Com deixar la teva parella vivint junts i sense fer-li mal
Deixar la teva parella
El tema és dur i difícil, deixar a la teva parella és complex, deixar a una persona que has estimat molt i que segurament continues estimant i començar a viure la teva vida sense ella és un dels temes més penosos i que hauries de saber gestionar.
Com puc posar fi a una relació de parella de la millor manera possible
Com deixar la teva parella sense fer-la patir
La situació és molt dolorosa per a les dues parts i més si la relació ha estat llarga i us estimeu.
Generalment, el que és deixat sembla que pateix més, però el que deixa assumeix una responsabilitat important en haver de decidir que ha arribat el moment d’acabar la relació.
En molts casos el patiment és inclús major perquè a més de tot plegat li apareixen emocions de culpa i remordiments i en molts casos també una desagradable sensació s’està equivocant en prendre aquesta decisió.
En tots els casos és un dels pitjors moments que viuràs si a més sou una parella que viviu junts i teniu fills en comú.
Una relació hauria de ser fàcil i feliç per a les dues parts.
Una relació de parella hauria de sumar i també millorar la vida dels dos membres de la relació.
En una relació de parella saludable hauria d’existir una bona compatibilitat i una bona sensació d’equip.
Una relació de parella hauria de ser agradable, fàcil i feliç.
I si no és així, el millor camí hauria de ser un adeu amb molt respecte i amor.
Però quan la comunicació ja no és possible i la poca que hi ha es torna en discussió i la discussió en baralles i s’instal·la la tristesa, la soledat i la incomprensió i sobretot una profunda sensació de buidor és el moment de parar.
No hi ha pitjor soledat que la que sentim quan estem acompanyats i no sabem com resoldre-la.
Quan un membre de la relació sent això és el moment de prendre una decisió.
No podem esperar que les coses es resolguin soles.
Les coses normalment tendeixen a empitjorar i la vida és massa curta per perdre el temps en llocs i situacions que no són bones per un mateix i que acabaran tampoc sent bones per l’altre membre de la relació.
Deixar la teva parella amb fills en comú encara ho complica més, però els fills necessiten a uns pares feliços més que uns pares junts i infeliços.
Si sentiu tot això i no veiem solució possible, si sents dins teu que ja no vols estar amb la teva parella, has de prendre una decisió i has de prendre-la després d’un marge de temps de reflexió profunda.
Però has de prendre-la, sabent que hi haurà una etapa de dol que no és més que l’acceptació d’una nova situació i que per la meva experiència sempre després del dol si es fa bé, apareix una nova etapa molt millor pels dos membres de la parella.
Les relacions que estan trencades s’acaben sempre trencant, però pots deixar una relació sense causar dany.
Trigaran més o menys, però trigar més del compte, és perdre un munt d’energies, és perdre altres persones i perdre molta confiança en l’amor que si funciona i que si funciona bé dona moltes energies positives.
Deixar la teva parella vivint junts és dur, complicat i dolorós, però no deixar-la si has esgotat totes les opcions, és el millor que pots fer per tots.
Deixar la teva parella, vivint junts
Com trencar amb la teva parella encara que l'estimis
No acabar una relació que està acabada és un dels pitjors problemes que em trobo a la consulta.
Una relació acabada que no ha acabat és una situació que causa molt patiment als dos membres de la parella.
El problema és que no estem entrenats per a aquesta presa de decisions i al llarg de la vida ens tocarà prendre-la de mitja unes 5 vegades (és la mitjana europea).
El que deixa sent culpa, pors, dubtes, es qüestiona si serà una cosa passatgera, pensa que potser no està actuant bé, recorda els bons moments i dubta i la persona que és deixada se sent abandonada, inestable i sense autoestima.
Però pots fer-ho millor i sentir coses millors.
Necessites carregar-te d’amor propi en aquests moments i entendre que no és culpa de ningú i no és dolent per ningú que una relació que ja no bona més de si per algun membre de la parella, s’acabi.
Entendre per què et sents tan malament en aquests moments t’ajudarà a sentir-te millor.
Entendre que la teva incapacitat de posar límits en nom de l’amor que senties per l’altre o l’incapacitat de l’altre per posar els seus pot ser el motiu de què estigueu on esteu ara.
Segurament d’haver-los posat, la relació hauria durat molt menys temps.
