Com gestionar una relació de parella perquè sigui una relació interpersonal sana
PER QUÈ LES RELACIONS interpersonals SÓN TAN COMPLICADES?
És difícil trobar la felicitat dins d’un mateix, però és impossible trobar-la en un altre lloc.
” Arthur Schopenhauer”
Gairebé tots els nostres mals sorgeixen de les nostres relacions amb altres persones.
Les relacions de parella són les que ens faran més patir i és per això que cal aprendre a gestionar-les correctament.
Les relacions interpersonals poden arribar a ser molt complicades i com no sàpigues relacionar-te bé, preferiràs estar sol a sentir-te mal acompanyat.
Però he de dir-te una cosa.
No hi ha males relacions interpersonals si les aprens a gestionar correctament.
I les relacions de parella són les relacions interpersonals més profundes i intenses que tindrem al llarg de la nostra vida.
No creus que seria bo saber com gestionar-les a fi i efecte que fos font de plaer i no de patiment?
En aquest post t’explicaré pas a pas com aconseguir que les teves relacions de parella siguin bones per tu i per l’altre membre de la parella.
Veuràs que no és tot tan fàcil com sembla però tampoc tan complicat.
Les relacions interpersonals no són fàcils i menys en les relacions de parella, però és possible fer-ho millor.
Com tenir relacions interpersonals més sanes
Vols relacions de parella de qualitat?
Vols relacions de parella més autèntiques?
Vols relacions de parella més nutritives?
Vols relacions de parella que et facin sentir bé?
Vols aprendre a relacionar-te bé, inclús amb la teva parella?
Doncs hauries de començar per aprendre a tenir una relació de qualitat, més autentica, més nutritiva i a sentir-te més bé amb tu mateix.
Hauries de tenir clara aquesta premissa.
L’amor de la teva vida ets tu!
De l’única persona de la qual n’hauries d’estar enamorat ets tu.
Aprendre a ser el teu millor amic és l’inici del teu camí per tenir relacions de parella sanes.
Aprendre a cuidar de tu, aprendre a tractar-te bé, aprendre a saber qui ets, que creus, que sents i que vols i ser capaç de mostrar-te així al món, també a la teva parella.
Sols pots tenir afectives sanes si prèviament has après a relacionar-te bé amb tu mateix, a honrar-te a tu, a saber qui ets, que vols, que sents i a satisfer les teves necessitats per tu mateix.
Sols pots tenir relacions de parella saludables quan has après a dir el que penses, a expressar el que sents i a prendre decisions i a actuar d’acord amb això.
Essent el teu millor amic, cuidant de tu, essent tu la persona amb qui millor t’ho passes, essent tu la persona amb qui millor estàs.
Sols pots tenir relacions interpersonals satisfactòries si entres a la relació no per necessitat, no per interès, no per obligació sinó per compartir, per cooperar, per conèixer, per intentar satisfer les necessitats de l’altre perquè les teves necessitats has après ja a satisfer-les per tu mateix.
Si entres a les relacions de parella per necessitat, no podràs viure ni experimentar una bona relació de parella, perquè si la necessites no buscaràs satisfer les seves necessitats sinó les teves i inconscientment l’empresonaràs.
Viure bones relacions de parella és un art i comença en tu mateix.
Sigues tu l’amor de la teva vida.
Sàpigues que la millor manera d’estimar a l’altre, la millor manera de tenir relacions de parella saludables és ser capaç de mostrar-te tal com ets, de ser capaç de tenir el valor de dir-li la teva veritat, sigui quina sigui les conseqüències que et porti aquesta veritat.
Tindràs una bona relació de parella quan et mostres a l’altre sense màscares, quan ets capaç de ser tu encara que això et suposi perdre’l.
relacions interpersonals&relacions de parella
Si en una relació de parella no et pots mostrar tal com ets canvia de relacions.
Si mostrant-te tal com ets, no ets acceptat (critica, judicis, discussions, desaprovacions), canvia de relacions.
Una relació de parella es basa en el fet que dues persones tinguin interès real en comunicar-se en profunditat, tinguin interès a escoltar, en mostrar-se tal com són i a enriquir-se mútuament des de l’autenticitat mútua.
