La vida és una merda si creus que ets una víctima
La vida és una merda
Si el teu cap no para de donar voltes amb aquestes frases:
- No sé què fer amb la meva vida
- La vida és una merda
- Em sento sola
- Em sento trista
- Només vull plorar
- Em sento buida
- La vida és injusta
- Ningú m’entén
- Res no té sentit
- La meva vida és un desastre
- Soc un perdedor
- Sento que tothom està en contra meu
Has de saber que res del que et diu la teva ment és veritat.
Encara que creguis que si, no és veritat.
Simplement ets una victimista.
Sols tens creences victimistes.
I les creences es poden canviar.
I tu pots.
Però primer has de saber que et passa i perquè et passa el que et passa.
Comencem.
La vida és una merda i no sé què fer amb la meva vida
És un pensament.
Sols és un pensament que apareix al teu cap sense tu voler-ho perquè has caigut sense adonar-te’n en un rol on mai hauries d’haver anat.
Fer-se càrrec de tu és estimar-te i tu ara no t’estàs estimant.
Per això creus que la teva vida és una merda.
Quan ets una fulla al vent la vida és una merda.
Quan saps on has d’anar i vas cap allà malgrat que adversitats i dificultats la vida deixa de ser una merda.
Amb quin patró t’identifiques més?
Amb el patró “fulla al vent”, o sigui victimista.
O amb el patró “domador de cavalls salvatges”, o sigui, et fas responsable de la teva vida.
A més dins del patró victimista tens les dues cares de la mateixa moneda.
El que se sent una fulla al vent.
I el que creu que ha de salvar al pobre victimista a qui veu patir tant.
Hi ha dos patrons en els quals solem caure quan ens relacionem amb les persones que ens importen.
Creiem que els altres són els responsables de la nostra felicitat.
I altres creuen que nosaltres som els responsables de la felicitat dels altres.
En els dos casos ens estem comportant com victimistes i la nostra vida serà una merda.
Tendim a posar la nostra atenció en els altres tot el temps:
- Què diran?
- Què pensaran de mi?
- Els he agradat?
- Els caic bé?
- Si faig això o allò em valorarà més?…
Si poses la teva atenció en els altres, no la posaràs en tu.
I com estàs permetent que el que fan els altres decideixi com tu et sents pots arribar a crear-te malaltia, dolor i sofriment per cridar l’atenció dels altres.
De nou, no t’estàs estimant a tu, i si no t’estimes a tu.
Ja saps, a ningú pots estimar.
Si no saps què fer amb la teva vida, la teva vida serà una merda i el problema no és que la vida sigui avorrida, insípida i trista.
Si no saps què fer amb la teva vida el problema està en la teva vida no en la vida.
Una fulla al vent mai té cap control sobre ella per això la seva vida, és una merda.
Un victimista és una persona que tendeix a adoptar una mentalitat de víctima a la seva vida.
Aquestes persones poden creure que altres són responsables de la seva felicitat i poden patir quan les seves expectatives no es compleixen.
La mentalitat de víctima implica atribuir la responsabilitat d’un mateix i les dificultats a factors externs, com altres persones o circumstàncies, en comptes d’assumir la responsabilitat personal de la pròpia vida i benestar.
És important destacar que la mentalitat de víctima pot ser perjudicial per a l’individu que l’adopta, ja que pot portar a la manca d’apoderament, la dependència emocional dels altres i la constant frustració.
És rellevant fomentar una mentalitat més proactiva i resilient per promoure el benestar i l’autoestima.
És fonamental recordar que cada individu té cert grau de control sobre la pròpia felicitat i benestar emocional, i no és saludable dependre completament d’altres persones per trobar la felicitat.
L’autocura, el desenvolupament d’habilitats d’afrontament i la recerca de suport professional quan sigui necessari poden ser passos considerables per superar la mentalitat de víctima i trobar més satisfacció a la vida.
Però patim la vida perquè no és sols la persona que espera i desitja que algú es faci càrrec de la seva vida sinó que també patim quan ens creiem responsables de la vida d’aquella persona que es creu víctima i que creu necessitar la teva ajuda.
Són les dues cares de la mateixa moneda i es retroalimenten.
Vegem els dos patrons victimistes amb més deteniment.
Normalment, solem identificar-nos més amb un dels dos, però podem anar intercanviant-al llarg de la nostra vida o depenent de la relació.
