La clau és l’acció, posa’t a actuar encara que et faci por o sigui incòmode i en l’acció construiràs aquesta autoestima que tan bé et farà.
Atrevir-te a treballar l’autoestima no és fàcil.
No és el mateix saber què fer que fer-ho.
He conegut poques persones que s’estimin realment bé, però les que he conegut les he vist felices, però pels altres, per molts, les han considerat cruels, males persones i egoistes.
Ens passem la vida buscant l’aprovació dels altres i en el camí ens desaproven constantment i en fer-ho ens perdem la vida.
Si t’estimes no patiràs, si no t’estimes, patiràs sempre.
Saps si t’estimes quan no pateixes, res ni ningú té poder sobre tu, ets l’amo de la teva vida.
Treballar l’autoestima és la millor inversió en tu que pots fer, però ni és fàcil ni és ràpid ni és còmode.
No t'estimes perquè no és gens fàcil estimar-se.
Quan t’adonis que sempre que pateixes, és simplement, perquè no t’estimes deixaràs de culpar a la vida i als altres de les teves desgràcies que creus que són la real causa del teu patiment.
Sols pateixes perquè ets incapaç d’estimar-te, creu-me, és dur assimilar aquest concepte, però quan el comprenguis, deixaràs de patir.
Tenir o no tenir autoestima no és una cosa que la tens o que no la tens.
L’autoestima és una habilitat emocional que com qualsevol altre habilitat es pot treballar per millorar-la.
Treballar l’autoestima és crear un propi gimnàs emocional i començar a entrenar exercicis que si els fas i els fas bé a poc a poc aniràs creant un muscle emocional que et permetrà viure millor.
Sembla fàcil, però realment no és gens fàcil.
La dinàmica és molt senzilla, però som incapaços d’executar-la.
Igual com saps què fer per tenir un millor cos treballant la nutrició i l’exercici no ho fas.
Saps com fer-ho, però no ho fas i si ho fas, ho fas durant un temps insuficient.
Necessites un bon entrenador, necessites un bon gimnàs, necessites temps per practicar i temps per millorar la pràctica.
I no ho fem.
Et poso diversos exemples:
Necessites escollir un entorn que sigui bo per a tu i des d’aquest lloc segons com evoluciona la vida ser capaç d’acostar-se a allò que t’agrada i allunyar-te d’allò que no t’agrada.
Però aquesta dinàmica aparentment tan senzilla requereix unes creences que no tens i que et bloquegen contínuament i sols de tu depèn escollir seguir en un lloc que no és bo per a tu o fer un canvi que no faràs.
I no ho faràs perquè no tens la força necessària per fer-ho.
És com fer flexions.
No fas més flexions perquè no estàs prou entrenat.
No fas coses que has de fer perquè no has treballat l’autoestima correctament.
El primer que condiciona aquest moviment són els teus pensaments, els pensaments que et passen pel cap quan intentes allunyar-te de tot allò que no t’agrada.
No has treballat l’autoestima en l’àmbit de pensaments i de creences i això fa que en molts casos no ho facis.
El mateix et passa quan vols acostar-te a llocs, coses i persones que t’agraden, aquests mateixos pensaments et bloquegen i t’impedeixen avançar.
No t’allunyes de persones, situacions i circumstàncies que no t’agraden perquè creus que de fer-ho faries patir a persones importants a la teva vida, no vols ser cruel, ni egoista ni mala persona.
No t’acostes a persones, situacions i circumstàncies que t’agraden perquè tens por a ser rebutjat i a patir el rebuig i a sentir-te poc valuós i insuficient.
Autoestima consisteix a cuidar de tu.
Això que semblà tan fàcil no ho fem i ens passem la vida en llocs i amb persones que no són bones per tu o tu no ets bo per elles.
Treballar l’autoestima et permetrà fer això que ara no pots fer.
No saps com treballar l’autoestima i el no haver-ho fet bloqueja els moviments i les accions que farien de la teva vida una vida millor.
Però no ho fas, no perquè no sàpigues que fer, és que no ho pots fer perquè et falta aquest entrenament emocional de treballar l’autoestima correctament.
A més l’autoestima no és sols poder acostar-te a llocs, persones i coses que t’agraden i allunyar-te de llocs, coses i persones que no t’agraden sinó que treballar l’autoestima et permetrà allunyar-te també d’aquelles coses, llocs i sobretot persones que no agrades i que no sumes en la seva vida.