La millor manera de relacionar-te bé és entendre que no a tothom pots agradar i que és normal que sigui així.
Encara més, has d’entendre també que no a tothom pots agradar ni pots agradar tot el temps ni tot el temps que tu tens de vida.
Entendre que la vida és canvi i que adaptar-se a ell és la felicitat és aprendre a relacionar-se bé.
Centrar-te en els teus projectes, somnis, aficions, i gustos i anar per ells per tu mateix, i en el camí trobaràs persones com tu que tenen aquests mateixos projectes, somnis, aficions i gustos, i és amb ells amb els que podràs establir relacions de parella de qualitats.
Si vols viure una vida feliç, aplica-la a un projecte o a un objectiu, no a persones o coses.
” Albert Einstein”
Massa vegades busquem relacions de parella en el lloc equivocat.
Massa vegades ens centrem en les persones, en canvi, de centrar-nos en els nostres projectes i així, en relacionar-nos amb aquestes persones amb les quals no tenim res en comú ens decebem quan la relació és buida i superficial.
TENS PROBLEMES EN Les RELACIOns DE PARELLA?
Analitzem una mica que és una relació interpersonal en general per entendre una mica tot plegat
Moltes relacions interpersonals es basen en l’interès:
Soc el teu amic mentre m’interessa, mentre em convé.
Altres relacions interpersonals són per obligació:
En moltes famílies passa això, i aquí el que ens provoca és la culpa si deixem de relacionar-nos.
Altres relacions interpersonals es construeixen des de la necessitat:
Necessito sentir-me part d’un grup, necessito aquesta parella per ser feliç.
Hi ha moltes relacions interpersonals que no ens portaran a cap felicitat.
Les relacions interpersonals on no ens comuniquem en profunditat.
Les relacions interpersonals en les quals no pots ser tu mateix.
Relacions interpersonals on la comunicació no és rellevant ni important ni transcendent.
Relacions interpersonals on no hi ha connexió.
I quantes vegades ens comuniquem sense connexió?
Quantes vegades, en canvi, de comunicació sols hi ha soroll?
Hi ha relacions interpersonals que sempre parlen del mateix.
Ja saps el que diran i com respondran, no et relaciones amb una persona única i especial sinó amb un sistema de creences prefabricades sense cap essència vital.
Aquest tipus de relacions interpersonals cansen, no aporten res nou ni bo i et buides.
No hi ha una comunicació real, són relacions interpersonals on no s’atreveixen a relacionar-se essencialment.
Què pots compartir en una relació interpersonal on no hi ha una comunicació real?
Què te’n pots emportar d’aquesta relació?
No hauries preferit quedar-te amb tu mateix a casa fent altres coses millors?
La felicitat està en l’interior, però es multiplica si la comparteixes amb la resta d’éssers humans autèntics i essencials si s’atreveixen a ser uns mateixos i a mostrar-se des de la seva autenticitat.
Moltes persones vivim una vida on ens prenem la vida massa seriosament i s activa l’ego.
Ens vestim amb una màscara, volem que l’altre s’emporti una bona imatge de nosaltres i amb aquesta por i falsedat, la comunicació es dilueix en una relació de mentida.
Honrar la teva veritat és intentar tenir relacions interpersonals de veritat, però quantes vegades dues persones es relacionen darrere d’aquesta màscara?
És molt avorrit relacionar-se així.
No ens valorem pel que som i amaguem la nostra part fosca com si ens avergonyíssim de nosaltres mateixos, i si no pots compartir aquesta part amb els teus amics, no són amics teus.
No ens valorem pel que som i fingim i en valorar-nos així sols construïm relacions fictícies, molt educades, molt asèptiques, però no ens mostrem com som, no confiem en l’altre.
Són relacions interpersonals sense confiança, són relacions sense amistat, són relacions sense aire.
Altres persones tenen por que els facin mal i per evitar aquest dolor deixen de mostrar-se tal com són.
I això vol dir que t’estàs relacionant amb persones que tenen por de tu.
