teràpia de parella

Quan anar a teràpia de parella

El que ningú t’ha explicat sobre quan anar a teràpia de parella. Més vegades de les que et penses una parella necessita ajuda externa expecialitzada.

Quan perquè i en que pot ajudar la teràpia en una relació de parella.

A vegades quan en la parella les coses van malament, quan la cosa no rutlla, discussions, distanciament, retrets, el sexe ja no el que era, la millor solució per salvar o acabar bé amb la relació és buscar ajuda d’un professional expert en aquestes qüestions igual com faríem en cas de tenir una cama trencada anar a un bon metge o en cas de tenir un problema legal greu anar a un bon advocat. Moltes vegades el problema ens sobrepassa i sols no podem resoldre’l.

És com anar al metge. Les coses que et van passant a vegades amb remeis casolans les vas resolent, però hi ha altres qüestions que no en tens prou, que et sobrepassen, no saps com manegar bé allò que et fa sentir malament i a vegades necessites l’ajuda d’una tercera persona però aquesta ajuda és una opció més ,perquè te’n puguis sortir millor del que passant.

Hi ha relacions que anant a teràpia es poden solucionar?

Tenim mig partit guanyat, és com si tens un bon entrenador, amb ell, pots aconseguir millor les fites que vulguis aconseguir però també cal una part d’esforç personal important per part dels dos membres de la parella.

En una teràpia de parella proposem unes eines que poden tenir bons resultats però la parella ha de col·laborar i molt i els dos.

Amb un entrenador pots arribar molt més lluny. Si tens una persona que t’està acompanyant i que busca el teu màxim potencial, avançareu més de pressa i amb més seguretat.

La teràpia de parella no és una garantia de res per si sola . La idea és formar un equip format per la persona que assessora i per la parella que vol sortir-se’n i que vol treballar.

Així hi ha més possibilitats que el problema es dilueixi que si estàs sol atrapat en una mena d’espiral on no saps com sortir-ne i els teus recursos no són suficients.

Quines són les eines bàsiques per poder encarar un conflicte de parella?

El primer es fer front al problema i no ignorar-lo, cal posar-se en una actitud de buscar solucions i si cal em poso en mans d’un professional especialitzat.
Es molt important saber veure que diem i com ho diem i quina intenció hi ha al darrer.
Cal fer-se responsable de les teves pròpies emocions, perquè tendim a culpar a l’altre.
Cal fer al·lusió mes als fets que a la persona per no crear una actitud defensiva i que no se senti atacat i instintivament li surti el defensar-se en canvi de buscar solucions.
L ‘escolta i l’empatia es clau,perquè cada realitat és diferent i el fet de voler convèncer a l’altre de la teva realitat acaba sempre en conflicte.Necessitem escoltar-nos molt més i parar atenció al que diu l’altra.

Cal flexibilitzar molt les relacions i davant un conflicte mirar quines alternatives tenim i que és el que jo estic disposat a donar i també que estic disposat a escoltar i a comprendre.

Cal evitar les hipòtesis: “perquè jo ho penso, perquè jo ho crec, perquè a mi em sembla” perquè tot això és divagar, cal cenyir-nos al tema que ens fa mal, quina és la situació que tenim que ens fa patir. En canvi de barrejar conceptes i que el missatge sigui confós, dediquem-nos a dir el que pensem el que considerem i a parlar-ne.

Deixem de divagar en situacions hipotètiques i anem als fets contrastats.

No ets més dèbil per demanar ajuda sinó que ets més fort per reconèixer la teva debilitat

En molts casos sembla que demanar ajuda en aquests temes és com si els hi fereix l’orgull, per algunes persones ho viuen com una mena d’humiliació i no hauria de ser així. 

Avui dia, els més joves ho viuen d’una altra manera.