La vida és una merda meravellosa si surts del patró de víctima
Hi ha dos tipus d'actituds victimistes
1-Cuidadors.
Són aquelles persones que se senten responsables de la felicitat dels altres:
Quines són les falses creences que el sostenen?
“Jo soc el responsable dels sentiments dels altres”.
“L’altre no pot ser feliç per ell mateix i necessita que jo el faci feliç”
“Depèn de mi fer que la gent que m’importa sigui feliç”.
“Si em responsabilitzo de la meva pròpia felicitat en lloc de la dels altres, soc una persona egoista”.
“L’altre pateix i jo soc el salvaré del seu patiment”
¿Veieu quines creences?
T’adones de quina forma tan errònia d’entendre l’amor?
És a dir, el cuidador va sempre ajudant els altres, atenent favors encara que no li vingui de gust gens ni mica o no els pugui fer, o no li produeixi benestar fer-ho.
Encara que pateixi ajudant, ajuda.
La seva essència és: primer els altres, després jo.
Jo no soc important.
Però aquí no hi ha un amor veritable, no estàs donant amor, t’estàs deixant d’estimar i quan un deixa d’ocupar-se d’un mateix patirà i quan pateixi això és el que podrà compartir.
El cuidador deixà d’ocupar-se dels seus assumptes per ocupar-se dels assumptes de la persona que creu és una víctima i en fer-ho es debilita a ell i debilita encara més a la persona que creu que és una víctima.
“Si no li faig aquest favor, no m’estimarà”.
“Si penso en les meves necessitats primer soc egoista”. (Et sona aquesta frase, oi?).
És un error:
Només pots donar amor als altres quan cuides de tu primer, i des d’aquí, si et sobra amor per donar i et surt de dins sense patiment, dona el que vulguis als altres.
Fer-los mil favors, sempre que vulguis fer-ho, però no estar a disposició de tothom, vivint per als altres, oblidant-te de tu mateix i acabant per sentir-te buit.
El cuidador se sentirà buit, perquè està anteposant la seva felicitat a la de qui pretén salvar i si es manté en el temps, acabarà patint i això és el que acabarà compartint.
Per un cuidador la vida és una merda.
Com no se sentirà així si no s’estima a si mateix?
Arriben a l’extrem d’emmalaltir, permeten que es traspassin els teus límits contínuament i aquesta actitud finalment porta conseqüències en la mateixa víctima que pretén ajudar.
2-Prenedors.
Són aquelles que creuen que algú s’ha de fer càrrec de la seva pròpia vida perquè ells senten que soles no podran o perquè creu en què els altres o que algú altre en concret són la seva felicitat.
Quines són les falses creences que el sostenen:
“Jo no puc tenir cura de mi mateix”.
“Necessito que algú tingui cura de mi”.
“Els altres són la meva felicitat, necessito que m’estimin per jo poder ser feliç.”
“Quan estic dolgut o enfadat és per culpa d’algú”.
“Els altres em fan sentir trist, enfadat, feliç, frustrat, apagat o deprimit”.
“Ell / ella és el responsable de fer-me sentir millor”.
“Sense ell- no podré ser feliç”
“Els altres són egoistes si fan el que volen en lloc de què jo necessito que facin”.
Per un prenedor la vida és una merda.
El prenedor és incapaç d’estimar-se a si mateix i busca que els altres ho facin.
Posa l’expectativa del que els altres han de fer per ell.
Evita la seva pròpia responsabilitat de voler-se i fer-se feliç.
És manipulador per tal d’aconseguir la cosa que ell creu que necessita.
El dependent emocional no sap estimar-se i busca fora el que no troba dins seu.
Depèn emocionalment dels altres, la qual cosa és molt perillós.
El victimista és un depenent emocional, no és autònom, no és lliure, és un manipulador i no sap viure per ell mateix, el que fa que per a un victimista la vida sigui un autèntic calvari.
A més és insaciable, no hi ha suficient amor al món per satisfer a una persona que és incapaç d’estimar-se a ella mateixa.
Cuidador i prenedor tenen les mateixes creences però contràries.
Tots dos pateixen, pels dos la vida és una merda.
Posa’t a tu primer sigui quin sigui el teu patró
Sigui quina sigui.
Comença a posar-te a tu primer.
Estimar-te a tu, i això, de vegades, comporta dir que no.
D’aquesta manera deixaràs de sentir-te envaït (cuidador) i deixaràs d’envair els altres (prenedor).
