Més vegades de les que et penses una parella necessita ajuda externa especialitzada.
Una parella hauria de ser un lloc de creixement i de pau, a vegades una persona externa especialitzada et pot ajudar.
Finalitat de la teràpia de parella
A vegades quan en la parella les coses van malament, quan la cosa no rutlla, quan hi ha discussions, distanciament, retrets i el sexe ja no és el que era, sembla que tot està perdut.
Però no està tot perdut ni de bon tros.
Podeu estar en el millor moment de la vostra relació de parella per transformar la relació en una relació molt millor.
Fer teràpia de parella us pot salvar la relació o transformar-la en una relació millor.
Buscar l’ajuda d’un professional expert en teràpia de parella igual com faríem en cas de tenir una cama trencada anar a un bon metge o en cas de tenir un problema legal greu anar a un bon advocat.
Moltes vegades el problema ens sobrepassa i sols no podem resoldre’l.
Anar a teràpia de parella és com anar al metge per intentar curar un refredat.
I la teràpia de parella funciona.
Les coses que et van passant a vegades amb remeis casolans les vas resolent, però hi ha altres qüestions que no en tens prou, que et sobrepassen, no saps com gestionar bé allò que et fa sentir malament i a vegades necessites l’ajuda d’una tercera persona experta en aquestes qüestions.
Hi ha relacions que anant a teràpia de parella es poden solucionar?
Fer teràpia de parella és tenir mig partit guanyat, és com si tens un bon entrenador, amb ell, pots aconseguir millor les fites que vulguis aconseguir, però també cal una part d’esforç personal important per part dels dos membres de la parella.
En una teràpia de parella proposem unes eines que poden tenir bons resultats, però la parella ha de col·laborar i molt.
Amb un entrenador pots arribar molt més lluny que sol i en aquest cas ve a ser semblant.
El que sembla impossible fer sol, amb l’ajuda adequada sembla inclús fàcil i no entens com no se’t podia ocorregut a tu abans.
Si tens una persona que t’està acompanyant i que busca el teu màxim potencial, avançareu més de pressa i amb més seguretat.
La teràpia de parella no és una garantia de res per si sola.
La idea és formar un equip format per la persona que assessora i per la parella que vol sortir-se’n i que vol treballar.
Fer una teràpia focalitzada en les emocions quan estan tan alterades, hi ha més possibilitats que el problema es dilueixi que si estàs sol atrapat en una mena d’espiral on no saps com sortir-ne i els teus recursos no són suficients.
Perquè és la teràpia de parella
Si en la parella no esteu bé i us pesa la relació cal que poseu remei, tan aviat com es pugui, quan més tardeu més difícil serà solucionar-lo.
El primer de tot és fer front al problema i no ignorar-lo, cal posar-se en una actitud de buscar solucions i si cal posar-se en mans d’un professional especialitzat.
És molt important saber veure com ens comuniquem amb la parella i quina intenció real hi ha al darrere.
Cal fer-se responsable de les teves pròpies emocions, perquè tendim a culpar a l’altre.
Cal fer al·lusió més als fets que a la persona per no crear una actitud defensiva i que no se senti atacat i instintivament li surti defensar-se, en canvi, de buscar solucions.
L’escolta i l’empatia és clau, perquè cada realitat és diferent i el fet de voler convèncer a l’altre de la teva realitat acaba sempre en conflicte.
Necessitem escoltar molt més i parar atenció al que diu l’altra.
Cal flexibilitzar molt les relacions i davant un conflicte mirar quines alternatives tenim i que és el que jo estic disposat a donar i també que estic disposat a escoltar i a comprendre.
Dinàmiques per a teràpia de parella
La teràpia de parella et servirà per poder aixecar el cap i veure la situació des d’una nova realitat.
En molts casos sembla que demanar ajuda en aquests temes és com si fereix l’orgull i algunes persones ho viuen com una mena d’humiliació i no hauria de ser així.
Avui dia, els més joves ho viuen d’una altra manera.
