Per què sento que abusen de mi?

A tots ens agrada ajudar als altres, a tots ens agrada sentir-nos bones persones, a tots ens agrada sentir-nos aprovats i reconeguts però massa vegades amb la millor de les intencions acabem patint.

psicolegia a vic mcarme moline
Psicòleg a Vic

Per què sento que abusen de la meva bona fe i per ser una bona persona?

Massa vegades ens passa que a les persones que ajudem s’acaben acostumant i es pensen que és la nostra obligació, i no és veritat.

Per nosaltres no hauria de ser una obligació ajudar ni tampoc sentir-nos  obligats a ajudar, moltes vegades ens passa , sobretot amb persones properes que a més ens diuen que ens estimen solen creure’s en drets i n’hi ha que abusen.

L’empatia que en principi és una qualitat que és la capacitat de posar-te al lloc de l’altre a vegades és un desastre vital.

És fatal per la persona empàtica,és una desgràcia i una injustícia per ell perquè a través d’ella és fàcilment manipulable.

Com Psicòleg a Vic puc dir-te que a vegades és molt bo inhibir l’empatia i per fer això la millor estratègia és pensar en un mateix i connectar amb les pròpies necessitats i donar-se’n conte que són tan importants com els de la persona que tens al davant.

Cal deixar de veure i escoltar a l’altre, perquè quan el veus, el mires, el sents, veus la seva comunicació no verbal , empatitzes i deixes de pensar en tu mateix i et porta al fet que l’altre pugui abusar.

Malauradament hi ha persones que abusen i en mans  maquiavèl·liques la teva empatia et pot portar a un forat vital .

De tant en tant cal desconnectar la teva empatia, l’altre no importa, sols importes tu, perquè ja n’estàs fart, ja estan abusant i si no ho controles, acabaràs amargat total i això sí que és una autèntica falta de respecte cap a tu.

Desconnecta de la teva empatia amb segons quina gent i comença a respectar-te a tu .

Són tan justes les teves necessitats com els de qualsevol altre.

Diuen que l’egoisme és dolent però no sempre.

Ser egoista per salvar-te a tu mateix d’aquesta sensació d’angoixa, d’obligacions,d’abús ,d’algunes persones properes que diuen t’estimen,és posar distància, és marcar els límits i això sempre és bo.

Marcar límits, costa, com costa dir no però és necessari per a la teva supervivència i alegria vital.

Si un és intel·ligent emocionalment , és empàtic i percep les emocions de la persona que està al teu costat però també ets intel·ligent quan primer percep les teves emocions que et diuen que és el que et convé i que no.

Jo parlaria de justícia que és millor que parlar d’egoisme.

Ens hem de preguntar? L’empatia porta a la justícia? Doncs no sempre, perquè quan l’empatia no et porta a la justícia tant per l’altre com per tu, hauríem de desactivar la, perquè en el fons el que haurien de ser els nostres actes és que fossin justos i sobretot respectuosos cap a nosaltres mateixos.

Ser fidel al teu mateix no és ser egoista, és ser ètic.

No pots empatitzar amb tothom, les necessitats egoistes de l’altre no sempre són justes ni ètiques i menys quan suposen un perjudici per a tu.

Psicòleg a Vic

Per què sempre els altres em fan mal!

Jo els contesto amb una altra pregunta.

Saps quin és el veritable significat de l’amor ?

L’amor neix de la comprensió i a més es pot forçar.

I si comprens a l’altre, ja no desitjaràs altra cosa que sigui, faci o pensi el que l’altre vulgui des de la seva llibertat, inclús renunciaràs al desig que t’estimin, o de ser qualificat de bo o que t’aprovi ningú.

El que és normal és creure en determinades coses, pensar de determinada manera i quan la vida o les persones no s’ajusten al que pensem o esperem d’elles, tendim a part de patir, a culpar-nos o a culpar als altres com a responsable dels nostres mals i en cap cas qüestionem que pot-ser, no ets ni tu, ni l’altre ni la vida el responsable del teu patiment sinó el que tu penses sobretot plegat.

Desviem l’atenció d’on està el problema o la causa del nostre patiment, perquè no està en nosaltres quan les coses no ens surten bé perquè normalment fem les coses tan bé com sabem i podem, no està en els altres quan les coses no ens surten bé, perquè els altres fan les coses tan bé com saben i poden prioritzant el seu interès com tu hauries de prioritzar el teu, no està en la vida quan les coses no ens surten bé, perquè la vida és la que és i no ens deu res a ningú.

La causa real del nostre patiment està en com pensem o en el que creiem que hauria de ser o passar quan passa una altra cosa que no ens beneficia o no ens agrada.

Primer caldria anotar i identificar totes aquelles suposicions que ens incapaciten, en canvi sols de patir-les i una vegada identificades és quan les podrem transformar.

Si allò que pensem ens ajuda a tenir una bona vida genial! Però si el que pensem ens fa patir, ens fa sentir culpables o ens fa jutjar malament als altres o a la vida cal revisar el nostre sistema de pensaments i idees preconcebudes sobre nosaltres, els altres i el món a fons.

Una vegada identificades aquestes presumpcions, hauríem de veure quina base tenen i entendre perquè pensem així i no d’una altra manera.

I veurem que moltes d´elles sols es basen en una opinió personal d’algú, dels nostres pares, d´algun professor, de la religió que ens van ensenyar de petits , de la publicitat, d´alguna pel·lícula, d’alguna cançó o simplement perquè és el que veiem que fan els altres.

I veurem que la base en el fet que se sustenta la majoria de les coses que pensem que ens fan patir no són tant solides com pensem sinó més aviat el contrari.

És per això que si una idea ens fa patir l’hauríem de transformar en una altra creença que si ens permetés viure més en pau i ens permetés  anar on realment volem anar i ser més feliços.

No pensem massa en els nostres pensaments propis que ens amarguen la vida i pensem que és una situació o una persona la que ens amarga la vida i malauradament per nosaltres anem bastant equivocats.

També et pot interessar el següent post relacionat:

Com puc posar fi a una relació de parella de la millor manera possible

 

Psicòleg a Vic

Pots enviar-me qualsevol dubte o suggerència.

Patir en l'adversitat és una opció més que tenim a la vida i sols depèn de la nostra saviesa aprendre a gestionar aquest patiment com una experiència positiva i de creixement.
De tu depen com vius la teva vida

Parlem?