Et sents una víctima de la vida o et fas responsable d'una víctima? Amb quin patró t'identifiques més?
No puc més!
Hi ha dos patrons de manera de viure i de pensar en els quals solem caure, si caus en el victimisme, patiràs la vida, si caus en cuidar del victimista, la patiràs encara més.
Però tant uns com els altres en molts aspectes es mouen pels mateixos paradigmes mentals però invertits i complementaris.
Tendim a posar la nostra atenció en els altres tot el temps.
Què diran?
Què pensaran de mi?
Els he agradat?
Els caic bé?
Si faig això o allò em voldrà més?
Si poses la teva atenció en els altres, no la posaràs en tu.
Com que no la poses en tu i la poses en els altres t’assegures decepció, ignorància, conflictes i abús.
Fins i tot arribaràs a crear-te malaltia, dolor i sofriment perquè creus que els altres et deuen alguna cosa que no estan pagant.
No t’estàs cuidant de tu, i si no cuides de tu, qui ho farà?
I si no ho fa ningú, com vols no patir la vida?
Vegem els dos patrons amb més detingudament.
Normalment, solem identificar-nos més amb un dels dos, però podem anar intercanviant al llarg de la nostra vida o depenent de la relació que tinguem en aquest moment.
Cuidadors i victimistes, dos rols tòxics
Dir " No puc més" és propi de persones que cuiden molts dels altres, els que creuen que tenen l'obligació de millorar i canviar el món.
Hi ha dos patrons de comportament que obeeixen a patrons tòxics i que es retroalimenten.
Els victimistes i els que atenen els victimistes, els cuidadors.
No pot existir l’un sense l’altre i es construeixen una relació tòxica en nom de l’amor.
Relació tòxica que es trenca quan el cuidador diu: No puc més.
Hi ha una frase que em va impactar.
“Sols un ximple intenta resoldre els problemes del món”
Bé.
Continuem.
Quan creus que la gent és dolenta i desagraïda, quan creus que la vida no es justa, quan sents que t’has quedat sense ganes de no fer res, quan sents que “tinc mala sort tot em surt malament”.
Tot això al teu cap et diu:
“Jo soc el responsable dels sentiments dels altres”.
“Depèn de mi fer que la gent que m’importa sigui feliç”.
“Si em responsabilitzo de la meva pròpia felicitat en lloc de la dels altres, soc una persona egoista”.
¿Te n’adones?
Veus com funciona el teu cervell?
Per això no pots més.
Per això t’has buidat.
Tens una manera errònia d’entendre l’amor.
Però tranquil·la.
No ets l’única.
Ens ha passat a molts.
Fins que hem arribat aquí, al no puc més, ens hem aturat i hem començat a pensar.
El cuidador va sempre ajudant els altres, atenent favors encara que no li vingui de gust gens ni mica.
Encara que no pugui, ajuda igual.
Se sent responsable dels altres i en fer-ho, s’oblida d’ell fins que arriba un dia que no pot més.
I així has arribat aquí "per què estic tan cansada i sense ganes de fer res"
Perquè la teva essència és: primer els altres, després jo.
I està bé i t’honoren aquestes bones intencions.
Però el fet que t’hagis buidat fa que el teu cos t’estigui dient que no ho estàs fent bé.
Tens un concepte equivocat de què és l’amor.
L’amor no és això.
L’amor ha de ser una conseqüència de l’amor propi que et deus a tu.
Tens les creences mal construïdes, i per això estàs patint.
Perquè no estàs donant amor, estàs demanant amor.
El teu cap de manera inconscient raona:
“Si no li faig aquest favor, no m’estimarà”.
“Si penso en mi primer, soc egoista”. (Et sona aquesta frase, oi?).
No en sabem més.
Així ens han educat i és el que creiem que és el que és correcte.
Només podràs compartir allò que tens quan abans t’has construït a tu primer.
I des d’aquí, si et sobra amor per donar, endavant.
Qui es troba en el seu patró de cuidador, espera rebre amor, d’aquí les seves contínues accions amoroses, moltes vegades forçades.
Però no rep aquest amor com li agradaria i llavors es frustra, se sent buit, víctima,
ressentit i es buida.