Surt d’aquests patrons i no estaràs atraient a ningú energèticament perquè t’envaeixi, ni tindràs la temptació de fer-ho tu.
Llavors atrauràs persones responsables i conscients que ni carreguen amb el que no és seu ni fan carregar als altres amb el que no els correspon.
Abans, perdo a l’altra persona que perdre’m a mi mateix.(Pensa en aquesta frase)
Perquè aquesta frase ho diu tot, però cal ser valent.
I ser valent comporta posar-se, en primer lloc (encara que et diguin egoista), respectar-se, valorar-se i estimar-se.
De fet, tot el problema està en el cuidador, si no hi hagués cuidadors, no hi hauria victimistes.
Si les persones ens centréssim a ocupar-nos dels nostres assumptes, no hi hauria víctimes perquè les víctimes es cansarien de veure que ningú els hi fa cas i començarien a fer-se càrrec d’elles mateixes.
Això no vol dir que no hàgim d’ajudar.
Ajudar és diferent.
Aquí estic parlant d’aquelles creences que debilita a tots i que no fa cap bé a ningú.
VICTIMISME O CENT PER CENT RESPONSABILITAT
La vida és una merda si tu no saps què fer amb la teva vida
Et sonen aquestes expressions?
- No sé què fer amb la meva vida
- Tothom m’ignora
- Res no té sentit
- Caic a tots malament
- Tothom em rebutja
- Ningú m’estima
- La vida és una merda
El patró de víctima et fa perdre tot el poder, et genera frustració, ressentiment, ira i culpa,
El victimisme es queda en el patiment i fins i tot pots atreure botxins constants per justificar el teu patiment.
Un victimista atreu cuidadors i aquests cuidadors acabaran patint perquè deixaran d’ocupar-se dels seus assumptes per ocupar-se dels teus i una persona que pateix, que està amargada, que està trista, això és el que compartirà i això és el que et donarà.
Volies ajuda i et trobaràs amb algú que et maltractarà.
Algú que sentirà pena i menyspreu per tu
Algú que no se sentirà bé per tu
Algú que se sentirà obligada per les seves creences a estar prop de tu.
El cuidador acabarà sent un teu botxí
L’arquetip de botxí castiga la covardia de la víctima.
L’arquetip del botxí farà que sentís frustració i que tampoc et sentis bé en aquest lloc de víctima.
Per tant, el botxí i la víctima són una parella, un equip, dos costats de la mateixa moneda.
El botxí viu dins de la víctima i la víctima viu dins el botxí.
El botxí dona veu al coratge intern de la víctima per la seva incapacitat de defensar-se, de protegir-se i la castiga per això.
La víctima fa el mateix interiorment.
S’odia a si mateixa per no defensar-se, per ser covard i acceptar els càstigs del seu botxí.
La lliçó pendent tant per a la víctima com per al botxí és la recuperació de la dignitat i el respecte per part de la víctima.
El botxí es converteix en el seu mestre i la farà víctima tantes vegades com calgui fins que es decideixi a defensar el seu honor, dignitat i tria respectar-se.
Aquesta dualitat de cuidador botxí i víctima es manté fins que es trenca el vincle.
A la fi tots dos són víctimes i fins que un dels dos se surt del rol de víctima i deixa de ser un cuidador o deixa de ser una víctima la relació tòxica que es crea es perpetua.
Has de trencar el vincle, és igual si ets cuidador o prenedor.
Quan vius des del 100% responsabilitat saps que ningú et castiga ni que no ets la felicitat de ningú.
Saps que tens el poder de triar, d’evolucionar, de curar.
Es fa un treball personal d’eliminació de les teves estructures, dels teus programes, per tal de retrobar el teu poder i la teva llibertat.
Però si et fas el pobret, l’univers et donarà almoines.
Canvia el ningú m’entén, per jo vull entendre als altres
No saps què fer amb la meva vida mentre la teva vida depengui dels altres
Atraiem persones que sintonitzen amb els nostres tòpics per tal de sanar-los.
Si l’abandonament és el nostre escull, tendirem a atreure persones que ens abandonin, ja que ens serveixen com a instructors.
Si no em valoro i no em respecto, atrauré persones que no em respecten.
Però el que atraiem és el que necessitem atreure per poder aprendre i sortir d’aquest cercle viciós que ens porta les nostres creences errònies.
