psicologa de parella online

Per què sols l'amor et portarà a la felicitat?

Ser lliure és poder escollir entre el que vols i el que és, i sols pots ser lliure quan t'estimes.

Vols deixar de patir?

Que hauries de saber i fer  per ser-ho?

La responsabilitat d'estimar-te

La teoria

No és el que et passa la causa de la teva infelicitat sinó el que tu fas amb el que et passa.

Estimar-se és saber fer-te càrrec de tu, es saber cuidar de tu, és saber protegir-te i mantindre’t  en pau, feliç i tranquil.

Estimar-se no és fàcil, ni senzill, cal molta implicació per part teva i saber exactament que fer i com fer-ho i perseverar fins a aprendre aquesta habilitat imprescindible. 

Saber-se estimar.

Estimar-se és saber mirar cap a dins, estimar-se és saber  buscar la teva pau dins teu, és igual el que passi fora.

Estimar-se és poder ser lliure, per poder escollir entre el que és i el que vols.

Si no ets lliure no pots triar i esculls sempre el que vols.

Mirar cap a fora és greu perquè patiràs.

Mirar cap a fora és jutjar el de fora, és valorar el que pensen de tu els de fora, és necessitar el de fora, és tenir expectatives sobre coses de fora de tu.

Mirar cap a fora és patir, mirar cap a dins és aprendre a estimar-te, és trobar la pau dins teu.

Els vaixells no s’enfonsen per l’aigua que els envolta, s’enfonsen per l’aigua que que entra en ells.

Estimar-te es evitar que aquesta aigua de fora entri a dins teu.

Enfocar-te fora i oblidar-te de tu és el teu pitjor error.

Quan t’enfoques en tu, és igual el que passa fora, quan t’enfoques en tu, l’important és el que fas tu amb això.

No t’hauria d’importar el que passi fora de tu, hauries de centrar-te en el que tu fas amb això, no importa si t’aproven, no importa si agrades, no importa si fracasses, no importa si et rebutgen, no importa si s’allunyen, no importa si estàs sol, no importa el que tens ni el que no tens, només et defineix el que tu fas amb això, el que tu fas amb el que et passa és el que et permetrà viure en pau o en guerra amb tu mateix i amb la realitat.

Estimar-te és enfocar-te en tu, és responsabilitzar-te de què fas i sents a la teva vida, és entendre que el de fora és irrellevant, entendre que és el que TU fas amb això que passa el que et permetra viure en pau i feliç o en un infern insoportable.

Estimar-te és responsabilitzar-te de tu!!

Tu i sols tu ets el responsable de la teva felicitat, no els altres o les diverses realitats que es presenten davant teu.

Estimar-te és entendre que ets l’únic responsable de la teva felicitat, és assumir aquesta responsabilitat. 

A la teva vida apareixeran persones i realitats que et faran mal conscient o inconscientment, a causa de la ignorància o a la necessitat, a causa de l’atzar o  l’interès.

Les relacions humanes es basen en el conflicte perquè cadascuna vol i espera coses diferents de l’altre i cadascuna té interessos diferents, únics i en molts casos oposats, viure és conflicte.

Et trobaràs moltes vegades que persones o realitats seran els culpables de la teva infelicitat, del teu dolor, però els culpables no importen, no haurien d’importar, si t’estimes no haurien d’importar, la teva pau no depèn de diversos culpables que passen per la teva vida i intenten fer-te mal, no importen ells, tu no ets ja la víctima de cap culpable, si t’estimes ja no ets la víctima de ningú perquè et fas responsable de tu.

Ser responsable de tu, de la teva pau, és estimar-te.

I quan aprens a estimar-te, no és el que passa la causa de la teva felicitat o infelicitat, quan aprens a estimar-te la realitat la perceps neutra, la realitat només és, l’important és el que TU fas amb el que passa, el que penses TU del que passa, la història que t’expliques a tu sobre el que passa, la teva reacció al que passa, aquesta és la teva pau quan deixes de ser víctima de múltiples culpables i et responsabilitzes de tu.

La situació, el que et passa, el que et va tocar viure, el que et va succeir, és, només és, és el que hi ha, no és ni bo, ni dolent, ni just ni injust, ni èxit ni fracàs, només és, els teus judicis només són una visió subjectiva i interessada de la realitat.

T’acomiaden de la feina de manera molt injusta … d’acord … Que fas tu amb això?

Et sents una pobra víctima que ha estat tractada injustament i la vida és una merda i després et culpes per ser tan incompetent i que per això t’han acomiadat i que els altres són tan dolents que els odies per ser tan injustos i que la vida és tan injusta que t’amargues l’existència i pateixes i pateixes i tu et fas mal una i mil vegades perquè no t’estimes, no ets capaç de cuidar de tu i de fer-te feliç siguin quines siguin les circumstàncies que t’envolten. 

Si et fas mal és que no t’estimes.

O l’acceptes, aprens, busques els punts positius de la situació i demà mateix et contractes a tu mateix per planejar la teva futura estratègia professional, la que sigui i comences a treballar-hi, molt possiblement en uns mesos estaràs en una feina millor o diferent, hauràs evolucionat i agrairàs el que ha passat.

Que fas tu amb el que passa? T’estimes o no t’estimes? 

Si t’estimes et faràs responsable de la situació, t’explicaràs una història que et permeti viure l’experiència com a positiva i et faràs responsable de les teves accions encaminades a trobar una realitat millor, però gaudiràs del procés, si no t’estimes et victimitzaràs i patiràs i en molts casos d’aquí no en sortiràs.

Ningú estima a qui no s’estima.

Si no t’estimes et serà molt més difícil tenir allò que vols, una casa maca, una feina xula, una parella que t’agradi, amics que et valorin.

Et tracten com et tractes, et veuen com et veus.

Saber-te estimar, fer-te responsable de tu és el que et portarà a llocs bons per tu, precisament per això, perquè t’estimes, tu et portaràs a llocs bons per tu, si no t’estime seràs una fulla al vent.

Si t’estimes et tractes bé i tens pau en tu, ( t’expliques una història bona per tu i prens les accions que necessites per trobar-te bé)  si no t’estimes et tractes malament i pateixes.

Res de fora és responsable de la teva pau, només tu ho ets, tot depèn de la teva capacitat d’estimar-te.

La pregunta sempre és la mateixa,

Que és el que faré amb això? 

Que guardaràs en el teu cervell?

Que guardaràs en la teva memòria?

Quina història t’explicaràs?

Un pobre de mi?

Una quina vida més injusta?

Que dolent que soc?,

Gràcies a això que em passa faré això i pensaré aixó i em convertiré en més fort, en millor, en més desapegat, en més lliure, en més autònom, i en més feliç.

No és el que tens, ni el ric que siguis, ni el guapo o guapa que siguis ni el popular que siguis, ni els èxits que visquis el que et farà feliç, només et farà feliç a llarg termini la capacitat que tinguis d’estimar-te, d’estimar-te i de saber fer de cada historia que visquis una experiència increible.

Estimar-se és fer-se responsable de la teva pau, tant és la realitat que es presenti davant teu. 

Estimar és permetre que l’altre aprengui a fer el mateix, per ell mateix, estimar no es ajudar, ni salvar, ni fer-se càrrec de la vida de l’altre, si aixó és alguna cosa és maltracte, estimar es permetre a l’altre que faci això mateix que tu has de fer, viure el que hagis de viure i fer-ne de cada experiència una història guapa.

Estimar de la manera que ens han nsenyat o ser estimat de la manera que hem après no dona la felicitat, i menys a llarg termini, pot crear una falsa sensació de pau, de seguretat, però l’apego a algú, el “querer” a algú o que algú “te quiera” mai porta a res de bo.

Estimar-te et permet estimar el que és, perquè quan et responsabilitzes de tu la realitat ja no et pot fer mal, la realitat és sols una excusa per estimar-te  i així, només així, pots estimar el que és.

Quan t’estimes a tu i estimes la realitat tal com és, ets invencible, res ni ningú evitarà ja més que puguis ser lliure, autèntic, res impedirà que la teva vida sigui una permanent font de plaer.

Quan t’estimes i estimes el que és, sense pretendre canviar res de fora, vius autèntic i sentint-te responsable de tu, ja  no necessitaràs a un psicòleg mai més perquè res que et passi serà una causa de sofriment sinó de pau.

Només quan t’estimes i et fas responsable de tu comprens que tot el que passa, sols és , deixes de jutjar, deixes de sentir-te víctima, deixes de “querer” i de veure culpables en qualsevol lloc.

Quan et fas responsable de tu, cada cosa que passa l’agraeixes, l’abraces, aprens de cada situació, la gaudeixes, aprens a deixar anar el que no és per a tu, acceptes les teves limitacions i les dels altres, respectes la llibertat de l’altre i la teva i et permets allunyar del que no és per a tu i apropar al que si ho és, acceptes la teva essència, gaudeixes en sortir de les teves zones de confort i buscar allò que desitges darrere de les teves pors.

Fer-te responsable de la teva pau fa que cada adversitat la utilitzis no per enfonsar-te més sinó per reconstruir-te millor i més fort.

Cada fracàs no és cap fracàs, és sols també un acte d’autenticitat i de llibertat d’alguna altra persona que t’està dient que no a alguna cosa, quan t’estimes t’encanta que la gent sigui autèntica, sigui el que sigui el resultat, perquè ja no necessites que ningú sigui el que no és, agraeixes això que em passa perquè saps que és el que necessites.

I quan vius així, deixes de necessitar persones, quan vius així et trobes bé en la teva solitud o envoltat de poques persones, quan vius així t’adones que ja no necessites ni persones ni coses per ser feliç, agraeixes el que tens i amb això en molts casos tens prou, i quan deixes de necessitar persones o coses la vida és meravellosa perquè et permets mostrar-te tal com ets, quan tot allò que em passa el gaudeixo o aprenc i no espero que sigui d’una altra manera que la que és, la meva realitat es transforma radicalment.

Mirar cap a dins i reconstruir una realitat dins teu, que a tu et doni pau, és reformular la mirada, és redefinir el que la teva ment s’entesta a definir com a dolent i que et crea pensaments de dolor i des de la realitat que tu has construït es generarà una nova realitat.

El fracàs no és un fracàs, és una manera més de no fer una cosa que has après.

Un rebuig no és un rebuig, és un aprenentatge, és un avís que aquí no és el teu lloc, és un acte de llibertat i de valor, és un acte de llibertat també de l’altre.

Un acomiadament no és cap acomiadament és una oportunitat per crear un projecte millor per a tu.

Una separació no és una separació és només una nova porta que s’obre i una oportunitat d’anar d’un lloc que no era el teu a un lloc que si que ho sigui.

Un maltractament no és un maltractament, és només un aprenentatge per deixar anar i allunyar-se.

Una crisi no és una crisi, és una gran oportunitat.

Un treball de merda no és una feina de merda és aprendre a gaudir del teu moment present mentre busques una mica millor.