I llavor és quan diu “No puc més”
No pots donar el que no tens, el que et cal per a tu.
Els cuidadors arriben a l’extrem d’emmalaltir, permeten que es traspassin els seus límits contínuament i aquesta actitud finalment porta conseqüències tòxiques per tots.
PRENEDORS: FALSES CREENCES
No tinc ganes de fer res i necessito que m'ajudin
Jo no puc tenir cura de mi mateix, necessito que algú tingui cura de mi”.
“Quan estic dolgut o enfadat és per culpa d’algú.”
“Els altres em fan sentir trist, enfadat, feliç, frustrat, apagat o deprimit”
“Ell / ella és el responsable de fer-me sentir millor”.
“Els altres són egoistes si fan el que volen en lloc de què jo necessito”.
El prenedor és incapaç d’estimar-se a si mateix i busca que els altres ho facin
Posa l’expectativa del que els altres han de donar-li i no en el que ell hauria de fer per cuidar-se a ell mateix.
Evita la seva pròpia responsabilitat de voler-se i fer-se feliç, és manipulador per tal d’aconseguir el que ell es creu totalment incapaç de donar-se a ell mateix.
El dependent emocional no sap estimar-se i busca l’amor fora, depèn emocionalment dels altres, la qual cosa és molt perillós.
Posa’t a tu primer sigui quin sigui el teu patró.
Sigui quina sigui, comença a posar-te a tu primer, primer estimat tu.
I això, de vegades, comporta dir que no.
D’aquesta manera deixaràs de sentir-te envaït (cuidador) i deixaràs d’envair els altres (prenedor).
Per estar en tu, complet, per ser amor, hauries de sortir d’aquests patrons tan tòxics i no estaràs atraient a ningú energèticament perquè t’envaeixi, ni tindràs la temptació de fer-ho tu.
Llavors, l’amor serà amor, atrauràs persones responsables i conscients que ni carreguen amb el que no és seu ni fan carregar als altres amb el que no els correspon.(Pensa en aquesta frase).
Cal ser valent per atrevir-te a cuidar de tu com ho faries amb un fill teu.
I ser valent comporta posar-se en primer lloc (encara que et diguin egoista), respectar-se, valorar-se i estimar-se.
No puc més i sense ganes de fer res
Relacionar-te de victimistes et buida.
Ser un victimista et manté buit.
El patró de víctima et fa perdre tot el poder, et genera frustració, ressentiment, ira i culpa.
El victimisme es queda en el sofriment i fins i tot pots atreure botxins constants per justificar el seu sofriment, els seus retrets i totes les emocions negatives que porta en si.
De manera inconscient cuidador i victimista basen la seva manera d’actuar en les mateixes creences tòxiques d’una manca absoluta d’autoestima.
La gent és dolenta i tens raó
Per un cuidador i per un victimista la gent sols pot ser dolenta perquè a un el buiden i a l’altre no el tracten mai prou bé.
Té una explicació psicològica interessant, és l’arquetip del botxí
En realitat, l’arquetip de botxí castiga la covardia de la víctima intentant sempre provocar l’autodefensa i la recuperació de l’acte -respecte de la víctima.
L’arquetip de botxí el trobem en la imatge d’un fals amic, d’una parella conflictiva, de la frustració i també de la malaltia.
L’energia de l’arquetip de la víctima produeix un coratge intern per la falta de valor per defensar-se del món que l’agredeix.
I aquesta manca de respecte i dignitat en la seva energia provoca el coratge i la maldat del seu botxí.
Per tant, el botxí i la víctima són una parella, un equip, dos costats de la mateixa moneda.
El botxí viu dins de la víctima i la víctima viu dins el botxí.
El botxí dona veu al coratge intern de la víctima per la seva incapacitat de defensar-se, de protegir-se i la castiga per això.
La víctima fa el mateix interiorment.
S’odia a si mateixa per no defensar-se, per ser covard i acceptar els càstigs del seu botxí.
La lliçó pendent tant per a la víctima com per al botxí és la recuperació de la dignitat i el respecte per part de la víctima.
El botxí es converteix en el seu mestre i la farà víctima tantes vegades com calgui fins que es decideixi a defensar el seu honor, dignitat i tria respectar-se.