El fet que una persona en un moment determinat es plantegi demanar ajuda o no, és el fet de si veu que se’n surt o no, i hi ha gent que és molt tossuda perquè viuen el fet de demanar ajuda en un tercer com una incompetència personal.
Demanar ajuda et permetrà adonar-te de moltes coses que on ets ara no podràs veure amb claredat.
Moltes persones pensen que haurien de ser suficients per resoldre els seus problemes de relació perquè pensen que això no és una qüestió de tècniques ni de tenir uns determinats coneixements ni de llegir un llibre.
Moltes persones creuen que saber relacionar-se bé amb la parella ja venen ensenyades des del naixement.
I no és així.
Saber estimar és un art, és una habilitat que es pot aprendre, però en cap cas és fàcil saber estimar i fer-ho bé.
Pensen que amb el que saben de la vida, hauria de ser suficient per resoldre la seva relació de parella i a vegades amb això és suficient i sobretot mirant el que fan les parelles que funcionen bé.
Però en la majoria dels casos no és suficient, i per això mateix serveix i molt anar a teràpia de parella.
Pots superar una crisi de parella buscant una parella que funcioni bé i copiar el que fan fins que ho integris i ja veuràs com aniràs bé.
Hauríeu de pensar que quan teniu un problema emocional que us fa patir, anar a un psicòleg especialitzat en teràpia de parella hauria de ser el més normal del món.
I funciona.
La primera cosa que t’ajudarà a anar a teràpia de parella és adonar-te de tot allò que no estàs fent bé.
Sobretot aquells comportaments tòxics que s’haurien d’evitar en tota relació de parella.
Els pacients solen adonar-se dels següents comportaments que fan malbé una relació de parella:
-Fer veure que fas moltes coses i no fer res i esperar que el problema es resolgui sol.
Això en teràpia de parella no funciona així.
Si hi ha un problema, encarem-lo!
El dir, sí, sí, ja faré i no fer res, el que li estàs dient a l’altra persona és que no t’importa gens.
Si tinc un elefant a l’habitació, l’elefant està allà per molt que jo no el miri i si no és resolt de pressa i de manera eficaç pels dos, després surt el problema amb més força i en el pitjor moment.
-Hi ha petits signes que et vas donant conte que alguna cosa no funciona bé.
-No voler arribar a casa i no trobar-te a la parella.
-No voler arribi el cap de setmana per fer coses amb ella.
Encara que no sigui per fer res per estar amb la parella junts.
Encara que sigui parlar o mirar una pel·lícula tranquil·lament gaudint sols de la companyia mútua.
-Tenir cada vegada menys ganes de tornar a casa i allargar el temps fora.
Quan roda el pany de la porta si et poses content o no t’hi poses.
-Buscar excuses per arribar a casa no perquè tinguis ganes de ferles sinó per allargar el moment d ‘arribar i quan arribes sents com xof.
Senyal d’alarma claríssim que aquí hem de fer alguna cosa.
La parella que no està bé sempre està a la defensiva.
Ho està perquè està en mode de comunicació destructiva.
El comportament tòxic és fer veure que no passa res quan està passant.
Decàleg de com espatllar una relació
T’ajuda a corregir conductes equivocades:
-No parlar.
El que tu penses i opines t’ho guardes per tu i esperes que l’altre ho endevini.
Si tu m’estimes, tu ja sabràs el que jo vull o necessito.
-No compartir coses és una via fantàstica per espatllar una relació.
-No comunicar-se o no escoltar.
Hi ha gent que pensa que quan hem aconseguit una parella ja no cal treballar-la més.
I una parella és un projecte que calen molts esforços perquè funcioni bé, perquè si no hi poses esforços, no funcionarà.
És com una empresa, si no inverteixo esforços en el fet que vagi bé l’empresa s’enfonsarà.
Dues persones que no es comuniquen, que no parlen, que no es coneixen i que no s’esforcen a compartir coses on gaudeixin els dos té un molt mal pronòstic de futur.