La cosa es complica, ja veus.
Tot és molt fàcil en teoria.
Saps que fer, però no pots fer-ho.
Treballar l’autoestima ho faria possible, però no saps com començar.
Allunyar-se del que no és bo per a tu per poder-te construir i des d’aquí crear-te una realitat que sigui bona per a tu i des d’aquesta realitat creada per tu mantenir una dinàmica constant d’acostar-se al que sí que és bo i gaudir d’aquesta acció.
Acostar-te a coses, situacions i persones que són bones per a tu des d’una realitat prèviament creada per tu, que és bona per tu, és on hauries d’estar tot el temps.
En això consisteix una bona autoestima.
Però com no saps com treballar l’autoestima et mantens sempre immòbil i bloquejat en llocs i persones que no són bones per a tu.
La felicitat, l’absència de patiment seria quan des del teu present actues acostant-te a llocs que són bons per tu i intentar que la teva vida sigui un permanent actuar en aquest sentit.
Però prèviament a acostar-te a una realitat que et fa bé has d’haver-te allunyat de les realitats que et pertorben, que et fan sentir afogada, petita, controlada i trista.
Fer neteja.
Mira tot allò que realment no és bo per a tu i fer neteja.
No necessites massa coses per viure ple.
La primera cosa que necessites per treballar l’autoestima és no necessitar.
El minimalisme emocional és la primera cosa a treballar per millorar la teva autoestima.
Deixar anar tot allò que no és bo per a tu, i des d’aquí construir-te.
Entendre que una cosa és el que vols i desitges i altra cosa és el que et mereixes.
La teva ment et diu que necessita coses, persones, èxits i aprovacions.
Però per estar tu bé l’única, cosa que necessites és estimar-te a tu.
Sols necessites autoestima.
El que et mereixes si el que vols és treballar l’autoestima és viure minimalista emocional.
Quan veus que la teva energia se’n va, quan veus que les teves ganes de viure se’n van, quan veus que la tristesa s’instal·la en la teva ànima és que t’has d’allunyar, és que has de deixar anar.
El primer de tot és construir-te i per construir-te has de deixar anar tot allò que no et representa, ni et suma, ni t’ajuda a construir la teva autèntica personalitat des de la qual construiràs la vida que vols.
Imagina que tu ets un solar ple de trastos que no has posat tu.
La primera cosa a fer és netejar aquest solar.
Fer neteja d’aquests trastos és la teva primera funció de vida si vols treballar l’autoestima.
T’adones que no t’estimes quan t’adones que el solar que ets tu està ple de trastos que ni t’agraden ni et satisfan ni t’ajuden a viure la vida que vols per a tu.
Treballar l’autoestima és començar per aquí.
Quan t’adones que sense adonar-te’n has permès acumular en el teu solar una quantitat de trastos que no són el que tu vols per tu.
Necessites deixar anar per començar a treballar l’autoestima i així poder deixar de patir.
Deixar anar és sols una part del procés i és el primer a aprendre per saber com treballar l’autoestima.
Treballar l’autoestima és tot aquest procés.
Treballar l’autoestima et permetrà poder allunyar-te de tot allò que no és bo per tu, per a després, poder-te construir a la teva mida una realitat que sigui bona per tu.
Treballar l’autoestima et permetrà cuidar de tu per posteriorment poder sortir al món a compartir i a cooperar, però sempre amb la cura que allò que has construït es respecti, es cuidi i no es trepitgi per ningú.
Treballar l’autoestima et permetrà sortir al món a compartir i alhora aquest compartir millora el que has construït per a tu.
Allunyar-te de tot allò que no és bo per a tu, és:
Sols podràs deixar anar tot allò que no és per tu sense sentir-te mala persona, ni cruel, ni egoista ni culpable quan entenguis tots aquests conceptes que fan que no puguis deixar anar i començar a crear un lloc on puguis començar a sentir-te bé.
Quan deixis anar recuperaràs energia, energia que necessites per construir-te a tu.
En molts casos aquesta energia que no tens és el que no et permet deixar anar i la teva vida es converteix en un bucle sense sortida.
Deixar anar no és sols deixar anar tot allò que no és bo per tu, deixar anar va molt més enllà, deixar anar vol dir també deixar-se anar, vol dir allunyar-te de persones que tu no ets bo per elles.
