superar una ruptura amorosa

Com superar una ruptura amorosa?

Una ruptura amorosa és una de les principals causes de patiment emocional i he de dir-te que ho pots superar sense massa problemes.

Si et sents traït, si et sents tractat malament, si a l’haver viscut això, et sents decebut i fracassat i també et culpes per ser tan confiat vorejant la imbecil·litat i alhora sents com rancúnia cap a aquells que t’han tractat així de malament i també sents que t’has equivocat i et culpes a tu, has de saber que possiblement, si segueixes llegint, t’acabaràs sentint més bé.

Com pots perdonar una traïció?

Com perdonar el maltractament de la gent?

Com assimilar que el món no és just malgrat tu portar-te bé i ser una bona persona i sentir que el món no et torna el mateix?

Com perdonar-te a tu per haver estat tan confiat, tan ingenu i tant tontet?

Com no tornar-te com aquells que t’han fet mal i no comprar el fet que, com així és l’única manera de guanyar jo em torno com ells i així ja no patiré ni perdré ni em faran mal mai més?

Com no caure en el que “com em vaig enamorar, em vaig casar i m’he divorciat ja mai més m enamoraré per no tornar a passar per tot això que m’ha fet patir tant

Com no caure en el “com he tingut un soci i m’ha fotut ja no tindre més socis

Com superar una separació de parella

Primer de tot vull dir-te que sentir així com sents, és humà i és normal, però és un error reaccionar d’aquesta manera i t’ho vull explicar.

No hauries de deixar que el dolor d’experiències passades en relacions afectives,amb les relacions amb socis o amb amics que han acabat malament t’eviti gaudir de noves relacions, de nous socis i de nous amics.

No et facis el discurs que tothom es fa i que els porta a viure vides petites, turmentades i amb molta agror.

No t’expliquis la història de com em vaig enamorar i vaig patir no em torno a enamorar.

No t’expliquis la història de com vas muntar un negoci amb un soci i el soci et va trair no et tornaràs a associar amb ningú mai més .

No t’expliquis la història de com vas tenir un amic que et va fer mal no tindràs més amics i et quedaràs en la superficialitat de les relacions sense profunditat.

El problema no és el que tu creus que és, el problema no és el teu soci,ni la teva parella ni el teu amic, el problema són les creences que tenies quan d’acord amb elles, vas elegir a una parella, a un soci o a un amic i des d’elles et vas relacionar.

No va de deixar de fer coses que poden ser molt bones per a tu ,sinó de canviar aquelles creences per altres que et permetin gaudir d’una bona relació afectiva, d’un bon soci i de bons amics.

Si canvies les creences, tindràs noves emocions que et portaran a noves accions i elles a nous resultats i tot allò que pensaves que era una merda, ara podràs veure, que és el millor que tens a la teva vida que et perdràs, si no entens com funciona tot plegat.

El dol per la ruptura de una parella

Amb aquest post aprendràs a fer que allò que abans t’ha fet patir ara et faci créixer.

Per què pateixo tant?

És un apregunta que et fas que sols tu et pots resoldre.

Avui la cosa va que aprenguis a rentar-te el cervell, va que treguis d’ell totes aquelles creences que no són bones per tu i hi posis creences que t’empenyin a una millor vida, deixa de viure en punts on no estàs present ni estàs en amor i d’explicar-te les històries de víctima.

Vius des de creences de víctima i et caldria fer-te càrrec de la teva pròpia vida i del teu propi benestar, i per això et cal fer-te responsable del que tu sents en tota situació i circumstància que la vida et regali, i des d’aquesta responsabilitat veuràs que és igual el que la vida et porti, és igual el que els altres facin o deixin de fer, ja no et sorprendrà res dels altres , ni sentiràs tristesa pel que t’hagi passat, sempre veuràs el regal que hi ha al darrere de cada cosa que et passa , però per aconseguir sentir així has de començar per sentir amor, amor propi, per començar.

Superar el desamor

L’autoestima és la pedra filosofal

Tot s’ha d´iniciar en l´amor propi, en l´autoestima, en saber qui ets i que vols i perquè les vols i des d’on fas les coses que fas per anar on vols anar.

Una persona amb amor propi, fa el que fa per passió, fa el que fa per plaer, per gust, fa el que fa perquè és això mateix el que ha vingut a fer en aquest món i el plaer l’obté en el fet en si mateix.

