Com sentir-se a gust amb un mateix també és autoestima
Sentir-se sola
Sentir-se sol no és estar sol.
Sentir-se sol és no estimar-se.
La solitud no és altra cosa que no estar bé amb tu mateix o amb els altres.
Autoestima i solitud estan relacionats en el sentit que amb autoestima la solitud és un regal i sense la solitud és una presó.
I si l’autoestima és simplement deixar de lluitar contra el que ets realment, el que vols, el que sents, el que necessites, el que et fa sentir bé?
SOLITUD, INSEGURETAT, BAIXA AUTOESTIMA VAN DE LA MÀ
Por a la solitud és por a la vida
L’autoestima és sentir-se a gust en la teva pell, és saber qui ets i valorar-te bé sense voler ser diferent de qui ets en realitat.
Sentir-se a gust en la teva pròpia pell comença per tenir clar qui soc, qui no soc i perquè serveixo i perquè no serveixo.
Una vegada tens clar qui ets, ho valores com un global i et sents content i satisfet de ser així i això es diu autoestima.
Has de saber també que l’autoestima baixa causa la depressió, un motiu més per tenir una bona autoestima oi?
I des d’aquest coneixement previ i de sentir-te a gust i orgullós de com ets, és llavors quan et pots mostrar als altres amb tota la teva autenticitat.
És llavors, a partir de saber qui ets i saber-te valuós i en pau amb tu quan et relaciones a partir d’aquesta realitat amb els altres.
ESTAR SOL NO éS SENTIRSE SOL
Solitud emocional és no saber qui ets, perquè un no es pot sentir orgullós d'algú que en realitat no coneix.
I saber qui ets no depèn del que els altres pensen de tu, sinó del que tu saps qui ets, i per això et cal un procés d’autoconeixement previ.
L’has fet?
Així doncs, el primer pas cap a una sòlida autoestima és saber, comprendre i acceptar que soc el que soc, sento el que sento, m agrada el que m’agrada, vull el que vull i està bé així.
I no ho fem.
No tenim ni idea de qui som, ni ens hem parat mai a saber-ho, ens hem passat la vida valorant-nos en funció del que hem vist i sentit que els altres opinaven sobre nosaltres.
No sabem qui som, sabem com ens veuen alguns referents a la nostra vida, pares, professors, amics, però aquesta percepció és sols una petita ombra del que som en realitat.
Però aquesta realitat és la que ens defineix, i a més és una realitat que ens condiciona i ens avalua constantment.
Som una fulla al vent, tenim el focus de la nostra realitat fora de nosaltres.
LA NOSTRA PRÒPIA VALORACIÓ PERSONAL ESTÀ EN SIGNES EXTERIORS
No hem après a saber qui som, no en tenim ni idea, i a més no ens agradem i sempre estem buscant a l’exterior signes d’admiració, aprovació i reconeixement a fi i efecte de sentir-nos bé i satisfets.
I així ens va.
Si guanyem, estem contents.
Si les coses ens van bé estem contents.
Si tenim èxit, estem contents i si no, no.
Moltes vegades ni guanyem, ni res funciona segons els nostres desitjos, ni tothom ens aplaudeix sempre i caiem en els pitjors dels buits emocionals.
A més ens culpem a nosaltres per no ser millors, per no ser el que no som.
El nostre paradigma mental sobre la nostra pròpia valoració personal està en signes exteriors que ni controlem ni són fiables.
EL CAMÍ D’APRENDRE A ESTIMAR-SE A UN MATEIX, ÉS APRENDRE A VIURE BÉ EN SOLEDAT
Sentir-se sol i la teva autoestima estan relacionats
Per fer aquest canvi, necessites oblidar als altres, necessites desconnectar dels altres, necessites deixar d’escoltar i atendre les necessitats dels altres i atendre les teves.
Per fer això, sols et queda una opció, una opció que canviarà la teva vida per sempre i és fer-te amic de la soledat.
Tu tries, victimisme o Responsabilitat.
Fer-te amic de la soledat és fer-te amic de la teva companyia, si no entens que estar sol vol dir estar amb tu i que tu has de ser el teu millor amic no podrem avançar.
Si vols aprendre a estimar-te de veritat, necessites un mestre i l’únic mestre que et pot ajudar en aquest procés és la soledat.
En la soledat és l’únic lloc on et podràs relacionar bé amb mi tu mateix, en la soledat et sentiràs sol, si, però és l’únic lloc on et podràs trobar en tu mateix.
En un inici et costarà sentir-te a gust i bé, però et prometo que no hi ha cap altre lloc on et trobaràs a tu, tal qual, nu, sense floritures, ni decorats, ni soroll, ni distraccions.
L’alegria és com una llum que allà on va tot ho il·lumina.
DE L’ORFE QUE ERES A LA PAU QUE TROBARÀS
Sentir-se sola et portarà a sentir-te forta i la fortalesa et portarà a sortir de la cova sense pors
En la soledat al principi et trobaràs malament, incòmode, desemparat, avorrit, trist deprimit.
Però és a l’inici.
És com quan et presenten a una persona que no coneixes de res i amb la que no tens res en comú, ni a parlar, ni per fer, us mireu, no sabeu que dir ni que fer, és una situació incòmoda, desesperant.
Però sols estàs veient una imatge que no coneixes.