Ignorar els desitjos i els gustos de l’altre i fer que la relació pivoti sobre tu.
El que a tu t’interessa, el que a tu t’agrada, el que tu vols.
Hi ha gent que li agrada fer coses diferents en moments diferents.
Hi ha qui és diürn i hi ha qui és nocturn, és trobar el punt en el qual els dos ens trobem.
La gent que escolta, la gent que parla, la gent que pregunta.
La clau d’una bona relació és preguntar molt.
Cal preguntar moltíssim.
El fet de no generalitzar o etiquetar perquè és molt tòxic:
”és que tu sempre, és que tu mai”
No li dones poca obertura a l’altre per poder canviar.
“Això aquí no es diu” és terrible per una relació.
Quan tens sensació de malestar repetit.
Quan la persona està trista i no marxa malgrat que no tenir problemes aparents a la teva vida és que alguna cosa que no va bé.
Beneficis de la teràpia de parella
La teràpia de parella serveix per separar-se bé i per reconciliar-se millor.
Tot hauria de tenir una data de caducitat en la parella i sobretot els disgustos.
Quan alguna cosa m’ha fet sentir malament tinc un temps limitat en hores per dir-li a la meva parella que allò que ha passat m’ha fet mal.
Ningú hauria de sentir-se culpable, però tots responsables del perquè a mi em fa mal l’emoció que em desperta la conducta de l’altre, tens un poc temps per dir-ho i no val que a la setmana a o al mes em surtis amb el tema.
La comunicació no verbal diu moltes coses.
Parlar està sobrevalorat.
El problema real és que parlem massa, però no fem res, sols parlem, parlem del problema i no fem res per arreglar res.
Parlen, però ningú escolta a ningú.
La comunicació no és el temps que estàs parlant sinó el temps que estàs compartint, veient una pel·lícula, o fent coses senzilles on esteu a gust, a prop, còmodes, no cal parlar tant, però estar junts compartint alguna cosa plaent pels dos.
Cal una comunicació i uns continguts en la relació que han de ser plaents pels dos.
La falta de ganes de cuidar l’altre.
No sabem estimar bé a l’altre.
No sabem que fa feliç a l’altre i creiem que allò que et fa feliç a tu és també el que fa sentir a l’altre i podem estar molt equivocats.
La falta de ganes de sorprendre’l, de fer coses per la relació.
Arriba un moment que fa mandra cuidar la relació.
Aquestes faltes de ganes és a causa del fet que moltes vegades programem el dia com un seguit d’obligacions:
I les coses de plaer, de benestar, les considerem menys importants i les posem a la cua.
El plaer els deixem pel final, a la cua.
Deixem a la parella i vaig fent les obligacions i les coses que són de plaer les considero menys rellevants i els hi vaig restant temps i si no em queda temps, quedo tan tranquil i ja està.
Primer no cuides, després perds l’hàbit i més tard ve la mandra.
Hi ha poca comunicació, hi ha poques coses a compartir i mandra a cuidar perquè no tens temps hi has perdut l’hàbit.
Una bona orientació de parella ens permet una millor convivència
Ens ajuda a entendre perquè estem on estem i en els errors que hem comès inclús abans d’iniciar la relació amb la nostra actual parella.
En ajuda a entendre que en molts casos la culpa de tot plegat no és d’ella.
També fallem en un estat inicial, i és que abans d’enamorar-nos d’alguna persona, seria bo saber qui som i que volem.
Seria ideal que fóssim feliços, autònoms i arribéssim a una relació a donar més que a rebre i que això fos mutu i recíproc.
Aquesta actitud inicial seria ideal, per enfocar-se a saber que ens convé i necessitem, però ens dispersem i no sabem molt bé què volem d’una relació.
Saber quin tipus de persona vols, físicament, emocionalment, substancialment, estat d’ànim, gustos i així més o menys pots anar enfocant i descartar el que no vols i centrar-te en el que sí que t’agradaria.
Molta gent un cop passada la fase d’enamorament es va fixant en quins efectes va tenint en si mateix la seva relació amb l’altra persona.