Tu no ets bo per elles quan no pots millorar la vida de l’altre, quan no pots fer-la millor tal com l’altre la vol viure, tu no ets bo quan l’altre no es nodreix de la teva presència ni de les teves accions.
Deixar anar a algú que és bo per tu, però que tu no ets bo per ell, no sols és estimar-te sinó estimar a l’altre en majúscules.
Res implica més amor que deixar anar algú que estimes, però que no ets capaç d’estimar-lo com l’altre necessita ser estimat.
Deixar anar és el primer que hauríem d’aprendre a la vida.
Res t’allibera més que deixar anar sense culpa ni sense sensació de fracàs, res reafirma més l’amor que et tens a tu que deixar anar.
Res et farà més feliç que deixar anar sense culpa.
No deixar anar és el que et treu l’energia que un necessita per poder construir-te i des d’aquí poder compartir i gaudir de la vida d’una vegada.
I sense energia no avances, i aquí estem tots, amb mil excuses per justificar la nostra vida que no ens satisfà.
ARRIBAR VOLUNTARIAMENT A LA SOLEDAT
Treballar l’autoestima et porta a buscar la soledat com requisit previ a poder tenir relacions de qualitat que no siguin tòxiques.
Necessites una soledat desitjada per poder construir el teu món a la teva mida i és una feina que sols pots fer tu.
Anar-te’n voluntàriament a la soledat és buidar el teu solar de trastos, netejar el teu solar i dins d’ell preguntar-te, que vull fer amb aquest solar?
Què és allò que a mi m’agrada?
Quin jardí faré d’aquest solar que em doni pau, alegria i serenitat?
Quines plantes plantaré?
Quines flors vull veure florir?
Quins arbres fruiters posaré que em donin ombra i fruits alhora?
Quina gespa posaré?
Quins animalets vull que corrin per ell?
Què faré amb el meu solar que m’agradi, que em doni pau i autonomia per viure una vida a la meva manera?
I una vegada clar, caldrà patir.
Per què ningú ha dit que fos fàcil construir un jardí al teu gust i a la teva mida.
No és fàcil tancar el solar amb un mur maco i eficient.
No és fàcil construir un pou on emergeixi aigua amb què regar totes les plantes que hi plantaré.
No és fàcil que les plantes creixin, que no es morin, que floreixin, que hi hagi ombres.
No és fàcil construir i mantenir un jardí.
No és fàcil construir un jardí del no res on tu puguis estar bé.
Aquesta és la funció de la soledat.
La soledat és el lloc on necessites anar per construir aquest jardí sols per tu, de moment sols per tu.
La soledat és el pas ineludible per aprendre a estimar-te bé i de veritat.
La soledat és on et permetrà estar bé de veritat i des d’aquí poder viure una bona vida.
La soledat vol dir centrar-te en tu i potenciar el millor de tu.
La soledat vol dir saber qui ets, aprendre a escoltar-te, aprendre a comprendre’t, aprendre a entendre’t i des d’aquí descobrir quina és la teva passió, quines són les teves aficions, els teus gustos i acceptar que això que a tu t’agrada està bé.
La soledat et farà comprendre que està bé fer allò que t’agrada malgrat que puguis haver percebut que no t’ho podies permetre.
Treballar l’autoestima vol dir ser capaç de potenciar la teva formació, la teva professió, els teus esports, la teva creativitat artística, el teu descans, hobbies, la teva economia, els objectes que t’agraden per estar bé, la casa que vols, el cotxe que vols, la roba que vols.
Vas a la soledat per construir-te des de l’autèntic tu.
I quan això està bé, quan tu t’has construït llavors surt al món no a buscar, no a necessitar sinó a compartir el teu jardí.
Treballar l’autoestima et permetrà tenir una bona vida.
Treballar l’autoestima té un preu.
Aconseguir una bona vida té un preu i pocs estan disposats a pagar-lo.
No es gaudeix quan deixes anar, ni tampoc es gaudeix de la soledat.
Netejar un solar ple de trastos és un autèntic calvari i una autèntica merda
Construir un jardí per maco que pugui semblar és una feina de negres que costa, que cansa i que acabes rebentat al final del dia.
Treballar l’autoestima et permetrà tenir una bona vida, però és un procés llarg i que comença realment aquí, en aquesta tercera fase del procés de com treballar l’autoestima.