No hi ha botxins sinó mestres.
No has d’acceptar el que per a tu en aquest moment sigui inacceptable.
Si algú et maltracta, no permetis aquest maltractament.
Si t’ataquen, defensa’t.
Planta’t fermament i posa límits quan sigui necessari.
Si tu no permets que t’envaeixin i que et faltin el respecte, ningú ho farà i la teva autoestima es veurà reforçada.
Ja no ets un nen petit-a espantat-da, ets un adult capaç de dir prou.
Respectat i no et trepitgis més, i des d’aquí fes els favors que sentis, però des de la llibertat i si alguna vegada sents dir no, dius no.
Si vols donar has de tenir i el que tu no tens no el pots donar.
Però després perdona i no oblidis fer-te la pregunta:
Per a què atreus persones que et maltracten?
Recorda: la víctima atreu el botxí.
Repeteix-lo:
La víctima atreu un botxí.
Deixa de ser víctima i deixaràs d’atreure botxins.
Renuncia a ser un victimista i a creure que algú és la teva felicitat o el teu poder.
Renuncia a creure que ets responsable de la felicitat dels altres.
Deixa de ser una víctima.
Tens aquí sens dubte una oportunitat per créixer.
Les teves creences t’han portat a aquesta experiència pel teu creixement, però de tu depèn que aquest creixement es produeixi o no.
Recorda que tenim lliure albir.
Moltes persones perceben com les seves relacions canvien en començar a respectar-se.
Hi ha persones que sortiran de la teva vida, i altres persones entraran, persones més afins.
A la fi la teva vibració canvia en permetre que es posi ordre en situacions i relacions en la teva vida.
I, a més, la teva vibració canvia en estimar-te, en respectar-te.
Hi ha persones que respectaran aquest canvi i seguiran en la teva vida.
Altres se n’aniran i ho poden fer enfadades, atacant, intentant carregar-te amb culpes, col·locant-se en el paper de víctima, perquè ja no entres en els seus jocs de manipulació o maltractament.
No perdis més la teva energia intentant comprendre’ls, posa límits i perdona.
Han perdut la connexió amb elles mateixes, però tu no vols desconnectar més de tu.
Dona les gràcies pel temps compartit i deixa marxar.
Tria molt bé les teves relacions, que siguin sempre relacions en equilibri.
Relacionat sols amb persones fortes i autònomes.
Relacionat sols amb persones amb una bona autoestima.
O la relació es transforma i es converteix en una relació de respecte, de sinceritat i lleialtat, o es trenca del tot.
Sigui com sigui el resultat, serà el teu bé
estimar-te és respectar-te i en fer-ho també respectaràs a l’altre.
No és fàcil d’entendre.
Necessites autonomia emocional.
Si creus que algú és la teva felicitat ets un dependent emocional, entraràs en el rol de víctima i patiràs i faràs patir al cuidador de torn i la teva vida i la de qui creus que és la teva felicitat faràs que sigui una merda.
Si creus que tu ets la felicitat d’algú ets un dependent emocional i entraràs en el rol de cuidador i patiràs i faràs patir perquè et convertiràs en el botxí d’algú i a vida serà una merda també.
Quan la teva vida depèn de la felicitat d’un altre
La vida és una merda perquè no saps què fer amb la seva vida
Les persones amb una actitud victimista sovint fan servir frases que reflecteixen la seva mentalitat de víctima.
Aquí tens algunes frases que podrien identificar algú amb aquesta actitud:
“Res del que faci té sentit, sempre acabo fracassant.”
“Sempre em passa el pitjor a mi, mai no tinc sort.”
“No puc fer res sobre això, és culpa de [inserir nom o circumstància].”
“La vida és injusta i sempre em castiga.”
“Ningú m’entén ni es preocupa per mi.”
“No puc canviar la meva situació; està més enllà del meu control.”
“Sempre em toca fer tota la feina, ningú més s’esforça com jo.”
“No puc confiar en ningú; tots em traeixen.”
“La meva vida és un desastre total, i no puc fer res per millorar-ho.”
“Mai em donen una oportunitat justa, tothom està en contra meu.”
“No importa el que faci, sempre seré un perdedor/a.”
“El meu passat em persegueix i determina el meu present; no puc canviar la meva història.”
Si necessites a una psicòloga especialitzada a recuperar el teu poder, pots fer clic en el botó d’aquí a sota.