Vols relacionar-te amb persones de les quals tens por?
I així és impossible tenir bones relacions que sí que et poden aportar coses bones.
Si vius amb por deixaràs de relacionar-te bé i deixaràs de gaudir i que l’altre gaudeixi de la relació.
Mostrar-se autèntic t’allibera i t’hauries d’allunyar d’aquelles relacions que no siguin autèntiques per les dues parts.
Aprendre a estar sol és bàsic, ens relacionem moltes vegades per por a la soledat, per interès, per obligació i ens hauríem de qüestionar perquè ens relacionem, que ens mou a relacionar-nos i tan malament.
Moltes vegades molts vincles es basen en aquesta por a la soledat, i per això ens trobem amb tantes relacions buides.
Convertir-se en el teu millor amic fa que et relacionis d’altra manera, no necessites res de l’altre, tu tens projectes i aficions que gaudeixes ja per tu mateix i no et relaciones per interès, no et relaciones amb por, no et relaciones per obligació.
Et relaciones per compartir la teva autenticitat amb l’altre sempre que aquest altre vulgui connectar amb tu d’igual manera.
En cas contrari, estàs tranquil i no forces ni t’obligues a mantenir relacions pobres i buides sense connexió.
I així des d’aquest nou paradigma si pots connectar amb l’altre, així si podràs viure relacions de qualitat.
La clau és aprendre a relacionar-te bé amb tu per poder-te relacionar bé amb els altres.
No amb molts perquè molts no sabran relacionar-se bé amb tu.
Si l’altre porta màscara i cuirassa no connectarà amb tu ni tu amb l’altre.
Allunyat d’aquells amb qui no et puguis mostrar autènticament, amb la teva part clara i fosca perquè no podràs connectar.
I si no pots connectar és una pèrdua de temps perquè la relació serà buida i pobre.
Millor optar per passar una bona estona amb tu mateix.
Per això és tan important no tenir por a la soledat.
Aprendre a estar bé amb tu i aprendre a relacionar-se des de l’autenticitat.
O connectes de veritat o deixes de relacionar-te superficialment i comences a gaudir de bones relacions humanes.
I si amb les persones no es volen mostrar tal com són canvia de relacions o queda amb la millor relació que mai tindràs, que és amb tu.
Com viure relacions afectives més sanes
Una vegada saps relacionar-te bé amb tu mateix t’hauries de formular la següent pregunta.
Puc relacionar-me bé amb una altra persona?
Tinc la força i la capacitat per aportar coses bones a l’altre?
Puc fer que aquest altre millori la seva vida gràcies a les meves aportacions?
Si vull, però puc?
Puc relacionar-me des de la llibertat i no des de la necessitat?
Puc relacionar-me des de la generositat i no des de l’interès?
Puc relacionar-me des de la llibertat i no des de l’obligació?
Puc relacionar-me des de l’autonomia i no des de la necessitat?
Aquestes són les grans preguntes que t’hauries de respondre amb molta sinceritat.
Sols et podràs viure relacions de parella sanes si realment no necessites aquestes relacions de parella per tu poder estar bé i feliç.
Necessites prèviament haver-te treballat molt tu i entendre i sentir des d’un lloc molt íntim i profund que tu no necessites aquestes relacions de parella per poder sentir-te bé i feliç per tu mateix.
Si necessites aquesta relació afectiva, no podràs tenir una bona relació de parella, perquè com la necessites no aconseguiràs mostrar-te tal com tu ets.
Tampoc podràs acceptar de manera inconscient tal com és l’altra i així la connexió no es produirà, no hi haurà connexió, hi hauran màscares, cuirasses, por, necessitat, interès, i no hi haurà pau.
Si no necessites aquesta relació de parella per ser tu feliç, és senyal que no entres en aquesta relació per interès, és senyal inequívoc que saps ser feliç per tu mateix i si en saps tens molt a aportar.
En primer lloc, aportaràs la teva felicitat que et generes per tu mateix.
En segon lloc, tindràs força i mitjans per entrar en la vida de l’altre per millorar-la.