Segurament la vostra relació no hauria d’haver començat.
Segurament has deixat passar moltes petites coses que no hauries d’haver deixat passar.
Entendre la teva incapacitat per posar límits i de saber escollir adequadament a l’altra persona d’acord amb les teves característiques personals que fins ara t’has amagat.
Pot-ser ara és el moment de saber més qui ets en realitat.
És una situació greu i de molt patiment i que caldria gestionar adequadament.
Una relació acabada està acabada i és passat i no hauríem de continuar lligats a una relació que no fa feliç a cap de les parts.
Però no sabem com acabar-la i menys acabar-la bé.
Dins nostre sabem que la relació no funciona i no funcionarà, però no sabem com acabar-la bé i això encara ens fa més mal i fa mal als dos.
No ens falla el saber si hem o no d’acabar amb una relació sinó que no sabem com fer-ho.
És la tècnica la que ens falla.
Puc dir-te que la tècnica adequada seria la següent:
Com deixar la teva parella bé:
Talla de forma contundent sense preocupar-te de la forma de fer-ho.
Intenta dir-ho el més clar possible i amb el respecte més gran possible.
Tot seguit deixar de veure’l, d’escoltar-lo i deixar d’estar a prop d’ell.
És bàsic un període de contacte 0 i ha de durar mentre faci mal pels dos relacionar-se ja no com a parella si no pot-ser com amics almenys si com a bons coneguts.
És com curar una malaltia, dues setmanes de plorar, contacte 0, trenca tots els records, elimina les fotografies, no el vegis en cap lloc.
Cal que ho facis bé perquè si no ho fas bé, no fas bé el dol.
Necessites una desconnexió biològica total i li demanes a l’altra persona que no t’escrigui que no et truqui i l’oblidaràs.
Aquest supòsit buit que suposa aquesta fugida de l’altra persona no ho vegis com un drama.
Si no com un gaudir de nou de la teva llibertat, no surtis a buscar una nova parella, la solitud és bona, res de cites a cegues, gaudeix d’aquest moment i comença de nou i viu aquest present omplint-lo de tu mateix.
Aprèn a gaudir de la teva companyia i aprofita aquesta situació per fer coses que tenies pendents, per estudiar coses que et feien il·lusió, per aprendre algun hobby que tens aparcat, gaudeix de la teva llibertat.
No ho vegis com una adversitat sinó com una oportunitat per fer coses noves i diferents de la teva vida.
Aprèn de l’experiència viscuda, sobretot aprèn d’ella.
I des d’aquest aprenentatge la pròxima parella que visquis la viuràs millor.
Aprèn a respectar-te més a tu i no enyoris estar amb algú que t’ha dit que no vol estar amb tu.
Desitja-li sort i segueix tu amb la teva vida plena de tu, perquè tu ets valuosa i no necessites ningú que no vol estar amb tu, per ser feliç.
I sobretot, si ets tu qui deixes la relació no intentis acabar bé.
Les relacions han d’acabar malament si no, no acaben.
Què t’odiarà? D’acord.
Li anirà bé a l’altre que t’odiï.
No intentis acabar bé, no és important.
Si sou amics ja sereu amics dins d’uns mesos una vegada cadascú hagi reiniciat la seva vida i si no ereu amics, tampoc importa massa com s’hagi acabat la relació.
I comença de nou!
Res de cançons tristes, canvia el teu look, redissenya la teva casa, fes coses noves, busca nous amics, hobbies i sobretot res de falses empaties.
Seguir en una relació perquè em fa pena l’altre és una barbaritat, no li estàs fent un favor.
L’empatia és molt visceral, és pensar que si li faig mal a una persona estic fent una cosa dolenta, doncs no.
Potser li estic fent un mal momentani que farà que d’aquí a sis mesos farà que conegui a una altra persona meravellosa que no soc jo.
És millor fer-li mal i donar-li aquesta oportunitat que seguir en una relació de mentida.
Com saber quan deixar la teva parella?
És molt fàcil, escolta dins teu i si hi ha dubtes, és que aquí no és el teu lloc.
Deixar la teva parella vivint junts és dur, però és el millor si la relació s’ha acabat
Com saber si deixar la teva parella és el correcte?
Deixar a la teva parella perquè no vols estar més amb ell no és negatiu.