MariCarme M. MOliné, psicòloga a Vic
La vida és una merda meravellosa, si deixes de ser una víctima
Si assumeixes el rol de víctima, pots experimentar una sèrie de dolors o patiments, tant emocionals com socials.
Recorda.
És tant una víctima el cuidador com el prenedor.
Víctima és tot aquell que creu que la seva felicitat és un altre o aquell que creu que és la felicitat d’algú i n’és responsable.
Res fa sentir més que la vida és una merda que quan vius la vida des del victimisme.
Alguns dels possibles efectes negatius d’adoptar una mentalitat de víctima inclouen:
Tendiràs a tenir una autoestima més baixa, ja que atribuiràs els teus problemes i desafiaments a factors externs en comptes d’assumir la responsabilitat de la teva vida.
Pots sentir frustració i enuig continu a causa de la sensació d’impotència i la creença que altres són els responsables dels teus problemes.
Dependència emocional: Pots cercar constantment la validació i el suport dels altres per sentir-te bé amb tu mateix.
Et pot portar a la paràlisi i a l’estancament personal i pot ser difícil avançar i créixer.
Aïllament social: Altres poden allunyar-se de les persones que constantment es comporten com a víctimes, ja que pot resultar esgotador o frustrant estar a prop seu.
Sovint et sentiràs atrapat en un cicle de negativitat, on veus problemes en tot i tens dificultats per veure solucions o aspectes positius de la vida.
Pots recórrer a comportaments autodestructius, com ara l’abús de substàncies o l’evitació de responsabilitats, com a mecanisme d’afrontament.
Pots tenir dificultats en les relacions interpersonals perquè els altres poden sentir-se esgotats per la teva necessitat constant d’atenció i suport emocional.
És important destacar que superar una mentalitat de víctima és possible, i moltes persones poden trobar suport a través de la teràpia, l’autoexamen i el desenvolupament d’una resiliència emocional més gran i habilitats d’afrontament.
Aprendre a assumir la responsabilitat de les accions i emocions pròpies és un pas rellevant cap a una vida més saludable i satisfactòria.
Víctima o guerrer, tu tries la vida que vols
Tu no pots estar trist o content en funció del temps que fa o del que fan els altres, no ho veus?
No pots viure així, una fulla al vent que està trista o contenta en funció del que fa o no fa el “personatge” de torn que no actua com tu esperes o t’agradaria.
No pot ser!
Molta gent pateix i patirà sempre perquè no aprèn del patiment i tu no hauries de ser un més d’aquestes.
Tu has d’aprendre del patiment i de les emocions que sents perquè totes elles t’estan avisant que alguna cosa que fas no la fas bé si algú fa alguna cosa que no t’agrada a TU i pateixes.
Les emocions no les tens perquè si, sols per tenir-les, les emocions les tens no per estar feliç o estar trista en funció d’elles, sinó perquè t’estan informant sobre quin és el camí correcte per a TU!
Si les emocions que sents són d’alegria vol dir que vas pel bon camí i si són de tristesa vol dir que has de canviar de camí!
No vol dir que continuïs trist i ja està, vol dir que ei!
T’aviso!!
No vas bé!!
Canvia de camí!
No t’avisa que els altres han de canviar, t’avisa que ets TU qui ha de canviar la manera de pensar o de veure una determinada circumstància o situació.
Els altres són lliures de fer amb la seva vida el que vulguin, creguis és just o no, els altres són lliures d’aprendre i millorar o de continuar, arrossegant-se pel terra de l’egoisme, la hipocresia i la crueltat.
Però TU no pots estar trist perquè algú faci una cosa o una altra, no ho veus?
Que no veus que no pots viure la teva vida en pau o en tristor en funció del que fa l’idiota de torn?
Quan tu et sentis trist pensa que el teu cos t’està avisant que alguna cosa no fas bé.
Que no estàs gestionant bé els teus pensaments, que alguna cosa has de canviar TU!
Que alguna creença que tens arrelada és inapropiada, que alguna expectativa sobre els altres tens mal enfocada i que fa que et sentis trist quan algú aliè a tu fa o no fa alguna cosa.
Massa vegades vius arrelat al passat, massa vegades vius arrelat a persones que ni et mereixen ni han fet res perquè els estimis ans al contrari, i tot això sols et fa patir.
No veus que no estàs pensant ni raonant bé?
No veus que estàs trist per coses que no existeixen i per persones que són lliures de fer allò que d’agradar o el contrari?
