Com combatre la codependència dins la parella
L'amor condicional
Envio emails amb píndoles de psicologia, perquè provis alguna cosa diferent avui. Potser et serveixen, potser no. És gratuït. Si no t’agrada, et dones de baixa en un clic.
L’amor condicional que tant s’ha criticat i jutjat en realitat és l’amor més sa que podràs viure en una parella.
Ens han venut que l’amor incondicional és meravellós i desitjable, i veuràs com a la realitat, res és més tòxic per una parella com aquest tipus d’amor.
L’amor verdader és l’amor condicional, simplement perquè necessites estar tu bé per poder fer sentir bé a l’altre i necessites condicions per estar a dins d’una parella per estar tu bé.
I estan tu bé estarà bé l’altre, o no, però la base és aquesta.
I si un dels dos no esteu bé havent condicionat aquest amor, la millor manera d’estimar-vos és dir-vos adeu.
L'amor veritable és l'amor condicional
La dependència afectiva i l’amor romàntic real i sa és com l’oli a l’aigua, en el moment en què necessites a la teva parella, mates la relació i mates l’amor real que et farà sentir bé a tu i a l’altre membre de la parella.
Però dir-te també que és el més normal del món que en una relació de parella hi hagi certa “codependència”, encara més, si no hi hagués “dependència afectiva” en una parella mai es formaria ni mai es mantindria.
Però confonem els termes encara que els anomenem de la mateixa manera, a mesura que avancis en aquest post, entendràs les subtileses que fan d’aquest terme el millor o el pitjor de la teva vida.
Tenir la creença que l’amor sa existeix i apostar sempre per l’amor que suma, per l’amor que et fa créixer, per l’amor que et fa ser millor persona i no acceptar una relació que no encaixi en aquestes creences bàsiques.
Una relació de parella feliç és el millor antídot.
- Hauria de ser algú que t’enriqueixi.
- Hauria de ser algú que et faci treure el millor que tens a dins teu. I estar atent i allunyar-se com més aviat millor si aquest nodriment no es produeix.
Si hi ha un excés de dosis, la dependència afectiva es converteix en relació tòxica.
Saber estar sol és la millor garantia que les teves relacions afectives funcionin bé.
Saber qui ets, estimar-te, saber honrar-te, saber quina és la relació que vols i no acceptar altra cosa que una relació que et nodreixi de veritat.
Com superar el no “soc res sense tu”
L'amor condicional evita el "no puc estar sense tu"
Deixem-nos de tòpics oi?
El problema no és que t’agradi estar amb la teva parella sinó necessitar-la per la teva felicitat.
Quan de preferir-la la necessites és quan comença el problema.
Una certa dependència emocional no és el problema sinó la seva “dosis” i ja et dic jo que calibrar la mesura justa és molt, molt complicat.
Encara més, jo et diria que el 99% de les relacions de parella tenen o bé un excés d’aferrament ansiós o una falta d’ell i en els dos casos el resultat és el patiment.
Si hi ha un excés de dosis, la relació de parella es converteix en relació tòxica, si hi ha una falta, el resultat és simplement la indiferència.
És molt difícil de calibrar la dosis exacta de la necessària codependència emocional en una parella.
Imagina que jo et dic que hi ha una droga que et farà sentir molt i molt bé, però que cal prendre la mesura exacta per no quedar-te enganxat a ella, per no patir-la i sols gaudir-la.
Tots sabem el gran efecte que té una droga en el nostre cos i el difícil que seria gaudir-la sense patir-la.
Una relació de parella és una cosa semblant, però pitjor, pots trobar en ella una gran font de plaer i de felicitat, però a la mínima que et despistis patiràs i patiràs, o tu, o l’altre o els dos.
No tinc cap solució màgica a aquest dilema, dir-te que no la prenguis, no és ajudar-te en res.
Jo sols et puc ajudar al fet que coneguis bé els mecanismes complexos que porta “jugar” amb ella.
QUÈ ÉS L’aferrament ansiós, I COM GESTIONAR-lo
Definició de l'amor condicional
Dir-te abans que tot que cada parella és un món i que cada parella hauria d’establir els pactes i les condicions que als dos els facin bé.
Que els vagi bé als dos.
Aquí està tot.
Cada parella hauria d’establir uns pactes que siguin bons pels dos membres de la parella i si no són capaços d’arribar-hi des de la sinceritat, ser capaços de sortir-ne.
