Odio la meva feina i no sé què fer! Perquè odio el que faig?

Odio la meva feina? La majoria pensem i creiem que no ens agrada la feina que fem, en concret quasi 3 de cada 4 tenim un sentiment de rebuig cap a la feina que fem.

odio la meva feina , que faig?

La teva feina, ara, és part de la teva vida. Odies la vida?

Per deixar d’odiar la teva feina i per estar en disposició de poder millorar i canviar a una feina millor, abans i primer de tot has de fer una tasca prèvia mental que és de la que avui et vull parlar.

Comencem!

La feina que tinguis, s’ha de gaudir, sigui quina sigui i si aconsegueixes gaudir-ne i ser feliç en ella és el camí més fàcil i directe perquè en trobis alguna millor, però la clau és que aprenguis a tenir la capacitat de gaudir de totes les feines que facis, per avorrides i poc interessants i mal pagades que siguin.

Ara no entens massa això que t’estic explicant però d’aquí una estona ho entendràs perfectament.

Vist d’una manera objectiva, no és una absoluta xorrada el futbol? 22 homes o dones al darrer d’una pilota? I no s’ho passen genial fent-l ho

Doncs això hauries d’aprendre a fer-ho i a sentir-ho amb tot. 

Ja m’ho has sentit dir moltes vegades, no és important el que fem sinó el que fem amb el que ens passa, i això amb tot!, també amb la feina que ara estiguis fent!

És aprendre a conrear i a gaudir en tot el que facis, sí que és cert que l’ideal és deixar-se d’obligacions i de compromisos i fer sempre allò que més t’agradi, és igual on et porti, perquè et porti on et porti t’ho passaràs bé.

També és cert que en la societat que vivim i amb l’educació rebuda, això sona més a utopia que altra cosa, però cap aquí hauria d’anar almenys la teva ment.

Has d’aprendre en primer lloc:

No agafar-te massa res, en serio i aprendre a fer aquelles coses que més t’agradin, però abans també has d’aprendre a estimar la vida i a estimar-te a tu, i si aprens això, cosa que no és gens fàcil, però necessari i imprescindible per créixer com a persona, si aprens estimar la vida, com no puc estimar el que estic fent?…

Hauries d’arribar a la conclusió que:

El que faig, val la pena per les raons que m’inventi, a més aprendre a raonar-les, perquè juguin a favor teu, després posa tota la passió del món en allò que estiguis fent, si ets escombriaire, posa tota la passió del món, en escombrar perfectament cada llosa del terra, posi amor en què fas, posi orgull en les petites coses que fas i el teu treball es transformarà en alguna cosa molt més, que un simple lloc, on vas a passar el teu temps per cobrar una misèria.

Primer de tot i abans que tot:

Has d’aprendre que aquest treball que odies, has d’estimar-lo, te n’has de sentir orgullós i has de buscar mil arguments que te’l transformin en una cosa bona que val la pena fer, valorat i apreciat, has d’aprendre en primer lloc a no fer res per obligació sinó per plaer. 

Pensa una cosa:

En totes les feines, la que sigui, hi ha mil persones que les pateixen i 10 que la disfruten, és igual el que facis!! Hi han advocats, psicòlegs, enginyers, professors, absolutament amargats amb la feina que fan i sols uns pocs en cada professió realment la disfruten i l’estimen i s’aixequen cada dia amb la il·lusió per fer-la avui més bé que cap altre dia de la seva vida.

No importa en realitat massa la feina que fas sinó l’amor que hi poses en el que fas, l’amor a la vida, no és el que fas en realitat sinó com ho fas.

D’acord:

La majoria de les feines són en realitat bastant avorrides, quan has fet una tasca cent vegades, d’acord, la gent és tediosa, els clients exigents, els caps més aviat incompetents, però qualsevol feina ofereix mil oportunitats de gaudir-la, i sols depèn de tu que aprenguis a trobar aquests petits detalls que poden transformar el teu món i la feina que estàs fent.

Primer de tot:

Hem d´estar orgullós del que fem, del nostre ofici, hem d’adorar la feina que fem, perquè l’únic perjudicat de veure la feina com alguna cosa que sols és per guanyar diners ets tu!

La teva feina és una de les millors oportunitats que et dóna la vida per tenir una vida plena i de gaudir-la. D’acord, objectivament la teva feina potser un autèntic desastre, però fer-la maca només depèn de tu i sols de tu.

Eh, que de moment no pots canviar de feina?

Odiar la teva feina sols et perjudica a tu, i estimar-la i sentir-te orgullós sols et beneficia a tu i sols estimant-la tens una gran oportunitat per millorar-la i millorar tu professionalment. No ho veus?