No veus que no pots posar la teva felicitat en mans alienes i més si són una colla d’idiotes?
Les persones són lliures, això a tu et costa d’entendre en l’àmbit emocional perquè si ho entenguessis, mai més estaries trista pel que fan o no fan els altres.
Les persones són lliures de fer allò que creguin, pensin o sentin encara que sigui injust, cruel, o dolent i tu no pots evitar ni has d’evitar i molt menys posar-te trist per què fan o no fan, no veus que et condemnes a la infelicitat permanent?
T’aferres a persones, t’aferres a circumstàncies i pensaments que sols et fan patir i ja és hora que t’adonis que gestiones molt erròniament les teves emocions i la teva vida.
T’aferres al passat que ja no existeix i que mentre estàs en el passat no estàs vivint plenament el moment d’ara i aquí i és molt dolent per la teva vida present que és l’única que tens!
El passat és passat.
Tot el bo que has viscut ha estat genial i tot el dolent que has viscut era necessari que ho visquessis perquè eren lliçons que havies d’aprendre.
Les has après?
Si continues patint, jo crec que noi la vida t’anirà examinant una vegada i una altra de les lliçons que no hagis aprovat.
No creus que ja està bé de patir?
Per què t’entestes a no voler aprendre lliçons bàsiques de vida que sols et fan patir si no les aprens?
No t’aferris a ningú mai més, no necessites a ningú en especial per ser feliç ni necessites que algú faci alguna cosa en especial que tu vulguis que faci.
Controlar als altres no és possible, ni sa, ni convenient per la teva felicitat i t’aferres i t’aferres i pateixes i pateixes.
No ho veus?
No te n’adones??
I de manera inconscient aquest aferrament té l’efecte contrari al que pretens i voldries.
No ho veus?
És tot inconscient, però la gent ho nota i ho percep, no busquis agradar, no busquis quedar bé, no busquis t’estimin, perquè crees l’efecte contrari!
És com aquell comercial que necessita vendre un producte si o si i el possible client percep aquesta necessitat.
Aquest anhel fa dubtar del valor que ven.
L’altre pensa, si en té tanta necessitat pot-ser és que el producte no és tan bo, no és convenient per a mi i es tira enrere.
En canvi, aquell comercial que va sobrat que pensa si venc genial i si no també, està relaxat, el client ho percep i no es tira enrere, no sé com explicar, és sensacions.
No busquis vendre’t, no esperis et comprin, és la millor manera de vendre i tu fas el contrari, et devalues tu mateix quan vols desesperadament agradar i ser estimat i apreciat.
Un bon producte no es necessita vendre, es ven sol!! Ell se sap valuós.
Si el compren genial i si no també (pensa) l’altre s’ho perd, i ell continua sent valuós i tu fas el contrari.
Massa vegades actuem com el típic venedor pesat que una vegada i una altra truca al client que ja li ha dit que no.
No ho facis més. Una trucada i prou.
Ets valuós.
Si són prou intel·ligents, per veure el teu valor, ja et trucaran i si no millor!
No vulguis mai a ningú a prop teu que no et valori al 100%!!
Ell s’ho perd!
I tu com ets valuós igual, tu no necessites res de ningú!
No ho veus?
Si algú no vol saber res de tu, no vol dir que tu siguis una merdeta, vol dir que l’altre en l’exercici de la seva llibertat no vol saber res de tu.
I a tu això no t’ha de posar trist ni fer-te sentir poca cosa, més aviat hauries de tenir compassió de l’altre per ser tan poc humana, tan egoista, tan poc empàtica, tan hipòcrita, però és la seva vida i és lliure de fer amb ella el que vulgui.
T’aferres al que fan els altres, necessites que els altres t’aprovin, t’estimin i no veus que és un absolut error de plantejament. No veus que així patiràs sempre?
No veus que aquest aferrament és com voler agafar la sorra amb una mà estrenyent la sorra fortament i la sorra s’esmuny entre els dits?
No veus que no és la manera de relacionar-se bé ni amb tu ni amb el món?
Viu l’avui i l’ara, el passat és passat, l’has gaudit i has après i ja està!
Centrat en l’avui i en l’ara.
Que tens avui?
Tens salut?
Tens projectes professionals?
Tens algun hobby que t’apassiona?
Tens ganes d’aprendre coses noves?
A qui pots ajudar avui?