Va sentint si va rebent l’afecte que necessita.
Va sentint si quan l’altra persona li dona el seu amor, si la seva forma d’estimar-lo és capaç de fer-ho feliç o no.
Va sentint si en cas que sigui bo per als dos i recíproc és el que fa que les dues persones se sentin bé i a poc a poc es va creant aquest espai de relació en què tots dos poden créixer i donar-se amor recíprocament.
No cal només que jo et vulgui sinó que jo em senti ben estimat per tu.
Teràpia de parella per a parelles amb problemes
Anar a teràpia de parella vol dir:
“Una relació de parella saludable no hauria de fer patir en cap concepte”
Ningú ha dit que ser feliç fos fàcil.
Les relacions humanes són complicades i en molts casos cal aprendre a relacionar-se millor.
Moltes vegades cal una certa distància per poder observar la situació des d’una perspectiva més ampla i quan ets dins una parella el teu espai de visió és molt limitat.
Una persona experta externa us pot ajudar molt més del que us penseu.
Teràpia per millorar la relació de parella
Pensem que l’amor és una cosa que et fa sentir als núvols i tot és molt poètic, literari, filosòfic, romàntic, però el bon amor és una cosa molt més complexa.
Podem distingir i hauríem de distingir 3 aspectes fonamentals i clarament diferenciats:
L’amor és un sentiment, és un senyal que ens dona el nostre cervell i que té una funció molt clara.
L’amor com sentiment sabem des de la neurociència que és una emoció més.
I com totes les emocions té pel cervell una funció adaptativa, que significa vida, i per això li agrada tant aquesta emoció al cervell.
Perquè l’objectiu prioritari del nostre cervell és la supervivència, i per tant l’emoció més important que necessita l’organisme que som per sobreviure és l’amor autèntic.
Per això mateix l’amor ha de ser una experiència de vida, de plenitud, de creixement, tot el que signifiqui destrucció, dolor, patiment no té res a veure amb l’amor, és una altra cosa que estem vivint i que confonem.
L’enamorament que és tota aquesta bogeria d’hormones que es produeix en el nostre cervell i que és el que facilita l’acostament cap a aquesta persona que ens atrau.
Conec una persona que m’atreu i sento com si fos un amor a primera vista i sols és un combinat d’elements que cada persona té els seus i que són la suma de qüestions genètiques, aprenentatges, necessitats, situació fisiològica.
Quan ens enamorem de sobte una persona en especial ens resulta molt atractiva i comença a produir-se una cascada d’hormones de tota mena en el nostre cervell que produeix aquesta mena de distorsió mental on no veig res més que el bo d’ella, amb totes les seves virtuts.
L’enamorament em fa que no vegi cap defecte, és gairebé com un estat addictiu, però és necessari.
És a dir si no hi hagués aquesta atracció tan tremenda, aquest el no veure res més que les seves qualitats no es facilitaria l’acostament necessari per després poder conèixer-se recíprocament i poder començar a posar en pràctica tot el que sabem sobre la conducta d’estimar.
D’amor a primera vista res de res, està bé literàriament, però cal veure més tard a veure què passa.
Pot ser que més tard aquesta persona no sigui l’amor de la teva vida, ni de bon tros, ni sigui una persona amb la qual tu puguis conviure, amb la qual tu puguis formar una parella feliç.
Simplement, és un sentiment necessari perquè es produeixi aquest acostament i sorgeixi la possibilitat que dues persones es puguin arribar a conèixer.
Hi ha molt de component sexual a la química de l’enamorament perquè si no fos així, haguessis trobat a un gran amic.
Però a poc a poc anem coneixent a la persona i aquest coneixement i segons com ho gestionem farà que aquest enamorament es mantingui o augmenti o a poc a poc es vagi diluint.
Quan ho vas coneixent a l’altre veus com és, veus si és compatible amb tu, veus si és algú que et convida a estimar-la, veus si és algú que amb les coses que fa ens sentim estimats, veus si és algú que amb el que aquesta persona et transmet et fa sentir bé, i a poc a poc tots aquests components van forjant.