La vida va quan has ja netejat el solar i has construït el jardí i gaudeixes del jardí amb els amics que has escollit, amb la família que has escollit, amb la parella que has escollit.
La vida va d’això, d’eleccions si preus.
I necessites treballar l’autoestima per tenir la força per fer tot aquest procés, construir el que has de construir, deixar anar el que has de deixar anar i elegir el que has d’elegir perquè sense compartir el que has creat la vida és grisa i trista també.
POTENCIAR AIXÒ MATEIX QUE HAS FET AMB TU, EN ELS ALTRES.
La vida no va d’estimar a algú o de què algú t’estimi, la vida va d’estimar-te a tu i de potenciar que els altres facin el mateix.
Treballar l’autoestima implica també potenciar el treball en l’autoestima de les persones que vols estimar.
No vulguis que t’estimin, potencia que s’estimin, i des d’aquí, des d’aquesta autoestima personal veure que podem compartir.
Veuràs en què podem cooperar, sigui quina sigui aquesta cooperació serà bona.
En aquesta fase és on succeeix el miracle de la vida.
És on la gent és feliç.
És una fase de moviment permanent.
Recorda que si alguna cosa és la vida, és canvi i treballar l’autoestima implica també gaudir del canvi permanent que és la vida.
Una bona vida és acció en estat pur.
Saps qui ets, saps que vols, saps que no vols i vas per allò que vols sense por al rebuig ni por a causar patiment.
La vida és aquell temps que vius fent coses que et fan bé, et fa bé allunyar-te de tot allò que no és bo per tu, et fa bé centrar-te en el que és bo per tu, et fa bé acostar-te a llocs bons per a tu.
La vida va de recuperar energia quan deixes anar.
La vida va de consolidar energia quan et centres en tu.
La vida va de créixer en energia quan la comparteixes amb persones que han après a estimar-se a elles mateixes.
En aquest estat l’energia està en estat pur.
En aquesta tercera fase la idea és compartir el teu jardí amb persones que estimin els jardins.
Treballar l’autoestima et permetrà elegir persones que tractin bé els jardins, sobretot quan no són els seus.
Treballar l’autoestima et permetrà obrir les portes del teu jardí a persones que respecten els jardins aliens, a persones que entenen de jardins i comprenen la seva fragilitat.
Treballar l’autoestima et permetrà elegir a persones que quan visiten el teu jardí vigilen on trepitgen, vigilen que fan i que no fan i en qualsevol cas, quan se’n van han deixat el teu jardí millor que quan van arribar.
Treballar l’autoestima et permetrà elegir persones que saben cuidar el teu jardí.
Un s’ha ocupat de regar una planta que estava seca, un altre ha tret unes males herbes, un altre t’ha recomanat un millor sistema de reg o d’adob, i quan més comparteixes el teu jardí, més el gaudeixen tots i més verd i florit està.
Però has d’haver treballat l’autoestima per poder elegir bé.
Res és més trist que un jardí buit, res és més alegre que un jardí ple de persones que valoren i cuiden del jardí del qual gaudeixen.
Res és més alegre que una estampa de bons amics, de famílies felices al voltant d’una taula en un espai meravellós.
Aquí està la felicitat que et permet treballar l’autoestima.
CALIBRAR, DEIXAR ANAR EL QUE NO SUMA I ANAR-TE'N TU SINÓ SUMES.
La vida va de treballar l’autoestima i va de potenciar aquest amor que saps donar-te a tu en els altres.
La vida no va que t’estimin ni de què estimis, això és el resultat d’altres factors, però no hauria de ser un objectiu per si mateix.
La vida va d’estimar-te, de què t’estimis i des d’aquí compartir, si es pot i es vol, i des d’aquest compartir sempre naixeran coses maques, també l’amor entre les persones.
Però no és l’objectiu, ni el que és bàsic ni necessari.
La base és el fet d’estimar-te, el fet d’estimar-te, el fet d’estimar-te i per estimar-te a vegades has de deixar anar o anar-te’n tu.
I sols podràs si saps com treballar l’autoestima.
I en aquest aspecte més que en cap altre.
Aprendre a ser lliure per poder alliberar.
Què passa si algú t’embruta el teu jardí?
Fàcil, el fas fora, el tornes a arreglar i el tornes a compartir amb persones que vulguin cuidar-lo com el cuides tu.
