Perquè patim?

Si és així, és que encara no has entès massa, com funciona el Món REAL.

La vida no funciona com tu voldries, la vida funciona com funciona i hauries primer, entendre com funciona, després acceptar les regles del joc i finalment aprendre jugar de la millor manera possible.

MariCarme M. Moliné

La vida és un joc

La vida és un joc en el fons és sols un joc, on a vegades guanyes i a vegades perds i primer has de jugar molt, practicar molt i perdre molt si vols aprendre realment a jugar-lo i a gaudir-lo.

Com tots els jocs, com tots els esports, com totes les habilitats que pots adquirir, com més juguis més, com més practiquis, més aprendràs i com més aprenguis menys perdràs i més guanyaràs però per guanyar abans necessites perdre i molt.

Ara bé, no volem perdre, ens traumatitza perdre, ens horroritza perdre, ens fa patir perdre i aquesta actitud ens paralitza i evita que aprenguem a jugar massa a res i si juguem en sabem més aviat poc.

Som com nens petits malcriats que quan no ens donen el joguet que volem ens posem a plorar desconsolats i així ens passem la vida. Ja n’hi ha prou oi? No veus que la vida no funciona així per un nen de més de 10 anys?

Si pateixes quan perds, si et fa pànic perdre i fracassar mai arriscaràs, mai voldràs perdre i així mai aprendràs ni podràs viure experiències que valguin realment la pena.

Jo no dic que actuïs de cara a fora, com si tot fos una broma i un joc, ans el contrari, jo et dic que t’agafis el joc molt seriosament i t’esforcis a aprendre’l, però en el teu fons, en els teus valors més íntims, en la teva escala de valors i de vida o t’ho agafes TOT com un magnífic joc, divertit i apassionant es perdi o es guanyi o viuràs una vida paralitzada i amargada amb mil remordiments i penes per haver perdut tantes partides, que a més havies de perdre, si o sí, perquè no en sabies prou encara.

TOT t’ho hauries d’agafar com un joc, TOT, els fracassos com magnífics mestres i magnífics cops de sorts que t’han permès aprendre i seguir amb noves experiències que d’haver guanyat mai les experimentaries.
Fins que no entenguis això patiràs, el patiment no és més que un avís que et dóna el cos que t’està avisant que alguna cosa no estàs raonant bé.

El fracàs, el rebuig, els errors sense mala intenció, les decepcions, els adéus, són sols magnífics mestres que et permetran una vida més sana, més lliure, més plena i més feliç si saps que són i perquè són.

El fracàs és sols l’únic camí que et permetrà guanyar un dia, que et permetrà jugar la partida de la teva vida amb possibilitat reals que guanyis o perdis sigui una vida plena que hagi valgut la pena ser viscuda.

Tot hauries d’agafar-t’ho com un gran joc, i intentar jugar de la millor manera possible, però si la partida la perds, hauries de pensar, ostres, he jugat el millor que he sabut, he perdut, he après, he gaudit, ja intentaré guanyar la pròxima, que segur en sabré més i ja està!!! Punt final!! Ni penes, ni culpes, ni remordiments, ni angoixes, ni més drames! Si sols és un joc nen!!!!

Fins a la mort l’hauries d’agafar així! La vida és un gran regal si la sabem viure bé i sols la viurem bé si juguem amb ella tot el dia i la mort és el gran premi!

Si, si, la mort és un gran premi, és pau, és repòs, és la raó d’una vida intensa, és la raó de per què no la podem perdre en amargures vàries sense importància real, és la raó de per què hem de fer les coses que hàgem de fer ara i aviat sense esperar a un demà que igual mai arribarà.

La mort és la raó per la qual no podem perdre un segon del nostre temps en beneiteries, en bajaneries, en discussions, en amargures, en desil·lusions, en culpes, en remordiments.

La vida és un joc que et permet aprofitar la mateixa vida, perquè la mort et diu que per més llarga que sigui la teva vida, mai serà més que un petit instant i que no has de desaprofitar amb pensaments i paradigmes que sols et fan perdre el poc temps de què disposes per viure en pau.

No t’agafis la vida gens en serio (de cara a dins eh? De cara en fora que sembli que si, que te l’agafes molt en serio!)

Repeteixo, no t’agafis la vida fens en serio, agafa-te-la com un meravellós joc, complicat, difícil, apassionant, amb rivals molt bons i que és molt difícil aprendre a jugar-hi bé però que sols jugant podràs aprendre.

Viu la teva vida a la teva manera i aprèn, equivocat, perd, aprèn, torna a jugar i com més juguis més opcions tindràs per poder guanyar alguna vegada.

Agafat la vida com un joc on el millor que et pot passar és jugar amb un contrincant experimentat i que perdis, a la fi, el fracàs és el millor que et pot passar, vol dir que estàs fent alguna cosa que no saps fer, que no és fàcil i que intentes aprendre i sobretot vol dir que si jugues amb jugadors experimentats com rivals per més que perdis també aprendràs i un dia sabràs que fer i els fracassos passats es convertiran en èxits futurs, a més a aquestes altures, l’èxit ja no t’importarà, ja hauràs entès que el veritable èxit és jugar tan bé com saps i gaudir del procés amb independència del seu resultat.

Com vius la teva vida?

Com algú molt seriós on cada fracàs és la fi del món, on vas d’amargura en amargura o ets d’aquells que et quedes immòbil per no perdre? O la vius com un joc, meravellós, on et deixes anar, treus el millor de TU, arrisques, aprens fracassant fins que un dia deixes de fracassar i gaudeixes del que has après.

Jo et proposo la fórmula de la felicitat permanent, JUGA!! Juga sempre, si perds aprens i segueixes jugant perquè la felicitat no està a guanyar sinó en JUGAR, i si guanyes ja ni en parlem!

La majoria de nosaltres no volem entendre com funciona la vida, ens entestem a agafar-nos la vida com una cosa tremendament seriosa on el fracàs (no aconseguir el que volem) és el pitjor que ens pot passar a i mentre patim i patim ens immobilitzem, ens tallem les ales nosaltres mateixos per por a caure quan estiguem volant!!

Fins que no entenguem això patirem i patirem i molt.

Repeteix amb mi, la vida és un joc, un joc meravellós que com més gaudeixis jugant més bé ho passaràs.

Repeteix amb mi, la vida és un joc en el qual moltes vegades perdràs i sols perden aprendràs a guanyar alguna vegada, però guanyar o perdre ja et serà igual perquè hauràs entès què el que realment importa és jugar el millor que saps i ja està!!

" Juga! I sobretot no t'agafis ni a TU ni a RES massa seriosament, el cementiri està ple de gent que pensava viuria mil anys, que es preocupava per tot i ja veus. A més en cas que ens agafessim la vida d'una altra manera ens passaria exactament el mateix,així doncs,que importa si tinc o no tinc raò, al menys així ho passarem més bé oi? "

Comentaris addicionals als meus posts d'Instagram

Cada dia intento comentar algun pensament o reflexió que et pugui ajudar a viure amb més consciència i amb més pau, però quan puc també en faig alguna petita ampliació aquí a la web, en cas que et puguin ser útils aquí tens un enllaç a un nou post comentat, espero i desitjo que t’agradi.