En tercer lloc, faci el que faci l’altre, seràs feliç sempre i respectaràs l’essència de l’altra que podrà mostrar sense por ni culpa.
Hauríem d’entrar en una relació de parella amb la sana intenció de satisfer les necessitats dels altres perquè de les teves ja te n’ocupes tu.
Entres a les relacions de parella a donar.
Has après a cuidar de tu i et sobres.
Entres a les relacions de parella a donar, com saps ser, entres a permetre ser i aquest és el camí: permetre ser, permetre ser, estimular el ser, animar al ser de l’altre membre de la relació.
Aquest és el camí de les bones relacions de parella, on et portin no té importància, perquè sempre et portaran a un bon lloc.
Relacionar-se des de l’autenticitat, sense por a mostrar-se, sense por a ser i a connectar, no ens relacionem per tenir o per posseir, ens relacionem per ser i per permetre i estimular a ser i es tanca el cercle.
Com no vas a buscar res, res et poden prendre perquè res vols posseir, ni tenir.
Surts de tu per tornar a tu i en el camí has ajudat que les persones amb qui t’has relacionat aprenguin a ser elles mateixes.
Però malauradament no ho fem així.
No tenim una bona relació amb nosaltres mateixos ni sabem tenir bones relacions de parella, ni sabem allunyar-nos de relacions basades en l’interès, la necessitat o l’obligació.
A les relacions de parella anem a buscar allò que ens falta i ens quedem aferrats allà, sense adonar-nos de les necessitats de l’altre.
Estem tan centrats en les nostres necessitats que a mesura que passa el temps no ens adonem de qui és l’altre, que necessita, que vol, que sent i tampoc tenim força ni energia ni capacitat a col·laborar en el creixement personal de l’altre i patim.
Si anéssim a les relacions no a buscar sinó a compartir, a cooperar, a ajudar a satisfer les necessitats de l’altre perquè les nostres ja ens hem ocupat prèviament de satisfer-les per nosaltres mateixos mai patiríem les relacions de parella.
Les gaudiríem en qualsevol de l’estat en què es transformés en funció de les necessitats dels dos membres de la relació o ens allunyaríem sense mirar enrere.
Si la relació de parella no és de veritable connexió, sempre optaríem per allunyar-nos, perquè estem molt bé sols que en relacions buides, falses i pobres.
Les relacions de parella que vivim des de l’interès i aquest és l’error principal.
Interès o necessitat però no des de la generositat de millorar la vida de l’altre.
Una relació de parella hauria de ser una relació de generositat mútua i de veritat i si no pots suar en la vida de l’altre membre abans que aquest membre s’allunyi allunyar-te tu amb amor.
Al revés que com les vivim
Per tenir una bona relació de parella cal connectar i sols podem connectar si ens traiem les màscares i les cuirasses i ens mostrem autèntics i sincers.
Sols podem tenir una bona relació de parella si no es basa ni en la necessitat ni en l’interès ni en l’obligació.
Necessitem estar bé amb nosaltres mateixos per sortir als altres a compartir, a cooperar, a participar activament en satisfer les necessitats de l’altre sense esperar res a canvi.
Si tot això es crea, és possible que sorgeixin bones relacions de parella amb autèntica connexió, de creixement mutu, satisfactòries.
Però també aquestes relacions de parella poden finalitzar si no és nutritiva pels dos membres de la parella.
Però, en canvi, de ser motiu de patiment hauria de ser un motiu de creixement i transformar aquesta relació de parella en relacions filials que sempre honrin als dos membres de la relació.
Aquest és l’objectiu de tot plegat, que aquesta relació de parella que ha acabat, honri sempre als dos membres de la relació i que respecti l’evolució pròpia i personal de les dues autenticitats.
En cas que això no sigui possible tindrem relacions pobres, tristes i buides, i en aquest cas, millor retirar-se a viure la teva pròpia relació amb tu mateix, rodejada de projectes propis, il·lusions i reptes personals que faran de la teva vida una vida rica i plena.
Realment una mala relació no és possible si tu tens una bona relació amb tu mateix perquè no la permetràs en cap moment.
El problema com sempre, comença dins teu.