Deixar de creure el que passa al teu voltant amb què veuen i senten els teus sentits limitats i mires dins teu i des d’aquí ho redefineixes, no com ho veuen els teus sentits sinó com ets capaç de veure-ho tu , no amb els ulls sinó amb el cor ple d’amor cap a tu i cap a la realitat que és.

Estimar-te és saber-te responsable de tu, ser responsable de tu és també fer-te responsable de dominar la teva ment boja.

Dominar els teus pensaments, no creure’ls, observar-los des de fora perquè no són teus,observar-los com núvols al cel que passen i desapareixen a l’horitzó.

La teva ment no ets tu quan la teva ment et fa patir amb pensaments diversos, estimar-te és dominar la teva ment també.

Estimar-te és saber observar el que guardes en la teva ment.

Estimar-te és decidir guardar coses diferents en la teva ment.

Quan guardes en la teva ment paraules diferents, paraules que et donen pau, (en cas que t’allunyis d’algú, saber-te explicar que tu no ets culpable de res, només un mestre perquè l’altre aprengui a desenganxar-se, a fer-se responsable de la seva pau, a estimar-se, a no tenir en compte l’aprovació d’altre), el de fora es transforma.

Quan canvies el teu enfocament des de dins de tu, canvies la teva realitat.

Quan en comptes d’enfocar-te en el que passa fora, en el que fan els de fora, t’enfoques en el que fas amb la teva realitat, teva realitat canvia completament.

Mirar cap a fora, és pensar en qui té la culpa, és pensar que ets insuficient, però qui té la culpa no és qui ha de responsabilitzar-se, és la teva responsabilitat fer alguna cosa amb això.

És clar que hi ha culpables, és clar que hi ha circumstàncies complicades, fotudes, injustes, és clar que hi ha adversitats, és clar que hi ha incomoditats.

Però la pau no va que existeixin o no, la vida es un caos permanent i nosaltres som part d’aquest caos com ho és l’univers, però tot això és irrellevant per a la teva pau, la teva pau depèn del que fas tu amb això, és més, en molts casos aquestes adversitats i patiments són elements necessaris per poder evolucionar i transformar-te en algú millor.

Responsabilitat de fer el que millor sigui per a tu d’acord amb aquests inputs externs, que algú se’t s’acosti amb males intencions no pots evitar-ho, però és la teva responsabilitat allunyar-se el més ràpid possible.

Que hi hagi lleons no depèn de tu, però de tu depèn córrer el més ràpid possible i mantenir-te allunyat d’ells.

Creure que això no és just i des d’aquí construir-te una personalitat de víctima pobra de mi, no arregla res, sols patir més i més fins a l’infinit..

Estimar-se és saber cuidar d’un mateix davant el caos de l’univers, no estimar-te, no saber-te estimar és permetre ser una fulla al vent.

La vida no va de justícia, ni de comoditat, ni d’èxit ni de tenir en posseir.

La vida va d’estimar-te, va de fer-te responsable de tu i viure en pau o de no estimar-te i de patir, simple i fàcil.

L’univers no és just, la vida no és justa, la naturalesa no és justa, però per sort la teva vida no va de justícia ni va de voler canviar el món ni va de voler canviar els altres, la teva vida va de tu i del que ets capaç de fer amb ella per viure-la en pau i plenitud.

La teva vida va del teu benestar intern.

Hauries de fer un canvi de xip intern .

La vida no va de si ets just, de si ets bo, de si ets guapo, de si ets intel·ligent, de si tens èxit, de si ets una bona persona o de si ho son els altres.

La vida va d’atrevir-te a ser qui ets i d’entendre que està bé que siguis així, està bé que siguis com ets com està bé que cada persona, animal i planta de la natura sigui com és i no d’una altra manera.

La teva vida va d’estimar-te tal com ets, la cosa va de què tu estàs bé així, però la resta del planeta també està bé com és, tot està bé com és, la gràcia, l’intel·ligent és veure que fas amb tu i amb la resta del planeta perquè tu puguis estar en pau tal com ets i tal com són.

Tu no pots fer-te càrrec ni canviar ni l’univers, ni el planeta ni els altres, ni h hauries de pretrendre, però si pots fer-te càrrec de tu, si pots fer-te responsable de tu, si pots reexplicar-te les coses per tenir pau aquí, avui i ara i per sempre.

Res és just, però tot està bé com és, i tu també.

La llei de la selva no és justa, el natural no és just, que sobrevisqui el més fort no és just , no va de just o no, no va de bo o dolent .

 Va de ser o de no ser i t’agradi o no, la realitat només és i estimar-te va d’estimar el que és, el que ets tu, el que són els altres i el que és el món i des de aquesta acceptació actuar i explicar-te la història que et permeti trobar la teva pau.

No busquis justícia enlloc, busca només estar bé dins teu, sigui el que sigui el que hi hagi o passi fora basat en l’amor propi del qual tu et responsabilitzes.

Domina la teva ment, la teva vida no va de canviar el món, no va de qui té la culpa, no va de canviar tu, va d’acceptar-te va de respectar-te , va de tenir cura de tu, va d’escollir bé els teus pensaments, va d’escollir bé les teves actituds i les teves accions.

És fer-te responsable de què sents en cada moment d’acord amb les històries que t’expliques, va de prendre mesures d’acord amb el que creus, va de dominar la teva ment i no que la ment i els pensaments bojos que s’hi creen en canvi que et domini a tu.

No va de qui té la culpa .

La responsabilitat d’estar bé depèn de tu .

Tu ets responsable del teu benestar, només tu, els teus pensaments, les teves actituds només depenen de com et parles i del que fas tu amb les teves accions en relació amb el que et passa

No va del que és sinó que fas tu amb el que és per estar bé.

És estar en pau amb el què penses de tu, dels altres i del món, res més.

Tal com ets esta bé, estimar-te esta bé i és la teva responsabilitat, la resta és només un reflex.

Tot es redueix a l’autoestima perquè la resta és sols un reflex d’aquesta.

L’autoestima és estimar-te tal com ets sense buscar justícia, ni bondat exterior, ni amor extern, ni voler ni pretendre ser diferent, estimar-te és no voler canviar res de tu però estar bé en tu i respectar això.

L’autoestima és saber expressar el que creus, estimar-te és dominar la teva ment en comptes que la teva ment et domini a tu.

No t’atreveixes a dominar la teva ment , la teva ment et domina, la teva ment permet que el que els altres facin o pensin tingui més pes i valor que el que tu penses i fas.

Tu saps qui ets, però la teva ment et domina amb la culpa, la justícia, la bondat, el poder, el diner, el sexe i la bellesa.

Domina la teva ment , estimat.

La teva pitjor por és la teva major llum, tens por de deixar anar, tens por a acostar-te, tens por a prioritzar-te, tens por a buscar el rebuig, tens por a deixar la comoditat i començar a viure una vida plena i totes aquestes pors impedeixen que et puguis estimar.

És a dins la conquesta, domina la teva ment, responsabilitzar-te tu de tu, perquè fins ara la teva ment et domina a tu i les circumstàncies i els altres també.

La pràctica

Les exigències són el pitjor enemic de la felicitat

No ets feliç perquè creus que necessites certes coses , que en realitat no les necessites, sols en necessites una i no es cap d'elles, és estimar-te.

No necessites ser guapo per ser feliç
No necessites ser ric per ser feliç
No necessites ser intel·ligent per ser feliç
No necessites ser jove per ser feliç
No necessites tenir parella per ser feliç
No necessites tenir amics per ser feliç
No necessites tenir èxit per ser feliç
No necessites tenir salut per ser feliç
No necessites una feina genial per ser feliç
No necessites l’aprovació de ningú per ser feliç
No necessites tenir coses per ser feliç, d’acord, aquí hi ha tres coses que si necessites, necessites el menjar i la beguda del dia i un lloc on dormir on no passar fred.
No necessites estimar a ningú en especial per ser feliç
No necessites que t’estimi ningú especialment per ser feliç

Només necessites estimar-te a tu i des d’allà poder estimar la vida i el món tal com és.

Llibertat és dir no al que vols i dir si al que és

Quan t’estimis podràs ser lliure i podràs escollir entre el que vols i el que és i escolliràs el que és. Quan no t’estimes no pots escollir i sempre vas al darrere del que vols i aquesta és la causa del patiment quan el que vols no l’obtens. Quan ets lliure i pots escollir altra cosa que el que vols , el teu món canvia radicalment.

No t’ho creus, oi que no?

En realitat els motius pels quals, tu, en la teva vida has patit, han estat precisament coses que t’han passat o que has perdut i que jo t’estic dient que no és la causa per la qual has patit.

Tingues confiança i segueix llegint.

L’únic motiu real del perquè has patit és la teva falta d’amor cap a tu mateix.

Estimar-se és saber tenir cura d’un mateix, saber donar-se allò que realment necessita per estar en pau, per potenciar la seva real essència, la que sigui i aquí és on tots ens perdem.

Quan algú s’estima es permet ser lliure, i aquesta llibertat que tu ets capaç de donar-te et permet viure des de de la teva autenticitat, i al viure des d’ella la teva vida està en disposició de millorar, i ni t’imagines quant.

Quan algú s’estima, sap tenir cura d’un mateix, es fa responsable d’ell mateix, no necessita que ningú tingui cura d’ell, ell sap fer-ho, ser autònom, ser independent, ser lliure.

Cuidar d’un mateix és possible si un es coneix bé i aquest autoconeixement profund d’un mateix, li permet escollir quins aliments prendre i quines no, que relacions escollir i quins no, que pensaments creure i quines no, en què formar-se i en què no, quin tipus de treball escollir i quin no, on viure i on no, en què centrar la seva atenció i en què no.

Quan t’estimes, no esculls el que vols sinó el que és perquè saps que en el que és, és on millor pots aprendre i evolucionar, perquè a l’estimar-te això és el que vols per tu, quan t’estimes no vols la comoditat, vols la felicitat i la felicitat no està en el que vols i no tens sinó en el que és i amb el que tu fas i saps crear amb el que és.

No ets feliç perquè no t'estimes i al no saber estimar-te no pots estimar el que és.

No saber estimar el que és és la raò real de la teva infelicitat.

Quan algú sap estimar-se sap ser feliç.

Quan pateixes és simplement que no saps estimar-te.

Pateixes perquè no t’estimes

Repeteixo, pateixes perquè no t’estimes .

Només pateixes perquè no t’estimes,

Pateixes perquè no t’estimes.

Repeteixo mil vegades, és el concepte clau.

En aquest post arribaràs a comprendre com les nostres ments funcionen en sentit contrari a com haurien de funcionar i així ens va.

Tot el que ens han venut, explicat i recomanat és un error, és un error grandíssim que ens ha portat a patir.

Ja sé que així, clar i planer no ho pots entendre ni comprendre ni acceptar, necessito argumentar-perquè ho entenguis i des d’allà iniciar el teu procés de curació.