Si tens somnis que vols fer reals el coaching a Vic et pot ajudar.

Vols canviar de feina? canvia tu primer!

Perquè odio el que faig a la feina?

T’ho diré amb poques paraules, però clar i català:

Odies el que fas, i odies la teva feina perquè t’odies a tu, no t’estimes prou a tu, amb mi aprendràs a entendre que el camí de la felicitat és l’amor, l’amor que et deus a tu, el respecte que et deus a tu, l’amor que hauries de sentir per l’immens regal d’estar viu i de poder fer aquesta” merda de feina” que tan desgraciat et fa.

Comencem:

La felicitat és un hàbit i que per aprendre’l comptem amb un aliat, el cervell.

Per eliminar l’ansietat del rendiment, per eliminar el sentiment de fracàs o poca vàlua, per eliminar la sensació que tu vals en funció del que fas,hem de modificar el nostre sistema de valors.

Per fer-lo, el més racional ,més bonic i paradoxalment més efectiu, és entendre perquè odies el que fas, quan el que fas, és temps de la teva vida, de la teva única i meravellosa i curta vida.

Tenim uns valors equivocats

Cal  fer-ne una revisió a fons, els nostres valors a la nostra societat són comparables a com si haguéssim de menjar per viure, en comptes de viure per menjar.

Hauríem de posar els valors realment importants en primer terme i a molta distància de qualsevol altre propòsit vital, si ho fem així, l’estres desapareixerà, si sempre donem importància a fets que en realitat són més aviat insignificants , sempre tindrem algun aspecte de la vida que ens semblarà un autèntic desastre i ens embrutarà la resta de coses maques que realment vivim i tenim.

La ment funciona com un gran tanc d’aigua neta i pura.

Si deixem entrar una mica d’aigua bruta, per poca que sigui, embrutarà tot el nostre tanc de coses maques, i és per això que cal anar amb conte en com pensem, en quins són realment els valors importants de la nostra vida i en tancar les portes a pensaments absolutament tòxics i erronis que sols ens amarguen i intoxiquen la nostra vida.

Ens han incrustat al cervell des de ben petits una concepció absolutament equivocada i distorsionada de l’existència.

Vivim en un continuo bucle d’ansietat pel rendiment,per aconseguir objectius i aconseguir fites, en voler arribar a tenir un estatus i un reconeixement social important, ens matem per guanyar i ens deprimim molt si perdem, vivim sempre intentant aconseguir una fita i després una altra i mai en tenim prou, i ens hem tornat addictes a l’adrenalina de la victòria i a la depressió del fracàs i perdre.

I amb tot això ens em perdut…

Ens hem oblidat que el que és realment important, no són les grans conquestes, ni les aclaparadores victòries, ni ser el centre de l’atenció dels demés, sinó en gaudir del cada dia, en gaudir del camí, no del fi.

És aprendre a viure sense intenció, sense que importi massa el resultat de les coses que fas quan hi poses el cor, és tenir el convenciment que facis la feina que facis, no  té  en realitat massa importància, el que és realment important, és  com vius tu ,aquesta activitat, com vius tu,  aquests moments irrecuperables de la teva vida.

Quan aprens que:

La feina que facis realment té poca importància, quan t’adonis que el que és realment important, és com tractes a les persones amb les quals interactues al llarg de tot el dia, quan t’adonis que el que realment importa és l’amor que hi posis tu, en les petites coses, que ompliran cada dia de la teva vida, quan t’adonis d’això veuràs que la teva feina és genial, és important, és una meravella perquè et permet fer coses amb amor, tractar a les persones amb amor, tractar-te a tu amb amor i respecte.

Quant aprenguis i entenguis que:

El que és important, és estimar a la gent, oblidat de quina és teva feina i centrat en com faràs aquesta feina , aixecat cada matí i vés al teu lloc de treball i gaudeix-la, valora-la, estima-la i mentre fas això, imagina la boja que està la gent, quan pensen que la seva feina és molt important, quan pensen que  han de fer be els informes, que han de ser els millors o molt bons el que són o fan.

Si miressis  tot plegat des d’una certa perspectiva temporal o espacial, veuries que tot plegat té més aviat poca importància, molt poca.

Fas de directiu, fas de metge, fas de mestre, fas de paleta, fas d’operari…, és absurd pensar que la teva feina és molt important,el que és important és ser un bon home o una bona dona, un bon company dels teus companys, intentar fer la teva feina el millor possible, amb tot l’amor que hi puguis posar,estimar bé, i tota la resta importa més aviat poc.