Perquè el sentiment de l’amor (inicial) no té res a veure amb el que és la convivència i molt menys en l’art d’estimar.
Dues persones es poden agradar molt, es poden estimar molt amb el sentiment de l’amor, però això no és suficient per conviure com a parella perquè després ve la part de la convivència en la qual cal veure la vostra compatibilitat de les dues naturaleses pròpies.
Cal veure si un és diürn o nocturn.
Cal veure si els gustos són compatibles o dificulten la convivència.
Cal veure com es comuniquen en situacions de tensió i desacord o si a un li agrada dormir amb la persiana oberta i l’altra baixada.
Cal veure que passa amb les famílies d’origen.
Cal veure on col·loquem a la nostra parella en les nostres prioritats vitals.
Totes aquestes circumstàncies pròpies de la convivència, que si no les gestionem bé poden anar apagant a poc a poc el sentiment de l’amor.
La convivència és un punt crucial en el pas a consolidar aquest sentiment inicial d’amor o es va diluint a poc a poc perquè és on entrem molt il·lusionats pensant que com t’estimo molt la convivència serà fàcil.
A més arribem a la convivència amb uns conceptes sobre l’amor absolutament distorsionats.
Hi ha gent que pensa que amor, patir i mort va tot parell, o tot el contrari hi ha gent que creu que estimar és donar suport i acompanyar a l’altra persona i veure-la créixer.
En la convivència és on comencem a veure tot això i és quan comencem a conèixer a la nostra parella i a nosaltres mateixos quan interactuem amb ella.
I aquí és quan veiem com actua la nostra parella en casos extrems, quan apareix una situació molt tensa, veiem si sap controlar el seu caràcter, veiem que fa quan hi ha situacions de tensió i desagradables, veiem si el projecta contra el meu, veiem si sap gestionar-lo, veiem si sap buscar solucions.
I tots aquests comportaments de l’altre ens pot mantenir enamorats o ens pot desenamorar.
Fins que no ens coneguem bé no cal consolidar massa res.
Anem massa ràpid i així ens va.
Només convivint pots conèixer bé a l’altre i només coneixent bé pots decidir si aquesta persona és compatible amb tu i en cas contrari hem d’aprendre a dir adeu a qui no ens convé i no en sabem, no ho fem bé i ens perdem i aquí és on comença el patiment de veritat.
Sempre hauríem de poder aquesta frase a l’altre: “Al teu costat soc i em sento molt feliç” sempre.
La teràpia de parella consisteix a anar ordenant tots aquests aspectes que acabo de comentar i analitzar-los profundament i buscar bé la manera d’aconseguir que funcionin bé i en harmonia o ajudar a transformar la relació de parella en un tipus diferent de relació però amb una relació millor.
La teràpia de parella funciona si apliques bé el que aprenguis amb ella.
Hi ha una idealització de l’amor que porta a demanar a l’altre el que un mateix no pot donar.
Si no saps el que vols, ni t’ho preguntes no saps qui ets, és difícil saber que busques.
El primer és l’autoconeixement i el viatge interior personal i previ i comprendre qui soc i que em fa feliç perquè millor que jo no ho sabré ningú.
I saben qui soc sabré el que puc oferir i en funció d’això no demanis el que tu no puguis donar.
No pot ser que al cap de dues setmanes de conèixer algú, et digui t’estimo i que ja vull anar-me’n a viure amb tu, és una imprudència, si us plau, coneixem primer abans de prendre aquesta decisió.
Quan tu em dius que m’estimes molt, només m’estàs dient que ets molt imprudent perquè sense conèixer-me encara tu no saps si jo soc bo per a tu, com és que estàs prenent aquesta decisió?
Primer coneixem i permetem que jo et conegui a tu i després entre els dos hem de ser capaços de crear aquest context en el qual hi haurà moltes coses d’ajustar.
