Si t’hi has trobat, no estàs sol. I no, no estàs boig.
Probablement estàs davant d’un cas de claustrofòbia.
I d’això, en podem parlar.
I sí, també es pot superar.

La claustrofòbia no és només por. És molt més.

La claustrofòbia és una por intensa i sovint incontrolable a estar en espais tancats o amb sortides difícils.
Però no és només una por.
És una reacció física i emocional que pot limitar molt la vida diària.

No és estrany sentir…

• Que et falta l’aire en un ascensor.
• Que et mareges en una sala sense finestres.
• Que evites llocs que abans no et feien cap por.

Aquestes situacions, per simples que semblin, poden convertir-se en un malson.

Símptomes: el cos parla quan l’angoixa crida

Físicament:

• Palpitacions, suor freda, sensació d’ofec.
• Tensió muscular, vertigen, tremolors.
• Nàusees, sequedat de boca, calfreds.

Emocionalment:

• Por a perdre el control o a quedar atrapat.
• Pensaments catastrofistes (“em desmaiaré”, “això no té sortida”).
• Sensació d’irrealitat o de desconnexió amb un mateix.

Conductualment:

• Evites llocs com túnels, ascensors, habitacions petites…
• Necessites sortir corrents quan t’hi trobes.
• Depens d’altres per sentir-te segur.
• Et tornes molt controlador/a amb els espais (on és la sortida? hi ha finestres?).

I això, mica en mica, pot anar fent més petita la teva vida.

Com començar a trencar aquest cercle?

No hi ha una fórmula màgica.
Però hi ha camins.
I tots comencen pel mateix lloc: entendre què et passa i acceptar que pots demanar ajuda.

💨 Respiració conscient

La por accelera el cos. La respiració el calma.

• Inhala pel nas comptant fins a 4.
• Aguanta l’aire 4 segons.
• Exhala a poc a poc pel nas o boca, comptant fins a 6.
• Repeteix-ho durant 5-10 minuts.

És senzill. I funciona.

🧘 Relaxació muscular

La tensió s’acumula al cos.
I si l’alliberes, la ment també respira.

• Seu o estira’t en un lloc tranquil.
• Concentra’t en un grup muscular (mans, espatlles…).
• Prem fort durant 5 segons.
• Allibera la tensió i nota la diferència.
• Repeteix-ho amb altres zones.

🌄 Visualització positiva

• Tanca els ulls.
• Imagina un lloc on et sentis segur: el mar, un prat, la teva llar…
• Respira i connecta amb aquest espai.
• Sent-hi la llum, els sons, l’olor…

És un refugi mental on pots tornar sempre que ho necessitis.

📶 Exposició gradual

És com entrenar una habilitat, a poc a poc.

• Fes una llista de situacions que t’incomoden (de menys a més).
• Comença per la més fàcil (veure una foto d’un túnel, per exemple).
• Exposa-t’hi amb calma i repeteix fins que la por baixi.
• Puja un esglaó.

No es tracta de forçar, sinó d’anar fent camí.

🧠 Mindfulness: estar aquí i ara

La por viu sovint en el “què passarà si…”.
El mindfulness t’ajuda a tornar al present.

• Centra’t en la respiració.
• Observa pensaments sense jutjar-los.
• Torna al moment present.

Amb 10-15 minuts al dia, ja notaràs el canvi.

🌱 Entorns segurs

Si has d’afrontar una situació difícil:

• Fes-ho amb algú de confiança.
• Posa’t reptes petits.
• Si et fa por l’ascensor, puja un pis amb algú que t’entengui.

No cal fer-ho sol.

🤝 L’ajuda que no pesa: el suport social

La claustrofòbia pot fer-te sentir aïllat.
Però no ho estàs.

Parlar-ne amb persones que t’estimen i escolten sense jutjar pot ser clau.
Compartir la por la fa menys poderosa.

Superar la claustrofòbia: un camí, no una cursa

• Celebra els petits avenços.
• Les recaigudes no són fracassos, són part del camí.
• I si algun dia tornes a sentir por, recorda que ja tens eines.
• I que pots demanar ajuda.

Superar la claustrofòbia: més enllà dels exercicis

Tot això que t’he dit fins ara està bé, però no n’hi ha prou.

Si pateixes claustrofòbia, possiblement també tinguessis altres dificultats que et costa viure plenament.

Vull que et quedi clar una cosa:
Els espais tancats no són realment el problema.
El problema ets tu.

Sí, tu.

Tenir por a un espai tancat t’està informant de coses més profundes:

• Que no t’has trobat a tu mateix/a.
• Que no saps qui ets.
• Que no saps on vols anar.
• Que et falta acceptar qui ets.

I aquesta falta d’acceptació et porta sempre a llocs foscos, on qualsevol excusa és bona per no travessar-los.

Podem parlar de tot plegat, però fins que no prenguis consciència que el problema ets tu, i no allò que et fa patir, no començaràs a millorar.

A la fi, saber que aquest espai tancat que tant t’immobilitza no és el problema és una bona manera de començar a treballar, no?

I si no fos només claustrofòbia?

A vegades, la por no és només a l’espai, sinó a no poder escapar o a perdre el control.

Això pot acostar-se més a una agorafòbia.

La diferència?

• A la claustrofòbia hi ha por als espais tancats.
• A l’agorafòbia, a no tenir sortida o ajuda en situacions determinades.

Sigui com sigui, el patiment és real.
I mereix ser escoltat.

✨ Necessites ajuda per començar aquest camí?

La claustrofòbia no et defineix.
És una part de tu, però no ets tu.

Si vols parlar-ne,
si vols començar a recuperar espais que la por t’ha pres,
estic aquí per escoltar-te.