És bo, és sa, és saludable, és convenient.
Deixar la teva parella vivint junts és sense cap mena de dubte un cop emocional fort i has de pensar més en el mitjà i llarg termini que en el curt termini.
Deixar la teva parella és dur, però has de començar per tenir l’absolut convenciment que no necessàriament ha de ser negatiu.
Tenim un problema previ que ens genera molts problemes i és que no sabem triar a les nostres parelles ni sabem el que és l’amor real.
Ens han venut com a “verdader” l’amor basat en el desig, la dependència, la necessitat de les pel·lícules i cançons de sempre.
Saber diferenciar els conceptes és clau.
Imagina quants problemes ens haguérem estalviat si sabéssim diferenciar l’admiració de l’amor, si no confonguéssim la protecció amb l’amor, si comencéssim una relació de parella des de l’autonomia personal i emocional dels dos membres de la parella.
Ens canviaria la vida.
La meitat de les parelles no estarien juntes per sort per les dues parts.
Per què ens passa això?
Perquè hi ha dos tipus de parelles.
Unes que s’han trobat per autèntica casualitat, s’han agradat i han connectat i és fantàstic i si són capaces d’adaptar-se als canvis d’escenari que la vida va plantejant pot ser una relació llarga.
Però hi ha moltes altres parelles que van juntes perquè volen anar juntes, però que no comparteixen res i es continuen mantenint juntes anys i anys i que no estan en el lloc millor per elles.
Estan juntes bé perquè una part de la parella és submisa i fa el que l’altre vol, bé perquè una part de la parella se sent protegida, perquè no està sola, bé perquè tenen un estatus social que no volen perdre i tants i tants altres motius i circumstàncies que res tenen a veure en l’amor de veritat.
Deixar la teva parella sense que et faci mal és entendre que deixar una parella que no és la teva és el millor que pots fer per tu i per ella.
Elegim molt malament i ens equivoquem la major part de les vegades.
El problema és que ho veiem quan la il·lusió inicial s’ha acabat i la realitat apareix amb tota la seva cruesa.
La realitat et desperta i t’adones que ni tu ets la persona que ella vol ni tu ets la seva.
És per això que deixar a una parella que no és la teva és bo per tots
Encara que sembli que si o si hem de continuar amb una parella que no ens fa feliços.
Sols quan visqueu junts us adonareu de qui sou en realitat
Com deixar la teva parella vivint junts?
I el canvi arriba, vulguis o no.
Però arriba un moment que, un ja no necessita sentir-se protegit o no vol ser més submís i deixa a la parella perquè es vol realitzar.
Arriba un moment en què el narcisista creu que necessita una persona més jove i canvia de parella i clar, l’abandonat pensa, ai quin drama i jo els hi dic:
Però si t’han fet un favor!
Perquè si algú et deixa perquè no vol estar amb tu és un favor cap a tu i cap a la teva vida perquè no estaves vivint l’amor.
I aquesta ruptura et permetrà que visquis una vida més autèntica, una vida més real i amb la possibilitat que qui escullis en un futur sí que pugui ser una relació d’amor.
Que et deixi la teva parella és una benedicció cap a tu si el que estaves vivint no era amor.
I et puc dir que he viscut molts casos que després de trencar amb la parella, la persona ha tornat a viure una vida molt millor que les seves vivències anteriors.
Mira, la ment et diu una cosa i la intuïció te’n diu una altra.
La ment et vol en zona coneguda i la intuïció et vol lliure.
Lliure de ser qui ets.
Escolta la intuïció i si la intuïció et diu que has de deixar la teva parella encara que visquis amb ella i tinguis fills, deixa-la.
Et faràs un favor a tu i faràs un favor a la teva parella que té tot el dret del món a estar amb una parella que no tingui dubtes i estigui molt orgullosa d’estar amb aquesta parella que no valores ni acceptes prou.
Deixar la teva parella no és abandonar-la, és alliberar-la d’una relació que mai serà bona per ella si no és bona per tu.
La importància de l’autoestima per elegir bé a la meva parella i per dir-li adéu si és necessari.
Com trencar amb la teva parella des de l'autoestima
L’autoestima no és que sigui important, a l’hora de decidir deixar o no a la teva parella amb la qual segurament vius amb ella.