A més la vida canvia i el pacte s’haurien d’anar modificant a mesura que la vida canvia.
Entendre que cap parella és igual a una altra.
Entendre que mai ens hauríem de fixar en els pactes que han establert les altres parelles com a referència.
Saber qui ets tu i saber qui és l’altre i a la inversa i arribar a uns acords que honrin la naturalesa i les necessitats dels dos membres de la parella.
Com hauria de ser una parella amb possibilitats de fer-te feliç?
- Una parella hauria de ser el teu company de viatge.
- Hauria de ser algú que t’enriqueixi.
- Hauria de ser algú que et faci treure el millor que tens a dins teu.
- Hauria de ser algú que t’ensenyi cada dia alguna cosa nova i maca.
- Hauria de ser algú que t’inspiri, que t’ajudi a créixer.
- Hauria de ser algú que et permeti ser qui ets en realitat sense que vulgui o necessiti o et pressioni a què siguis un altre i que a més li agradis així.
- Hauria de ser algú que li encantis tal com ets amb tot.
- Hauria de ser algú que li encantin els teus defectes perquè són teus.
- Una parella ha de ser el teu gran amant.
- Una parella t’ha de tornar boig.
- Una parella ha de ser el teu millor amic.
- Una parella hauria de ser aquell que sempre està al teu costat en els bons moments i en els no tan bons.
- L’amor de parella no fa mal ni fa patir a cap dels dos membres.
L’amor de parella és un amor que tots mereixem i no hauríem d’acceptar altres tipus de relacions que li posem el mateix nom i embolcall, però que res té a veure en una relació d’amor de parella sana i feliç.
Creure que l’amor sa és possible és un bon començament i saber el que vols t’ajuda a descartar el que no vols.
Posar-te com a referència aquest model de parella i entendre el perquè tu no vius això, t’ajudarà molt a descartar relacions disfressades d’amor que són una altra cosa.
I si no és això, creu-me, estaràs molt millor sol.
ELS 4 ASPECTES FONAMENTALS D’UNA RELACIÓ DE PARELLA FELIÇ
L'amor condicional és aquell amor que necessita uns requisits bàsics perquè la parella funcioni bé
Quins són els requisits bàsics perquè una parella tingui possibilitats de ser un bon espai on estar.
-La part sexual és molt important:
- El que feu quan aneu al llit és important, qui digui que no s’està enganyant, és més crec que és molt més important de què molts estan disposats a acceptar.
- Que la teva parella t’agradi en un aspecte purament físic és important
- Que et torni boig és important
- Que gaudeixis molt al llit és important,
- Que notis una gran compatibilitat sexual és important,
- Que t’agradi la seva olor és important
- Que notis que hi ha química entre els dos és important,
- Que notis que surten espurnes en tocar-vos és fonamental
- La pell és fonamental, som animals i s’ha de notar
- Que passin els anys no ha de ser un punt negatiu sinó positiu, com més anys passen més t’agrada, pot canviar la forma, però no el contingut, com més anys passen més bé t’ho passes perquè has trobat un lloc on pots ser tu en majúscules.
–La part de connexió profunda és important:
- L’amistat sincera és rellevant.
- Que la teva parella sigui el teu millor amic.
- Sentir en el teu més profund que ho passes bé amb ell, que et comuniques bé i fàcil,
- Que et rius de veritat.
- Saber que no et fallarà, la teva parella és el teu còmplice, és el primer que truques per compartir una alegria o una pena.
- És amb qui pots mantenir converses incòmodes i ets capaç d’arribar a acords, pactes.
- És capaç de pactar el que tu necessites, ets capaç de pactar el que l’altre necessita i crear entre els dos una relació que honri als dos.
La connexió profunda com a sentiment és molt important.
-La tendresa és molt rellevant.
- Dedicar un espai a la tendresa, a la complicitat emocional,
- El saber que hi ha una cohesió tan profunda que els moments difícils sols seran llocs per aprendre i per créixer junts.
- És sentir que l’altra persona no farà mai res que ens faci mal,
És entendre que us nodriu recíprocament des de l’autenticitat. - No hi ha esforç, per estar junts, no hi ha lluita per estar junts, sols fluïu i en aquest fluir us trobeu una vegada i una altra.
