Parella i Amistat

Una parella hauria de ser aquell millor amic, aquell amb qui rius de veritat i des de l’autenticitat més sincera, aquell amb qui t’ho passes realment bé, aquell amb qui estàs quan les coses es posen difícils i ningú més està amb ell, però des de la llibertat i autonomia d’un amic de veritat.

I si un dia aquest amic deixa de ser nutritiu per a tu o tu per ells us podeu dir adéu o posar més distància sense que ni el teu món ni el seu es col·lapsi, perquè sempre ha estat una part important de la teva vida però mai ha estat la columna de la teva vida ni tu la de l’altre, cap amic és la raó de ser i de viure de cap altre oi?

Un bon amic mai està ni molt a prop ni molt lluny ni ho ha omplert tot ni tu ho has permès perquè saps que aquell dia que et cansi o es cansi, mantindrem més distància, ens veurem menys i no passarà res, tu pots allunyar-te, l’altre es pot allunyar sense retrets, sense dependències, un bon amic el que desitja sobretot per a tu és la teva llibertat i el teu benestar l’incloguis a ell o no en la teva vida.

Un bon amic quant el convertim en parella sense adonar-nos perd la llibertat de compartir per l’obligació i responsabilitat de compartir, perd la llibertat d ajudar per l’obligació d ajudar, per la llibertat de marxar per l’obligació de quedar-se i sols des de la llibertat de fer allò que creguis sense la responsabilitat que la teva llibertat farà mal a qui estimes la relació és autèntica, fluida i lliure. A què sí?

Si entres en una relació en llibertat, l’hauries de viure en llibertat, sols així la perseveres. Si el patiment de qui estimes constreny la teva llibertat la relació es corromp.

Si deixes de fer allò que sents per no voler que qui estimis pateixi, et trenques tu i corromp la relació que tant vols cuidar.

Per això una relació hauria de ser el més proper a la que tenen dos bons amics, ni tan propera com volem a la nostra parella ni tan llunyana, s’ajuden, s’estimen, riuen, es donen suport i són lliures d’estar perquè també són lliures de marxar o d allunyar-se si cal sense exclusives ni monopolis.

La llibertat de marxar sense fer mal ningú és el que fa tan màgica i lliure la voluntat de quedar-se.

Amor Propi i Parella

No actuïs mai més contra tu mateix! Escolta les teves emocions. No justifiquis amb la raó el que el cos et crida el contrari.

Els teus pares, germans,”amics” i “amors” fan allò que són i és genial que sigui així.

Sols un ha de millorar i aprendre si vol i s’esforça el suficient però si alguna cosa has de potenciar en tu i en els altres és la llibertat pròpia de voler millorar o seguir igual.

La teva imperfecció i la de les persones que respectes i estimes és en realitat la teva essència més autèntica, i estimar bé és ajudar a potenciar aquesta.

No culpis més als altres de ser com són i d’actuar com ho fan, desitjar la seva autenticitat és estimar-los bé, altra cosa és que aquesta manera de ser i fer et nodreixi a TU o et perjudiqui.

Sols teva és la responsabilitat d’acostar-te, d’allunyar-te o de dosificar la interacció, inclús desaparèixer, però deixa de jutjar i de criticar als altres pel que són, fan o diuen.

Si és la teva responsabilitat estar atent a les teves emocions i sensacions i actuar en conseqüència.

Aprèn a saber qui ets i que necessites, madura.

Mai facis massa cas a les paraules ni als gestos sinó el com et fan sentir aquestes paraules i aquests gestos.

Qui t’estima et vol lliure i a més et desitja prop

Qui no t’estima no et vol lliure i s’enfada o “pateix” si exerceixes la teva llibertat.

Qui no et desitja prop tampoc t’estima massa.

Així doncs no perdis massa temps ni energia ni amb els que no et volen lliure ni et volen a prop.