Si tu no ets capaç de ser el teu millor amic, si tu no ets capaç que amb tu sigui el millor lloc on pots estar, sempre acabaràs en relacions insatisfactòries on sols tu has permès mantenir-les i seguir-les.
Les relacions de parella que et poden aportar moltes satisfaccions no es basen en la necessitat ni en l’obligació ni en l’interès propi.
Les relacions de parella sanes són relacions de persones sanes i autònomes que es desitgen, però que no es necessiten.
les relacions de parella haurien de ser relacions interpersonals basades en la llibertat, en la veritat i en la generositat de persones que poden sumar en la vida de l’altre i sense esperar res a canvi.
Les relacions interpersonals són experiències maques que hauries de poder viure.
Les relacions de parella són les relacions interpersonals que més satisfaccions o disgustos et donaran.
Depèn de com les visquis
Si les vius des de la necessitat, des de l’interès o des de l’obligació les patiràs.
Si les vius des d’un sòlid amor propi previ, una autonomia emocional i econòmica i una generositat les gaudiràs.
Les relacions de parella duren el que han de durar, ningú pot fer que durin més o menys, forçar-les sols et portarà patiment.
Amb una parella et comportaràs d’acord amb uns dels següents tres patrons:
Seguiràs un patró d’apego evasiu, d’apego ansiós o d’aferrament segur.
I la teva parella farà igual.
I segurament no seguireu el mateix patró.
En funció d’aquest joc tindreu una relació de parella sana o tòxica.
Els patrons de comportaments es basen en estils d’apegar-se a la relació.
S’anomenen evasius, ansiosos o segurs en funció de la nostra afecció.
“La teoria de l’aferrament ens parla dels patrons que seguim en la nostra edat adulta quan estem en parella”.
T’explico a continuació què és la teoria de l’afecció o de l’apego que així ens entendrem més bé.
Quins efectes té quan som adults i les receptes per lluitar amb aquests patrons que, en una parella, poden convertir-se en un infern.
La manera de ser de la nostra parella o la nostra, no és més que un patró de comportament i aquest patró si no és sa, ens ferirà i disgustarà fins al punt de causar disputes, acaba per destruir la relació.
Si la manera de ser de la nostra parella, ens fereix o ens ofèn de tal manera que els conflictes són constants, i el que hauria de ser una relació de suport mutu, confiança i creixement es converteix en una lluita intermitent, que posa fi a això tan delicat anomenat amor.
I tot bé dels patrons de comportament basats en els estils d’apego.
Tot i que cada persona és un món, aquesta “manera de ser” té uns patrons relacionats amb el que els experts anomenen: “estils d’afecció”.
Aquests, es van descobrir després de la Segona Guerra Mundial, es van consolidar al voltant dels anys setanta de segle XX i encara no han estat qüestionats.
Quins són els models d’aferrament a l’edat adulta?
Independentment del fet que hi ha graus i matisos en aquests tres patrons d’apego, que diferencien les persones: segures, de les evasives i de les ansioses, els experts assenyalen que:
“El que sabem ara és que aquests models d’afecció tenen certa predisposició genètica i guarden una relació molt íntima amb les memòries emocionals que de petits tinguéssim amb l’adult de referència, encara que a mesura que creixem també ens influiran, i molt, les experiències viscudes”.
“Els patrons tenen una base genètica i també relació amb les memòries emocionals de petits i les nostres vivències d’adults”.
Podem aprendre a reconèixer
les claus per reconèixer a quin dels patrons pertanyem.
Una persona evasiva sempre es justificarà i, tot i que patirà si s’adona que sol evitar els problemes o els temes que li resulten dolorosos o complicats, acabarà trobant la manera d’evitar-los, desviar-los i de justificar la seva evitació.
En una relació de parella solen ser persones que no es volen comprometre, que avui t’estimen i demà se’n van, i després tornen en un bucle sense fi.
Un patró totalment destructiu i nociu.
Per la seva banda, una persona ansiosa potser reconeix més sovint que ho és, però de seguida culparà de la seva angoixa a l’actitud dels altres i tendirà a victimitzar.