– Els valors conjunts són rellevants.
- Acceptar les diferències però coincidir en els valors, en la mirada
- Sou diferents sí, però els dos mireu en una mateixa direcció i aquesta direcció és la que els dos des de la vostra llibertat i essència pròpia és on voleu mirar.
- -Compartir valors, gustos, aficions, tenir afinitat emocional i dins de la diferència hi ha complementarietat i la suma de les dues consciències multiplica els seus efectes en cada un dels membres de la parella.
I saber que, si no tens això amb la teva parella, no passa res, no passa res per estar sol, per viure rodejat d’amics, de vida, de projectes i d’il·lusions, però deixa ja d’enganyar-te i no estiguis en una relació que no sigui de veritat, perquè si no és de veritat, mai podrà ser feliç.
Saber estar sol és la millor garantia que un dia puguis ser capaç de crear una relació que valgui la pena ser viscuda.
Sinònim d'amor en la parella és l'amor condicional
Val que tot plegat sembla una utopia.
Però he de dir-te que o ets capaç de crear això o no passa res.
Saber estar sol és la millor garantia que un dia puguis ser capaç de crear això.
Un dels problemes inicials és que ens estimem molt poc i triem de pressa i malament i quan ens adonem que ens hem equivocat ja no som capaços de rectificar.
Que et quedi clar, viure una relació de parella no és la fi de res ni el camí únic de vida que puguis prendre, és més aviat el contrari.
El camí de vida hauria de ser construir-te tu i des d’aquí viure una vida plena.
Hi haurà persones que s’acostaran i altres que s’allunyaran i tu faràs el mateix i diràs no el 99% de vegades perquè les teves condicions no es veuran satisfetes i el mateix et diran no el 99% de vegades pel mateix.
Ens hem acostumat a viure en parella quan viure en parella és sols una opció i és una opció que pocs la viuran sense patir-la.
Hi ha altres opcions i altres camins, però si el que tu vols és intentar viure en parella el camí per fer-ho bé no és el camí fàcil i màgic que tots et diuen.
No en sabem ni sabem fer-ho bé i el primer que hauries de saber és posar condicions i saber quines són les que tu necessites per poder estar bé i l’altre també i si no és així poder dissoldre la relació, però no en sabem.
No som capaços de dissoldre aquesta relació on no hi ha nodriment recíproc des de l’autenticitat pròpia i seguim amb ella amb els efectes que tots hem patit.
És hora de frenar, de saber qui ets, quina és la relació que vols i no acceptar altra cosa que una relació de veritat.
No acceptis més succedanis.
Aprendre és arriscar-se i equivocar-se però per rectificar i aprendre.
No et quedis en una relació que no és la teva.
Quan estàs en una relació que no és bona per tu i amb les conseqüències tòxiques que pateixes, aquests pilars no hi són o s’han trencat o han canviat, i he de dir-te que és molt difícil reconstruir aquests pilars trencats.
Quan un no pot sortir d’una relació malgrat sentir i saber que està en el lloc equivocat és perquè està patint una mena de trastorn obsessiu-compulsiu que hauria de conèixer i tractar.
I això és el més greu d’aquests trastorns.
No en pots sortir.
Ningú pot.
L’esperança hauria de ser el primer que hauries de perdre i reiniciar tot el procés des de l’inici.
T’adones que cal canviar radicalment el paradigma de què hem cregut que era el bon amor per un amor condicional sa, clar i compromès?
Creu fermament que pots estimar sense patir
Amor condicional o aferrament ansiós
Ser feliços per nosaltres mateixos és el principi del camí a un amor de parella que valgui la pena.
Abans d’entrar en una relació de parella feliç, hauríem de ser feliços per nosaltres mateixos.
Sols pots donar i compartir el que tens i et sobra.
I si no tens?
Què donaràs?
Què aportaràs?
Tot plegat seria ja material per un altre post, però aquí sols unes petites pinzellades i va sobre l’autoestima, sobre el que creus de tu, sobre com et tractes a tu, sobre com ets capaç de ser feliç per tu mateix, sobre com vius la soledat.
Vull dir-te que prèviament a compartir la teva vida amb algú, hauries d’aprendre a compartir la teva vida amb tu i fer-ne un bon viatge.
I d’aquí et sorgirà una felicitat interior que podràs compartir.
