Per què les relacions humanes són tan complicades?

Segons Arthur Schopenhauer, gairebé tots els nostres mals sorgeixen de les nostres relacions amb altres persones.

Ell creia fermament que les relacions personals poden arribar a ser molt complicades, deia que és més raonable estar sols que mal acompanyats.

Tenia raó?

I les relacions de parella?

Si aquest tipus de relació és una de les relacions amb altres persones més profunda i intensa que tindrem al llarg de la nostra vida, no creus que seria bo saber com gestionar-la a fi i efecte que fos font de plaer i no de patiment?

En aquest post t’explicaré pas a pas com aconseguir que la teva relació de parella sigui bona per tu i per l’altre membre.

Veuràs que no és tot tan fàcil com sembla.

Sols depèn de tu millorar la teva vida, però si no pots sol,  ja saps que un psicòleg et pot ajudar.

Aprendre a ser el teu millor amic

Vols relacions de qualitat?

Vols relacions autèntiques?

Vols relacions nutritives?

Vols relacions que et facin sentir bé?

Vols aprendre a relacionar-te bé, inclús amb la teva parella?

Doncs hauries de començar per aprendre a tenir una relació de qualitat, autentica, nutritiva i a sentir-te bé amb tu mateix.

Hauries per tenir clar aquesta premisa.

L’amor de la teva vida ets tu! De l’única persona de la qual n´hauries d´estar enamorat ets tu.

Aprendre a ser el teu millor amic és l’inici del teu camí.

Aprendre a cuidar de tu, aprendre a tractar-te bé, aprendre a saber qui ets, que creus, que sents i que vols i ser capaç de mostrar-te així al món.

Sols pots relacionar-te bé amb algú si prèviament has après a relacionar-te bé amb tu mateix, a honrar-te a tu, a saber qui ets, que vols que sents i a satisfer les teves necessitats per tu mateix,.

Sols pots relacionar-te bé quan has après a dir el que penses, a expressar el que sents i a prendre decisions i a actuar d’acord amb això.

Essent el teu millor amic, cuidant de tu, essent tu la persona amb qui millor t’ho passes, essent tu la persona amb qui millor estàs.

Sols pots relacionar-te bé si entres a la relació no per necessitat, no per interès, no per obligació sinó per compartir, per cooperar, per conèixer, per intentar satisfer les necessitats de l’altre perquè les teves necessitats has après ja a satisfer-les per tu mateix.

Si entres a la relació per necessitat, no podràs viure ni experimentar una bona relació, perque si el necessites no buscaràs satisfer les seves necessitats sinó les teves i inconscientment l’empresonaràs.

Relacionar-te bé amb els altres és un art i comença en tu mateix.

Enamorat de tu, sigues tu l’amor de la teva vida però sàpigues que la millor manera d´estimar a l´altre, la millor manera de relacionar-te amb l’altre és ser capaç de mostrar-te tal com ets, de ser capaç de tenir el valor de dir-li la teva veritat, sigui quina sigui les conseqüències que et porti aquesta veritat.

Estimes a algú quan li dius la veritat, quan et mostres a l’altre sense mascares, quan ets capaç de ser tu encara que això et suposi perdre’l.

Estimes quan t´estimes i no tens por a mostrar-te tal com ets.

Si en una relació no et pots mostrar tal com ets canvia de relacions.

Si mostrant-te tal com ets no ets acceptat critica, judicis, discussions, desaprovacions) canvia de relacions.

Una relació es basa en el fet que dues persones tinguin interès real en comunicar-se en profunditat, tinguin interès a escoltar, en mostrar-se tal com són i a enriquir-se mútuament des de l’autenticitat mútua.

La millor manera de relacionar-te bé entendre que no a tothom pots agradar i que és normal que sigui així.

És més has d’entendre també que no a tothom pots agradar ni pots agradar tot el temps ni tot el temps que tu tens de vida.

Entendre que la vida és canvi i que adaptar-se a ell és la felicitat és aprendre a relacionar-se bé.

Centrar-te en els teus projectes, somnis, aficions, i gustos i anar per ells per tu mateix, i en el camí trobaràs persones com tu que tenen aquests mateixos projectes, somnis, aficions i gustos, i es amb ells amb els que podràs establir relacions de qualitat.

Si vols viure una vida feliç, aplica-la a un projecte o a un objectiu, no a persones o coses.” Albert Einstein

Massa vegades busquem relacions en el lloc equivocat, massa vegades ens centrem en les persones en canvi de centrar-nos en els nostres projectes i així, al relacionar-nos amb aquestes persones amb les quals no tenim res en comú ens decebem quant la relació és buida i superficial.

Que és una bona relació?

Analitzem una mica que és una relació en general per entendre una mica tot plegat

Moltes relacions humanes es basen en l’interès, sóc el teu amic mentre m’interessa, mentre em convé, moltes relacions són per obligació, en moltes famílies passa això, i aquí el que ens provoca és la culpa si deixem de relacionar-nos, moltes relacions són per necessitat, necessito sentir-me part d’un grup, necessito aquesta parella per ser feliç.