Pateixes perquè no t’estimes, si t’estimessis series feliç.

També ens han venut que estimar-te és una opció, estimar-te és fàcil, estimar-te és possible, i jo et dic que res és més difícil que estimar-se de veritat.

Calen coneixements, saviesa i pràctica, molta pràctica.

Ser egoista és fàcil, cuidar de tu sense preocupar-se per ningú més és relativament fàcil, però això no és estimar-se, estimar-se és molt més que això, és saber cuidar d’un mateix permeten alhora que els altres aprenguin a cuidar-se alhora.

Però hi ha més:

No necessites estimar a ningú per ser feliç, no necessites que t’estimi ningú per ser feliç, és més, estimar és patir, si t’estimen patiran.

Estimar és patir.

Si t’estimen patiran.

Aquest no és el camí .

Ja sé, ja sé que no estàs d’acord, ja ho sé, deixa’m que t’ho argumenti.

Resumeixo

si pateixes és perquè no t’estimes
si estimes a algú patiràs
si t’estimen patiran
si t’estimes seràs feliç


Segueixo resumint i després t’ho argumentaré punt a punt

La idea és que canviïs el teu cervell i entenguis el següent:

Tu has vingut a aquest món només amb una missió, només amb un objectiu que és el d’aprendre a estimar-te a tu mateix, només això, la teva missió en aquest món no hauria de ser estimar a ningú ni que t’estimi ningú, la teva missió és aprendre a estimar-te i des d’aquí intentar potenciar que els altres s’estimin a si mateixos.

Ni més ni menys

Les dues principals raons per les quals no ens estimem és la por al patiment dels altres i la por al rebuig.

No ets feliç perquè no t'estimes i al no saber estimar-te no pots estimar el que és.

No saber estimar el que és és la raò real de la teva infelicitat.

Entendre que estimar-se fa que tot es posi al seu lloc per a tots.

Un món on cada un s’estimi a ell mateix i que un cop ho hagin aconseguit intentin potenciar això que han après en ells en els altres.

I des d’aquí relacionar un amb els altres buscant cooperar i compartir i en cas contrari saber allunyar-se per poder respectar també a l’altre.

Fi.

Ja sé que el món funciona en sentit contrari, pocs s’estimen i si ho fan no ho fan bé, perquè es queden en una sola part del procés d’estimar-se, s’estimen si, cuiden d’ells també, però no utilitzen aquest amor per compartir-lo, se’l queden per ells com feia el tio Gillito que es banyava en la seva piscina plena de dòlars sense fer massa res en ells en benefici de ningú més que per ell mateix, era tan egoista que en mirar-los en tenia prou.

Però la majoria no s’estima una merda i busca fora el que necessita per ser feliç encara que sigui a costa de la felicitat d’aquests que pretenem utilitzar per intentar ser feliços , i en aquest intent ni nosaltres aconseguirem ser-ho ni fem cap bé als altres.

Només pateixes si no t’estimes

Si t’estimes podràs ser molt feliç

No hauries d’estimar a ningú ,ni hauries d’esperar que ningú t’estimi a tu, sinó intentar que a qui t’agradaria estimar aprengui a estimar-se per si mateix.

I des d’aquí, des d’aquest amor propi personal relacionar-se amb els altres buscant la cooperació i el fet de compartir.

Ara anirem desgranant cada concepte i entendràs el concepte que t’estic intentant explicar.

Només pateixes si no t’estimes, que és el mateix que dir si t’estimes podràs ser molt feliç, anem a argumentar-ho.

A la vida com en gairebé tot s’hauria de començar pel principi, i el principi de la teva vida hauries de ser tu.

I per aquí hauríem de començar. Per tu.

Si t’equiparessis a una flor, hauries de saber que tipus de flor ets, que necessites per florir, que necessites per poder donar els teus millors fruits, quina humitat necessites, en quin tipus de terra hauries sembrar-te, quan de sol necessites, ets d’exterior o d’interior, et fa malbé el fred o la calor?, quins nutrients necessites, quns adobaments necessites i quins no, quines plantes són aquelles que tot i que creixen al teu voltant et beneficien i quines són aquelles que et perjudiquen i altres mil coses que cal saber de tu i fer-te a tu perquè la flor que tu  ets arribi al seu màxim esplendor, saber això de tu, fer-te això a tu és començar a aprendre a estimar-te, estimar-se és saber tenir cura de tu.

Això que sembla tan senzill ningú sap fer-ho molt bé, de fet és un procés que dura tota la vida i molts morirem sense saber fer-ho.

Estimar-se és saber cuidar bé de nosaltres mateixos i en tenir cura de nosaltres és quan arribarem allò que anomenem felicitat.

Però aquest punt és sols una part del teu procés d’estimar-te.

¿Però perquè és tan difícil estimar-se i així poder ser feliç si sembla tan fàcil?

Les dues principals raons per les quals no ens estimem és la por al patiment dels altres i la por al rebuig.

Per diverses raons, però n’hi ha dos que són bàsiques.

La primera raó del perquè no ens estimem és perquè volem ser bones persones, la rpincipal raó d ela nostra infelicitat és perquè no volem fer mal a ningú, és perquè volem fer feliços als altres, especialment als que volem estimar i ens diuen que ens estimen.

Aquesta és la primera gran parany en què caiem tots i és la primera gran causa per la qual som incapaços d’estimar-nos, volem ser bones persones pels altres, sobretot per a aquells que volem a prop a les nostres vides.

I en voler ser bones persones deixem de ser autèntiques, deixem de cuidar-nos, deixem de ser lliures i l’ésser humà per florir necessita llibertat i aquesta llibertat és el que tu mateix et treus cada dia de la teva vida, sacrificant aquesta llibertat, renunciant a aquesta llibertat per un bé que creus és un bé major, l’amor als altres.

Si t’estimes et vols lliure, si ets lliure ets capaç de ser autèntic, si ets autèntic entraràs en conflicte amb les llibertats dels altres, i en molts casos per evitar a qui estimes patir deixes de ser autèntic, deixes d’estimar-te i quan no t’estimes deixes de ser feliç.

Així de simples som els humans i així ens va.

No hem entès que aquesta visió és errònia, estimar-te és permetre’t ser lliure, és viure des de l’autenticitat i aquest dolor que pots causar a qui estimes no és un dolor que perjudiqués l’altre sinó que el beneficiés.

Estimar-te no implica mai perjudicar ningú, encara que ho pugui semblar, mai estimant-te causes cap mal a ningú encara que aquest altre pateixi per això.

Perquè, qui va dir que patir fos dolent?

Patir en molts casos no és dolent per a ningú sinó molt convenient per a molts, molt convenient per millorar, per aprendre, per evolucionar i des de aquesta evolució aprendre a estimar-te i des de aqui poder ser feliç.

El dolor, el patiment en mots cassos , no en tots, es bo, es el millor que et pot passar per poder traspassar a un millor lloc per a tu.

Si t’estimes, si saps tenir cura de tu, et convertiràs en un ésser valuós, com ho és aquella flor increïble que ha florit en la millor terra, amb el sol adequat, amb la humitat correcta i allunyada d’altres plantes que amb les seves arrels li puguin treure l’aigua que necessita.

Per estimar-te necessites deixar anar, necessites protegir-te i al protegir-te pots causar dolor perquè necessites rebutjar, necessites dir no, necessites posar límits, necessites prioritzar-te, necessites anteposar les teves necessitats a la dels altres, inclús a la dels éssers estimats i això, que en un principi pot semblar cruel, malvat i egoista, és el millor que pots fer per ells.

Estimar-te és el millor que pots fer per aquells que pretens estimar, encara en un principi i durant un temps, aquest estimar-te causi dolor i patiment en altres.

Res et pot fer més valuós que estimar-te, res pot fer més valuosos als altres que estimar-te i que a través del patiment que puguis inspirar en els altres ells puguin fer el mateix una vegafa hagin après , evolucionat i transformat precisament gràcies a aquest patiment.

Els altres no necessiten que els estimis sinó que t’estimis tu, els altres no necessiten que els estimis sinó estimar-se a ells, i és precisament el que ajudes i potencies a l’estimar-te a tu, malgrat que pugui causar un cert patiment.

En aquest món no hi ha res tan valuós com ser feliç.

Estimar-te és l’unica cosa que et cal, tot i que estimar-te suposi que altres pateixin,perquè tots deixeu de patir.

La segona raó del perquè no ens estimem és perquè no ens permetem ser lliures ni autèntics, però en aquest cas no és perquè si fem el que volem tinguem por a fer mal a un ésser que és important per a nosaltres sinó perquè nosaltres mateixos ens empresonem perquè ens neguem fer el que desitgem fer, per por del rebuig i el fracàs.

Les dues principals raons per les quals no ens estimem és la por al patiment dels altres i la por al rebuig.

Si superéssim aquestes dues pors podríem permetre’ns ser lliures, i a l’ésser lliures ens permetríem ser autèntics i en l’autenticitat ens estimaríem i des d’ aqui tot el que passi sigui el que sigui serà bo per tot i per tots.

No sabem estimar-nos i al no saber hem creat el mon que vivim

La causa de tot el patim, del mon que tenim, amb totes les seves contradiccions i drames es aquesta incapcitat d'estimar-nos.

No sabem estimar-nos i com que no sabem patim i en patir com podem potenciar que els altres s’estimin a si mateixos?

Així va el món, així anem nosaltres , amargats, dependents, queixosos, insatisfets, reclamadors, exigents, jutjant i buscant fora en la manipulació de l’altre una pseudo felicitat efímera que acaba sense satisfer a ningú deixant en el camí cadàvers vivents plens de dolor i insatisfacció i en causar això el món és un reflex d’això, el món agonitza perquè no sabem estimar-nos.

El problema no és el no saber estimar a l’altre, el problema es no saber-te estimar a tu.

Però el camí no s’acaba aquí.

Primer hauríem d’aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos sense que aquest amor depengués de ningú extern a nosaltres.

És fàcil estimar-se i utilitzar als altres en benefici propi, és fàcil córrer més que els altres usant una bicicleta, no és això.

Estimar és un procés personal que va de fora a dins i no de dins a fora. 

Utilitzar els altres, manipular els altres, necessitar als altres, dependre dels altres per sentir-se bé és fer trampa, no val, així no.

Estimar-se, cuidar-se, conèixer-se, respectar-se, acceptar-se, adquirir habilitats, aprendre dels errors i dels fracassos, mantenir-se en acció, ser capaç d’explicar-te històries que et sumin, aprendre a viure en present, ser autèntic i sentir-se bé malgrat el dolor que puguis inspirar, ser autèntic i sentir-se bé tot i el rebuig, ser lliure i buscar les teves preferències i sentir-se bé tot i el fracàs .

Això és estimar-se .

Fins que no et sentis bé en la teva autenticitat encara que el resultat sigui rebuig i fracàs, no t’estimes.

Ningú s’estima així i tots hauríem de ser capaços d’estimar-nos així.

