Per què s'en va l'amor?

Jo els contesto amb una altra pregunta. En què has basat la relació amb la teva parella? En el físic? En l’atracció?En la passió? En la diversió? En la necessitat?, En la dependència? En la por? En l’obsessió? En l’admiració? En la compassió? En el control?

psicòleg a vic dependencia emocional autoestima i terapia d eparella
Psicòleg a Vic

Va haver-hi algun dia AMOR real en la relació?

La vida planteja escenaris que posen a prova la parella i en molts casos porten a la tensió i en molts casos si la base no és l’adequada a un trencament.

L’amor s’en va quan la base en la qual es basava no era l’adequada, les circumstàncies també influencien, però sobretot no elegim bé a l’objecte del nostre amor ni per descomptat ens elegeixen bé.

Hi ha mil motius més  del perquè s’en va l’amor, elegir bé és molt important, però les evolucions personals posteriors, la comunicació entre la parella i mil altres factors també influeixen.

Ara bé l’amor se’n va quan la relació deixa de ser feliç per algun dels dos membres de la parella. És tan senzill i complicat com això.

És per aixó que un bon psicòleg a Vic et pot ajudar.

Si una relació de parella no és feliç per tu per més que tu estimis l’altre, per respecte a tu hauries de dir-li adéu (si tens clar i saps i tens autoestima) però si no et respectes tu i per amor a l’altre segueixes en una relació que no et fa feliç estàs creant l’efecte contrari al que pretens.

Si estimar s algú és sumar-li felicitat. Si tu no ets feliç que li pots sumar? Acabaràs fent-li el contrari al que pretens amb la millor de les intencions i el faràs patir.

Si una relació no et fa feliç i estimes l’altre, desitges la seva felicitat i sols dient-li adéu li donés aquesta opció, si et quedes com ets infeliç , sols li acabaràs sumant el que tens per més que fingeixis el contrari, sols li aportaràs infelicitat, la teva.

Si una relació no et fa feliç per més que estimis l’altre si li desitges el millor, li has de dir adéu, quedar-se és fer-lo patir.

Quedar-se amb les millors intencions és fer-li viure un amor de mentida “feliç” a curt termini i fer-la patir com tu pateixes ara a mitjà i a llarg termini i que la relació es torni tòxica.

Perquè si no ets feliç, sols li sumaràs el que tens.

Molta gent no entén que l’amor és felicitat i pau.

Si el teu amor no li suma felicitat a l’altre, el teu amor ha de servir per no restar-li felicitat i per això cal dir-li adéu.

Si t’estimes bé ho tens clar i no tens dubtes: Si no sóc feliç en una relació i he esgotat tots els mitjans per revertir la situació i no s’ha pogut el que he de fer és dir adéu a la relació amb tot el respecte possible, però fer-ho.

Si estimes l’altre més que t’estimes a tu la conclusió hauria de ser la mateixa.

Però si no tinc una bona autoestima ,tendim a confondre’ns i prenem decisions inadequades amb les millors intencions.

Moltes vegades pensem: ” Em quedo en una relació que no em fa feliç perquè l’estimo i m’estima encara que jo no sigui feliç, perquè així almenys ell o ella  no patirà i jo no em sentiré culpable

Però és un gran error i crea un efecte bumerang de signe contrari, si l’estimo i la relació no em fa feliç precisament perquè la estimo i desitjo la seva felicitat li he de dir adéu.

Sí que la faré patir a curt termini però si em quedo li estalvio un patiment a curt termini però li perpetuo i asseguro un patiment a llarg termini perquè si no sóc feliç, seré infeliç i una relació és la suma del que teniu i que en el fons és el que podeu aportar i si ets infeliç sumaràs infelicitat i si estimes a algú, que vols per ella?

Felicitat a llarg termini o una felicitat de mentida a curt termini?

Si una relació no és feliç i fàcil i confortable i autèntica per tu,en tots els casos pel bé teu i pel bé de l’altre li has de dir adéu.