Fes el primer pas, acostat, mira, escolta’l parlar, escolta, primer sols escolta i a poc a poc, t’adonaràs de moltes coses que tenies absolutament amagades i mortes inclús.
I t’adonaràs que fins ara eres sols un orfe més, i a poc a poc et sentiràs acompanyat per primera vegada en molt temps.
Sentiràs que et pots sentir acompanyat per tu mateix i a més ben acompanyat
La por a la solitud és la por a tu.
Passeja sol, sopa sol, fes coses que t’agradin sols a tu i que no depenguin de ningú més que la teva presència per poder-les fer.
Aprèn coses noves que requereixin sols la teva presència.
Descobreix els teus hobbies, deixa que el teu hobby sigui ajudar a la gent i troba els hobbies que sols depenguin de tu mateix.
Escriure, escalada, passejar, escoltar-te, comprendre qui ets.
Si estàs sol i et sents sols estaràs trist perquè no et tens a tu i reclamaràs a altres que t’acompanyin, a més sentiràs molta ràbia, rancor, frustració, expectatives incompletes, decepcions i et diràs sovint, coses com «amb tot el que he fet per aquest o per aquell altre i mira ara, mira com em trobo, sol com un mussol.».
Però no és cert.
La teva ment t’està enganyant.
La soledat és bona, és bona si tu et tens a tu, si no no ho pot ser.
T’has perdut i cal que et retrobis i la soledat és aquest millor lloc per retrobar-te.
Descobreix un bon lloc on estar, que és al teu costat fent coses que estimes
Sentir-se sol i trist és com se sent tothom, però tu no ets tothom
Patir en la soledat és sols un error de percepció de la realitat.
Si entenguéssim que estem sols i que aquest és el nostre estat natural i que és genial així.
Si entenguéssim que naixem sols, morirem sols i vivim sols per més que estiguem rodejats de persones que fan el seu camí com nosaltres fem el nostre entendríem molt millor quin és el nostre lloc i destí a la vida.
Una cosa és entendre i acceptar que la soledat és un estat natural, real i bo i altra cosa és que et sentis sol i això sols depèn de la relació que mantinguis amb tu mateix.
També tenim un error de percepció quan pensem que si ens relacionem no estarem sols i aquest és un error perquè en molts casos ens podem inclús trobar més sols rodejats de persones que sol amb tu.
Una millora substancial a la teva vida no és el fet o no que et relacionis amb més o menys gent, sinó la qualitat d’aquestes relacions.
Una qualitat que ni tenim en compte i que moltes vegades patim més que gaudim.
Quan entens que la teva realitat és que estàs sol i que has d’estar bé amb tu primer que amb ningú, és l’única base certa perquè les relacions que estableixis amb els altres no siguin sols soroll i conflicte sinó relacions enriquidores i positives per a tots.
I la diferència la marcarà sempre el tipus de relació que mantinguis amb tu mateix.
Si necessites escapar de la soledat les relacions que tindràs des d’aquesta escassetat seran relacions mediocres que sols et faran sentir més sol.
Si surts al món a aportar coses bones perquè en la soledat les has construït, les relacions que tindràs seran molt diferents.
Tu esculls que fer amb la relació que has de crear en tu i la relació que a conseqüència d’aquesta relació prèvia podràs construir amb la resta d’éssers vius.
Aquest punt és molt important que entenguis bé.
Primer de tot has d’entendre que aconseguir una molt bona relació amb tu mateix és la relació que definirà la teva vida.
És la relació que et farà gaudir la vida o patir-la, és la relació que definirà la resta de relacions que mantindràs en un joc continuo de miralls i de projeccions.
Per això tenir una bona autoestima és la columna on s’asseu tot el que ets, viuràs i patiràs.
Aprèn sols a acceptar els canvis que creguis que són per anar a millor o obre la teva ment a noves experiències on no confonguis mai més comoditat amb felicitat.
Aquests canvis sí que ens fan contents oi?, però mai podem saber que ens portarà el futur.
Si necessites a una psicòloga especialitzada a recuperar l’autoestima perduda o mai trobada pots fer clic en el botó d’aquí a sota.
Si tens poc temps aquí tens un resum de tot plegat
Sentir-se sol no és soledat, és pobresa emocional que pots millorar-la i molt
Sentir-se sol en parella és haver de prendre decisions, o millores la comunicació, el desig, l’atracció i les ganes de fer coses junts o aquí no és el teu lloc.
Sentir-se sol envoltat de gent és una mica el mateix, el problema no és la gent, el problema ets tu.
Necessites tenir el valor per construir-te.
Necessites tenir el valor de sortir de relacions que per a tu no t’estimulen ni et diverteixen.
Necessites creure en tu, sentir-te valuós per afrontar molt rebuig i molt fracàs per poder-te arribar a relacionar amb persones que realment t’estimulin i et diverteixin i tu a elles.
Si no t’agrada estar sol, si no aconsegueixes sentir-te bé amb tu quan et relaciones amb tu, que compartiràs amb aquestes altres relacions que pretens establir?
Si no t’agrades a tu, si t’estàs rebutjant a tu, si no t’estimes a tu, si no t’ho passes bé amb tu, com vas a fer l’amor amb un altre si no et saps fer l’amor a tu mateix?
deixar de patir no és fàcil però es possible
Si sola no pots jo et puc acompanyar
Per MariCarme M. Moliné
Psicòloga a Vic