Una persona amb amor propi no l’importa el resultat de les coses que fa, les fa perquè les necessita fer per satisfer la seva essència, un bon músic canta perquè ho sent a dins seu i si no ho fa és mort per dins, li és igual ser o no ser un cantant d’èxit, ho fa per amor a ell, sols alguns d´aquests arriben a ser cantants famosos i de renom, però la base no és, jo vull ser famós, la base és jo canto perquè sinó canto em moro de pena i de buidor.

Quan vius des d’aquest punt tot canvia, tot té sentit i tot allò que fins ara t’ha fet patir si canvies aquest origen, les coses i els fets es transformen.

Quan alguna cosa externa a tu et fa mal, és perquè en el fons, tot allò que fas ho fas perquè esperes rebre alguna cosa que vols i que per això has fet el que has fet.

T’enamores perquè esperes que l’altre també s’enamori de tu, estimes perquè desitjes que aquest altre també t’estimi, fas un negoci amb un soci perquè necessites que el soci i el negoci arribin on tu esperes i tinguin uns beneficis econòmics, desitges i tens un amic, li fas favors i comparteixes amb ell moments de vida perquè esperes que aquesta relació et porti a bones experiències.

Esperes, desitges, necessites i aquest és el problema que et fa patir tant.

Sempre estàs fent coses esperant rebre, és cert que entregues bona energia, però manipules a l’univers, dones coses bones perquè esperes que l’univers et torni el mateix i l’univers no accepta aquesta manipulació.

No hauríem de fer les coses per esperar retorns, hauríem de fer les coses pel plaer de fer-les, hauríem de fer les coses perquè sents que ja reps tot pel mateix acte de fer coses que surten de tu, coses que estimes, sentir que reps pel simple acte d’estimar, de donar, de confiar.

Quan fas les coses des del teu amor propi, quan fas les coses per amor, ja està! Res que passi després et farà massa mal.

Accepta la realitat, no t’estimes, no fas les coses per amor propi, fas les coses per assolir un fi, no fas les coses pel plaer de fer-les sinó perquè esperes un retorn, assumeix la realitat, no passa res, l’amor propi comença per acceptar també les nostres ombres, no t’estimes, ets un interessat i als interessats mai les coses els hi van massa bé a la llarga.

Si t’estimessis t’hauria d’importar 0 el que facin els altres i deixaries de fer les coses per interès i les faries pel simple plaer de fer-les, que el fet de fer les coses et porta un retorn? Que genial! Que no et porta un retorn? Que genial també!

Deixar d’interioritzar el jo em comporto bé perquè es comportin bé amb mi i sentir de veritat que tu et comportes bé perquè això és el que ets, això és el que surt de tu, això és el que vols i fas perquè les persones que et rodegen se sentin bé, felices, admirades i cuidades i punt!!!!, punt!! Ho fas per amor i l’amor no espera res a canvi.

La idea seria interioritzar que tu tens bons valors dins teu perquè tu els has escollit, perquè tu vols aquests valors i no uns altres, perquè vols fer el que fas i no una altra cosa per autoestima, per respecte a tu i sense esperar res a canvi, i quan ho fas així, des d’aquest punt, segurament el món et retornarà amabilitat, però també indiferència, traïció i maltractament, però alguna cosa canvia en tu a dins teu a bo.

Ja no esperes res més que el que és, ja no desitges res més que el que és, ja no estimes altra cosa que el que és i això és el que t’emportes, amor a tu, perquè has fet el que has fet perquè era el que volies fer i el que et surt de dins teu, i pau perquè és igual el que faci l’altre, pau perquè tu ja has obtingut el premi en fer allò que volies fer, pau perquè has après de l’experiència, pau perquè saps i vols que l’altre sigui lliure i faci allò que vulgui i sigui, ja no t’afecta, comprèns, aprèns i si et convé t’allunyes, però ja no perds el temps amb laments ni patiments varis.

I viure així, viure en aquest estat de no esperar, viure en aquest estat de donar pel plaer de donar, de fer pel plaer de fer, no és perdre el teu temps en relacions insatisfactòries, ni en males experiències, mai perds el teu temps quan has fet les coses des de dins teu i per amor a tu, siguin quines hagin estat l’experiència final.

L’agraiment et torna al present

El temps no torna, si t’has relacionat en total consciència mai és una pèrdua de temps, vas aprendre, vas viure, vas donar a canvi de res per amor, no va anar bé, d’acord, però vas aprendre, vas gaudir de l’experiència, vas créixer, vas viure un bon present, el que els altres fessin amb la seva vida és la seva vida, és el seu problema, és la seva decisió, és el seu destí, no t’afecta en res a la teva pau en el moment present.

