teràpia de parella

Com saber que és amor i que no és amor?

No confonguem algunes coses que no són amor amb què realment és l’amor. És molt habitual no entendre la difereǹcia entre sentir amor, voler estimar i poder estimar a l’altre com l’altre necessita ser estimat.

Que és realment l'amor de parella

Es confonen moltes coses, amor amb sexe, amb il·lusió, amb imaginació, amb patiment i si li diem amor a coses que no ho són difícilment podrem obtenir els efectes o les conseqüències del que és l’amor de veritat.

Comencem pel principi i definim uns conceptes bàsics que molts de nosaltres tenim mal entesos.

L'amor com a sentiment

L’amor és un sentiment com ho és la por l’alegria la ràbia o la ira, i tot sentiment té una funció biològica, però estimar no és un sentiment és una conducta que es pot fer bé o malament, depèn de si saps i si vols esforçar-te a això.

L’amor és un sentiment, no és discutible, un sent el que sent, un sent amor quan un se sent en confiança, l’amor significa seguretat, saber que aquí no vas a rebre cap mal, significa que el cervell t’està dient que aquest entorn és bo per la teva vida, un ho sent i això no és discutible, però que algú t’estimi i et digui t’estimo,no vol dir que sàpiga estimar-te, dir-te que està sentint aquest sentiment d’amor, vol dir que ell sent això, però no implica que sàpiga estimar-te, que sàpiga el que necessites, que vulgui aprendre a estimar-te bé, que vulgui saber de veritat el que necessites i que ho aconsegueixi malgrat tots els seus intents.

A Teràpia de Parella és on veig més aquests errors conceptuals.

Els efectes en l'altre del teu amor

 Quan l’empremta que deixa en nosaltres és de sofriment de tristesa, de destrucció estaríem parlant d’una altra cosa que no és amor i hauríem de donar-li el nom adequat, podria ser por, dependència, obsessió, por a la soledat, control, dominació, xantatge, submissió, etc.

No és sentir o voler estimar, és poder estimar

L’amor de l’altre cap a tu, el mesurem per les seves conseqüències en la teva pròpia pell,si és fecund per a la teva vida, si et fa sentir bé, si et millora com a persona, si et posa content l’altra persona a més de voler-te estimar, et sap estimar, et pot estimar i t’estima bé.

 

Com podem distingir si és del bo o no? 

Doncs pels efectes que té, si el sentiment d’amor el vivim i sentim com una vivència de creixement, de plenitud, de satisfacció i l’empremta que va deixant és això, és realment el bon amor.

Triem  parella malament

Molts dels problemes que originen conflictes i malestar en una parella és que triem parella malament perquè no ho fem bé, triem parella quan encara no la coneixem molt bé.

Triem a les fosques i així ens va.

És com triar a un expert informàtic per la teva empresa sense conèixer bé aquesta persona i les seves habilitats reals basant-nos solament en el que ens ha dit que sap fer i en la primera impressió i després quan no fa la feina com nosaltres esperem i voldríem ens enfadem amb ell, quan el problema és tot nostre per no haver-hi fet bé la selecció prèvia adequadament.

La finalitat del "antic" festeig 

Avui dia la gent de seguida s’en va a viure junts i pensen que per estar vivint en una mateixa casa ja són una parella estable, però és un simple festeig on el fi del festeig serveix precisament per conèixer a l’altra persona abans de decidir si la compres o no, és un període de prova que en la parella hauria de durar tota la vida.

Hem canviat la forma dels festejos, se’n van a viure junts però segueix sent un festeig, la gent segueix coneixent-se i és bàsic saber com és aquesta persona, sobretot en els moments extrems, difícils de crisi.

Cal aprendre a veure quins recursos té per tirar endavant, per afrontar la seva pròpia vida i veure també si és una persona que et convindrà i t’ajudarà a ser millor o que no et deixa a tu resolent la seva pròpia vida.

Cal aprendre a veure si sap controlar la ira, o veure com gestiona el diàleg per resoldre situacions o si té o no empatia cap a les teves necessitatso si sou o no compatibles en el conviure diari.

 

L'enamorament

Saber triar al principi i bé és molt difícil, perquè quan un s’enamora, l’enamorament, impedeix que siguis realista, però que és imprescindible perquè dues persones vulguin conèixer a l’altra persona i vulguin ser coneguts també a la recíproca.

En la fase de l’enamorament el cervell està rebent un munt d’hormones de màxim plaer similar a una addicció que ens cega respecte a la persona de la qual ens enamorem però aquest estat d’enamorament ens facilita que ens acostem a l’altre que ens anem coneixent, i un cop passa aquesta fase d’enamorament és quan comença realment la fase d’estimar (saber estimar, voler estimar poder estimar).