Hi ha moltes relacions que no ens porta a cap felicitat.

Les relacions que no ens comuniquem en profunditat, aquelles relacions en les quals no pots ser tu mateix, relacions en què la comunicació no és rellevant ni important ni transcendent, relacions on en la comunicació hi ha connexió i quantes vegades ens comuniquem sense connexió?, quantes vegades en canvi de comunicació sols hi ha soroll?

Hi ha relacions que sempre parlen del mateix, ja saps el que diran i com respondran, no et relaciones amb una persona única i especial sinó amb un sistema de creences prefabricades sense cap essència vital, aquest tipus de relacions cansen, no aporten res nou ni bo i et buides, no hi ha una comunicació real, són relacions que no s’atreveixen a relacionar-se essencialment.

Que pots compartir en una relació on no hi ha una comunicació real? Que te’n pots emportar d’aquesta relació? No hauries preferit quedar-te amb tu mateix?

La felicitat està en l’interior però es multiplica si la comparteixes amb la resta d’éssers humans autèntics i essencials si s’atreveixen a ser uns mateixos i a mostrar-se des de la seva autenticitat.

Moltes persones vivim una vida on ens prenem la vida massa seriosament i s activa l’ego, ens vestim amb una mascara, volem que l’altre s’emporti una bona imatge de nosaltres i amb aquesta por i falsedat, la comunicació es dilueix en una relació de mentida.

Honrar la teva veritat és intentar tenir relacions de veritat, però quantes vegades dues persones es relacionen darrere d’aquesta mascara?

És molt avorrit relacionar-se així.

No ens valorem pel que som i amaguem la nostra part fosca com si ens avergonyíssim de nosaltres mateixos, i si no pots compartir aquesta part amb els teus amics, no són amics teus.

No ens valorem pel que som i fingim  i al valorar-nos així sols construïm relacions fictícies, molt educades, molt asèptiques però no ens mostrem com som, no confiem en l’altre, són relacions sense confiança, són relacions sense amistat, són relacions sense aire.

Altres persones tenen por que els facin mal i per evitar aquest dolor deixen  de mostrar-se tal com són i això vol dir que t’estàs relacionant amb persones que tens por de tú!, vols relacionar-te amb persones de les quals tens por?, i així és impossible tenir bones relacions que si et poden aportar coses bones.

Si vius amb por deixaràs de relacionar-te bé i deixaràs de gaudir i que l’altre gaudeixi de la relació, mostrar-se autèntic t’allibera i t’hauries d’allunyar d’aquelles relacions que no siguin autentiques per les dues parts.

Aprendre a estar sol és bàsic, ens relacionem moltes vegades per por a la soledat,per interès, per obligació i ens hauríem de qüestionar perquè ens relacionem , que ens mou a relacionar-nos i tan malament, i moltes vegades molts vincles es basen en aquesta por a la soledat i per això ens trobem amb tantes relacions buides.

Convertir-se en el teu millor amic fa que et relacionis d’altra manera, no necessites res de l’altre, tu tens projectes i aficions que gaudeixes ja per tu mateix i no et relaciones per interès, no et relaciones amb por, no et relaciones per obligació, et relaciones per compartir la teva autenticitat amb l’altre sempre que aquest altre vulgui connectar amb tu d’igual manera, en cas contrari, estàs tranquil i no forces ni t’obligues a mantindre relacions pobres i buides sense conexió,  i així des de aquest nou paradigma si pots connectar amb l’altre, així si  podràs viure relacions de qualitat.

La clau és aprendre a relacionar-te bé amb tu per poder-te relacionar bé amb els altres, no amb molts perquè molts no sabran relacionar-se bé amb tu, si l’altre porta mascara i cuirassa no connectarà amb tu ni tu amb l’altre.


Allunyat d’aquells amb qui no et puguis mostrar autènticament, amb la teva part clara i fosca perquè no podràs connectar i si no pots connectar és una pèrdua de temps perquè la relació serà buida i pobre, millor optar per passar una bona estona amb tu mateix.

Per això és tan important no tenir por a la soledat, aprendre a estar bé amb tu i aprendre a relacionar-se des de l’autenticitat, connectes de veritat, deixes de relacionar-te superficialment i comences a gaudir de bones relacions.

I si amb les persones no es volen mostrar tal com són canvia de relacions o queda amb la millor relació que mai tindràs que és amb tu.

Pots tenir una bona relació?

Una vegada saps relacionar-te bé amb tu mateix t’hauries de formular la següent pregunta.

Puc relacionar-me bé amb una altra persona?

Tinc la força i la capacitat per aportar coses bones a l’altre?

Puc fer que aquest altre millori la seva vida gràcies a les meves aportacions?

Vull si, però puc?

Puc relacionar-me des de la llibertat i no des de la necessitat?

Aquesta és la gran pregunta que t’hauries de respondre amb molta sinceritat.

Sols et podràs relacionar bé amb l’altre si realment no necessites aquesta relació per tu poder estar bé i feliç.