Però com t’he dit això és una altra història i prèvia a aquesta.
Dono per assentat que tu ets feliç per tu mateix i estàs ple d’alegria per compartir aquesta alegria interior amb el món i amb qui pretens estimar.
Però és l’única bona base per estar en condicions per iniciar una relació feliç amb certes garanties.
Definició de l’amor
Creu fermament que pots estimar sense patir i apostar sempre per l’amor que suma, per l’amor que et fa créixer, per l’amor que et fa ser millor persona i no acceptar una relació que no encaixi en aquestes creences bàsiques.
Saber que l’amor sa existeix és saber posar límits i si aquests límits no es respecten, és un senyal que l’altre no està còmode amb ells i és el senyal clar que tu tampoc vols a ningú incòmode amb tu i precisament per aquest amor has de saber quan has d’allunyar-te d’una relació que no és amor.
No hi ha cap paraula més prostituïda en aquesta societat que la paraula amor i ja és hora que a cada cosa li posem el seu nom corresponent.
Per això definir prèviament bé a cada cosa ajuda.
Pensaments intrusius
Quan deixa de ser amor condicional i es torna amor obsessiu
Ja hem dit que un grau de dependència emocional és sana i bona i necessària perquè una parella funcioni bé.
Un excés de codependència és quan estem patint dins d’una relació.
Un excés d’aferrament ansiós és quan sentim dins nostre en el més íntim del nostre ser que no estem en el lloc que ens correspon i que no en podem ni saber com sortir-ne.
Un excés de codependència emocional és quan no ens sentim ben tractats i malgrat que no sentir-te ben tractat no pots allunyar-te de la font d’aquest patiment.
Definim bé que és no sentir-se ben tractat perquè hi ha un greu error de concepte:
“Sentir-se ben tractat no depèn del que fa l’altre sinó del que sentim nosaltres quan l’altre ens tracta.
No depèn del que fa l’altre sinó del que nosaltres percebem dins nostre del que l’altre fa.
Ningú fa les coses malament.
Les coses les fem tant de bé com sabem des de la mateixa naturalesa i evolució personal, i no pots triar fer-les d’una altra manera sense alterar greument la teva essència que, per cert, no pots canviar.
I tu tampoc pots triar que sents del que fa l’altre, perquè el que tu sents sols depèn del que tu ets i això no sols no ho has de canviar sinó que ho hauries d’honrar i respectar.
Això sí, sense culpar a l’altre, perquè aquest sentiment sols depèn de tu”
Sols comprenent aquest nou concepte de què és realment el maltractament la teva vida pot donar un tomb cap a millor.
Imagina que ets una flor, patir impulsivitat emocional seria quan:
Tens la sensació que on estàs plantat
- no “floreixes”
- on estàs plantat no tens ni la terra adequada
- ni l’aigua necessària
- ni la llum adequada
- ni la temperatura adequada
I no obstant saber això, sentir això, ets totalment incapaç de sortir d’aquest entorn i buscar-ne un on si pots florir.
Inseguretat emocional
Amor amarg o dependència tòxica
Un excés d’aferrament ansiós crea una relació tòxica, però això no vol dir que hi hagi persones tòxiques.
Deixem la culpa i deixem la crítica de banda perquè no haurem entès res.
L’amor incondicional et portarà a una relació tòxica perquè no t’has ocupat de cuidar-te a tu primer que a ningú i això no és perquè algú et tracti malament.
Una relació és tòxica perquè tu no et sents ben tractat dins d’ella.
I això no depèn de l’altre perquè no pot escollir qui és i com s’expressa.
Tampoc depèn de tu.
Tu tampoc pots escollir qui ets i que sents.
Però si haguessis condicionat la relació a seguir en ella, ara estaries més bé, la relació no seria tòxica perquè hauries marxat abans d’ella.
Una relació tòxica apareix quan en funció de qui ets i on estàs no et sents nodrit i malgrat sentir això, ets incapaç d’allunyar-te.
Una relació és tòxica per a tu, quan pateixes dins d’ella i ets incapaç de sortir-ne.
.
No hi ha persones tòxiques, hi ha persones que creuen que l’amor condicional és tòxic i res és més sa que condicionar l’amor a la parella a l’amor propi.
Si fossis capaç d’estar bé sol.