Encara que les coses no sortissin com tu esperaves no vas perdre el teu temps perquè ha estat una experiència més de la vida.

No vas perdre el temps per res perquè no hi ha temps perdut, sols hi ha temps viscut en plenitud des de l’amor o temps viscut i “perdut” des del voler, necessitar, desitjar, esperar.

Com vius el teu temps?

D’acord que has viscut una experiència dura, però vas fer el que vas fer perquè en aquell moment és el que vas decidir, vas invertir el teu temps en què volies, vas prendre una decisió i ha estat d’una manera que no esperaves i et porta un aprenentatge, tot és un aprenentatge.

Qualsevol, experiència viscuda es va originar en què tu vas decidir d’entre diverses opcions una, et vas arriscar i ara aprens de tot això, no lamentis el que ha passat perquè de no haver-te arriscat, ara no estaries on estàs, ara no sabries el que saps, ara no haguessis crescut el que has crescut.

Imaginem que has iniciat una relació amb una parella i que t’ha deixat, imaginem que has muntat un negoci amb un soci i has perdut diners perquè t’ha traït, imaginem que tens un gran amic i que en bon dia et fa alguna cosa que et fa sentir malament, d’acord, però aquest pensament de què algú t’ha deixat, que algú t’ha traït, que algú t’ha fet, parteix d’una creença que no t’ajuda a tu a créixer ni a viure, perquè no canviar-la per la creença que ningú és teu, i que com ningú és teu i tots són lliures, que cadascú faci el que vulgui, i si algú et vol deixar, et vol trair o et vol fer una mala jugada és la seva decisió, és la seva elecció, és la seva vida i de les seves decisions, jo en trauré l’aprenentatge corresponent.

Quina és la història que t’expliques?

Explicar-te una nova història sobre la teva experiència és la clau per treure’n tu un bon profit, deixar de patir, i centrat a créixer, avançar i seguir vivint una bona vida.

Però et cal treure’t la creença que et creus que és l’altre el que t’ha deixat, el que t’ha traït o el que t’ha tractat malament.

Perquè no canviar-la per ella no m’ha deixat, ell no m’ha traït ni tractat malament, ella s’ha deixat, ell s’ha traït a ell o ell s’ha maltractat a si mateix.

I si creguessis que ningú et roba res i si creguessis que tot el que és extern a tu no és teu, i si creguessis que l’única cosa que val és l’experiència tan dura que has viscut, i si et creguessis que tu si vas viure un bon moment i una bona experiència, tu si et vas mostrar i et vas relacionar des de la teva essència, tu si vas arriscar i confiar, tu si vas treure el millor de tu i si allò de fora se’n va, t’ho roben o et traeixen, i que?

Sabries com deixar la teva parella que ja no t’aporta ni t’agrada entenent que és el millor per a tots i deixaries de viure amb aquest estat de patiment permanent.

I que?

Sentir-se traït, sentir-te maltractat, sentir-te abandonat és molt dolorós, pateixes, t’endureixes, desconfies, t’enfosqueixes i no et porta a millors llocs.

T’han traït, t’han abandonat, t’han tractat malament d’acord, però si canviessis la teva creença i et creguessis totalment que ningú et pot trair mai, ningu et pot abandonar mai, ningú et pot maltractar mai, no m´abandona ningú, s´abandonen a ells mateixos, no em traeix ningú es traeixen a ells mateixos, no em maltracta ningú es maltracten a ells mateixos.

Què et sembla?

I si pensessis que ningú et pot deixar, simplement l’altre es lliure, i al ser lliure l’altre em permeto ser lliure jo, als animals s’abandonen, a les persones s’alliberen, si una parella em deixa, no em deixa ningú, m’allibera a l’alliberar-se de mi, jo no posseeixo ningú, jo no empresono ningú, jo vull a les meves parelles lliures i si elles decideixen marxar, és el que jo vull també per elles, jo em vull lliure, jo vull a les meves parelles lliures, ningú em pot deixar perquè jo no soc de ningú ni ella és meva.

Quan una parella em deixa fent ús de la seva llibertat és el que jo vull per ella, la seva llibertat i en fer-ho, en deixar-la anar, jo m’allibero d´ella i elimino qualsevol dependència cap a ella.

