maricarme m. moline, psicologa a vic

Una parella hauria de ser aquell millor amic, aquell amb qui rius de veritat i des de l’autenticitat més sincera, aquell amb qui t’ho passes realment bé, aquell amb qui estàs quan les coses es posen difícils i ningú més està amb ell, però des de la llibertat i autonomia d’un amic de veritat.

I si un dia aquest amic deixa de ser nutritiu per a tu o tu per ells us podeu dir adéu o posar més distància sense que ni el teu món ni el seu es col·lapsi, perquè sempre ha estat una part important de la teva vida però mai ha estat la columna de la teva vida ni tu la de l’altre, cap amic és la raó de ser i de viure de cap altre oi?

Un bon amic mai està ni molt a prop ni molt lluny ni ho ha omplert tot ni tu ho has permès perquè saps que aquell dia que et cansi o es cansi, mantindrem més distància, ens veurem menys i no passarà res, tu pots allunyar-te, l’altre es pot allunyar sense retrets, sense dependències, un bon amic el que desitja sobretot per a tu és la teva llibertat i el teu benestar l’incloguis a ell o no en la teva vida.

Un bon amic quant el convertim en parella sense adonar-nos perd la llibertat de compartir per l’obligació i responsabilitat de compartir, perd la llibertat d ajudar per l’obligació d ajudar, per la llibertat de marxar per l’obligació de quedar-se i sols des de la llibertat de fer allò que creguis sense la responsabilitat que la teva llibertat farà mal a qui estimes la relació és autèntica, fluida i lliure. A què sí?

Si entres en una relació en llibertat, l’hauries de viure en llibertat, sols així la perseveres. Si el patiment de qui estimes constreny la teva llibertat la relació es corromp.

Si deixes de fer allò que sents per no voler que qui estimis pateixi, et trenques tu i corromp la relació que tant vols cuidar.

Per això una relació hauria de ser el més proper a la que tenen dos bons amics, ni tan propera com volem a la nostra parella ni tan llunyana, s’ajuden, s’estimen, riuen, es donen suport i són lliures d’estar perquè també són lliures de marxar o d allunyar-se si cal sense exclusives ni monopolis.

La llibertat de marxar sense fer mal ningú és el que fa tan màgica i lliure la voluntat de quedar-se.

MariCarme M. Moliné

Psocòleg a Vic

Aquí tens una altra de les meves frases....

Espero i desitjo que t’inspiri en més serenitat i en més pau…