Quan vius des del 100% responsabilitat, saps que ningú et castiga, que tens el poder de triar, d’evolucionar, de curar.
És fer un treball personal d’eliminació de les teves estructures mentals, per tal de retrobar el teu poder i la teva llibertat i, a conseqüència d’això, comences a viure des del teu ésser, des de la teva energia d’amor.
Però si et fas el pobret, l’univers et donarà almoines.
RESUMINT
- Ningú et fa res, no existeixen els botxins sinó els mestres.
- Atraiem persones que sintonitzen amb els nostres tòpics per tal de sanar-los.
- Si l’abandonament és el nostre escull, tendirem a atreure persones que ens abandonin, ja que ens serveixen com a instructors.
- Si no em sé cuidar, no em respecto, atrauré persones que no em respecten.
- Els botxins són els mestres, no has d’acceptar el que per a tu en aquest moment sigui inacceptable.
- Si algú et maltracta, no permeteu aquest maltractament.
- Si t’ataquen, defensa’t.
- Planta’t fermament i posa límits quan sigui necessari.
- Si tu no permets que t’envaeixin, que et faltin al respecte, ningú ho farà i la teva autoestima es veurà reforçada.
- Ja no ets un nen petit espantat, ets un adult capaç de dir: PROU!!!
L’alegria de viure i l’autoestima
Per deixar de sentir " No puc més"
1-Estimat
I des d’aquí fes els favors que sentis, però des de la llibertat, no des del temor de no saber dir que no.
Si vols donar has de tenir i per tenir t’has de cuidar; el que tu no tens no el pots donar.
2--Perdona
No oblidis fer-te la pregunta:
Per a què atreus persones que et maltracten?
Recorda: la víctima atreu el botxí.
Tens aquí sens dubte una oportunitat per créixer.
Tot el que et passa és bo, perquè tot el que et passa és una lliçó que necessites aprendre.
Aprèn aquesta.
Però de tu depèn que aquest creixement es produeixi o no.
Recorda que tenim lliure albir.
Moltes persones perceben com les seves relacions canvien en començar a estimar-se a elles mateixes, amb tot els canvis que això comporta i que hem comentat.
Hi ha persones que surten de la seva vida, i altres persones entren; persones més afins.
A la fi i al cap, la teva vibració canvia en permetre que es posi ordre en situacions i relacions en la teva vida.
I, a més, la teva vibració canvia en estimar-te, en respectar-te.
Hi ha persones que respectaran aquest canvi i seguiran en la teva vida.
Altres se n’aniran i ho poden fer enfadades, atacant, intentant carregar-te amb culpes, col·locant-se en el paper de víctima, perquè ja no entres en els seus jocs de manipulació o maltractament.
No perdis més la teva energia intentant comprendre’ls, posa límits i perdona.
Han perdut la connexió amb la seva llum, però tu no hi renunciaràs, dona les gràcies pel temps compartit i deixa marxar.
Tria molt bé les teves relacions, que siguin sempre relacions en equilibri.
O la relació es transforma i es converteix en una relació de respecte, de sinceritat i lleialtat, o has d’acomiadar-te d’ella.
Sigui com sigui el resultat, serà pel teu bé: estimar-se i respectar-se.
Si necessites a una psicòloga especialitzada a recuperar l’autoestima perduda o mai trobada pots fer clic en el botó d’aquí a sota.
Si tens poc temps aquí tens un resum de tot plegat
Donar la culpa als altres no és cap camí a seguir
Si et fas aquestes preguntes i t’enfades amb els altres tens creences victimistes:
El meu marit em parla malament davant de la gent.
Perquè la gent és tan dolenta
Tinc mala sort, tot em surt malament
Síndrome de donar-li la culpa als altres
Quan et passen moltes coses dolentes seguides és un senyal que alguna cosa en les teves creences has de canviar.
No és casualitat que et passin, necessites que et passin perquè t’adonis que estàs fent malament i prendre accions al respecte.
Deixar de patir no és fàcil però és possible
Si sola no pots jo et puc acompanyar
Per MariCarme M. Moliné
Psicòloga a Vic