L’autoestima és la clau de tot plegat.
Si et manca autoestima tens moltes possibilitats que la teva relació de parella no sigui ni satisfactòria ni feliç.
Si et manca autoestima et costarà deixar a la teva parella.
Si et manca autoestima et costarà que et deixi la teva parella.
No és el fet que et deixi la teva parella sinó la teva manca d’autoestima el que et fa patir quan una parella et deixa.
Tractar-se bé a un mateix primer de tot.
Ja fallem en l’inici de tot plegat.
Primer de tot hem d’aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos, a respectar-nos, a ser autònoms i independents i a ser feliços així, sense ningú al costat.
La clau de ser feliços en una parella, és ser capaços de ser feliços individualment, tinguem parella o no la tinguem.
Sols des d’aquesta felicitat pròpia i inicial és sols quan estem en condicions d’elegir bé a un company de viatge perquè sabem que no elegim des de la necessitat ni des de l’admiració ni des de la compassió sinó des de la complementarietat i enriquiment mutu.
Com deixar anar la teva parella?
La independència conscient.
En un inici el millor és estar sol i saber i aprendre a crear-te el teu propi món sense buscar res fora que tu.
Aquest és l’inici i el final de tot plegat.
Ara bé si algun dia apareix algú que et suma, que és compatible que et fa sentir bé que t’agrada i és mutu i bo, ho pots provar, és clar que sí!
Que va bé genial, que no va bé!, fora i ja està!
Fàcil i feliç sempre sol o amb companyia.
Aquesta és la premissa inicial i bàsica, perquè si la parella s’inicia des de la submissió, des de la necessitat, des de l’admiració el fracàs és l’únic resultat d’aquest inici erroni.
El problema és que busquem fora el que sols podem i hem de trobar a dins nostre.
El respecte a nosaltres mateixos és la clau per no patir quan et deixi la teva parella.
Centrar-te en tu, en el teu camí, els teus reptes, la teva autonomia i la teva felicitat interior que mai ha de dependre de res extern a tu mateix i menys d’una parella a qui hauríem de sumar i no restar amb les nostres carències i necessitats.
Sense autoestima sempre anirem buscant la companyia aliena com fórmula infal·lible per trobar una felicitat que sols la podrem trobar dins nostre.
Si no ens estimem, la pitjor companyia és la nostra, i per això no suportem la soledat, i per això som captaries d’amor, i per això patim quan una parella es deixa.
Elegir una parella des d’aquesta perspectiva és d’una pobresa humana absoluta i després patim si ens acaben deixant quan el problema és no ser feliços tots solets ni tenim res a oferir que faci créixer o millorar a l’altre si prou feina tenim amb nosaltres mateixos!
La soledat serà sempre la teva millor amiga i si la teva parella et deixa, cosa que és lliure de fer quan vulgui, no patiràs.
Cal tenir una vida plena i feliç sol.
Cal estimar-se i respectar-se molt a un mateix per adquirir una bona formació i una feina que t’ompli i reptes i il·lusions.
Aprèn a construir amics, projectes i aficions que enriqueixin la teva vida i si en aquest camí apareix un company de viatge que va al mateix lloc que tu amb la mateixa il·lusió que tu endavant i si s’acaba no passarà massa res perquè la teva felicitat està sempre garantida pel teu millor amic: TU!
Com saber si s’ha acabat l’amor?
Deixar la teva parella si s'ha acabat l'amor
L’amor de parella s’acaba per molts motius.
La principal és la falta d’amor propi dels seus integrants.
Si les bases d’aquest amor no són sòlides, la parella no funcionarà.
Si les bases d’aquest amor no és l’amor propi previ dels seus integrants, la parella no funcionarà.
Com vols que una persona que no és capaç d’estimar-se bé a ella mateixa, pugui estimar a una altra persona i fer que se senti bé?
És impossible.
En què has basat la relació amb la teva parella?
En el físic?
En l’atracció?
En la passió?
En la diversió?
En la necessitat?
En la dependència?
En la por?
En l’obsessió?
En l’admiració?
En la compassió?
En el control?
O en la generositat d’aquell que se sent valuós i vol aportar aquest valor en la vida de l’altre?
Una cosa és la teva parella i una altra els teus fills.
Pots deixar la teva parella si ha acabat l’amor entre vosaltres i serà la millor manera d’estimar-la.
