.
- 💌 Subscriu-te a la newsletter per rebre a la teva bústia reflexions i recursos que t’ajudin a viure amb més calma i claredat.
Cuidar-te no és una debilitat, és una decisió valenta. I aquí estem per acompanyar-te quan decideixis fer aquest pas.
🤍 Gràcies per ser aquí i per confiar en el teu camí.