Fins que no siguis capaç de ser autèntic i actuar des de l’autenticitat sense mentir, sense fingir, sense manipular i des d’aqui siguis rebutjat i sent rebutjat et sentis bé i feliç és que no t’estimes. 

Aquesta primera fase molta gent l’ha entès tan bé que l’ha entès malament i aquí s’ha quedat, m’estimo, m’estimo, m’estimo i tot per a mi i els altres que es fotin, jo primer, jo primer i jo segon i jo tercer fins a l’últim i els altres són eines per procurar-me tot l’amor del món.

Aquestes persones creuen que s’estimen, però no s’estimen, simplement han pensat que passar la primera part del procés es ja estimar-se i no és així, estimar-se és prioritzar-se si, és protegir-se si, però per després anar als altres a compartir, a cooperar, a sumar en la vida dels altres i aquest pas el pretenen estalviar.

Creuen que tot i tots estan al servei del seu amor, es creuen tan valuosos i es creuen tan bons que res és suficient per a ells, i manipulen els altres com si fossin joguines en nom del gran amor que senten per ells mateixos.

No han entès res de res.

Molts altres lluny de creure’s que s’estimen com aquestes primeres que no han entès res, creuen que són els altres els que els han d’estimar, i avui estem en un món ple de persones que no han arribat a aquesta primera fase d’estimar-se, són els dependents emocionals, els victimistes, els aferrats, els tristos, els que s’aferren a un passat millor , són aquestes persones que creuen que mereixen ser estimats, un altre gran error.

Ningú t’ha d’estimar, ets tu qui t’has d’estimar, no han entès res tampoc.

Ni uns ni altres han entès res de res i creuen que ho han entès tot, la societat potencia aquest tipus de pensaments, la societat ens inspira en informació errònia, mitja veritat perquè no sembli una mentida, ens vol confosos, en vol que ens creiem satisfets, però a dins sabem que no és això, i no és això perquè no estem bé i no estem bé perquè no ens estimem.

ser capaços d'establir relacions de qualitat amb altres éssers humans

Una vegada haguéssim après a cuidar de nosaltres el que hauríem de ser capaços d'establir relacions de qualitat amb altres éssers humans

Aquestes relacions haurien de basar-se en la teva autenticitat i des d’ella intentar potenciar en l’altre la possibilitat que aprengui a estimar-se com tu has après a fer-ho.

Les relacions humanes s’haurien de basar en l’autenticitat i en la llibertat… coneixes en el món reals relacions així?

En la vida real tots mentim, tots anem amb màscares, sobretot quan volem alguna cosa d’algú, quan ens agrada alguna cosa d’algú, quan tenim por a perdre alguna cosa…etc.

La idea és no relacionar-te perquè t’estimin o per estimar, la idea és relacionar-te perquè l’altre s’estimi, perquè s’estimi, perquè s’estimi.

Et relaciones per sumar i en cas contrari no et relaciones, lo contrari al que fem, ens relacionem perquè volem alguna cosa de l’altre, perquè necessitem alguna cosa de l’altre, tot contrari al fet d’estimar-te i de potenciar en l’altre que s’estimi.

Però en tot cas, tu sols inspires, que l’altre aprengui i vulgui i pagui el preu d’estimar-se no et correspon a tu sinó a l’altre, estimar-se és un camí que sols pots recórrer tu per a tu, ningú pot fer-ho per tu i és un camí d’esforç, de patiment i de treball personal.

Que l’altre s’estimi ja no és el teu repte, sinó el seu, si està disposat a fer-ho i patir en el procés, el teu repte està a entrar a relacionar-te amb aquesta finalitat i des de buscar compartir la felicitat que t’ha donat la teva capacitat d’estimar-te i en tot cas buscar punts de cooperació en què els dos pugueu sortir beneficiats, tots dos, tots dos, tots dos, tots dos.

Et relaciones per compartir el que sents quan t’estimes per inspirar i potenciar en l’altre que pugui fer el mateixa i en aquest procés busques compartir i cooperar i sumar i en tot cas d’una manera que beneficiï als dos.


Quan saps estimar-te bé, quan saps relacionar-te bé amb tu mateix, quan saps relacionar-te bé amb els altres és quan estaràs en condicions de relacionar-te bé amb la vida, amb les circumstàncies, amb la realitat i aquí és quan podràs comprendre amb claredat, però sobretot sentir amb claredat l'increïble miracle que és viure, però no abans, és per això que cal començar pel principi.

Estimar la vida tal com és

Estimar la vida tal com és, és l'única manera possible de ser feliç, però per saber estimar-la primer necessites estimar-te a tu i des d'aqui, des de aquest amor propi et relaciones a compartir i a potenciar en la vida dels altres això mateix que has estat capaç de crear en tu.

Estimar la vida tal com és l’objectiu final i sense estimar-te i sense relacionar-te bé amb els altres és impossible assolir l’objectiu final que et permetre viure una vida en pau.

No és fàcil, ni és un procés curt en el temps i requereix grans dosis d’esforç i temps de dedicació, ningú va dir que ser feliç fos fàcil, molts confonen felicitat amb comoditat i així els va.

El millor succedani de la felicitat és la ignorància i és el que veuràs arreu, en el món que vivim la gent persegueix la comoditat i la ignorància tenyida amb una lleugeríssima capa d’intel·lectualitat, i creu-me, ser feliç no és això ,és dur i necessites molt patiment previ per aprendre a deixar de patir.

Anem a aprofundir en cada pas.

Estimar la vida tal com es requereix dos passos previs.

El primer és estimar-te a tu tal com ets, sense això mai podràs estimar la vida tal com és.

Que és estimar-te a tu?

Estimar-te és saber tenir cura de tu, és tenir cura de tu, però en la realitat que estàs vivint, és saber que és allò que et fa feliç i intentar fer-ho, però és ser feliç durant el procés, estimar-te és intentar fer allò que vols fer malgrat les teves pors que t’impedeixen fer-ho.

Estimar-te no és esperar a tenir tot el que vols per comprendre que t’estimes i des d’allà sentir pau, estimar-te és ser capaç de ser lliure per permetre’t ser autèntic i des d’aqui elegir entre gaudir del procés que et portarà a aquesta pau o simplement patir-lo.

Estimar-te és saber tenir cura de tu dins la teva realitat, la que sigui i des d’aquí si pots transformar-la i sinó pots acceptar-la i saber-la gaudir.

Estimar-te és saber estar bé en el teu aquí i ara i des d’aquí seguir estant bé fins on et porti.

Estimar-te significa ser lliure si, però no estic parlant de la llibertat de fer el que et doni la gana en qualsevol moment i lloc, trepitgis a qui trepitgis i a qualsevol preu, no és aquesta la llibertat que et farà lliure, et parlo de ser realment lliure, et parlo d’una llibertat interior, et parlo d’alliberar la teva essència de la realitat, et parlo de jugar amb ella, no de patir-la, et parlo de saber surfejar la realitat i gaudir de l’onada, és igual la que sigui, perquè la teva llibertat et permetrà gaudir-la, la realitat és neutra, és la teva llibertat la que farà d’ella un cel o un infern i a partir d’aquí transformar-la o no, però en tot cas la gaudiràs.

I com es fa això?

Resumeixo per no perdre’ns .

Estimar la vida tal com és, és l’objectiu final, estimar-te tal com ets és el principi, i t’estimes quan ets lliure, no es tracta de poder crear la realitat que vulguis perquè no podràs, sinó de ser capaç de gaudir la realitat, la que sigui.

Per parlar de realitat ja en parlarem en un altre post, vull que et centris en el concepte d’estimar-te tal com ets en la realitat que vius i en ella gaudir-la.

I com es fa això?

Pots estimar-te si al ser lliure et permets ser autentic i desde aquesta autenticitatpodras moldejar la realitat al teu gust, , però la teva ment crea impediments a la teva llibertat.

Si ets lliure et permets ser autèntic, ser autèntic et permet alliberar la teva essència al món, et permet deixar que la teva ment flueixi i que el que realment sents, creus, penses i desitges surti a la llum del món, i aquest alliberament et dona pau i aquesta pau és una forma d’estimar-te, res és més amorós que la pau.

La vida mai et donarà les millors cartes, la vida no es tracta de guanyar o perdre partides, la vida va d’aprendre i de gaudir mentres aprèns i aixo t’ho permet l’autenticitat de ser tu mateix quan et permets estimar-te. Les cartes que et dona la vida es tornen irrelevants, és més quan menys bones millor perque et permet aprendre més, i desde aqui gaudir de cada moment encara que perdis es l’inmens valor que et permet estimar-te.

 

L'autenticitat que et permet estimar bé als altres

No estimem bé als altres perquè els volem posseir i controlar i sobretot els volem protegir del patiment

Però alliberar la teva autenticitat es complicat perquè queda bloquejada per dos grans errors mentals.

El primer és el dolor que pot causar en els altres la teva autenticitat, sobretot en els éssers més estimats o que més t’importen, i per això l’amagues, la dilueixes, la filtres i fingeixes i en fingir pateixes, i en patir t’estàs maltractant a tu, no t’estàs estimant.

El segon gran error és sentir en els teus ossos que quan ets autèntic i et mostres tal com ets i els altres et rebutgen, pateixes i en patir t’amagues, no manifestes la teva autenticitat i pateixes doblement, pateixes si et rebutgen i pateixes quan et maltractes i fingeixes per no patir, i en fingir t’estàs maltractant, no t’estàs estimant de veritat.

Per estimar-te a tu hauries de desbloquejar aquestes trampes mentals que eviten que et vulguis i com són senyals de desamor cap a tu també et fan patir.

Estimar la realitat tal com és, és un objectiu final

És per això que estimar-te a tu és el primer pas, és permetre ser autèntic tot que creguis que aquesta autenticitat pot fer patir als teus éssers estimats i permetre’t ser autèntic tot que siguis rebutjat i aquest rebuig et produeixi dolor.

El segon pas és saber estimar als altres, però és impossible estimar bé als altres si abans no has après a estimar-te a tu mateix, perquè no sabràs fer-ho bé, estimar als altres no és estimar als altres tal com entenem, estimar als altres és alliberar-los de tu i per alliberar-los de tu el que bo,em és posseir , ja veus que no és fàcil, t’avanço aquí aquest punt perquè vegis la relació que té el primer concepte amb aquest segon.

Estimar els altres és alliberar-los de les teves expectatives alhora que sumes en les seves vides potenciant l’essència de l’altre, la que sigui, sense esperar res a canvi, analitza bé aquest concepte i t’adonaràs que ningú estima així, estimar els altres és no estimar-los com has après a estimar-los sinó tot el contrari, estimar els altres és no estimar-los i potenciar l’amor cap a si mateixos, és permetre que s’estimin a ells mateixos.

Estimar els altres no vol dir només sumar en la vida dels altres sense esperar res a canvi, estimar els altres moltes vegades vol dir també allunyar-te si no pots sumar i deixar un espai que pugui omplir algú amb aquesta capacitat.