I si pensessis que ningú et pot trair, simplement es traeixen a ells mateixos quan deixen de complir els pactes que ells mateixos han promès complir.

I si pensessis que ningú et maltracta, simplement l’altre ni s’estima, ni s’accepta i segurament també es maltracta, i en no estimar-se és impossible que reflecteixi això que ell no té en ell a fora d’ell.

Com et quedes?

No et queixis pel que et passa, busca un perquè et passa el que et passa

I si, en canvi, de creure que t’han tractat malament, aprenguessis de l’experiència viscuda i comencessis a posar límits a les persones que poden entrar a la teva vida i, en canvi, de relacionar-te amb persones per interès (una parella que necessito jo per poder ser feliç, un soci que em pot interessar per això i per això altre o un amic que és molt…no sé què) et relacionessis amb persones lluminoses, despertes, que s’estimen i que no s’acosten a tu per interès sinó per amor, com a partir d’ara has après i faràs tu?

I si, en canvi, de buscar-te la parella més guapa, en canvi, d’associar-te la pròxima vegada amb algú que t’interessa com a professional o com a capitalista, en canvi, de relacionar-te amb la persona més popular, et centressis en la persona, en l’humà que hi ha al darrere?

I si més que buscar persones per la seva utilitat et centressis en la persona, amb els seus valors i veus sols després quina relació o quin negoci podria haver-hi al darrere d’ell junt amb tu?

Deixaràs de patir el maltractament i la traïdoria aliena quan comprenguis també la teva ombra, comprendre el teu interès quan t’ajuntes per interès amb un altre per iniciar una relació o un negoci et permetrà també veure l’ombra dels altres que els pot permetre justificar que s’allunyin, que et maltractin inclús un robatori ( per un problema de salut urgent, un problema econòmic d’un fill, una addicció no confessada, etc.), comprendre la teva ombra et permetrà estar atent a tot, i sempre ser conscient que et poden deixar, trair, maltractar i robar i així també minimitzes el risc que et passi.

Arriscat a relacionar-te amb el món

Les relacions humanes són molt importants tant a alhora de tenir una bona vida com a l’hora de muntar un negoci de futur, sol pots, però amb una bona companyia qualsevol viatge és molt més divertit, però a l’hora d’escollir-lo de nou, fixa’t en la persona, però has de saber que ningú coneix ningú, i demà aquest que tan bé creus que coneixes pot ser una altra persona molt diferent, perquè avui pot estar frenat i així es comporta i un dia pot deixar de frenar-se i ser més autèntic.

És un risc tenir relacions humanes, però és pitjor no tenir-les, és un risc relacionar-te amb les persones, però és pitjor no relacionar-te amb elles.

Per això cal deixar anar les expectatives, confiar, minimitzar els riscos, seleccionar bé a les persones i gaudir del procés i deixar anar el resultat final, a vegades sortirà bé i a vegades no, però hauràs gaudit del moment, hauràs après i hauràs estimat, que més es pot demanar a la vida?

Si has iniciat una relació o muntat un negoci i la persona t’ha deixat, maltractat o el soci t’ha traït no et quedis en la lectura que has perdut el teu temps i els diners i que les persones són un desastre, perquè t’estàs perdent una futura molt bona oportunitat de fer les coses millor, no va que les persones són un desastre, va que has de triar-les millor en el futur, però res és cert, res és com esperes, el problema és que esperes, deixa d’esperar i aprèn a estimar el teu present i el que sigui quan arribi benvingut serà.

Però en cap cas pensa que has perdut el teu temps ni que has estat un ingenu, ni que ha estat per res, ningú torna en el temps, ningú torna a començar de 0, si has patit una mala experiència, bé en una relació emocional, bé en muntar un negoci, ara tens més experiència i d’aquí surts més savi, més ric i més fort, encara que ara no ho vegis així.

D’altra banda, t’has d’explicar una altra història, deixa anar el resultat de l’experiència viscuda i gaudeix la vida iniciant de nou noves relacions o nous negocis, però de manera diferent, amb persones i socis diferents, gestionats de manera diferent, gaudint del procés, és igual el que costi i tardi, ara més que mai estàs en condicions de fer les coses millor.

Quan vegis que les coses no són com tu esperes i et deceps, pateixes, et culpes i t’apagues és perquè no entens com hauries de funcionar per funcionar molt millor.

Viure no és fàcil, les relacions humanes no són fàcils, però és molt pitjor no tenir-ne, oi?