Necessites prèviament haver-te treballat molt tu i entendre i sentir des d’un lloc molt íntim i profund que tu no necessites aquesta relació per poder sentir-te bé i feliç per tu mateix.

Si necessites aquesta relació no podràs tenir una bona relació, perquè com la necessites no aconseguiràs mostrar-te tal com tu ets ni acceptaràs de manera inconscient tal com és l’altra i aixi la connexió no es produirà, no hi haurà connexió, hi hauran mascares, cuirasses, por, necessitat, interès, i no hi haurà pau.

Si no necessites aquesta relació per ser tu feliç, és senyal que no entres en aquesta relació per interès, és senyal inequívoca que saps ser feliç per tu mateix i si en saps tens molt a aportar, en primer lloc aportaràs la teva felicitat que et generes per tu mateix, en segon lloc tindràs força i mitjans per entrar en la vida de l’altre per millorar-la i en tercer lloc, faci el que faci l’altre, seràs feliç sempre i respectaràs l’essència de l’altra que podrà mostrar sense por ni culpa.

Hauríem d’entrar en una relació amb la sana intenció de satisfer les necessitats dels altres perquè de les teves ja te n’ocupés tu.

Entres a les relacions a donar, has après a cuidar de tu i et sobres, arribes a donar, com saps ser, entres a permetre ser i aquest és el camí: permetre ser, permetre ser, estimular el ser, animar al ser.

Aquest és el camí de les bones relacions, on et portin no té importància, perquè sempre et portaran a un bon lloc.

Relacionar-se des de l’autenticitat, sense por a mostrar-se, sense por a ser i a connectar, no ens relacionem per tenir o per posseir, ens relacionem per ser i per permetre i estimular a ser i es tanca el cercle.

Com no vas a buscar res, res et poden prendre perquè res vols posseir, ni tenir… Surts de tu per tornar a tu i en el camí has ajudat que les persones amb qui t’has relacionat aprenguin a ser elles mateixes.

Però malauradament no ho fem així, no tenim una bona relació amb nosaltres mateixos ni sabem tenir bones relacions amb els altres, ni sabem allunyar-nos de relacions basades en l’interès, la necessitat o l’obligació.

A les relacions anem a buscar allò que ens falta i ens quedem aferrats allà, sense adonar-nos de les necessitats de l’altre, estem tan centrats en les nostres necessitats que a mesura que passa el temps no ens adonem de qui és l’altre, que necessita, que vol, que sent i tampoc tenim força ni energia ni capacitat a col·laborar en el creixement personal de l’altre i patim….

Si anéssim a les relacions no a buscar sinó a compartir, a cooperar, a ajudar a satisfer les necessitats de l’altre perquè les nostres ja ens hem ocupat prèviament de satisfer-les per nosaltres mateixos mai patiríem les relacions.

Les gaudiríem en qualsevol de l’estat en què es transformés en funció de les necessitats dels dos membres de la relació o ens allunyaríem sense mirar enrere si la relació no és de veritable connexió perquè estem molt bé sols que en relacions buides, falses i pobres.

Sols tu ets el responsable de les males relacions que tens a la teva vida.

Per tenir una bona relació cal connectar i sols podem connectar si ens traiem les mascares i les cuirasses i ens mostrem autèntics i sincers.

Sols podem tenir una bona relació sinó es basa ni en la necessitat ni en l’interès ni en l’obligació, necessitem estar bé amb nosaltres mateixos per sortir als altres a compartir, a cooperar, a participar activament en satisfer les necessitats de l’altre sense esperar res a canvi.

SI tot això es crea és possible que sorgeixin bones relacions, amb autentica connexió, de creixement mutu, satisfactòries, però també aquestes relacions es poden transformar en relacions que sempre honrin als dos membres de la relació, aquest és l’objectiu de tot plegat, que aquesta relació bona, honri sempre als dos membres de la relació i que respecti l’evolució propia i personal de les dues autenticitats.

En cas que això no sigui possible tindrem relacions pobres, tristes i buides, i en aquest cas, millor retirar-se a viure la teva pròpia relació amb tu mateix, rodejada de projectes propis, il·lusions i reptes personals que faran de la teva vida una vida rica i plena.

Realment una mala relació no és possible si tu tens una bona relacio amb tu mateix perquè no la permetràs en cap moment.

El problema com sempre, comença dins teu, si tu no ets capaç de ser el teu millor amic, si tu no ets capaç que amb tu sigui el millor lloc on pots estar, sempre acabaràs en relacions insatisfactòries on sols tu has permès mantenir-les i seguir-les.

Gràcies per la teva confiança, espero haver-te ajudat! I si vols seguir llegint continguts, aquí tens un altre post que també et pot ser d'utilitat.

2 comentaris a “Per què les relacions de parella son tan complicades?”

    • Gràcies a tu Jordi! En el fons el que fa tan màgiques les relacions humanes és aquesta mateixa dificultat, aprendre a viure és aprendre a entendre’ns a nosaltres mateixos i en el procés entendre més als altres.

Deixa un comentari