Quant et dónes compte d’això:

I de veritat i en profunditat s’ha acabat l’estres, grans executius i professionals que estaven nerviosos a la feina quan han entès això, i ho han posat en practica, comencen a gaudir de la feina i a rendir de veritat, fins ara l’estres els impedia rendir de veritat, la responsabilitat, la por al fracàs, els paralitzava.

Quant entenguisque ,que,  el que és important és estimar i no el fet d’obtenir beneficis, reconeixements o rendiments, començaràs a estimar la feina que fas i la faràs en pau i alegria i rendiràs molt més i amb aquesta actitud és la més adequada per poder millorar, poder canviar a una feina que t’agradi més, no que paguin més, sinó que t’agradi més i com més t’agradi la feina que fas, més rendiments obtindràs, no falla, no falla mai, com més t’agradi la feina que fas més rendiràs i quan mes rendeixis sense estrès ni pressió ni tristesa més capacitat estaràs per assolir fites millors.

Reprodueix vídeo

Elena Huerga, Coach de desenvolupament professional (elenahuerga.com | @elenahuerga), ens parla sobre què he de fer si odi la meva feina i vull canviar d'aires.

perquè odio la meva feina? perquè odio la meva vida

Tu no odies la teva feina, el que rebutges és el sistema de valors amb el que vius i que no t'has qüestionat mai si et serveix a TU.

Com podem viure amb un nou sistema de valors que ens serveixi realment per la nostra felicitat?

Es pot fer de moltes maneres, l’important, a mesura del que succeeix la vida, és raonant, comprenent el que és important i el que no és important, i assolir el compromís cada dia de gaudir del que tens, sigui treballar en una feina de “merda” o inclús a l’atur!

La vida sempre et mostra una sortida si observes amb tranquil·litat el perquè de tot plegat.

Pots fer una altra cosa! Pots enfocar la teva vidad’una altra manera, i disfrutaré també.

La clau és:

Tenir un compromís personal de gaudir de la vida, vingui com vingui, i tenir el més absolut convenciment que res extern alterarà la meva felicitat interna passi el que passi!

Passi el que passi seré feliç. Repeteixo cada matí les vegades que puguis, si us plau.

Inclús anem més lluny, repeteix amb mi, Inclús patint puc ser feliç igual!

Moltes persones són felices amb molt menys del que tens tu, si elles poden i ho fan com és que tu no pots?

Com és que estàs perdent dies valuosos de la teva curta vida en estar trist i sentir-te desgraciat quant altres persones que viuen amb molt menys que el que tens tu, salten de felicitat cada dia. 

Et puc posar mil exemples, però segur que si et pares a pensar tu en coneixes també un munt…

Aprèn a viure omplin una bossa virtual d’activitats gratificants, per petites que siguin, aprendre-les a fer amb amor, es tracta que aprenguis agaudir de cada petita activitat i així el teu cervell produirà serotonina i dopamina, es tracta d’acumular petites tasques realitzades amb goig, sense ansietat, ni obsessionar-se en fer-ho bé o molt bé, simplement gaudir fent-lo,ni amb por.

Per molta gent la vida, és una suma d’obligacions,de problemes per resoldre, i no estic d’acord, la vida és una acumulació de coses per gaudir, és com una bossa de coses genials a fer cada dia.

Feines, amics, tot amb amor i tot amb passió i gaudir de les petites coses de cada dia, i la teva ment

Enfoca la teva ment cap al gaudiment i no cap a l’obligació. 

Els pares insuflen als nens la idea que han de fer les coses agradin o no, per obligació, perquè si no tot serà un desastre, seran pobres, no tindran un ofici bonic, i amb aquesta manera d’enfocar les coses,activen en el nen la força de l’obligació i de la por, enlloc d´activar la força del gaudiment.

Hauríem de dir-los:

Rei… Sinó estudies, no passa res, es pot ser feliç de milers de formes a la vida, però ja que ho tenim aquí i ho hem de fer, anem a gaudir, a ser els millors estudiants del món, no utilitzem la benzina de la por sinó la benzina del mega disfrute

La vida ens portarà a tots a situacions difícils, que són inevitables, ineludibles, ningú pot viure en lloc nostre un dol per una pèrdua, no és intel·ligent esperar a un naufragi per aprendre a nadar, cal invertir temps i energia en la prevenció, i donat que sabem que tots viurem moments de patiment cal preparar-nos, per fer surfs obre les onades de les crisis sense que ens ofeguem.

Cal que aprenguem recursos

Per encarar les crisis vitals amb equilibri i benestar emocional, aprendre a fer quelcom bell i valuós a partir del patiment o del dolor.