On enfoques la teva mirada?

El teu motor no pot estar fora, això de fora canvia, el teu motor ha d’estar a dins teu i el teu interès, la teva finalitat sobra, no facis el que fas per aconseguir res, per arribar enlloc, sinó perquè a dins teu tens un perquè molt més profund que l’interès i des d’aquí et mous.

No et moguis per interès, mou-te per amor, mou-te per amor propi, no et moguis per aconseguir alguna cosa, mou-te perquè això que fas surt de dins teu i si no surt patiries i fent això que fas és el que vols viure per viure la vida que et mereixes, no la que vols.

Comprèn la diferència entre el que vol, necessita i desitja el teu ego i el que mereix la teva essència i actua des d’ella, des del que ella mereix.

Aquí hauríem de parlar del que és el teu ego i la teva essència, quedat sols amb un exemple fàcil. Tu vols menjar una pizza molt bona però la teva essència mereixeria una bona amanida, aquesta és la guerra a dins teu, una part de tu necessita coses externes i una part de tu mereix altres coses.

Quan no van les coses com vols i esperes et podries sentir igual de motivat si tinguessis un perquè més profund, tant se val com et vagi fora, els teus perquès haurien d’estar a dins teu.

Però com tot ho fas dependre de què passa fora pateixes.

I pateixes per pures creences, si canvies les teves creences quan el teu ego et torni a explicar la teva història del pobre del mi has de fer que aparegui una nova creença que tu t’has encarregat de substituir l’antiga i la teva vida estarà millor.

Per què no canviar la creença que vull fer el que faig per aconseguir més diners o més plaer per la creença que el que vull és créixer i aprendre, el teu ego vol més de tot, la teva essència sols mereix créixer en saviesa, experiència i amor.

Poden passar coses terribles a la teva vida, però amb les creences adequades al teu cap en poc temps pots deixar de patir la realitat i aquest mateix fet que tant mal i tant fa patir a molts a tu et pot empènyer si el practiques dia a dia, és com carregar pes al gimnàs, cada dia , si pràctiques dia a dia pots carregar més pes, amb l’adversitat és el mateix, com més bones històries t’expliques, quan més canvies creences que no et valen per altres que si et valen, si ho practiques dia a dia, més fàcil viuràs el que la majoria anomena adversitats, traïcions, etc.

Amb tot això que t’explico les adversitats ja no seran adversitats per a tu, sols bones experiències gràcies a les quals tu segueixes creixent.

Quins pensaments et creus?

Res és dolent a la teva vida, ningú et fa mal, ningú et traeix, ningú t’abandona, tot el que et passa dependrà del que tu facis amb ell, ningú et fa mal, tu et fas mal, ningú et traeix, és l’altre qui es traeix, ningú t’abandona, ets tu que t’abandones, no va de què tu necessitis que ningú t’abandoni ni de què ningú et traeixi (això seria la pizza de l’exemple), va del que tu mereixes i et mereixes créixer, créixer en amor cap a tu, en saber-te crear bons moments sigui quin sigui l’entorn extern, en tenir pau dins teu, va de menjar amanides i peix a la planxa i tenir així un cos sa, prim i valent.

Culpar-te pels teus fracassos, pels teus esforços que han acabat en res és també patir per històries que t’expliques i que no t’ajuden en res a tenir una bona vida aquí i ara.

Reexplica’t les teves històries, responsabilitzat del que és, l’altre pot ser culpable si, però tu ets l’únic responsable de fer de la teva vida una bona experiència, l’amor propi és això, és la capacitat que tu siguis capaç de cuidar de tu, passi el que passi al teu voltant, ets tu qui has de cuidar de tu i sols et cal explicar-te les coses que et passen d’una altra manera que siguin bones per tu, sols et cal entendre que mentre tu facis les coses amb amor, mentre no et traeixis a tu, el de fora és absolutament irrellevant a efectes de la teva pau.

I així els fracassos ja no són fracassos, els èxits ja no són èxits, sols són experiencies increïbles que et permeten créixer.

I si aprens d’allò que et passa i te’n fas responsable, no sols hauràs viscut un bon moment mentre ho vivies, si ho vivies des d’un perquè profund, sinó que et permetrà més endavant no refugiar-te a la teva cova i no tornar-ho a provar, sinó que utilitzaràs aquesta “traïció i maltractament” com energia, com una gran energia per intentar-ho de nou amb més experiència, més saviesa i els resultats podran ser millors, però ara ja saps que és irrellevant el resultat, això és una cosa de l’ego i no et donarà la pau, ara ja saps que el que val és el procés, ara ja saps que el que val és l’aquí i ara mentre vius l’experiència que tu dissenyes per a la teva vida.