El fet que una persona en un moment determinat es plantegi demanar ajuda o no, és el fet de si veu que se’n surt o no,i hi ha gent que és molt tossuda perquè viuen el fet de demanar ajuda en un tercer com una incompetència personal, pensen que haurien de ser suficients per resoldre els seus problemes de relació perquè pensen que això no és una qüestió de tècniques ni de tenir uns determinats coneixements ni de llegir un llibre, pensen que amb el que saben de la vida ,hauria de ser suficient per resoldre la seva relació de parella i a vegades amb això és suficient i sobretot mirant el que fan les parelles que funcionen bé.

Busca una parella que funcioni bé i copio fins que ho integris i ja veuràs com aniràs bé.

Hauríeu de pensar que quant teniu un problema emocional que us fa patir, anar a un psicòleg especialitzat en teràpia de parella hauria de ser el més normal del món.

Comportaments tòxics que s'haurien d'evitar en tota relació de parella.

La diplomàcia: Fer veure que fas moltes coses i no fer res i esperar que el problema es resolgui sol.
Això en teràpia de parella no funciona així. Si hi ha un problema, encarem-lo! El dir, si, si, ja faré i no fer res, el que li estàs dient a l’altra persona és que no t’importa gens. El comportament tòxic és fer veure que no passa res quan està passant.
Si tinc un elefant a l’habitació, l’elefant està allà per molt que jo no el miri i si no es resolt ràpid i de manera eficaç pels dos,després surt el problema amb més força i en el pitjor moment.

Hi ha petits signes que et vas donant conte que alguna cosa no funciona bé.

No voler arribar a casa i no trobar-te a la parella.
No voler arribi el fi de setmana per fer coses amb ella.
Encara que no sigui per fer res per estar amb la parella junts.
Encara que sigui parlar o mirar una pelicula tranquilament guadint sols de la companyia mutua.
Tenir cada vegada menys ganes de tornar a casa i allargar el temps fora.
Quan roda el pany de la porta si et poses content o no t hi poses.
Buscar excuses per arribar a casa no perquè tinguis ganes de ferles sinó per allargar el moment d ‘arribar i quan arribes sens com xof…. Senyal a d’alarma claríssim que aquí hem de fer alguna cosa.
La parella que no esta be sempre està a la defensiva. Ho està perquè està en una comunicació destructiva.

Decàleg de com espatllar una relació

No parlar. El que tu penses i opines t ho guardes per tu i esperes que l’altre ho endevini.
Si tu m’estimes, tu ja sabràs el que jo vull o necessito.
No compartir coses és una via fantàstica per espatllar una relació.
No comunicar-se o no escoltar.
Hi ha gent que pensa que quan hem aconseguit una parella. Quan som parella, ja no cal treballar més i una parella és un projecte que calen molts esforços perquè funcioni bé perquè si no hi poso esforços s n’anirà al pou, És com una empresa, si no inverteixo esforços en el fet que vagi bé l’empresa s’enfonsarà.
Dues persones que no es comuniquen, que no parlen, que no es coneixen i que no s’esforcen en compartir coses on gaudeixin els dos té un molt mal pronostic de futur.
Ignorar els desitjos i els gustos de l’altre i fer que la relació pivoti sobre tu. El que a tu t’interessa, el que a tu t agrada, el que tu vols.
Hi  ha gent que li agrada fer coses diferents en moments diferents.Hi ha qui és diürn i hi ha qui és nocturn., és trobar el punt en el qual els dos ens trobem.
La gent que escolta la gent que parla la gent que pregunta. La clau d’una bona relació es preguntar molt.Preguntar moltíssim.
El fet de no generalitzar o etiquetar perquè és molt tòxic: ” és que tu sempre, és que tu mai” no li dónes poca apertura a l’altre per poder canviar.
“Aixo aquí no es diu” és terrible per una relació.
Quan tens sensació de malestar repetit., quan la persona està trista i que  no marxa malgrat no tenir problemes aparents a la teva vida és que alguna cosa que no va bé.