Si fossis capaç de no tenir por al rebuig i acostar-te a persones que sí que puguin estimar-te com tu vols ser estimat.
Series més capaç d’estar aferrat de manera ansiosa a persones que no són bones per a tu i deixaries de patir una relació tòxica que sols tu mantens i que has creat.
Si necessites a una psicòloga especialitzada en dependència emocional, pots fer clic en el botó d’aquí a sota.
Qui pateix un trastorn obsessiu-compulsiu no és culpable de res, sols és una víctima més
Per què confonem amor condicional amb el mal amor?
Confonem els termes perquè no hem entès que res és més bo pels altres que l’amor propi que tu siguis capaç de donar-te a tu.
De la mateixa manera que no podem triar de qui ens enamorem tampoc podem triar qui ens nodreix externament i qui no.
Per tant, no hi ha persones tòxiques a la teva vida.
Fixat que no depèn de com et tracta l’altre sinó del que tu sents quan l’altre et tracta i tampoc l’altre té cap culpa de res, perquè l’altre t’estima com sap i pot i tampoc té cap poder sobre si el que fa o no fa et nodreix o no a tu.
Tota la responsabilitat de patir o no patir una relació tòxica depèn de tu.
És per això que el viatge sempre es cap al teu interior.
Com em sento tractat?
Em nodreix la relació que he establert?
I com he dit res té massa a veure en el que faci o deixi de fer l’altre.
És sols la teva responsabilitat patir o no patir una relació tòxica.
És sols la teva responsabilitat acostar-te o allunyar-te.
I si no pots allunyar-te, TU TENS UN PROBLEMA GREU d’excés de dependència emocional.
Casos típics de dependència emocional
Guia pràctica per trobar des de l'amor condicional la millor parella per a tu
Et diré el que no has de fer, sols no fent això trobaràs les millors relacions de parelles per a tu.
Quan una persona està en una relació en la qual no se sent ben estimada (nodrida) perquè així ho sent i no obstant no sentir-se estimada, valorada, apreciada, desitjada segueix en la relació i no la talla.
No és que no la vulgui tallar, és que no la pot tallar! I
Com veurem no pot fer altra cosa.
La dosis adequada (l’amor romàntic) és un gran afrodisíac mental, és una font molt gran de plaer, però és molt fàcil passar-se de dosis i després actua com qualsevol altra droga de gran poder addictiu i no és suficient la simple voluntat per eliminar la seva addicció.
Quan la nostra autorealització personal es perd en la relació i en el mateix tren ens anem perdent a nosaltres mateixos, ens anem allunyant de la nostra autèntica essència i no obstant constatar aquesta dissolució del nostre ésser, som incapaços de tallar la relació.
Quan no et sents ben tractat, quan en relacionar-te des de l’autenticitat pròpia dels dos membres de la relació tu no et sents ben tractat. I malgrat que no sentir-te ben tractat ets incapaç de tallar la relació.
Vull que vegis que no parlo de maltractament sinó de sentir-te mal tractat, tu sents dins teu que no sents pau ni alegria ni serenitat ni autenticitat ni llibertat en el tracte amb la teva parella sinó angoixa i tristesa.
Ja veus que tot està dins teu i l’altre normalment no en té cap culpa ni responsabilitat.
Evitar el parany de l’amor
Tu ets el responsable únic de patir una relació tòxica basada en una relació no condicionada.
Has jugat amb foc i t’has cremat, el problema és que no sabies que era foc, oi?
L’altre no té cap culpa en tot plegat però tu tampoc!
Tu tampoc pots triar que et nodreix externament, però si hauries de poder allunyar-te d’allò que et fa patir.
Si sents dolor, sentiràs aquesta desnutrició i et sents incapaç d’allunyar-te d’una relació que et fa patir, però no has de sentir-te culpable de no poder.
Ningú pot!
Sols necessites ajuda perquè has caigut en una addicció de la droga més poderosa que existeix, creure que l’amor ha de ser incondicional i que tot ho pot.
Ara saps que és l’amor real, ara saps que és l’amor amarg i els seus efectes addictius, tòxics i paralitzadors.
Però vull que alliberis a la teva parella de qualsevol culpa i vull que t’alliberis a tu també de qualsevol culpa perquè els dos sou víctimes.
Però teva és la responsabilitat de resoldre aquesta situació.