Una feina pot ser un desastre, d’acord, però no podem canviar-la a no ser que marxem i pot-ser encara no és el moment, el que si podem canviar és com la fem, com la vivim, com la transformem en alguna cosa que valgui la pena ser viscuda. Si odies la teva feina aquest post també et podrà ajudar.

Si hi ha persones que són felices amb feines terribles, quan en realitat necessitem molt poc per ser feliços, amb un bon llibre, estudiant coses que no coneixem, estimant als altres, i renunciem a la insatisfacció en la recerca de plaers momentanis, i de necessitats absurdes, si inclús hi ha gent que és feliç a la presó, imagina fora.

Resum

Deixa de queixar-te perquè no tens la feina que desitges, o perquè et paguen poc, o perquè l’horari no és el que tu voldries, o perquè no t’agrada el que fas, o perquè el teu cap no et compren ni et valora, i centrat a valorar i apreciar tot aquest munt de coses meravelloses que té la teva feina o el que et permet fer i viure gràcies a la feina que tens,deixat de queixar-te i comença a veure les oportunitats que t’ofereix aquesta situació que ara estàs vivint.

Gràcies al fet que la feina que tens no t’agrada, començaràs a estudiar un ofici nou, un idioma nou, gràcies al fet que no t’agrada el teu cap, aprendràs a comprendre més a les persones i a deixar de jutjar-les i a perdonar més i mil coses més que gràcies al que estàs vivint t’ajudaran a créixer com a persona a una persona millor.

Tot depèn de la mirada interna,

de l’actitud interna, d´allò que ens diem a nosaltres mateixos, del llenguatge del pensament emocional i que tot el poder per estar bé o no, està a les nostres mans, mai en les circumstàncies ni en els altres.

Els estoics li deien la fortalesa interior, en realitat tenim una gran cuirassa que és la nostra ment i és la que ens protegeix de tot el exterior, i si et deixes de queixar i et fixes en les teves oportunitats que t’ofereix la situació que et toca viure pràcticament, sempre podràs ser feliç, tot passa per la teva ment i la teva ment és la que en funció de com ho elabora pot fer un infern d’un cel i el contrari.

Si entens això i ho practiques aprendràs a viure en plenitud i en pau interior malgrat viure circumstàncies extremes.

També cal que aprenguis a tenir una actitud d´obertura a la vida i als altres.

No confonguis submissió amb obertura. Obrir-te a allò de fora, però no empassar-se allò que no vols.

L’obertura és la capacitat d’acollir i escollir de tot allò que és bo o no per a tu, l’obertura impulsa la vida o frena la vida, el teu cos sap si allò que estàs acollint sigui una persona o un aliment o una experiència impulsa la teva vida o te la afebleix.

E que passa és que tots tenim els nostres mecanismes d’autoengany que ens porten molt sovint a acceptar allò que no té perquè ser acceptat, allò que negues et sotmet, allò que acceptes et transforma.

Si integres als exclosos i els aculls els admets i perdre la por a l’obertura sense renunciar a la mirada critica, permetrà deixar-te traspassar per allò que a priori no ens agrada i a no creure’ns les nostres percepcions equivocades i viure la vida en una obertura que no implica una submissió, que no implica un empassar-te tot.

La importància de l’assertivitat, la capacitat a dir que no, la  llibertat a la teva pròpia afirmació, però no descartar a priori allò que pensem que no és bo.

Pensar així és important, en el pensament, en les relacions, en la política, som hereus d´un pensament de no acceptar l’ambivalència, quan son essencialment ambivalents, el matisos ens permeten estar en contacte en una realitat complexa i no es tracta de dir si a tot o de tancar-te a tot, sinó de permetre un espai d´obertura i acollida i després poder dirimir la diferència entre el que ens convé i ens nodreix i el que ens perjudica i intoxica, i en aquest sutil equilibri està la pau i la serenitat

Gràcies!.

Aquest post l’he escrit amb l’ajuda de molta gent, de molts companys de feina, de la lectura de llibres, d’estudis propis i de l’experiència acumulada al llarg de molts anys de compartir amb els meus pacients les seves experiències, a tots ells els hi vull agrair la seva inestimable ajuda, en aquest cas en concret a:

Psicòleg a Vic

Has après a no odiar la teva feina? Pots enviar-me qualsevol dubte o suggerència.

Aprèn a conrear el gaudir en tot el que facis, deixat d'obligacions i de compromisos fes sempre allò que mes t'agradi, és igual on et porti perquè et porti on et porti t'ho passaràs bé. Fes les coses perquè t'agraden, per amor a la vida, i si estimo la vida com no puc estimar el que estic fent?
De tu depen com vius la teva vida

Parlem?