Veure més enllà i deixar d’explicar-te males històries i d’explicar-te històries que no et serveixen per res.

Redefinir tot plegat, noves creences i noves històries que t’expliques.

És viure d’una altra manera, no viure per interès sinó per amor propi.

Que et mou des de dins teu?

Busca que et mou, busca que necessites fer per sentir-te bé.

I quan ho descobreixis fes-ho, fes-ho pel gust de fer-ho, fes-ho gratis si cal, fes-ho per plaer, fes-ho perquè quan ho fas et sents bé i feliç i d’aquí no et moguis, aquí tens el premi, aquí tens tot és igual el resultat de res.

En relacions emocionals i negocis hauries de fer el mateix, si no patiràs.

Busca a dins teu allò que et mou de veritat, accepto, respecto, i comprèn perquè ho fas i des d’aquí ja no buscaràs resultats perquè saps perquè fas el que fas i des d’on ho fas, ara tot el que fas o faràs per amor, per autèntic amor a tu i sigui el que sigui estarà bé, si surt bé genial, si surt diferent del que esperes genial també.

El poder de l’amor propi

Jo estimo el que faig perquè així ho decideixo , jo estimo el que faig perquè m’estimo, i perquè m’estimo no necessito que ningú m’estimi, no necessito que ningú em tracti bé, perquè jo sé qui soc, perquè m estimo no necessito que ningú em tracti bé, no necessito que ningú no em traeixi, per això ja em tinc a mi.

Jo estimo sense esperar res a canvi.

Jo visc i faig el que faig perquè estimo el que faig i en fer-ho ja tinc el premi que necessito.

Jo em relaciono amb amor, no vull res de ningú, vull que els altres facin el que ells vulguin, no són meus, són lliures, els vull lliures, no espero res de tu, no espero que em tornis el que jo he donat perquè el premi jo ja l´he obtingut del plaer de donar-t´ho.

Jo estic ple perquè jo m’omplo de mi, perquè m estimo, perquè tinc amor propi em sento ple, suficient, em cuido, em prioritzo, m’abraço i faig el que faig perquè m’estimo i no espero que em tornis res a canvi.

I així és com em relaciono amb socis, amb amics i amb parelles, amb tothom, i en fer-ho així alguna cosa canvia dins de mi, sento una pau que mai he experimentat abans.

I si em traeix un soci, jo sé qui soc, ningú vol perdre diners, jo tampoc, però si m’ha traït, veuré que faig i com ho gestiono, però si ho perdo tot, que importa?

Aprenc, m’estimo i torno a començar de nou amb nous aprenentatges i oportunitats i el mateix amb una parella amb un amic, jo els estimo, jo els tracto amb amor, jo faig el que surt de mi des de l´amor que em tinc a mi i el que tu facis és la teva llibertat, si tu traeixes els teus compromisos, la teva paraula, la confiança que jo tenia amb tu, és la teva llibertat i ho respecto també.

I amb una relació afectiva igual, jo em relaciono amb aquesta persona des de la no necessitat i des de el no interès, per què m’estimo, per què estic ple, entro a la relació a donar, a sumar, a cooperar, a compartir la meva plenitud, no entro a la relació perquè necessito alguna cosa, no entro a la relació per interès, sinó perquè tinc coses per aportar en la vida de l’altre, per què tinc coses que des de la meva plenitud poden fer més rica la vida de l’altre, i si aquest altre em traeix o se’n va, que importa? Jo vull la seva llibertat i tot el que he fet ho he fet per amor propi, pel plaer de fer-ho, a canvi de res.

Aprenc, m’estimo i torno a començar de nou amb nous aprenentatges i oportunitats.

Segurament quan passen aquestes coses, quan una relació afectiva se’n va o un soci em traeix m’adonaré de moltes coses, que els amics i els socis els he d’escollir millor, els he d’escollir per les persones que són i no pels útils que em serveixen, no em quedaré en l’embolcall, en les aparences sinó en si són humans plens, en amor propi i que es mouen com jo, des de l’amor i la plenitud, no em fixaré en el negoci ni amb el físic o els diners o la popularitat, sinó en la persona que és.