L’esperança és el primer que hauries de perdre
Amor condicional versus amor incondicional
L’error es creu-re fermament que si lluites per la relació un dia tornarà a funcionar.
L’error és recordar el principi de la relació i les coses bones, i les recordes distorsionadament com es recorden sempre els records, i creus fermament que si lluites recuperaràs la il·lusió inicial i aquí és quan comets el teu segon error de llibre.
Aquí és on hauria de tenir molt clar al teu cap que l’esperança és el primer que hauries de perdre.
Entendre que una relació on un dels dos no es pot nodrir de la relació amb l’altre.
Una relació on un dels dos s’ha diluït i ha perdut el seu nord i la seva realització personal.
Una relació on un dels dos no pot nodrir a l’altre des de la seva pròpia autenticitat no hi ha més solució que estimar-se bé i dir-se adeu com a relació de parella.
Creure en l’amor incondicional també implica una molt baixa autoestima per part d’un o dels dos membres de la parella i impedeix que honrin la seva essència allunyant-se d’on no són nodrits com necessiten.
No et vull decebre, però si et vull animar, no ets l’únic que pateix aquesta addicció a l’amor incondicional.
L’aferrament ansiós és un problema de salut pública.
Els pensaments obsessius sobre l’amor romàntic incondicional són la causa principal de suïcidis en menors de quaranta anys.
No creure en l’amor condicional és la causa principal de quadres depressius i ansiosos.
No creure en l’amor condicional és la principal causa de demanar ajudar psicològica, més del 60% dels pacients que van al psicòleg o al metge per rebre prescripció per depressió o ansietat.
Tot el nostre sistema de creences està enfocat a parlar de les bondats de l’amor incondicional que crea vincles sòlids, que crea sentiments nobles i motius per viure.
Però que ha amagat els seus efectes letals si no es controlen les dosis.
I malauradament he de dir-te que la dosi bona de la tòxica està molt a prop, massa a prop.
I com tota droga potent els seus efectes són devastadors.
Immobilitzen al subjecte fins a la seva autodestrucció, el mantenen immòbil sense poder-se moure ni entendre massa que està passant fins a la seva destrucció total en nom d’una emoció bona en aparença, però molt perillosa si no sabem com contrarestar-la.
.
ACOSTAR-SE A QUI BRILLA I QUE ET NODREIX I ALLUNYAR-TE DE QUI NO ET NODREIX I QUI NO BRILLA
El significat de l'amor
L’amor és una cosa bona.
L’amor és bo per tots els que el viuen.
L’amor no pot ser dolent.
L’amor incondicional té els mateixos efectes que una droga dura.
L’amor condicional té efectes molt millors.
Amor incondicional et porta a l’aferrament ansiós i l’aferrament ansiós a l’obsessió i l’obsessió al dolor.
Un excés d’amor funciona exactament com funciona qualsevol altra droga molt potent.
Estem en una relació de parella amb la qual sentim dolor, però estem com enganxats a ella.
Sentim que aquesta relació ens fa mal, però també sentim com una necessitat de seguir en contacte amb aquesta persona.
Necessitem buscar el seu contacte, i sentim que si ens allunyem sentim com una ansietat que sols es calma si tornem a la relació.
És com una addicció que tenim, i si ens allunyem patim la típica síndrome d’abstinència i en el procés d’allunyar-nos patim recaigudes.
Ens tornem a acostar, ens tornem a allunyar i ens preguntem una vegada i una altra perquè hem tornat una altra vegada si ara el que sentim és dolor de nou i ens culpem de tornar i ens culpem d’allunyar-nos en un bucle sense fi.
He de dir-te que sols hi ha un camí i és tallar-lo d’arrel i per sempre.
I és canviar aquesta creença tòxica de l’amor incondicional i entendre les bondats de l’amor condicional.
És un bon pas, adonar-te del que estàs vivint i sentint.
Un addicte sols es pot curar realment de la seva addicció quan és conscient de la seva malaltia.
Entendre com funciona l'amor és aprendre a sortir dels seus efectes negatius
El triomf de l'amor
No és fàcil gestionar-lo bé perquè hi ha molts ingredients que influeixen, aquí en tens els principals:
–No podem elegir de qui ens enamorem.
–Confonem enamorament amb amor i són termes molt diferents i que caldria tenir clar.