Avui tens mil coses genials en què omplir la teva vida, centrat en aquestes i deixa el passat en pau, descansa, deixa de patir pel que els altres van fer o no van fer, deixa de necessitar que t’estimin i estimat TU!
Viu la teva llibertat que no és soledat, no confonguis més viure en llibertat en estar sol, estar sol és molt relatiu, ningú està sol si està bé en un mateix i un pot estar rodejat de gent i mantenir una comunicació absolutament pobra amb tots ells.
Viu amb serenitat, amb orgull i amb riquesa qualsevol moment de la teva vida, no és cert que tenir parella sigui garantia de res ans al contrari, hi ha tantes persones felices en parella com sense.
Gaudeix de la teva soledat si vius en llibertat i gaudeix de les teves relacions siguin poques o moltes, estudia, aprèn coses, escriu i fent aquelles coses que t’agradin, fent aquelles coses que ajudin a qui tenen menys que tu, és on trobaràs les millors relacions que et poden nodrir i fer créixer però sense aferrament.
No esperis que les persones facin el que tu vulguis que facin, i això no t’ha d’entristir, ni menysvalorar ni criticar a ningú per això.
Defèn la teva llibertat i la dels altres perquè el que facin els altres no et defineix a tu com a persona poc valuosa ans al contrari, les persones realment valuoses no són les més populars.
No et valoris per com et valoren mai més, no et valoris en funció del que fan els altres des de la seva llibertat perquè tu ets valuós, tu ets únic.
Tu ets genial tal com ets i així has de ser.
Aprenent de les adversitats i gaudint els bons moments, però aquí i ara, aquí i ara, des de la teva llibertat amb les cartes que la vida et dona avui i enriqueix-te en cada experiència.
No desitgis ja més el que no tens i aprèn a gaudir amb el que si tens.
Continues sent una fulla al vent que ets feliç o desgraciat en funció del que fan o han fet els altres i això ha de canviar i sols tu ho pots canviar, sols TU! I patiràs i patiràs fins que no ho entenguis.
Deixa d’aferrar-te a la gent.
Estimat TU!
Gaudeix de TU!
Aprofita la teva vida per créixer TU!
I deixa que els altres facin el que vulguin, no et defineix a tu, els defineix a ells!!!
Gaudeix del teu estat actual que és tan bo com qualsevol altre i fes de cada dia una festa…
Deixa el passat on està, deixat de culpes, complexos i remordiments o retrets i tira endavant els teus projectes i quan t’avorreixis ves a ajudar a gent que està molt pitjor que tu i la teva vida mai serà igual.
I valora el que tens que és molt més de què té molta gent que està molt més feliç que TU!
Si tens poc temps aquí, tens un resum de tot plegat
No sé què fer amb la meva vida és una creença que es creu algú que adoptat un rol de víctima
Primer de tot has de saber que pots sortir d’aquí.
I després estar disposat a pagar preus.
Res bo és fàcil i el camí cap a qualsevol lloc que valgui la pena està ple d’obstacles que tu hauries de voler superar.
La resta és fàcil.
Posar valor, deixar-te d’excuses i començar a caminar.
Has de canviar creences.
Ningú és la teva felicitat més que tu.
No ets responsable de la felicitat de ningú més que de la teva.
I qui hagi de patir fins a entendre i assumir aquestes creences que pateixi.
No vulguis evitar-li aquest patiment perquè cauràs en la trampa de l’amor.
No interfereixis.
Deixa que pateixi.
Deixa que la persona que se sent una víctima pateixi fins que es cansi de patir i aprengui a estimar-se.
Caure en el rol de cuidador sols allargarà el patiment de la víctima i et farà a tu una víctima més.
Busca ser una persona autònoma emocionalment amb autoestima i des d’aquí relacionat amb iguals.
O viu en soledat.
Però no caiguis en la trampa del cuidador-víctima.
Ni a una banda ni a ‘altre.
I si sola no pots buscar algú que t’ajudi, si és algú com jo, millor.
Ara ja saps que et passa quan el teu cap està ple d’energia negativa i sents que la vida és una merda i que sents que no saps què fer amb la teva vida.
Ara sols has de voler canviar-ho o decidir continuar igual.
Tu tens la paraula.
Deixar de patir no és fàcil, però és possible
Si sola no pots jo et puc acompanyar
Per MariCarme M. Moliné
Psicòloga a Vic