Segurament també gestionaré més bé la relació i el negoci des del principi i no ho deixaré en mans de ningú més que en les meves, perquè ara sé, que demà es pot comportar diferent, que pot marxar, que em pot trair, ara sé que cal que no posi tots els ous en la mateixa cistella i que és bo distribuir el risc, ara sé que el que em mou en construir una relació o en crear un negoci no són els diners ni la comoditat que puc guanyar sinó el que puc aportar, el que puc sumar, el que puc gaudir en el procés.

El joc no va de guanyar o perdre, va de crèixer

Ara sé que no va de mantenir una relació indefinidament ni de guanyar diners ni de tenir un resultat sinó de créixer jo des de la meva essència.

Ara sé que les relacions que iniciï o el negoci que construeixi són sols l’excusa per divertir-me i per crèixer, ara sé que no va de mirar fora sinó de mirar dins, i en fer tot això d’aquesta nova manera que he après a causa de decepcions prèvies, curiosament les relacions em van millor i els negocis també i si no és així, que importa? I el divertit que és viure així sense més expectatives que ser tu, que viure en amor propi, amb passió, donant, aportant, creant, construint i permetent que l’altre s’expressi lliurement en tot moment?

Si tinc una relació humana o un negoci i l’amic o parella o el soci em traeix, reacciono, si, però no em culpo ni em lamento, perquè ara sé que la meva manera de viure és entregar sense esperar res a canvi, sento realment que ningú em deu res, jo entrego de cor si em trepitgen és el seu problema.

Creure el que creus és la teva responsabilitat

Jo decideixo que a mi no em fa mal ningú, jo decideixo que a mi no em traeix ningú, jo decideixo que és l’altre que es traeix a ell mateix i em quedo amb aquesta història que a mi m’explico i que a mi em val. Et val a tu?

Aprendre a donar sense condicions ni esperar res a canvi, jo em sento ric regalant, si tu no ho valores és el teu problema, no el meu.

Ens han ensenyat a estimar amb condicions, no estimem, condicionem, et dono això, però espero això altre a canvi i si no em tornes el que jo espero em torno víctima, et culpo i em decebo i pateixo.

M’explico històries que em valen, no vaig perdre el temps, m’entrego des del dia un, és igual el que faci l’altre, jo visc amb amor sense esperar res a canvi.

Si algú em perjudica, jo crec que a mi ningú em perjudica sinó que es perjudica a ell mateix perquè jo sé qui soc, reviso, reacciono, però deixo anar el resultat de la vida.

I en les relacions de parella que tant et fan patir t’explico algunes coses que a mi em valen.

Estimar-te és alliberar als altres de les teves expectatives

Ningú és teu , les promeses per a mi no valen perquè qui les fa en molts casos s´estava enganyant a ell mateix al fer-les sense adonar-se, si el que s’ha de complir no ho fa des del cor i a mi no em valen, no les vull, no vull que algú que em va prometre no sé què, ara obligar-lo a complir.

Moltes vegades una persona et promet alguna cosa perquè no té amor propi i es menteix a si mateixa sense ni adonar-se’n, i quan trenquen aquesta promesa no et traeixen, es traeixen, són dignes de compassió i no del teu patiment, pensa que tu el que vols per ella és la seva pau i la pau està en la llibertat i això és el que vols per tu i per qui dius estimar oi?

Què és la fidelitat més que aferrar-te a una idea que vols mantenir fins a la mort? Jo no vull això per mi, ni ho vull per a ningú, les persones evolucionem, creixem, a aquest creixement ens hauríem de mantenir fidels, les altres fidelitats no em valen.

Jo ja no m’aferro a cap idea, jo m’obro, l’obertura i la llibertat em manté viu, no em crec promeses buides, ni compromisos fets des de la ignorància de normes i creences que ens han passat de pares a fills al llarg dels temps, jo ja no crec en contractes ni en juraments perquè tot això no és amor, jo estimo a qui decideixo estimar i si se’n van jo segueixo estimant.

La meva fidelitat és l’amor propi i aquest amor propi és que quan es reflecteix en els altres és el que anomenem amor, el meu compromís és estimar i estimo respectant la meva llibertat i la de l’altre, és per això que a mi mai em pot fer mal l’exercici de la llibertat de la persona que estimo, perquè és això precisament el que vull per ella, la seva llibertat.