Però ha de ser un àmbit en el qual els dos ens sentim segurs, en el que els dos ens sentim bé i que creixem cadascú dins de la nostra pròpia naturalesa sense que ningú en surti perjudicat o anul·lat i en el que a més ens faci il·lusió ser-hi.
Hi ha una fórmula per una bona relació de parella.
Aprendre a relacionar-se amb la teva parella des de l’amor no és fàcil.
En una relació parella s’han d’establir-unes normes, uns límits, és un joc i hauríem d’aprendre a jugar-lo bé.
És difícil el que no sabem i entrem amb por en l’àmbit de les relacions perquè no ens han ensenyat ni en sabem ni hem après a gestionar-les bé perquè pensem que si tenim el sentiment d’amor, ja sabem estimar bé i és un error de principiant.
No perquè t’agradi molt el tenis i sentis passió pel tenis saps jugar al tenis oi?
Les relacions neixen, es desenvolupen i poden concloure i no estem en absolut preparats perquè s’acabin.
Com eduquem en una cosa que s’ha posat tanta il·lusió no s’acabi bé?
L’elegància i el respecte mutu és la clau, sols saps en el moment de la separació la categoria de l’altra persona.
És la teva responsabilitat decidir qui serà el teu company de viatge, sobretot quan vinguin els moments difícils i sense fer-li mal en cap moment.
És la teva responsabilitat saber si realment podràs créixer amb l’altra persona o serà un patiment pels dos.
Primer de tot cal conèixer bé a l’altra persona i aquí ja ens equivoquem, al cap de poc temps d’haver-lo conegut, de sentir que l’estimem i sentir que n’estem enamorats ja volem consolidar a aquesta persona com a la nostra parella.
El festeig hauria de ser conèixer a l’altra persona molt bé abans de continuar amb més responsabilitats i compromisos.
Avui dia es viu junts, però no s’és conscient que se segueix en la fase de coneixement.
Cal saber realment qui és realment aquesta persona i també voler que et coneguin des de la màxima sinceritat i autenticitat possible.
I quan coneixes bé a l’altra persona és quan heu de decidir des de la llibertat i l’autenticitat, que fas, si segueixes amb ella o no.
Deixar la teva parella no és abandonar-la, és alliberar-la d’una relació que mai serà bona per ella si no és bona per tu.
La teràpia de parella és efectiva
Aquí et poso un exemple de com hauríem d’actuar, és un exemple molt ximple, però que et pot servir realment per entendre com hauríem d’actuar.
És la història d’una persona i el matalàs amb el qual dorm.
Com compres tu un matalàs en el qual has de dormir 8 hores cada dia els pròxims vint anys?
Primer i abans de tot cal aprendre a dormir bé amb el teu propi matalàs que has creat tu solet amb les teves pròpies mans, experiència i esforç i en ell has de saber dormir bé, en pau i còmodament.
Però tots tenim clar, que es dorm millor amb un bon matalàs fet per professionals i industrials especialitzats oi?
Doncs comencem.
Un dia decideixes estalviar i esforçar-te per poder tenir els diners per comprar un bon matalàs i vas a una bona botiga especialitzada en matalassos i després d’escoltar al venedor, després d’explicar-li el que tu voldries i t’agradaria i després de provar-lo uns moments a la botiga et decideixes per un model concret i el compres.
El venedor que és molt professional et diu que tens sis mesos de garantia i que si en aquests sis mesos veus que no dorms bé o no descanses bé el pots tornar i se’t tornaran els diners sense fer més preguntes, perquè saben que l’únic que pot saber si dorm o no còmode en un matalàs concret és la pròpia persona.
Doncs, ja està!
Compres un matalàs i te l’emportes a casa ben contenta.
Això sí, el cuides, el tens ben net i ben protegit i vas amb molt de compte en tractar-lo bé, ni saltes sobre ell, ni el mulles, ni l’embrutes, perquè vols que et duri molts anys.
A més saps, que si no et va bé el pots tornar i cal que el puguis tornar en el mateix estat en què te’l van donar.