I perquè ens costa tant de fer això?
Massa vegades ens embruten el nostre jardí i ens quedem callats, inclús ens sentim culpables per ser massa rígids i poc flexibles, moltes vegades som incapaços de deixar anar o d’allunyar-nos d’aquestes persones.
I això ens passa simplement perquè no hem treballat l’autoestima.
Ens passa perquè no ens respectem, si ens estiméssim a tot aquell que embrutés o maltractés o fes malbé el nostre jardí el deixaríem anar de la nostra vida sense cap mirament.
Deixar anar és estimar-te i fent això aconsegueixes que tots estiguin en condicions de poder construir el seu jardí fet amb el patiment que permet l’aprenentatge i des d’ell l’evolució i la transformació, perquè no deixes que ningú embruti el teu jardí.
Deixes anar sense culpa ni pena a qui embruta el teu jardí.
Quan deixes anar, quan t’allunyes d’algú que no és bo per tu, és com treure’l fora del teu jardí.
El fas tornar al seu solar ple de trastos que tan malament s’hi està, i aquest malestar és el que pot inspirar a prendre la responsabilitat de la seva pròpia vida i iniciar un camí d’evolució i transformació a través del patiment.
El motivaràs a través del patiment a netejar el mateix solar de trastos inservibles i posar-se a la tasca de construir el jardí propi, i en el camí sols es trobarà amb coses bones.
Deixar anar no és dolent, el que és dolent és no deixar anar allò que no és bo per a tu, perquè tampoc serà bo per l’altre, la vida en la seva immensa saviesa funciona així, el que no és bo per tu no és bo per l’altre encara que sembli el contrari.
No deixar anar és el que coneixem per ajudar, per salvar, per protegir, per fer-se càrrec de la vida de l’altre i tot això en realitat és maltractament.
Quan evites que l’altre surti del teu jardí perquè no el respecte ni cuida i no es posi a treballar amb el seu encara que el vegis patir.
Patir no és dolent, és sa, necessari i convenient perquè pugui fer el jardí que tantes satisfaccions li portarà.
No deixar anar es justifica per la pena i la compassió que inspira el que perceps com víctima.
No deixar anar per empatia és una altra manera d’evitar que aquest altre que no té la més remota idea de cuidar un jardí.
Deixar anar el porta al seu solar brut i merdós, però el porta també a un punt d’inici, el porta on hauria d’estar, deixar anar sols porta coses bones a tots, a tu perquè et treus de sobre algú que embruta i trepitja les teves plantes i a l’altre perquè li permet aprendre a estimar-se.
Deixar anar el porta a un solar sense res, el porta a un mal lloc on sols li queda queixar-se i patir, fins que et cansis de plorar, de culpar i de reclamar i es posi a construir el seu jardí i des d’aquí compartir-lo.
Deixar anar en portaria a un món ple de jardins que es comparteixen si no s embruten perquè si no vas fora.
Fàcil d’entendre, difícil d’aplicar.
I si et fan fora és el millor que et poden fer perquè et forcen a estar malament fins que t’adonis que tu també pots crear un jardinet tu sol, si treballes l’autoestima, clar i a patir el necessari per aprendre.
Estem en un món amb pocs jardins de gent que no els vol compartir, perquè està cansada de no ser respectada i de molts solars buits de gent que no sap, que no vol o que no vol pagar el preu de fer-se el propi jardí.
El més fàcil és anar al jardí del costat i pixar-se a dins mentre l’altre ho pateix.
La teva merda no la pots posar al jardí de ningú i la posem contínuament, en nom de l’amor, de l’amistat, de l’obligació, del compromís… però ho fem.
No entrem en el jardí del costat per ajudar a fer que gràcies a les teves accions, sigui més verd, més net i més florit.
Entrem al jardí del veí a buscar fruita, a buscar flors i a fer una barbacoa, no entrem a sumar sinó a aprofitar-nos.
Som així i quan ens deixen anar patim i creiem que són uns cruels i uns egoistes.
Un jardí és un lloc sagrat pel seu propietari, és un lloc de respecte, de pau, és un lloc maco i qui no el cuidi l’has de deixar anar, per mes et digui, t’estimo, per mes et digui tens l’obligació.
Treballar l’autoestima et permetrà deixar anar qui no vol o qui no sap cuidar el teu jardí, per cruel i egoista que pugui semblar.