La meva vida no està a les mans de ningú ni un segon, t’han maltractat, si, però no vas ser víctima de ningú, la meva essència no la vas maltractar, tenir el control de què fas amb el que et passa et dona tot el teu poder.

La meva vida no està a les teves mans ni un segon, en la meva història ningú em maltracta, ningú em traeix, canvia la teva història, la meva última essència no la tens, mai l’has tingut, és meva.

Estic en pau amb què em passa, el que em passa no ho controlo, però si controlo que faig amb el que em passa, ja no soc víctima de res ni de ningú mai més.

Deixa de buscar, deixa de voler, fluir en la teva essència

Patir o no patir és sols la teva responsabilitat, et vas acostar a algú per interès, et vas associar per diners, vas donar per esperar alguna cosa a canvi, i vas perdre de vista el que importa, que és el teu amor propi.

No has de perdonar-te els teus errors, el que t’ha passat és una lliçó, busca’t una nova parella o amic o soci que sigui un bon humà, però et pot trair, som humans, tots podem ser diferents demà i aquesta també és la nostra llibertat i la dels altres, però jo em torno a aixecar amb el meu nou doctorat, i la vida dona voltes, el que val més per tenir una bona vida és relacionar-se des de la llibertat sense esperar res a canvi.

Si m’equivoco no passa res i com no passa res si perdo, perquè no visc per resultats, em puc arriscar més, a mi em val.

Si fracasso no passa res, és un doctorat, no vull res ni espero res, a mi em val.

M’explico una història que m’empoderi i així puc arriscar més i en arriscar més em va millor.

Ningú et trenca el cor ni et traeixen, només tenies expectatives, només es trenquen les expectatives, es trenquen els aferraments, l’aferrament es trenca quan et desaferres, fa mal, però és l’únic camí i deixes anar.

Ningú et trenca el cor, jo he decidit que l’amor no es trenca, et trenquen les expectatives i l’aferrament si t’enganxes a algú fa mal desenganxar-te oi?

Estimar sense expectatives en el present, no vull, prefereixo.

En general som molt febles , si estiguéssim forts des de l’amor propi no ens faria mal res de tot plegat, ens guanyen les creences, la història que ens expliquem en comptes de posar-ne una altra a sobre millor per a tu, ningú abusa de tu, ningú et maltracta, es maltracten ells, cadascú té la seva història, cadascú té la seva versió, no va de tenir raó, va de tenir pau, va d’estimar-te, va de créixer, tant se val, tu saps si vas fer mal a algú, tu saps si vas trepitjar a algú o si simplement vas actuar des de la teva llibertat i del teu amor propi, et carregues tu, t’aixeques tu i ho resolts tu.

No et creguis res, tothom es menteix i no ho sap o et menteix i ho sap, treure-li poder, explicar-te una nova història i estimar-te, aixeca’t.

Busca dins la teva pau interior, has vingut a aquest món a disfrutar, explica’t històries que et serveixin a tu,

Empodera’t, renta el teu cervell, no deixis que el teu ego t’expliqui una història de víctima de culpa i de fracàs.

No aguantes res, et deixa la teva dona, perds la teva feina i t’enfonses, són ximpleries, quedar-te cec, paralític, ho puc entendre… i ni així.

Si hi hagués una història fotuda, si estiguessis al terra del tot, el que et faria és aplaudiments., no tens res a perdre i tot a guanyar.

Creure’t víctima té fotut al món, accepta d’on parteixes, estima, estimat, és igual el que et diguin i comença per aquí, aprèn a estimar-te, res millor que estar fotut per estimar-te així.

Jo sé qui soc, no m’importa que diguin de mi, jo no em sento pobre, jo m’estimo, no pots viure vivint pendent que el de davant t’estimi, t’empoderes tu, t’estimes tu, et cuides tu, t’ho dones tu, no és fàcil, però no és l’important, és difícil si, però que més dona?

 

 

psicoleg a vic maricarme

MariCarme M. Moliné

Sóc Psicòloga Clínica, especialitzada en les conductes dins l`ambit de la parella. M’ha fascinat sempre la psicologia perquè m’ha fascinat la ment humana, i com la psicologia és la ciència de la conducta i la conducta sempre es pot millorar i reaprendre, l’esperança de millorar la vida de les persones és una experiència apassionant i irrepetible.

Aquí tens un nou post que et pot agradar

Vols parlar?

Demana una consulta per aprendre a deixar de patir

Deixa un comentari

Concertar Visita
close slider

Explica'm en què et puc ajudar