Estimar els altres a diferència del que t’han dit no és ajudar, ni salvar, ni de bon tros renunciar tu, sacrificar-te tu o anteposar les teves necessitats a les de l’subjecte estimat, aquest és un altre error terrible que analitzarem al seu lloc.

Estimar els altres significa també allunyar-se si no ets capaç de potenciar l’essència de l’altre si en el procés et perjudiques a tu.

Quan anteposes les necessitats dels altres a les teves creus que estimes als altres, però no és així, no els estimes perquè no estàs ajudant que els altres es vulguin, siguin autònoms i responsables i lliures sinó que aquestes incitant a què t’estimin i et necessitin a tu, quan deixes d’estimar-te a tu per estimar els altres només crees elements negatius per a tots dos, crees en l’altre una dependència cap a tu, un deute cap a tu, et fas càrrec de la vida de l’altre i això no crea llibertat i autonomia en l’altre, a més, el teu en el procés d’estimar l’altre, et sacrifiques, renúncies, et fas mal i sense voler-ho poses expectatives en el comportament de l’altre que quan no són satisfetes ho castigaràs.

Ajudar no és estimar si en l’ajuda et perds a tu i evites que l’altre es faci càrrec de la seva pròpia vida.

Ajudar és maltractar.

Només quan aprens a estimar-te entens el poder beneficiós del patiment, res t’ajuda més en el procés d’aprendre a estimar-te que el patiment quan aprens d’ell, quan t’estimes no pateixes, quan no t’estimes pateixes i experimentar aquesta sensació en tu és la millor eina que tens per calibrar aquest patiment i des de ell pots aprendre com i de quina manera deixar de patir.

Si el patiment és una eina tan valuosa per aprendre a deixar de patir perquè ho volem evitar com sigui en els altres en nom de voler ajudar, de voler estimar?

Si del que es tracta en estimar els altres i és sols intentar i potenciar en l’altre la capacitat que s’estimi, per què evitar en els altres el patiment que necessiten per aprendre a deixar de patir a través de l’amor propi, a través de l’autoestima que sols es poden crear ells mateixos per ells mateixos en el seu propi procés d’aprenentatge a través del patiment?

Estimar els altres bé, és no interferir, és no ajudar, és permetre el patiment necessari perquè aprenguin a través d’ell i que puguin evolucionar i transformar-se a estimar la vida tal com és.

Només quan hagis après a estimar-te, només quan hagis après a estimar els altres d’aquesta nova manera de veure l’amor, podràs aprendre a estimar la vida tal com és, abans és impossible.

Sentir-se valuós és sentir-se bé

Estimar-te bé et permetrà trobar en la vida les onades perfectes per a tu, i no només trobar-les sinó l’habilitat necessària per gaudir-les.

Estimar-te bé et permet estimar el que és i gaudir del que és, estimar-te bé et fa entendre que ja no importa la realitat, el que importa és el que tu elegeixes fer amb la realitat.

Estimar-te bé és com un superpoder que et permet gaudir de la realitat sigui la que sigui.

L’amor per tu és el filtre que necessites per estimar els altres i a la vida, sense aquest amor cap a tu no sabràs estimar als altres i mai podràs estimar la vida tal com és.

Recorda, sense amor propi no tens res, amb amor propi teves relacions humanes milloren i la teva felicitat augmenta, sense autoestima no tens res, la teva vida és fosca i el món és un infern.

Si aprens a estimar-te descobriràs el teu valor, et sentiràs valuós, et sentiràs mereixedor de coses bones, si aprens a estimar-te t’ adonaràs que no necessites amor extern perquè ja tens el teu i et sobra, quan t’estimes de veritat t’adones que la teva vida és plena, plena de tu i veiràs que és suficient, suficient per a aquesta fase, recorda que estimar-te a tu és la primera fase per arribar al teu objectiu final que és estimar la vida.

Quan t’estimes t’adones l’immens valor que tens, precisament per això t’estimes, ningú estima una cosa que creu que no té valor, però aquest amor a tu, aquest sentiment de sentir-te valuós el guanyes a poc a poc amb actes de llibertat.

T’estimes, et permets ser lliure, et permets ser autèntic, et prioritzes, et permets elegir no el que vols sinó el que és i des d’aquí et permets equivocar-te i no et castigues per això, és més , aprens i perseveres i el mateix fas amb el rebuig, et permets preferir coses i vas per elles tot i el possible rebuig, busques el rebuig perquè saps que és un acte de llibertat, com t’estimes et permets ser lliure i en permetre’t ser lliure no hi ha cap acte més lliure de fer alguna cosa que vols fer encara puguis ser rebutjat, i en aquest exercici de llibertat aprens, millores, experimentes, vius experiències, i a poc a poc, amb l’aprenentatge d’aquestes experiències guanyes habilitats i sobretot aprens a experimentar el gran plaer d’haver-ho intentat, tot això et fa guanyar valor als teus ulls.

Estimar-te et permet valorar-te, et permet sentir-te valuós, i aquest sentiment és el millor del món, perquè et dona autonomia personal i el judici extern ja no té cap impacte sobre tu.


Però fixa’t, estimar-te t’allibera de les expectatives alienes perquè et permet ser lliure malgrat elles, si estimar els altres suposa alliberar-los de les teves expectatives sobre ells, estimar-te significa el contrari, t’estimes i t’alliberes de les expectatives dels altres quan estimar-te et fa sentir valuós i en fer-ho viuràs experiències que t’enriquiran i en enriquir-te tu et percebràs valuós, estimar-te et permet sentir-te valuós, ja no depens de les expectatives dels altres sinó de les teves, estimar-te et permet ser lliure i aquesta llibertat et permet valorar-te i aquesta valoració et permet viure experiències des de la mateixa realitat que et poden gaudir molt.

Des d’aquí la realitat es sols una excusa per divertir-te, des d’aquí la realitat és sols un parc d’atraccions on cada adversitat, cada element que els que no s’estimen ho perceben com a negatiu tu veus una muntanya russa o un dragon khan on gaudir com mai has gaudit.

Però estimar-se no és fàcil perquè confonem molts conceptes que ens immobilitzen i eviten aquesta llibertat que tan bé ens pot fer.

Si estimar-se és cuidar-se, si estimar-se és prioritzar, si estimar-se és ser lliure, si estimar-se és ser autèntic, si estimar-se és ser capaç de sumar en la vida dels altres sense restar-, si estimar és ser capaç de sumar o anar-se’n, tingues en compte com seràs des d’avui percebut per molts en la societat estúpida que hem creat.

Totes aquestes actituds d’amor a un mateix en el llenguatge col·loquial i socialment acceptat el traduïm com una persona egoista, cruel, mala persona, sobretot si aquesta llibertat xoca amb les expectatives que teníem posades en les accions d’aquesta persona que pretén estimar-se.

Si estimar-se és ser lliure i si l’altra cara de la llibertat és el conflicte i no hem après el real significat de conflicte, ens tirem cap enrere i moltes vegades preferim pau sense llibertat que conflictes i lliures, sobretot amb les persones que volem estimar o són importants per a les nostres vides.

Si t’estimes, per a molts seràs considerat com una persona cruel, egoista i una mala persona i molts éssers estimats patiran quan exerceixis la teva llibertat inherent a estimar-te, és per aquesta raó que molts vàrem deixar d’estimar-nos perquè preferíem ser bones persones i generoses a fer patir als éssers estimats i sense adonar-nos vàrem cometre un grandíssim error cap a nosaltres mateixos i cap als altres, perquè precisament a aquestes persones que estem pretenent protegir les perjudiquem molt més amb les nostres bones intencions que amb la nostra llibertat.

Fa realment mal als altres l'exercici de la teva llibertat, fa mal als altres estimar-te?

Creu-me quan et dic que la teva llibertat no fa mal a ningú encara que ho sembli, creu-me quan et dic que estimar-te no és, en cap cas un acte de crueltat o egoisme o de ser mala persona encara que ho sembli.

Els altres no pateixen pels teus actes d’amor cap a tu, els altres pateixen pels seus actes de desamor cap a ells mateixos.

Els altres pateixen perquè no són capaços d’estimar-se a ells mateixos, els altres pateixen perquè no són capaços d’estimar-te bé, els altres no són capaços d’alliberar-te de les expectatives que tenen sobre tu i per això pateixen.

Ningú pot fer mal a ningú més que a un mateix.

Els altres pateixen pels teus actes de llibertat, d’autenticitat i d’amor cap a tu mateix perquè són els teus carcellers, els altres pateixen perquè en comptes de ser persones lliures volen ser carcellers de la teva llibertat i quan et pretens alliberar, ells pateixen com patiria un carceller que se li escapa un pres de la presó en la qual compleix condemna.

Els altres pateixen perquè et necessiten per ser feliços, els altres pateixen perquè et volen pres, no et volen lliure, per això pateixen quan pretens ser lliure. Els altres pateixen perquè han escollit ser carcellers en canvi d’alliberadors d’animes.

Si estimar és alliberar els altres de les teves expectatives, si estimar no és estimar, si estimar no és voler que t’estimin, si estimar és simplement potenciar en l’altre aquest amor cap a si mateix que tu ets capaç de donar-te a tu, qui pateix perquè tu ets lliure de fer aquelles coses que et suposin pau i alegria, si tu ets lliure per estimar-te, per tenir cura de tu, per protegir la teva essència, qui pateix per tot això no t’estima perquè el no s’estima, perquè no sap estimar-se, si pateix és perquè no s’estima i la teva missió un cop hagis après a estimar-te a tu és intentar potenciar que l’altre aprengui a estimar-se el mateix i això ho faràs estimant-te i inspirant patiment en l’altre que el permeti des d’ell i a través del patiment transformar-se i evolucionar a estimar-se. 

Tota transformació necessita patiment, no interfereixis en ell perquè no estàs estimant bé si ho fas.

Estimar no és estimar com ens han ensenyat i veiem a tot arreu, estimar és no estimar, estimar és no voler que t’estimin, estimar és potenciar en l’altre la capacitat que s’estimi a ell mateix sense que necessiti l’amor de ningú més per ser feliç.

Patim perquè no ens estimem, no patim perquè no ens estimen, no patim perquè no estimem, patim quan no ens sabem estimar.

I el fet que pateixi pel teu acte d’estimar-te des dela teva llibertat és bo per ell, perquè en la naturalesa, qualsevol transformació requereix patiment, i qui no s’estima necessita patir per adonar-se’n i quan es cansi de patir estarà en disposició per iniciar el seu propi camí en aprendre a estimar la vida començant, això si per estimar-se a si mateix i als altres.

Quan algú s’estima bé, també allibera als altres de les seves pròpies expectatives, ja no et necessita per ser feliç, perquè ja hi haurà après a ser feliç per si mateix.