Deixant anar simplement permets que l’altre torni al seu solar i comenci a construir, patint… patint… però és l’únic camí.
Treballar l’autoestima et permetrà sentir empatia per tu, aquesta és la idea.
I amb aquesta empatia et donarà la força per crear aquest jardí i compartir-lo.
L’amor propi et porta com a conseqüència l’amor, però és una conseqüència lògica, no és l’objectiu inicial.
I treballar l’autoestima et permetrà deixar anar aquell que no cuidi el teu jardí i aquest patiment de l’altre li donarà la força per crear el seu propi jardí i compartir-lo amb qui el pugui cuidar i valorar.
Tothom guanya si es treballa l’autoestima.
Estimar-te és respectar-te i qui no respecti el teu jardí hauries de deixar-lo anar encara que aquest altre pateixi la pèrdua.
Si la relació no és fàcil, si la relació no et fa sentir viu, si en la relació no estàs a gust, si la relació no t’agrada és que no saben, no volen o no poden cuidar el teu jardí i hauries de deixar-la anar.
Tothom es pot fer un jardí per ell si s’esforça, si pateix, si aprèn, si inverteix, res és gratis.
I la gent vol jardins sense fer-los, sense saber com es fan, sense saber com es cuiden, sense saber com creixen les flors.
Les persones no sabem fer jardins i entrem en els jardins dels altres, dels que si han sabut fer-los i no els respectem, no els cuidem, no els protegim, els aprofitarem en benefici propi.
I no és això, no és això.
Cadascú s’ha de poder fer un jardí on estar bé i compartir-lo amb el món mentre es respecti, es cuidi i es protegeixi, en cas contrari hauries de fer fora qui no et respecti.
Fer fora sense compassió, sense pena, sense perdó.
Si necessites a una psicòloga especialitzada a recuperar l’autoestima perduda o mai trobada pots fer clic en el botó d’aquí a sota.
Primer de tot deixar anar tot allò que no és bo per tu.
Seguidament, des de la soledat saber construir-te des de la teva autenticitat.
Amb esforç
Amb disciplina
Amb Inversió de temps i diners i errors…
Després has de posar unes normes perquè qui no respecti la teva essència el puguis deixar anar.
Qui entri en el teu jardí hauria de potenciar que aquest jardí cada dia sigui més verd, més net i més florit, i sinó que no entri.
Jo imagino un món ple de jardins on tothom sap cuidar del seu i des d’aquí van als altres a cuidar-los també…
Utopia sí, però pots començar per tu.
Construeix el teu propi jardí i comparteix-lo amb aquells que vulguin i puguin cuidar-lo, en cas contrari deixar anar.
I per tu també, no vagis a cap jardí a fer-lo mal bé, si no ets capaç de cuidar-lo, no hi vagis.
Fàcil però utopia, oi?
Malauradament, el que veig en aquest món real són moltes persones que no s’estimen, que no saben estimar-se que no han fet els deures ni volen fer l’esforç que requereix el fet d’estimar-se i des d’aquí és impossible estimar bé res ni ningú.
Estimar-se és el que ho pot canviar tot, no el fet d’estimar o el ser estimat, el fet d’estimar-se i potenciar això mateix en els altres és l’única cosa que pot canviar aquest món de patiment.
Però quan aprens a estimar-te també aprens a protegir-te de tots aquells que no poden respectar-te perquè no saben estimar-se.
Estimar-se és un procés difícil que requereix temps, esforç, patiment i perseverança i que ningú pot fer per tu.
Té 4 fases.
1-Deixar anar tot allò que no és bo per tu
2-Construir-te des de la teva autenticitat
3-Compartir i cooperar amb altres persones que estan en el mateix procés
4-Protegir-se de qui no s’estima.
Si tens poc temps, aquí tens un resum de tot plegat
Viu des del minimalisme emocional
La soledat és l’espai i el lloc on et pots construir per poder crear, cap lloc és millor que aquest.
Viu en un procés de creixement constant, estudia, emprèn, cuida les teves finances, els teus béns materials, viu minimalista però viu autònom.
Compartir és vida plena.
Deixa anar tot allò que no és bo per a tu, sense pena, ni compassió perquè ets un motivador d’una bona vida per aquesta persona que deixes anar.
Allunyat tu si tu no ets bo per l’altre.
deixar de patir no és fàcil però es possible
Psicòloga a Vic