Ets molt curós amb ell, et dutxes abans d’anar a dormir cada dia per no embrutar-lo, canvies els llençols cada setmana o sempre que cal i vas dormint en ell i així vas veient com et sents TU dormint en aquest matalàs.
Pot passar que t’encanti el matalàs, que dormis genial i que realment sigui el matalàs idoni per tal com tu ets i sents.
Pot passar que al principi et sigui còmode, però que al cap de poc vegis que no hi dorms prou bé, que t’aixeques al matí amb mal l’esquena o mal de coll i que dones mil voltes abans d’agafar el són.
Veus que et fa molta calor o molt fred, però com t’agrada el matalàs, vas a la botiga i parles amb la persona que te l’ha venut i que hi entén i li expliques que et passa i possiblement ell et dona diverses solucions sense haver de canviar el matalàs.
Pot-ser t’aconsella un somier diferent, o una funda nòrdica diferent, o un coixí més prim o més gruixut o simplement fer petits canvis en l’estructura del mateix matalàs per adaptar-lo a les teves necessitats sense alterar la seva pròpia naturalesa.
I tu content te’n vas a casa amb les millores i resulta que ha encertat i que a partir d’ara dorms perfectament amb el matalàs.
Pot passar també que malgrat aquestes millores, pot-ser sí que al principi vas notar més comoditat, però al cap de pocs dies o mesos vas veient que dorms malament, que et continua fent mal a l’esquena.
Vas primer al metge per descartar que no sigui la teva esquena el problema i una vegada descartat això ets conscient que si et quedes aquest matalàs, dormiràs malament, descansaràs pitjor i amb dolor la resta de la teva vida.
Què fas?
Et pot agradar molt el matalàs, et pot agradar molt el tracte que has tingut amb el venedor, pot saber-te greu i pesat haver de fer el trasllat del matalàs a la botiga i tot plegat.
Però per respecte a tu i per respecte al matalàs i per respecte a qui te l’ha venut (no serà que ara vagis a parlar malament d’ell perquè no dorms bé en el matalàs que ell t’ha venut), el que has de fer és tornar el matalàs a la botiga.
El venedor molt amablement entendrà les teves necessitats i possiblement et pot aconsellar un altre tipus de matalàs o simplement et tornarà els diners i tu tornaràs al teu propi matalàs en el qual no tenies aquests problemes.
I aquest matalàs que tu tant de bé has tractat i cuidat, ara torna a estar a la botiga on moltes altres persones si sabran i podran apreciar i valorar la utilitat d’aquest matalàs que a tu tant mal et feia a l’esquena.
Les parelles haurien de funcionar igual
Qui torna un matalàs si dorm fantàsticament en ell?
Qui vol ser un matalàs que no pugui fer la funció pel qual va ser dissenyat, que és crear benestar, descans i plaer a la persona que dorm en ell?
El respecte mutu.
El fet de fer sentir a l’altre bé sense renunciar a la seva pròpia naturalesa i si no és possible malgrat un esforç i diàleg previ sincer i positiu, el més digne per un i per l’altre és estimar-se bé i dir-se adeu com a parella.
En aquests casos és la millor manera de tractar-se mútuament.
Si sol no pots una psicòloga especialitzada en teràpia de parella et pot ajudar
Superar Una Crisi De Parella És Entendre Que passa
Una teràpia de parella és un curs intensiu d’autoestima pels dos membres de la parella.
L’autoestima en la relació de parella és l’inici d’una relació feliç.
Per estar bé amb algú primer has d’estar bé amb tu.
Estar bé amb tu per estar bé amb algú
Aquesta és la primera pedra de l’edifici a construir quan iniciem una teràpia de parella.
Per què saber estar sol i bé és la clau per estimar bé.
Aquest títol també és una frase del meu estimat Erich Fromm i parla d’una de les claus de molts dels problemes que té la parella.
Una persona no estarà bé amb ningú fins que no estigui bé amb ella mateixa.
La frase de From ho diu tot.