Quan algú aprèn a estimar-se ja no pateix per l’autenticitat dels altres, perquè haurà après a ser feliç per si mateix, s’haurà adonat que no té sentit ser el carceller de ningú ni que ningú necessita ser pres perquè algú pugui ser feliç .

Estimar sense posseir, estimar sense dependre, estimar sense esperar res a canvi, però per a això abans ha d’aprendre a estimar-se a un mateix.

És per això que l’exercici de la teva llibertat en realitat no fa mal a ningú, en realitat estàs ajudant i molt a qui en un principi patirà l’amor que et professes a tu mateix, però serà un patiment puntual que pot, si vol ,aprendre d’ell, l’inici d’un procés de canvi i tu, amb la teva llibertat ets un estímul a això.

Quan t’estimes i et permets ser lliure i autèntic i d’aquesta llibertat apareixen conflictes en què els altres pensen que ets cruel, egoista o mala persona i pateixen per això, pensa que en realitat no estàs fent patir, el que estàs fent és ajudar-lo que, a través d’aquest patiment puntual deixi de patir a mitjà termini i per sempre si aprèn a estimar-se.

Estimar-te no perjudica ningú, ajuda a tots.

Estimar-te encara que suposi un patiment aliè, és un patiment reparador que pot permetre una transformació, estàs ajudant i no t’imagines quan.

Estimar-te et porta a la llibertat de poder escollir i al conflicte.

Has de canviar el tu perquè canviï la teva realitat.

Has estimar-te a tu per poder estimar la realitat.

Has de potenciar que l’altre s’estimi a ell i permetre el patiment necessari perquè pugui realitzar la seva transformació per poder estimar la realitat.

Estimar-te, és posar el teu focus en tu, sona egoista, però és tot el contrari, perquè posar el teu focus en tu, vol dir que el et fas responsable de la teva vida i no hi ha res que et doni més poder que sentir-te responsable de la teva vida i que ningu te cap poder real sobre tu.

Quan ets tu el creador dels teus pensaments,quan ets tu el narrador de les històries que t’estàs explicant,quan ets tu el responsable de donar o de no donar poder als teus pensaments, quan ets tu el responsable únic de la teva pau, quan ets tu el que et dona valor, quan et sents autònom, independent , poderós,, quan sents dins teu totes aquestes sensacions, es impossible no sentir-te bé.

Fer-te responsable únic de la teva vida, enfocar-te en tu, es el que relament et fa sentir bé.

No es la realitat la que marca la teva pau sino que tu la defineixes i la realitat es sols un lloc on disfrutar.

Aprendre això significa estimar-te bé perquè en fer-te responsable de com interpretes la teva vida i que fas amb ella , et fa lliure i aquesta llibertat et dona pau.

Entendre això et permet desitjar això mateix que sents en tu en els altres, enfocar-te en tu és la teva missió i no interferir en com s’enfoquen els altres en ells mateixos és la missió de l’altre.

Estimar-te és estimar-te autèntic, estimar-te és en definitiva permetre’t ser lliure, permetre’t ser qui realment ets i des de aqui no tenir por a mostrar-te així. Res dona més pau que ser tu .

I que vol dir ser lliure?

Ser lliure és el més gran, ser lliure significa la capacitat de mostrar-tal com ets, però no només això, ser lliure és la llibertat de poder escollir com interpretes i expliques i aprens i aprofites la realitat.

Ser lliure et permet escollir entre el que vols i el que és, ser lliure et permet deixar d’anar sempre les pastanagues del que vols com un burret i poder escollir el que és i en aquesta realitat poder escollir gaudir el que és en lloc de patir el que és.

La realitat és la que és, però tu pots ser lliure d’usar-la en el teu favor o en contra teva, si la realitat l’aprofites per divertir-te, per aprendre, per gaudir estàs utilitzant la llibertat per millorar la teva vida, si ets simplement una víctima de la realitat, la realitat té poder sobre tu, la realitat t’ha fet el seu esclau, la llibertat va de què la realitat no tingui poder sobre tu i que el tu tinguis tot el poder sobre la realitat.

És com jugar a les cartes, la vida et pot repartir cartes excel·lents o una merda de cartes, però només de tu depèn si ets lliure, si t’estimes, si et dones i et permets o no la capacitat d’escollir gaudir de la partida, aprendre de la partida, donar-li el valor just al guanyar i el fet de perdre i fer d’aquesta experiència uns moments increïbles o de merda.

La llibertat d’escollir què fer amb la realitat.

Vius en un lloc de molt vent, que faràs? Queixar-te del vent o aprendre a fer windsurf i gaudir com un nan surfejant les onades? 

Si ets lliure pots escollir, si no ho ets, si no t’ estimes no podràs escollir i patiràs sempre la realitat quan no sigui com tu vols.

L’altra cara de la moneda de la llibertat és el conflicte i soledat i rebuig i fracàs.

Estàs disposat a ser lliure i a pagar el seu preu?

El que més t’empeny a viure en llibertat és estimar-te, ser autèntic impliqués que algú et cregui cruel, egoista.

Ser lliure impliqca patiment en altres perquè aquests altres han creat expectatives sobre tu, t’han empresonat dins de les teves expectatives i patiran quan no les compleixis i et titlleràn de cruel i egoista, només els carcellers pateixen amb la llibertat dels que empresonen les seves presons emocionals.

Però aquí no s’acaba el problema perquè aquest amor propi que et permet ser lliure i autèntic no només té les reixes dels teus carcellers, sinó de les teves, la por al rebuig, el dolor davant el rebuig és la que no et permet ser realment lliure .

Ser lliure també implicarà mostrar-te tal com ets i anar per ell, o almenys intentar-ho i això et portarà al rebuig, però la por al rebuig també és un impediment per ser lliure, és un impediment per estimar-te.

la por al rebuig, és la por a viure

Fins ara hem vist que per estimar-te has d’entendre que aquest amor cap a tu encara que sembli cruel i egoista pels altres no és veritat, ara saps que estimar-te és el millor que pots fer pels altres.

Primer de tot cal aprendre a relacionar-te bé amb tu, cal aprendre a estimar-te com un boig, cal estimar la vida tal com és.

Ara saps que estimar-te és viure sense filtres, estimar-te és passar-ho bé de veritat, des de la teva autenticitat, estimar-te és viure aprenent i divertint-te sense parar, estimar-te és sortir de la teva zona de confort i plantejar-te sempre reptes ,estimar-te és voler viure experiències alegres i divertides i des d’aquí compartir tot aquest valor, sense esperar quedar bé, sense voler que t’estimin per no ser qui ets en realitat, sense por a ser qui ets encara l’altre et desaprovi o no agradis, perquè aquest patiment no és causa de la teva crueltat ni del teu egoisme ni de qui ets sinó de la incapacitat de l’altre d’estimar-se a ell mateix i alliberar-se de les expectatives que ha posat sobre tu.

I aquí ve el segon problema greu que tenim per estimar-nos de veritat i és la por al rebuig, tenim pànic que ens rebutgin i amb aquestes pors ens paralitzem i moltes coses que ens agradaria fer coses que ens agraden i no les fem, ni les intentem tan sols.

Dir-te que el pitjor enemic del amor a tu mateix es ser incapaç de lidiar amb el rebuig que t’ impedeix mostrar-te autentic intentant fer aquelles coses que vols.

No només ens empresona el victimisme dels altres, l’apego dels altres, la manca d’amor cap a si mateixos dels altres, també som els nostres propis carcellers i no només ens impedim aconseguir el que ens agradaria, sinó que també ens impedim adquirir l’experiència necessària per poder aconseguir-ho algun dia.

Ens fa pànic que ens rebutgin i en comptes d’intentar aconseguir allò que vols, allò que desitges, allò que somies, en comptes de ser una persona lliure i autèntica i actuar des d’aquesta autenticitat, ens anul·lem, i permetem que els altres tinguin poder sobre la nostra llibertat de desitjar, de voler, d’intentar, de viure una vida autèntica.

Per què ens paralitza el rebuig?

Per què per no ser rebutjats deixem d’intentar tantes coses que desitjaríem?

Per què ens sentim insuficients i mancats de valor quan som rebutjats?

Per què el rebuig ens anul·la, ens limita, ens fa sentir malament i fa que abandonem els nostres somnis?

Per què la por al rebuig és la principal causa que evita que ens estimem?

Si estimar-se és permetre ser lliure, si estimar-se és permetre ser autèntic, si estimar-se és permetre’t fer, o almenys intentar allò que vols fer, la por al rebuig impedeix que t’estimis perquè condiciona la teva llibertat, la teva autenticitat, l’amor que dius tenir-te, perquè t’impedeix fer coses que voldries fer perquè al fer-les et fa sentir insuficient.

Si el rebuig et fa mal no t’estimes.
Si el rebuig et frena no t’estimes.
Si evites el rebuig és que no et sents valuós i poses el poder de la teva vida en altres persones que no ets tu.
Si el rebuig evita que intentis fer allò que vols fer no saps estimar-te.
Si el rebuig fa que el teu et sentis insuficient i mancada de valor és que no t’estimes.
Si no t’atreveixes amb el rebuig és que no ets feliç.
No hi ha res més important per ser feliç que estimar-te i la por al rebuig impedeix això.

Ara saps que estimar-te és permetre’t ser autèntic encara que aquesta autenticitat faci mal als teu ésser importants perquè ara saps que aquest dolor els permetrà, si aprenen d’ell, tenir una millor vida.

Ara saps que encara que la teva autenticitat sigui percebuda per altres com egoisme, crueltat o maldat, saps que no és veritat, saps que ser autèntic és estimar-se i estimar-se en cap cas pot perjudicar realment a ningú, encara que ho sembli.

Ara anem a desmuntar la por al rebuig que tant ens paralitza, pensa una cosa, mai et sentiràs tan viu com quan intentis fer alguna cosa encara que et puguin rebutjar, mai et concentraràs tant, mai tant donaràs tant de tu com quan estiguis en aquestes situacions, quan t’impliquis en situacions que voldries, però en les que et puguin rebutjar.

La vida es concentra d’una manera increïble en aquests moments, mai estaràs més a prop de la felicitat que en ells.

Mai construiràs millor la teva autoestima que en aquests llocs tan insegurs, en aquests llocs on habita el rebuig, en aquests llocs on tu desitges alguna cosa i poses tota la teva energia, poses tota la teva habilitat, tota la teva saviesa, tota la teva experiència en aconseguir-malgrat que saps que pots ser rebutjat.

Llançar-te a ser rebutjat davant un repte que vols, és el millor que pots fer per la teva autoestima i per la teva felicitat, sobretot quan et rebutgen i malgrat aquest rebuig, tu somrius, ets totalment conscient del teu valor, prens nota de l’experiència viscuda i après d’ella i et llances amb encara més força, més energia i més saviesa a un següent intent.

Però, per què ho evitem de totes totes?

L’evitem perquè no ens estimem una merda, ens sentim insuficients, ens sentim poc valuosos i deixem tot el poder sobre qui som en una opinió totalment subjectiva d’algú que ni tan sols ens coneix.