A vegades les millors intencions fan els pitjors mals.

Tan si tens una bona autoestima que en aquest cas no et serà difícil prendre la decisió adequada, com si no la tens, que és el que passa en la majoria de casos, si en una relació no ets feliç, digues adéu per més que estimis a l’altre persona.

L’amor no és fer mal a ningú, l’amor és felicitat sinó, no és amor, és una altra cosa que no hauríem de voler per ningú i menys per nosaltres i per la persona que diem estimar.

Psicòleg a Vic

A qui he de fer cas primer a la raó o al cor?

Sempre aconsello que cal viure intensament però amb un cert marge de seguretat. I també és important saber triar un bon  psicòleg que et comprengui i entengui i t’ajudi a aclaris idees que igual tens confoses.

Fes-te primer aquesta pregunta?

Segur que és la meva parella?

Primer confirma que és la teva parella. Confirma que aneu al mateix lloc, que hi aneu al mateix ritme, que teniu gustos i aspiracions similars o almenys complementaries, que ús agradeu i que previsiblement us seguireu agradant i que la relació en l’àmbit comunicatiu i vivencial és confortable i que realment voleu estar junts i voleu un projecte comú . Primer confirma tot això i sols després enamorat bojament.

Primer la raó i després el cor, sembla fred i interessat però es ven bé el contrari, si tu vols el millor per l’altre persona , res és millor que assegurar-te que tu ets una bona opció per l’altre i a la inversa i per això cal parlar molt i anar tranquils abans d’establir compromisos seriosos.

Els punts en comú i la complementarietat

Tu pots fer sexe com vas al gimnàs pero si vols una relació llarga has de compartir unes prioritats, uns valors, uns gustos, una facilitat relacional, uns enfocaments de la vida, una complementarietat, un mateix grau de maduresa emocional i vital i tot això és parlar-ne molt, són moltes hores de diàleg,i després sols després una vegada això ho tingueu els dos clar enamoreu-vos bojament!!

Si no és així… Si el que ha elegit és el cor és quan se’n trenquen tants, cal elegir bé per no haver de patir massa per què el problema és quant tu tens unes expectatives i l’altre en te unes altres o quan en el camí han canviat.

No és el mateix discutir que barallar-se

La importància d'una bona comunicació

En una parella sempre hi ha discussions i és bo que hi siguin, però també hi ha baralles i això ja no és tan bo, la diferència entre unes i les altres està en el dolor.
Tu et pots discutir .i no passa res i un dels dos fa una conducta reparadora i no s ha traspassat cap línia vermella, però i es diuen coses que no s’haurien de dir si s’ha arribat a l’insult o a l’amenaça la cosa és molt diferent.
Hi ha discussions que es reparen fàcilment i hi ha discussions que el mal és ja irreparable, aquí és on s’ha trencat una de les regles bàsiques d’una relació de parella.
En una relació de parella mai s’han  d’ultrapassar uns certs límits de respecte i el dia que ho fem ha de ser alguna cosa molt excepcional, perquè tenim molta memòria pel dolor i queda registrat.
Pots perdonar però no oblides i qualsevol excusa és bona per treure els defectes de l’altre.

És com una olla a pressió, si cuinem amb ella, tot ha de funcionar bé, una relació de parella si no està en bon estat , no funciona correctament i a més arriba a temperatures molt altes i al final pot explotar en qualsevol moment..i això desemboca en respostes desproporcionades i després ens preguntem com pot ser que s’hagi posat així, com pot ser que hagi passat això.

Precisament perquè busquem la mínima espurna per respondre instintivament d’aquesta manera desproporcionada.

També et pot interessar el següent post relacionat:

Vius la teva vida a la teva manera?

Psicòleg a Vic

Pots enviar-me qualsevol dubte o suggerència.

Patir en l'adversitat és una opció més que tenim a la vida i sols depèn de la nostra saviesa aprendre a gestionar aquest patiment com una experiència positiva i de creixement.
De tu depen com vius la teva vida

Parlem?