Aquest model sol ser molt comú.
En ambdós casos serà molt complicat que aquestes persones trobin una solució per si mateixos a un dolor emocional tan profund, que està tan gravat en ells que difícilment podran acabar amb el seu malestar sense ajuda professional.
Una persona segura no requereix molta més descripció:
Es relaciona bé amb els altres, la intimitat no l’espanta ni li genera pors o inseguretats i no sol generar “apegos” amb persones que tinguin les dificultats emocionals dels evasius o els ansiosos.
Sols es vinculen quan s’estan segurs que l’altra persona hi serà incondicionalment, i, amb els models anteriors, aquesta seguretat no és possible i, per tant, la persona segura, si de veritat ho és, no desenvoluparà una inclinació impossible de materialitzar.
Aquest seria el que hauríem d’intentar buscar en una parella, el model segur hi és perquè vol estar, però sap anar-se’n, sense dependències si sent que aquest ja no és el seu lloc.
Els problemes solen aparèixer quan persones amb els models d’afecció no segurs es relacionen com a parella.
Així, la suma d’un ansiós amb un altre ansiós o d’un ansiós amb un evasiu donarà el tipus de parelles que podríem descriure com un infern en què tots dos demanen cada vegada més i més en el primer cas, o un de perseguir l’altre fins al cansament o l’extenuació, en el segon.
A-Reconèixer que un té una dificultat és un primer pas i la parella ajudar-nos a fer-nos conscients que estem patint massa o que generem situacions de patiment i que l’ansietat o la incapacitat de no afrontar no té origen en l’extern sinó en l’intern.
B–Però, en essència, s’aconsella no criticar en excés a aquestes persones i entendre que elles són les primeres que pateixen perquè no saben com solucionar el seu problema.
C-També és molt important no intentar justificar les seves conductes ni evitar-los els patiments derivats d’aquestes o potser la nostra ajuda podrà resultar contraproduent.
En realitat, tot i que ansiosos i evasius es comporten de manera diferent amb la parella, uns demandant i altres escapant, els dos estils sorgeixen d’un patró emocional de molta inseguretat amb un origen semblant, la formació del seu estil d’afecció.
Una tècnica que utilitzem molt els psicòlegs és l’anomenada assemblea de la parella i no utilitzar la paraula “tu”.
Existeixen diferents teràpies per abordar els problemes derivats d’una construcció de la inclinació amb aquestes dificultats i cada persona haurà de trobar la que l’ajudi més.
I, encara que no hi ha remeis màgics, els pacients han tingut molt bons resultats incorporant una rutina senzilla a la seva vida.
El que anomenem “l’assemblea de la parella” consisteix a pactar una estona cada setmana per parlar dels problemes que es tinguin.
Aquest pacte implica que, cada vegada que hi hagi un conflicte en la parella un dels membres o tots dos frenaran la discussió immediata i anotar aquest tema com a punt del dia o com a pendent per a la seva assemblea.
D’aquesta manera, donem temps a què el conflicte es refredi”.
A continuació, el dia assenyalat, només hi ha una regla que és no fer servir la paraula “tu”.
I en fer-ho obtenim grans èxits.
D’una banda, l’altre no se sent atacat perquè no és el mateix dir “em molesta que comprometin el meu temps lliure” a dir “em molesta que tu sempre facis plans sense comptar amb mi”, per exemple.
“Al parlar des del” jo “i no des del retret a l’altre contribuïm al fet que les nostres relacions millorin, ja que la parella no se senti atacada”.
Aquesta comunicació ajudarà al fet que una persona evasiva vegi que qualsevol tema es pot parlar amb calma i que una persona ansiosa vegi que l’altre li presta atenció i es preocupa pel seu benestar.
Entendre quin patró és el nostre i el de la nostra parella ens pot ajudar i molt en millorar la relació de parella.
Llibres que hauries de tenir en compte per poder ser més feliç
Aquests autors m’han inspirat per crear aquest post
Si tens poc temps aquí tens un resum de tot plegat
Si sola no pots, jo et puc acompanyar
Psicòloga a Vic