Vols estimar-te?
Busca la teva autenticitat encara que pugui ser percebuda com a egoisme, com crueltat, com maldat i des d'ella fes allò que vulguis fer, allò que vulguis dir, tot i que puguis ser rebutjat.

Si et permets ser autèntic i lliure, seràs capaç d’estimar-te i res fa més feliç que estimar-se.

Ser lliure no és el que creiem, ser lliure és no dependre de les expectatives dels altres, de la valoració dels altres, de l’aprovació dels altres i fer allò que vols fer o dir tot i que puguis ser rebutjat.

La meva teràpia preferida per saber l’estat d’amor propi i de felicitat d’un pacient és aquesta, veure la capacitat d’exposar-se a ser rebutjat sense patir-i gaudir-lo.

Sorprenent-ment, aquest mateix acte d’exposar-se a allò que vols malgrat que puguis ser rebutjat, en molts casos, quan es porta a terme cada dia en diverses ocasions fa, que el pacient recuperi l’alegria de viure com per art de màgia

Vols aprendre a riure’t del rebuig?

Vols aprendre a gaudir del rebuig?

Vols aprendre a desactivar la por al rebuig?

Comencem.

Tens por al rebuig perquè no t’estimes , perquè no et valores, perquè creus que ets insuficient, perquè creus que el que l’altra pensa de tu és més important que el que tu penses de tu.

Però clar, és un peix que es mossega la cua, si no hi ha res millor que buscar el rebuig fins que no et faci mal per construir la teva autoestima, però ets incapaç de buscar-lo perquè et creus insuficient i et bloqueja el que aquest altre pugui pensar de tu , i si et rebutja tu et sents fatal perquè creus que l’opinió de l’altre reforça el teu pròpia opinió d’insuficiència, no hi ha manera d’avançar.

Estimar-se és la capacitat de tenir cura de tu, és per això que abans de tenir cura de tu hauries de saber que necessites, i per saber-ho, hauries d’ escoltar-te, sentir-te, permetre’t que flueixin en tu els teus desitjos, els teus gustos, els teus somnis i que et creguis mereixedor d’ells.

Si sabessis realment quins són aquests desitjos, estimar-te seria donar-te a tu mateix la possibilitat de concedir-te’ls, però clar, com fer-ho si la possibilitat que et rebutgin et bloqueja i impedeix ni tan sols la possibilitat d’aprendre les habilitats necessàries per aconseguir-los encara que fos al mitjà termini?

El primer problema és la creença que no tens valor.

El segon problema és que encara no hem entès que estimar-se està molt bé, però que no és fàcil, necessiten desactivar les creences que estimar-te pot fer mal a algú i sobretot desactivar que intentar allò que vols és dolorós quan et rebutgen.

Molts ens hem quedat aquí, m’estimo, deixo anar tot allò que no és bo per mi i intento anar a buscar allò que sé que és bo per mi i aquí es queden, he de dir-te que això no és exactament el que intento explicar-te, és sols la primera part del procés d’estimar-te, quedar-te sols aquí és molt infantil, molt poc madur, molt poc savi, és gairebé com aquell nen que té un joguet i sols juga ell amb ell sense compartir-lo amb ningú. No és això el que et vull mostrar.

També no tenim clar que el procés d’estimar-te no acaba quan t’alliberes del victimisme i del rebuig sinó que és sols un inici, una vegada t’estimes necessites compartir aquest amor en els altres per potenciar en els altres això que has après a fer en tu mateix.

Aquest amor propi s’expandeix quan es comparteix, quan es fa servir per millorar la vida dels altres, però no per buscar més amor cap a tu sinó per potenciar aquest amor que sents per tu en l’altre.

La teoria del rebuig

Si t’estimes ets feliç, si l’altre s’estimés seria feliç. 

Que més valuos es que tenir la capacitat de poder de potenciar que s’estimin els altres  com tu has apres a estimar-te a tu?

Que mes valuos hi ha que regalar la felicitat.

Ets feliç  si t’estimes i que mes valuos hi ha que tenir aixo i poder regalar aixo

Ets valuós si t’estimes perquè ets feliç i des d’aquí pots potenciar això mateix que has aconseguit en tu en els altres.

Aquest és el teu valor, et sembla poc?

Cada vegada que t’acostes als altres, imagina que estàs regalant a l’altre un bitllet d’un milió d’euros.

La teva intenció quan t’acostes als altres hauria de ser la d’aportar valor, si aquesta és la intenció, apropar-te als altres, quan tu ets valuós perquè ets capaç d’estimar-te i per això de ser feliç, quan t’acostes a sumar, estàs  donant més que si donessis un bitllet d’un milió d’euros.

Quant val la felicitat?

Res et donarà més felicitat que buscar el rebuig.

Creu-me, és increïble quan el rebuig no et fa mal, quan entres en la vida dels altres a aportar valor sense esperar res més, quan ajudes al fet que aquest altre aprengui a estimar-se, quant potències en l’altre aquest amor propi.

Quantes vegades diem:

Em sento sol 
No suporto a la meva família
La meva feina no m’agrada
M’agradaria tenir una parella que m’agradés 

En tots aquests casos la culpa no és ni de la solitud, ni de la teva família, ni del teu treball, ni que és molt difícil aconseguir parella, l’únic problema que tens és que el teu incapacitat per sentir-te bé davant el rebuig i prendre acció malgrat el rebuig i intentar sense rendir-te canviar tot allò que no t’agrada a la teva vida.

Si cada vegada que et sents sol sortissis al carrer i quan veiessis algú que creus interessant li diguessis, alguna cosa com:

“bon dia, em sembles una persona molt interessant i m’encantaria conèixer-te, que et sembla si ens prenem un cafè i ens comencem a conèixer?”.

Possiblement 9 de cada 10 pensaria que estàs boig, però 1 de cada 10  vindria amb tu a fer un cafè, al mes tindries 30 nous amics.

Si pateixes  només és perquè ets incapaç de bregar amb el rebuig.

Si pateixes la solitud és per la teva incapacitat d’estimar-te, és per la teva incapacitat de confiar en tu, si apteixes a la fi és per la teva incapacitat d’estimar-te.

Si no t’estimes pateixes, si t’estimes no pateixes, ets feliç, brilles i et ve de gust sortir al món a compartir aquest amor que sents per tu, et ve de gust sortir al món a inspirar en els altres a què s’estimin com tu t’estimes, et ve de gust sortir al món a sumar en la vida dels altres sense esperar res a canvi, i des d’aquest lloc, et sents tan valuós que ets capaç de tractar amb el rebuig a través de sumar en la vida dels altres, la teva vida esdevé encara més valuosa, en encara més feliç.

Hauries de plantejar-te com a regla de vida conèixer cada dia 5 persones noves, aportar valor a 5 persones noves cada dia, una paraula amable, un gest, una conversa, una ajuda, un sumar i allunyar-te amb la teva felicitat a una altra banda.

Només qui és capaç d’aportar valor a la vida dels altres sense demanar res a canvi és on habita la veritable riquesa, només aportant riquesa ets  realment ric, i qui es passa la vida regalant riquesa no pot estar malament, ni trist, ni deprimit.

Ningú realment ric pateix de pobresa, a ningú  que és realment ric li costa regalar coses bones que a més no les necessita perquè té ja tot el que encessita per estar bé, ple i feliç, la seva autoestima.

Imagina’t cada dia regalant bitllets d’un milió d’euros a tots aquells amb els que et relacions, et costaria?

Sortir al carrer i regalar un somriure, una paraula amable, un comentari alegre, ajudar, compartir, cooperar, res plau tant com sentir-ric i ser capaç de compartir aquesta riquesa.

Quan et relaciones des d’aquest lloc, estàs oferint als altres el millor que li pot passar a la seva vida, ets generós i regales una cosa molt valuosa, és fàcil, és divertit, és estimulant, t’ho passes bé regalant milions d’euros i més amb això inspires als altres a fer el mateix.

Estàs donant a algú desconegut el millor que li passarà a la vida,amb aquesta actitut, quin problema tens amb el rebuig ?

Tu ets l'únic que et rebutjes

Tu, hauries de considerar-te aquest regal d’un milió d’euros, tu has de creure’t fins a la medul·la que ets molt valuós, que és el millor que li pot passar a l’altre perquè les teves intencions són bones, si és així, per què et creus insuficient?, perquè et consideres una merda?

Si no necessites ni ser guapo, ni ric ni especialment hàbil per ser molt feliç, només necessites aprendre a estimar-te tal com ets respectant sempre la teva essència la que sigui i si ets feliç, que hi ha més valuós de ser un portador de felicitat i voler-la compartir?

Que hi ha més valuós que ser feliç?

Que hi ha més valuós que ser feliç i voler compartir aquesta felicitat al teu voltant sense voler ni esperar res a canvi?

Si algú rebutja aquest milió d’euros, si algú rebutja aquests moments de felicitat que tu estàs disposat a compartir amb qualsevol, que pensaràs de tu? Que pensaràs de l’altre?

Que el milió d’euros no val res, que és fals o que ella és una mica ignorant a qui la seva opinió no t’hauria de preocupar el més mínim, és com si un gos et lladra, ¿afectaria el teu valor aquests lladrucs?, és com si una gavina t’ataqués, ¿afectaria el teu valor? O parlaria d’ella aquest rebuig a la felicitat?

¿Per què tens por d’acostar-te i de regalar aquest milió d’euros?
¿Per què creus que molestes quan t’acostes a algú a regalar aquest milió d’euros?
¿Per què creus que no tens valor?
¿Per què creus que no ets el millor per a l’altre?

La teva ment t’enganya, et manipula, està evitant que comparteixis aquesta felicitat que portes en tu al món.

La teva ment no et vol feliç, la teva ment només pretén que sobrevisquis, res més, no te la creguis.

Si tu ets portador d’un milió euros i no vas a regalar aquest milió d’euros, perquè la teva ment t’està enganyant,la teva ment no funciona bé, desactiva la teva ment perquè no juga a favor teu, no te la creguis, tu ets portador d’un milió d’euros cada vegada que t’acostes a algú a compartir el que tu ets si ho fas sense esperar res a canvi, simplement pel plaer de sumar en la vida de l’altre, el que conta és la intenció que hi ha al darrere de l’acte, si el que vols és regalar i vas a això i si t’ho rebutgen és l’altre qui té un problema, no tu.

Adonar-se de tot el bo que tens i sentir-te orgullós de qui ets, és el principi de tot, i per a això només has d’estimar-te.

Si t’estimes et veuràs valuós, i si et veus valuós qui rebutja una cosa valuosa no afecta el teu valor sinó al seu.

M’estimo tan poc que em sento tan insuficient que em paralitzo, em sento un frau, em sento un milió d’euros falsos no em crec a mi mateix, soc jo qui em rebutjo ja des de l’inici, m’estimo una merda, em menyspreu-ho, i com que no m’estimo , no puc estimar la vida, entres en un bucle de difícil sortida.