L'autoconeixement personal

També fallem en un estat pre inicial, i és que abans d’enamorar-nos d’alguna persona, seria bo saber qui som i que volem, seria ideal fóssim feliços, autònoms i arribéssim a una relació a donar més que a rebre i que això fos mutu i recíproc.

Aquesta actitud inicial seria ideal, per enfocar-se en saber que ens convé i necessitem, però ens dispersem i no sabem molt bé que volem d’una relació.

Saber quin tipus de persona vols, físicament, emocionalment, substancialment, estat d’ànim, gustos i així més o menys pots anar enfocant i descartar el que no vols i centrar-te en el que si t’agradaria.

Que sents TU quant t'estima l'altra?

Molta gent un cop passada la fase d’enamorament es va fixant en quins efectes va tenint en si mateix la seva relació amb l’altra persona, va sentint si va rebent l’afecte que necessita, si quan l’altra persona li dóna el seu amor, si la seva forma d’estimar-lo és capaç de fer-ho feliç o no i en cas que sigui bo per als dos i recíproc és el que fa que les dues persones se sentin bé i a poc a poc es va creant aquest espai de relació en què els dos poden créixer i donar-se amor recíprocament. No cal només que jo et vulgui sinó que jo em senti ben estimat per tu.

La realitat real

I aquí és on comencen els conflictes i els desencants, si jo desitjo que em dediquin temps i si la meva parella no té temps, doncs vas malament, si jo desitjo passar els caps de setmana a la muntanya i la meva parella el que li agrada és quedar-se a casa, si a tu t’encanta veure una bona pel·lícula després de sopar abraçat a la teva parella i ella el que vol és estar a la seva habitació xatejant amb el Facebook, si a tu t’encanta cuinar i menjar en família i la teva parella ni sap ni vol cuinar i molt menys li agrada menjar…

Allargar massa relacions que no et fan sentir bé

Perquè si trobes una persona que no et pot estimar com a tu t’agrada que et vulguin estimar anem malament, per ser parella t’ha de voler estimar des de la seva autenticitat sense que l’esforç sigui massa pesat i tu has  de sentir-te estimat com tu necessites ser estimat.

Hi ha parelles molt rares però la clau està en el fet que sempre tenen aquest punt en què un està rebent de l’altre el que vol i el que necessita per ser feliç.

I això només ho sap la persona que rep. Només cada un sent el que sent des del seu interior, no val fingir.

I si la meva parella m’està donant això que a mi m’agrada,que jo necessito, que em fa sentir molt bé, perquè canviar? Qui vol marxar d’on està bé?

who we are

Viure una relació de parella

Autèntica

Amb la teva parella hauries de ser sincer, hauries de ser tu i l'altre hauria de ser ell mateix i aquesta sinceritat hauria de fer sentir bé als dos membres de la parella.

Confortable

Compartir la vida amb la teva parella hauria de suposar per tu i per l'altre una vida més còmoda, més maca, més fàcil, més senzilla, la vida compartida amb l'altre t'hauria de fer sentir la vida millor i que a més fos mútua.

Nutritiva

No t'enganyis, la relació amb la teva parella t'ha de beneficiar, has de sortir-ne més ple, més viu, més fort que si viatgessis sol i l'altre també. Una relació de parella ha de ser sinèrgica. Un bon negoci per les dues parts on els dos surten guanyant.

" Amor no és patir sota cap concepte "
" Els que s'entreguen absolutament, pateixen terriblement i viuen un infern en nom de l'amor, això no és amor, es diu dependència, es diu submissió, es diu obsessió, es diu cedir, però cedir no és consentir, és una forma d'adaptar-se a una situació difícil però no és amor, però molta gent ho viu com a amor, però l'amor és una experiència que sents de plenitud, d'alegria, de vida, de creixement ,no de patiment. "

Ets feliç amb la teva parella? És feliç ella amb tu?

Podeu ser feliços si apreneu a gestionar adequadament les vostres emocions i expectatives, ningú ha dit que fos fàcil la convivència i el bon amor, però és possible, és possible fer les coses bé si us esforceu, apreneu i ho apliqueu i per això estic aquí per acompanyar-vos en aquest camí.

Contacte

Per qualsevol dubte o pregunta

722 220 863

Carrer de Ramon Sala Saçala 5è 3ª Vic

info@psicolegvic.com

Aquest post relacionat també et podria interessar

Deixa un comentari