–No podem triar qui ens nodreix externament ni a qui podem nodrir des de la nostra autenticitat.
-No sabem qui som ni que necessitem.
-No tenim una bona autoestima.
Qui no s’estima necessita ser estimat i inconscientment farà l’impossible perquè l’altre l’estimi.
I per descomptat no tenim la més petita idea de qui és l’altre.
Que et quedi clar però:
És molt fàcil caure en un amor amarg.
No es culpa teva ni de l’altre.
Els dos sou víctimes.
És responsabilitat teva sortir-ne perquè l’altre no ho farà, no perquè no vulgui sinó perquè no pot, com tu tampoc pots.
Maltractament psicològic i ignorància emocional
L'amor condicional evitarà conductes de maltractament.
El maltractament és més un sentiment del que rep la conducta que del que l’emet.
El maltractament acaba amb la destrucció del maltractat, amb la dissolució, del que pateix el maltractament, però en molts casos l’emissor del maltractament no fa res més que el pot fer, donada la seva autèntica essència i actual evolució personal.
El maltractament psicològic no es veu, ningú és massa conscient que el faci ningú, ni ningú és conscient que el pateix fins a molt avançat el procés i sols es pot detectar pels efectes letals que queden en l’essència del maltractat.
En una relació de parella hi ha maltractament psicològic, però no hi ha maltractador ni maltractat, sols hi han ferides que hauríem d’evitar.
Tots som víctimes d’un sistema de creences fals i erroni, no ens han ensenyat ni après eines per evitar aquestes situacions.
Si no sabem com escapar d’una situació que ens fa mal sols ens queda defensant-nos atacant.
I l’amor condicional ens permet escapar fàcil dels llocs que no són bons per nosaltres.
Tots som maltractadors i maltractats en segons quines circumstàncies i tots vivim instal·lats en la culpa o en la crítica i no ens centrem en l’essència del problema ni en la seva solució.
La codependència emocional és bona i necessària en una relació amorosa, l’excés és tòxica i potencia el maltractament psicològic entre dues persones que s’estimen el millor possible, però la situació els ha sobrepassat.
Si tens poc temps aquí, tens un resum de tot plegat
En nom de l'amor condicional viu una bona vida
Què puc fer?
Primer de tot que prenguis consciència de la importància del problema i del complex de la situació.
Que entenguis que no hi han maltractadors ni maltractats.
Que no hi ha persones tòxiques sinó víctimes.
Que no hi ha bons ni dolents sinó víctimes d’una relació de parella basada en creences equivocades.
Que no hi ha bons ni dolents, sols hi ha persones que pateixen molt en una situació que no entenen, en una situació que sense adonar-se’n han quedat atrapades i no saben com sortir.
Escolta la teva intuïció, aprèn a escoltar-te de veritat, aprèn a respectar-te, aprèn a honrar-te.
Què estàs sentint realment amb la teva parella?
Pau?
Alegria?
Serenitat?
Tristesa?
Si et sents culpable o responsable de la felicitat de l’altre has caigut en el parany de l’amor incondicional.
Si no tens autoestima, és molt fàcil caure.
Estigues tranquil perquè gent molt intel·ligent també cau molt fàcilment en l’autodestrucció que suposa no haver entès les bondats de l’amor condicional.
A una relació de parella que ja no és bona per a tu, s’arriba de manera molt subtil.
En molts casos no te’n dones ni conte, ho veus normal, ho veus natural.
És el que has vist i veus a tot arreu, ens hem acostumat a patir les relacions de parella i ho fem en nom d’un amar mal entès.
Hem normalitzat l’amor amarg a la parella.
Hem normalitzat el patiment.
No ets feliç, però bé, no t’han dit una i mil vegades que estimar es renuncia i és sacrifici també?
I així anem.
L’amor condicional canvia tot això.
Sembla menys bonic, però és molt més sa.
Si sola no pots jo et puc acompanyar
Et puc ensenyar a construir l'amor condicional més romàntic que et puguis imaginar
Pots tornar a estar bé si aprens a gestionar adequadament la teva ment
És possible si fas les coses bé, si t’esforces prou i tens un bon mentor al teu costat que t’acompanyi i et guiï.
Espero que aquest article t’ajudi a aprendre a viure millor.
Per MariCarme M. Moliné
Psicòloga a Vic
Per si vols compartir-ho amb algun amic