Si el rebuig et fa mal és que no t'estimes.

Estimar-te et permetrà estimar la vida, però el que calibra aquest amor a la vida és l’amor que sents per tu i que tu has de potenciar i protegir, precisament compartint-lo.

Saps que t’estimes quan el rebuig no et fa mal, i res t’ajudarà tant a estimar-te com buscar el rebuig una i una altra vegada fins que deixi de fer mal. Cap teràpia és més efectiva que aquesta per aprendre a estimar-te.

El món és meravellós si el recorres des de l’amor a tu, si tu t’estimes el sol buscaràs llocs assolellats i la vida serà meravellosa per a tu, si no et coneixes, si no t’estimes, si en comptes d’anar-te’n a llocs assolellats te’n vas llocs freds la vida no serà tan bona per a tu.

L’amor a la vida ha de basar-se en l’amor a tu, aquest amor et farà de brúixola i et dirà on anar i d’on allunyar-te, sense aquest amor a tu, és difícil gaudir de la vida i estimar-la.

Primer error

La teva ment no funciona bé ni a favor teu, desactiva-la!, la teva ment t’està fallant perquè se centra en el fet que no tens valor i des d’aquesta creença et paralitza i evita que vagis a buscar la vida que vols.

Aprendre a valorar-te i a estimar-te és el primer pas, perquè tu ets valuós si t’estimes, tu ets valuós si ets capaç d’estimar-te, tu ets valuós si ets feliç i ets capaç de compartir aquesta felicitat malgrat el rebuig.

Tu ets valuós si ets capaç d’alliberar l’altre de les teves expectatives.

L’única cosa de valor real en el món que vivim és la capacitat d’estimar-te, tal com ets i d’estimar la vida tal com és i si tu vols i pots compartir això,vals més que un milió d’euros i que dos i que tres.

Que val la felicitat?

Tu vals un milió d’euros per a algú, i buscar aquest algú és el teu camí, i en aquest camí trobaràs la teva pau.

Segon error

La teva ment no funciona bé ni a favor teu, la teva ment t’esta fallant perquè et centres en el resultat i no en el procés, et centres en el que no depèn de tu, et centres en l’assumpte de l’altre i no en els teus assumptes, el teu assumpte és el procés, l’assumpte de l’altre és en com valora l’altre això de tant valor que ets tu.

No et centres en el procés sinó en un resultat que no depèn del teu valor sinó en una apreciació subjectiva d’una ment desconeguda que potser no sap ni el que són els euros, que no s’estima, que no sap estimar, si algú no s’estima com pot valorar l’amor?

Tu tens valor, perquè no et sents ni més ni menys que ningú, tu ets el millor regal que li pot passar a algú a la vida, no pensar això és que la teva ment no pensa bé, bé.

Si m’estimo, em valoro, la ment així ho creurà, si no m’estimo, no em valoro i així és com pensa la ment, m’estimo, sé qui soc i sé el que val , ¿per què tens tanta por del rebuig?

No vols relacionar-te no perquè no et sentis valuós si t’estimes, sinó perquè tens por del rebuig, et fa mal el rebuig perquè tens un mal concepte sobre el rebuig,

Canvia el concepte de rebuig, el rebuig és un micro èxit el rebuig és només el camí cap a l’èxit en la nostra forma de vida, necessites rebutjos per tenir èxit, el rebuig és un mini èxit fragmentat, necessites X rebutjos per a un èxit, un èxit es compon d’un nombre de rebutjos que com més rebutjos vius menys és aquest número, ¿per què no busques X-1 rebutjos en pla suïcida si aquest és l’únic camí cap a l’èxit?

Perquè el teu concepte de rebuig és erroni, un rebuig és un èxit, perquè no vas a buscar-lo desesperadament?

Vols aprendre a estimar-te?

Vols tenir la vida que vols?

Comprometre’t amb el rebuig com si no hi hagués demà, busca 20 rebutjos cada dia en actitud suïcida.

Quan pràctiques el rebuig, el rebuig deixa de paralitzar-te , és com buscar caure fins a crear un call , quan crees el call, caure ja no et fa mal, és buscar i trobar la sortida del dolor amb dolor,busca que et rebutgin tant fins que el rebuig no et faci mal.

Si el rebuig et fa mal és que has de treballar en tu mateix, l’amor propi, la desafecció i la llibertat.

Si el rebuig et fa mal, aquest dolor t’impedeix ser tu mateix, i el fet de ser tu mateix és el més atractiu que tens.

Si el rebuig et fa mal és perquè no et sents valuós perque no saps pensar bé, si t’estimes, et consideres valuós, si algú et rebutja no és res, perquè tu saps el teu valor i no necessites la validació de ningú per ser feliç.

Quan el rebuig et fa patir és una senyal que no et creus realment valuós, és senyal que no t’estimes suficient, és senyal que necessites l’altre per ser feliç, és senyal que depens de l’aprovació de l’altre per ser feliç, l’altre té poder sobre tu, ets un esclau, un addicte, un dependent, no t’estimes una merda .

Si el rebuig fa mal és un senyal que has de treballar en tu, que has d’estimar-te més, molt més, que has de ser feliç per tu mateix perquè no ho ets, no pots necessitar a ningú per ser feliç, perquè depens de la validació aliena per ser-ho, estimar-te més, ser feliç per tu mateix, estima el que és i el rebuig deixa de fer-te mal, i quan el rebuig deixa de fer mal la teva vida es transforma en una vida infinitament més plena.

Si el rebuig et fa mal no diu res de l’altre, més que el seu dret a la seva llibertat, però diu molt i malament de tu, diu que no t’estimes una merda i que ets incapaç d’anar a buscar allò que vols, allò que necessites per satisfer les teves necessitats, com faria qualsevol que si s estima.

Quan t'estimes seràs feliç i seràs feliç quan busquis el rebuig perquè el rebuig no et fa mal i el gaudeixes.

Si el rebuig et fa mal necessites treballar el teu amor propi i des d’aquí podràs ser feliç, si el rebuig et fa mal necessites millorar molt les teves aspiracions, el teu estil de vida, el teu amor propi, les teves dependències emocionals, i la teva forma d’estimar de necessitar validacions per ser feliç, i les teves expectatives sobre els altres.

Si el rebuig et fa mal és que no vols a l’altre lliure de fer amb la seva vida el que vulgui.

Mentre pateixis el rebuig és que tens molt a millorar en tu.

Res millor per saber si t’estimes de veritat que buscar el rebuig, si et fa mal és que no estàs bé i així pots treballar en tu, si cerques el rebuig i el gaudeixes en comptes de patir-lo, en comptes de sentir dolor el gaudeixes i el vas a buscar sense problemes, és que estàs bé.

Si el rebuig no et fa mal i ho busques és que estimes la vida, vol dir que t’estimes a tu.

Vol dir que tens una vida divertida, aventurera, nova, atrevida, vol dir que vas més enllà de les pors, vol dir que estàs intentant avançar, vol dir que estàs intentant pujar de nivell.

Buscar el rebuig tot el dia es regalar-te una vida de somni, una vida d’aventura, una vida increïble.

Cercar el rebuig és el millor símptoma d’una vida que val la pena ser viscuda, és senyal que estàs vivint una bona vida, no buscar-ho, no ser rebutjat mai és símptoma d’una vida avorrida, estàs mort, però encara no ho saps.

Si el rebuig no et fa mal i ho busques sense por vol dir que t’estimes bé perquè et sents valuós i et permets ser lliure intentant fer allò que vols i te’n rius del rebuig.

Si el rebuig no et fa mal i ho busques sense por vol dir que estàs desenganxat perquè no necessites ningú per ser feliç ni la seva presència ni la seva validació, no ets un dependent emocional.

Si el rebuig no et fa mal i ho busques sense por vol dir que estimes bé perquè alliberes a l’altre de les teves expectatives sobre ell, no vols que l’altre et validi, sols vols que sigui lliure i si et rebutja, també és bo per a tu, no vols altra cosa que fer ús de la teva llibertat i que l’altre pugui expressar la seva i això que surti de l’expressió de les dues llibertats és bo per a tu, no afecta el teu valor, no deixes de prendre decisions que et permetin viure la vida que vols, aprens en el procés i et regales una vida plena d’emocions , aventures , experiències noves i lliçons

La millor teràpia per a ser feliç és que et rebutgin 20 vegades cada dia mentres busques fer o tenir o viure allò que vols, fins a arribar un moment en què els gaudeixis, per després seguir fracassant com un boig.

Res pujarà més la teva autoestima que ser capaç de buscar el rebuig mentre intentes fer totes aquelles coses que vols.

Res et permetrà tenir una vida plena que buscar el rebuig i aprendre cada vegada d’ell, res et permetrà tenir millors amics, millors feines, millors contactes, millors parelles que gaudir del rebuig.

Res et permetrà sentir-te millor amb tu dins de la teva pell que el rebuig

Quan vius així, l’important no és l’èxit, no és aconseguir allò que t’has proposat, el millor és com et sents tu, com aconsegueixes lliurar-te tu de màscares i de cadenes i treus de tu el millor de tu, el tu més pur, el més autèntic.

Viure anant a buscar allò que vols, allò que desitges, allò que t’agrada implica tenir energia prèvia, implica estar content, implica tenir il·lusions, implica sentir-te valuós, implica sentir-te confiat, fort, potent, confiat…

Imagina com et pots sentir tu sentint-te així i des d’aquest estat emocional vas a buscar allò que vols i li fas pam i pipa al rebuig.

Que aconsegueixes allò que vols?

Genial! podràs viure experiències inoblidables plenes d anècdotes que recordar. 

Que no ho aconsegueixes? Que et rebutgen?

Encara és millor, perquè et permet aprendre, et permet entendre que aquest lloc no és el teu, et permet respectar la llibertat de l’altre, et permet seguir en el joc de la vida un cop mes, et permet sentir adrenalina, et permet treure una vegada mes el teu millor jo, la teva millor essència, la teva autenticitat, i és en aquest lloc i en aquest moment on et sentiràs més viu que en cap altre lloc i que en cap altre moment.

Viure així, és un cant a la vida, és un acte d’amor propi, és un acte d’amor als altres, és viure la vida en majúscules, quan vius així, ja no hi ha pors, ja no hi ha fracassos, ja no hi ha experiències dolentes, sols hi ha una vida que ha valgut la pena ser viscuda.

Estimar-se et permet viure així, i aquí ja no hi ha por, ni ressentiment, ni culpa, sols experiències increïbles, alegres i felices.

Enamorar-te de tu, estimar-te com un boig, protegir la teva essència , alliberar l’altre de tu i permetre que s’estimi com t’estimes tu, sent el teu valor i busca el rebuig com un boig, diverteix-te amb això, el resultat és l’assumpte de l’altre, el teu assumpte és gaudir de l’ procés.

Post que et podria interessar

Deixa un comentari