Els teus fills volen pares feliços no pares junts i tristos.
Els teus fills necessiten pares responsables i no pares irresponsables.
Els teus fills volen sentir-se protegits, valorats i cuidats i això ho pots fer si deixes a la teva parella vivint junts sense fer-li mal.
L’amor s’acaba per molts motius, però l’amor en molts casos mai ha estat realment en la parella.
Ha existit altres coses:
Desig
Il·lusió
Necessitat
etc.
Però amor?
Si en la teva parella no hi ha amor deixar a la teva parella vivint junts o no, és el favor més gran que et pots fer a tu i a ella.
Per què acaba l’amor?
Deixar la teva parella no vol dir que no hi hagi amor, precisament perquè hi ha amor la deixes
Va haver-hi algun dia amor real en la relació?
La vida planteja escenaris que posen a prova la parella i en molts casos porten a la tensió i en molts casos si la base no és l’adequada a un trencament.
L’amor se’n va quan la base en la qual es basava no era l’adequada i quan passa això si o si, hauries de deixar a la teva parella.
Les circumstàncies també influencien, però sobretot no elegim bé a l’objecte del nostre amor ni per descomptat ens elegeixen bé.
Hi ha mil motius més del perquè se’n va l’amor.
Elegir bé és molt important, però les evolucions personals posteriors, la comunicació entre la parella i mil altres factors també influeixen.
Ara bé l’amor se’n va quan la relació deixa de ser feliç per algun dels dos membres de la parella.
És tan senzill i complicat com això.
Si una relació de parella no és feliç per tu, per més que tu estimis l’altre, per respecte a tu hauries de deixar la teva parella per llarga que sigui la relació (si tens clar i saps i tens autoestima).
Però si no et respectes tu i per amor a l’altre segueixes en una relació que no et fa feliç estàs creant l’efecte contrari al que pretens.
Si estimar a algú és sumar-li felicitat.
Si tu no ets feliç que li pots sumar?
Acabaràs fent-li el contrari al que pretens amb la millor de les intencions i el faràs patir.
Si una relació no et fa feliç i estimes l’altre, desitges la seva felicitat i sols dient-li adeu li donés aquesta opció.
Si et quedes com ets infeliç, sols li acabaràs sumant el que tens, per més que fingeixis el contrari, sols li aportaràs infelicitat, la teva.
Si una relació no et fa feliç per més que estimis l’altre si li desitges el millor, has de trencar la relació, precisament, perquè l’estimes, quedar-se és fer-lo patir.
Quedar-se amb les millors intencions és fer-li viure un amor de mentida “feliç” a curt termini i fer-la patir com tu pateixes ara a mitjà i a llarg termini i que la relació es torni tòxica.
Perquè si no ets feliç, sols li sumaràs el que tens.
Molta gent no entén que l’amor és felicitat i pau.
Si el teu amor no li suma felicitat a l’altre, el teu amor ha de servir per no restar-li felicitat, i per això cal deixar la teva parella i serà el més correcte que puguis fer.
Si t’estimes bé ho tens clar i no tens dubtes:
Si no soc feliç en una relació i he esgotat tots els mitjans per revertir la situació i no s’ha pogut el que he de fer és deixar la teva parella amb tot el respecte possible, però fer-ho.
Si estimes l’altre més que t’estimes a tu la conclusió hauria de ser la mateixa.
Però si no tinc una bona autoestima, tendim a confondre’ns i prenem decisions inadequades amb les millors intencions.
Moltes vegades pensem:
”Em quedo en una relació que no em fa feliç perquè l’estimo i m’estima encara que jo no sigui feliç, perquè així almenys ell o ella no patirà i jo no em sentiré culpable“.
Però és un gran error i crea un efecte bumerang de signe contrari.
Si l’estimo i la relació no em fa feliç precisament perquè l’estimo i desitjo la seva felicitat he de deixar la meva parella.
Sé que la faré patir a curt termini, però si em quedo li estalvio un patiment a curt termini, però li perpetuo i asseguro un patiment a llarg termini pitjor.
Perquè si no soc feliç, seré infeliç i una relació és la suma del que teniu i que en el fons és el que podeu aportar i si ets infeliç sumaràs infelicitat i si estimes a algú, que vols per ella?
