La ludopatia o quan el joc deixa de ser només un joc

Tots podem sentir curiositat pel joc. Apostar per internet, comprar butlletes, participar en rifes… Però, què passa quan el joc deixa de ser un entreteniment i es converteix en una obsessió que et consumeix per dins, el que es diu ludopatia?

El que comença com un passatemps pot acabar sent una lluita diària amb tu mateix/a. Si et preguntes:
“Jugo massa?”, “Per què no puc parar?”, “Per què em sento tan malament després?”
Potser és hora de posar llum al que t’està passant.

Aquest article és per a tu. Per parlar sense judicis. Per ajudar-te a entendre com funciona l’addicció al joc i com pots començar a recuperar la teva llibertat.

Què és la ludopatia?

La ludopatia és una addicció comportamental. Significa que la persona desenvolupa una necessitat incontrolable de jugar o apostar, tot i ser conscient del mal que li provoca.

No és una qüestió de feblesa ni de manca de voluntat: és un trastorn reconegut per l’Organització Mundial de la Salut. Com passa amb altres addiccions, el joc comença sent una forma d’escapar o de sentir plaer… però acaba convertint-se en una presó invisible.

Símptomes de la ludopatia

No cal que t’hi vegis reflectit/da en tots els símptomes. Però si et reconeixes en alguns, potser és moment d’escoltar-te.

🧠 Conductuals:

• Apostes més diners del que havies previst.
• No pots parar, tot i voler-ho.
• Menteixes sobre el joc.
• Descuides la feina, la família o els teus compromisos.
• Continues jugant tot i perdre.

💥 Emocionals:

• Irritabilitat o ansietat quan no pots jugar.
• Culpabilitat, vergonya o tristesa després de jugar.
• Aïllament i canvis d’humor constants.

🌀 Cognitius:

• Penses que encara tens el control.
• Et repeteixes que “recuperaràs el que has perdut”.
• Et veus pensant obsessivament en jugar.

Per què et pot costar tant deixar de jugar?

Perquè no és només un mal hàbit. El joc activa els circuits de recompensa del cervell, i això crea dependència.

També pot ser que jugar sigui la teva manera d’evitar el dolor, la buidor o emocions que no saps com gestionar. A curt termini et dona alleujament, però a llarg termini et fa mal.

👉 Demanar ajuda no és un signe de feblesa, sinó un acte de força i de consciència.

Tractament de la ludopatia: què funciona realment?

No hi ha fórmules màgiques. Però sí hi ha camins que funcionen si els recorres amb suport i compromís.

🧠 Teràpia psicològica

És la base. T’ajuda a identificar patrons, gestionar emocions i recuperar l’equilibri personal.

🤝 Teràpia grupal i suport social

Compartir la teva experiència amb altres pot ser profundament sanador. No estàs sol/a.

🏡 Implicació de l’entorn

La parella, la família o els amics poden ser un pilar clau si entenen què et passa i com ajudar-te.

💊 Suport mèdic

En casos d’ansietat, insomni o depressió, la medicació pot complementar la teràpia.

Ludopatia en joves: una realitat preocupant

Els joves són els que més aposten per internet. I ho fan per diversos motius:

• Impulsivitat i recerca d’adrenalina
• Pressió social o ambient digital
• Accés fàcil i immediat a plataformes de joc
• Manca de consciència sobre els riscos

💬 És vital parlar-ne: a casa, a l’institut, amb naturalitat i sense tabús.

Com començar a sortir-ne: el primer pas és teu

Potser encara tens dubtes. Però si has llegit fins aquí, una part de tu ja vol canviar.

No cal fer-ho tot avui. Però sí que pots començar:

• Parlant amb algú de confiança
• Buscant suport professional
• O consultant un centre especialitzat

💡 No ets dèbil. Ets valent/a per voler recuperar el control.

La ludopatia té sortida — però no és la que et penses

• ✅ És una addicció greu, però es pot superar.
• ✅ El joc no defineix qui ets.
• ✅ Demanar ajuda és un acte d’amor propi.

Reflexió final

Mira. Vull dir-te algunes veritats incòmodes, però útils.

És fàcil caure en la ludopatia al món on vivim, perquè és molt fàcil traspassar la línia entre el que es considera diversió i el que és una addicció.

Vivim en una societat que no vol que estiguis bé amb el que tens. Et vol constantment perseguint fora de tu el que només pots trobar dins teu.

Et vol perseguint promeses buides com pastanagues brillants… que després no tenen gust de res.

El problema no és el joc. El problema és que vius com un xai.

Un xai que va on volen que vagi, mentre li prometen gespa verda… quan en realitat només et volen ben gras per portar-te a l’escorxador i guanyar diners amb la teva carn.

La qüestió no és només treure’t l’addicció al joc.
El veritable repte és deixar de ser un xai.