El tema dels retrets què sempre hi són.

Tot hauria de tenir una data de caducitat.
Quant alguna cosa m ha fet sentir malament tinc x hores per dir-li a la meva parella que allò que ha passat perquè ningú hauria de sentir-se culpable, però tots responsables del perquè a mi em fa mal l’emoció que em desperta la conducta de l’altre, tens un poc temps per dir-ho i no val que a la setmana a o al mes em surtis amb el tema.

La comunicació no verbal diu moltes coses.Parlar està sobrevalorat. El problema real és que  parlem massa  però no fem res, sols parlen, parlem del problema i no fem res per arreglar res. Parlen però ningú escolta a ningú.
La comunicació no és el temps que estàs parlant sinó el temps que estàs compartint, veient una pel.lícula, o fent coses senzilles on esteu a gust, a prop, còmodes, no cal  parlar tant ,però estar junts compartint alguna cosa plaent pels dos. Cal una comunicació i uns continguts en la relació.Que han d ésser plaents pels dos.

La falta de ganes de cuidar l'altre.

La falta de ganes de sorprendre’l,  de fer coses per la relació. Arriva un moment que fa mandra  cuidar la relació.
Aquestes faltes de ganes es degut a que moltes vegades programem el dia com un seguit d’obligacions… Rentadores, banc, feina, comprar i les coses de plaer, de benestar ,les considerem menys importants i les posem a la cua, el plaer els deixem pel final, a la cua

Deixem a la parella i vaig fent les obligacions i les coses que son de plaer les considero menys importants i els hi vaig restant temps i si no em queda temps quedo tan tranquil i ja està.

Primer no cuides, després perds l’hàbit i després ve la mandra.

Hi ha poca comunicació, hi ha poques coses a compartir i mandra a cuidar perquè no tens temps hi has perdut l’hàbit.

L'autoconeixement personal

També fallem en un estat pre inicial, i és que abans d’enamorar-nos d’alguna persona, seria bo saber qui som i que volem, seria ideal fóssim feliços, autònoms i arribéssim a una relació a donar més que a rebre i que això fos mutu i recíproc.

Aquesta actitud inicial seria ideal, per enfocar-se en saber que ens convé i necessitem, però ens dispersem i no sabem molt bé que volem d’una relació.

Saber quin tipus de persona vols, físicament, emocionalment, substancialment, estat d’ànim, gustos i així més o menys pots anar enfocant i descartar el que no vols i centrar-te en el que si t’agradaria.

Que sents TU quant t'estima l'altra?

Molta gent un cop passada la fase d’enamorament es va fixant en quins efectes va tenint en si mateix la seva relació amb l’altra persona, va sentint si va rebent l’afecte que necessita, si quan l’altra persona li dóna el seu amor, si la seva forma d’estimar-lo és capaç de fer-ho feliç o no i en cas que sigui bo per als dos i recíproc és el que fa que les dues persones se sentin bé i a poc a poc es va creant aquest espai de relació en què els dos poden créixer i donar-se amor recíprocament. No cal només que jo et vulgui sinó que jo em senti ben estimat per tu.

Vol dir que t'interessa la relació de parella.

Vol dir que tens la humilitat de voler aprendre

Voldrà dir que sou un equip que voleu millorar

" Una relació de parella saludable no hauria de fer patir sota cap concepte "

Ningú ha dit que ser feliç fos fàcil

Les relacions humanes són complicades i en molts casos cal aprendre a relacionar-se millor, moltes vegades cal una certa distància per poder observar la situació des d’una perspectiva més ampla i quan ets dins una parella el teu espai de visió és molt limitat. Una persona experta externa us pot ajudar molt més del que us penseu.

Contacte

Per qualsevol dubte o pregunta

722 220 863

Carrer de Ramon Sala Saçala 5è 3ª Vic

info@psicolegvic.com

Deixa un comentari