La Parella Que Vull

No crec en la parella tal com la vivim, tal com ens la venen, tal com molts la viuen i la pateixen.

Una parella feliç no és fàcil, és quasi un miracle i donem com a cert que, sense massa esforç ni saviesa la podrem tenir.

Els tòpics de les pel·lícules, les religions i els contes han fet molt de mal per la felicitat personal.

Ca aprendre a estimar bé i això comença per conèixer bé qui ets, que necessites, que t’agrada, que vols….i a l’altre...també has de coneixer molt bé a l’altre i sols així sabràs que és el que t’agrada a tu i que és el que li agrada a l’altre i sabràs si sou o no compatibles i per això cal temps, bona comunicació i esforç personal i saber dir adeusense dolor, si els camins i la manera de transitar en ells son massa diferents

Per descomptat cal que l’altre t’agradi i que tu agradis a l’altre i ens pensem que amb això i uns grams d’il·lusió la resta anirà sol i aquí comença el gran error, que us agradeu és sols l’inici d’un camí no el final, el més important és que el que li agradi i necessitil’altre també t’agradi i necessitis tu i a més que sigui mutu i es mantingui en el temps i sigui autèntic.

Tot el que no porti a això es converteix en pura obligació, dependència, necessitat, por a la soledat i llavors la parella es converteix en una necessitat inventada mes que limita als dos membres, els esclavitza,impedeix el seu creixement personal i vital i, et manté en una falsa zona de confort que et porta a l’avorrimenti a la tristor més absolut.

O vius en una realitat nutritiva i de creixement personal mutu des de la comoditat d’un objectiu comú ino des de l’obligaciói amb el coneixement que aquest sentiment pot canviar en qualsevol moment i per tant has d’estar preparat per dir adéu sense massa dolor o molt millor viure sol, obrir-te al món, fer de la soledat la teva amiga i del patiment el teu mestre i créixer i deixar créixer.

Tot el món es converteix en amic teu, tots poden ser companys de camí un temps, fins que la llibertat mútua no es vegi compromesa.

Esclau en nom de l’amor? Dependent en nom de l’amor? Sumis en nom de l’amor? Patir en nom de l’amor?

No gràcies.

Presència i Autoestima

Viu cada dia amb la il·lusió, la sorpresa i la innocència del primer i amb la passió, la saviesa i el valor de ser l’últim.

No et queixis, ni jutgis, ni critiquis res ni ningú, i molt menys a TU.

Com pots jutjar la llibertat o la imperfecció? Crítica no lluitar per no voler alliberar-te de l’esclavitud de les teves necessitats inventades, crítica no aixecar-te quan caus després d’arriscar i perdre.

Cuida la teva amiga la soledat. Cuida-la. Sols en ella aprendràs a saber qui ets tu realment i a créixer en saviesa i pau.

En ella aprendràs la primera lliçó de vida, la meva va ser que l’ésser humà és bàsicament lliure i imperfecte.

Acceptar això és entendre on està el principi del teu camí.

En buscar la llibertat i la millora. Aquí tampoc t’equivoquis. La perfecció no existeix ni és convenient ni és possible, la millora sempre.

I la llibertat?

Comença per alliberar-te de les teves cadenes inventades, mentals i emocionals que tant et fan patir en va, comença per aquí, tens feina, molta feina.

psicoleg a vic maricarme

Sóc Psicòloga Clínica, especialitzada en les conductes dins l`ambit de la parella. M’ha fascinat sempre la psicologia perquè m’ha fascinat la ment humana, i com la psicologia és la ciència de la conducta i la conducta sempre es pot millorar i reaprendre, l’esperança de millorar la vida de les persones és una experiència apassionant i irrepetible.

Gràcies per la teva confiança, espero haver-te ajudat! I si vols seguir llegint continguts, aquí tens un altre post que també et pot ser d'utilitat.

Deixa un comentari

Concertar Visita
close slider

Explica'm en què et puc ajudar