Felicitat a llarg termini o una felicitat de mentida a curt termini?
Si una relació no és feliç, fàcil i confortable i autèntica per tu, en tots els casos pel bé teu i pel bé de l’altre has de deixar la parella.
A vegades les millors intencions fan els pitjors mals i el joc de la vida consisteix a saber jugar.
Tant si tens una bona autoestima que en aquest cas no et serà difícil prendre la decisió adequada, com si no la tens, que és el que passa en la majoria dels casos, si en una relació no ets feliç, digues adeu per més que estimis a l’altra persona.
L’amor no és fer mal a ningú.
L’amor és felicitat si no, no és amor, és una altra cosa que no hauríem de voler per ningú i menys per nosaltres i per la persona que diem estimar.
Si no vols estar amb la teva parella, deixa a la teva parella
Quan es deixa d'estimar la parella?
A qui he de fer cas primer a la raó o al cor?
Sempre aconsello que cal viure intensament però amb un cert marge de seguretat.
Fes-te primer aquesta pregunta?
Segur que és la meva parella?
Primer confirma que és la teva parella.
Confirma que aneu al mateix lloc, que hi aneu al mateix ritme, que teniu gustos i aspiracions similars o almenys complementaries, que us agradeu i que previsiblement us continuareu agradant i que la relació en l’àmbit comunicatiu i vivencial és confortable i que realment voleu estar junts i voleu un projecte comú.
Primer confirma tot això i sols després enamorat bojament.
Primer la raó i més tard el cor.
Sembla fred i interessat, però es ven bé el contrari.
Si tu vols el millor per l’altra persona, res és millor que assegurar-te que tu ets una bona opció per l’altre i a la inversa.
Per això cal parlar molt i anar tranquils abans d’establir compromisos seriosos.
Els punts en comú i la complementarietat.
Tu pots fer sexe com vas al gimnàs, però si vols una relació llarga, has de compartir unes prioritats, uns valors, uns gustos, una facilitat relacional, uns enfocaments de la vida, una complementarietat, un mateix grau de maduresa emocional i vital i tot això és parlar-ne molt.
Són moltes hores de diàleg, i després sols més tard una vegada això ho tingueu els dos, clar, enamoreu-vos bojament!!
Saps viure a la teva manera?
Sense saber que vols és difícil saber que pots acceptar sense patir.
Si no és així, si el que ha elegit és el cor és quan se’n trenquen tants.
Cal elegir bé per no haver de patir massa per què el problema és quan tu tens unes expectatives i l’altre en té unes altres o quan en el camí han canviat.
Si tens poc temps, aquí tens un resum de tot plegat
Com deixar la teva parella i no morir en l'intent ni que mori ningú
- Com deixar la teva parella vivint junts, és fàcil i és normal que passi si no heu elegit bé o no teniu autoestima.
- Com trencar amb la teva parella encara que l’estimis, és fàcil, sigues veritat. Res és més amorós que ser veritat. La veritat pot fer mal a curt termini, però a mitjà termini és el millor per a tots.
- Estimo el meu xicot, però no vull estar més amb ell és un senyal inequívoc que els camins no són els mateixos.
- Com deixar la teva parella vivint junts i amb fills: No és fàcil, però serà el millor pels fills si no sou feliços junts.
- Com saber si deixar la teva parella és el correcte: Ho sabràs per allò que sents, deixa de raonar i ves a la intuïció, ella et dirà que fer. Abandonat a ella i on us porti serà el millor lloc on estar per continuar creixent en amor i autoestima.
- Com deixar la teva parella sense que et faci mal. No dependrà de tu. Si la teva parella no té autoestima, patirà i s’aferrarà i aquest patiment que li faràs serà bo per ella, perquè és una bona manera que s’adoni de la seva manca d’autoestima i es posi a treballar en ella. Si té autoestima ho encaixarà bé, entendrà que una relació és una cosa de dos i que si un no està bé, no ho estarà ningú i que és el millor a fer. Passarà dues setmanes com trista i després començarà una vida molt millor amb relacions més sanes gràcies al que haurà après de la relació viscuda amb tu.
Si sola no pots, jo et puc acompanyar
No és fàcil deixar la teva parella, però es pot fer millor
Per MariCarme M. Moliné
Psicòloga a Vic