Per estar bé amb algú primer has d’estar bé amb tu i si aquest algú se’n va de la teva vida, tu continuaràs estant bé amb tu.
La trampa d’estimar massa
Si creus que estimes massa a l’altre, el que està passant realment és que t’estimes molt poc a TU.
Si tu necessites per estar bé, algú al teu costat és una de les maneres més habituals de com es creen relacions tòxiques i es pateix dependència emocional.
És important assumir que la vida és una experiència solitària, un neix sol, viu sol, pren les seves decisions sol, les conseqüències les pateix un i mor sol.
El primer que hem d’assumir és que jo soc jo i que ens estem acompanyant a la vida, però jo camino sol i si em sento sol he d ‘aprendre a viure a gust sol, aprenent a proporcionar-me les experiències que m’aporten benestar i felicitat.
Com activitats o amb gent amb la qual estem, i tenim tots els mitjans, i si et sents sol, obre’t als altres, soc jo qui s’ha d’obrir, no esperis que els altres solucionin el teu problema de soledat.
La teràpia de parella funciona
Hi ha molta gent ferida i com no vol patir busca ràpid altres parelles i els hi succeirà el mateix,
Mentre un no fa un procés previ d’autoconeixement interior i de millora i maduresa, de saber qui és que necessita que li convé, i de millora no estarà en disposició de donar res bo a una altra persona, com superar una crisi de parella és la millor manera d’evitar arribar-hi.
Hem d’estar còmodes amb nosaltres mateixos.
Quan un se sent còmode amb un mateix és quan ens podem sentir bé amb els altres.
Una relació és més una cosa de donar des de la plenitud personal que de demanar des de la pobresa personal
Com aprendre a estimar-se bé per poder estimar bé.
La por porta molta gent a buscar parella i la por porta molta gent a mantenir una parella que no el fa sentir bé i feliç.
Hi ha moltes pors, segons el que hagis après al llarg de la teva vida.
Si et preguntes constantment: I si no li agrado, i si em deixa?
Doncs si no li agrades, ja està!
No és cap tragèdia, no a tots els agrada a tothom ni els fa sentir bé a tothom, no ens agrada no agradar, però no és un drama.
A qui t’has d’agradar és a tu, a qui has de respectar és a tu, de qui has de respectar la seva essència és a tu, i si des de la teva autenticitat dones a l’altre el que l’altre necessita i li convé per ser feliç, genial, i si no li arriba, no passa res!
Podeu millorar la comunicació, podeu intentar entendre l’altre i comprendre a l’altre, però mai renunciar a qui sou, que sentiu i que us convé, i si la teva autenticitat amb tota la teva manera de bon estimar fa feliç a l’altre i és mutu genial, sereu una parella feliç, i si no és així, cal dir-vos adeu amb amor.
L’experiència amorosa ha de ser sempre de felicitat, d’amabilitat, de vida, de serenitat.
Seguir com a parella o seguir camins més separats han de ser sempre actes d’amor, de vida cap als dos membres de la parella.
Et fa por dir, ja no t’estimo?
Et fa por ser qui ets si ser qui et pot fer sentir malament a algú que estimes?
Hi ha moltíssima gent, amb por a dir ja no t’estimo.
La quantitat de parelles que continuen juntes perquè una de les dues no s’atreveix a dir a la seva parella ja no t’estimo i hauríem d’acabar i moltes vegades prolonguem les relacions innecessàriament i patim moltíssim.
Aquesta por a expressar el que sents realment i com gestionar-lo i superar-lo al costat de la teva parella o en cas contrari a prendre alguna decisió perquè la nostra vida no es converteixi en un infern hauria de ser un fet natural on sempre el no fer mal a l’altra persona fos primordial.
El bon amor no ha de fer patir a cap dels dos membres de la parella, ha de ser l’antagònic a tot això, ha de ser el cel pels dos.
Si tens poc temps aquí tens un resum de tot plegat
Si sola no pots jo et puc acompanyar
Psicòloga a Vic
