El 1450 va marcar un gir històric que va introduir un canvi significatiu quan el rei Alfons el Magnànim va adquirir la porció de la ciutat que havia estat sota la influència dels descendents dels Montcada.
Aquesta acció va unificar Vic, posant fi a la dualitat que havia perdurat durant anys.
Aquest esdeveniment va ser un punt d’inflexió a la història de Vic i va consolidar el camí cap a una nova època de desenvolupament i unitat.
Durant el segle XIII, es va establir un quart estament social format per mercaders i artesans. Aquest va ser un segle de creixement econòmic, demogràfic i urbà.
L’economia urbana es va desenvolupar gràcies al comerç i es va reactivar la circulació de moneda.
Així doncs, es pot observar un augment demogràfic de l’1,3% anual a finals del segle XII i durant el segle XIII, fet que va duplicar la població en cent anys. També es va veure un augment en la producció agrícola i la proliferació d’artesans, mercaders i comerciants sense lligams feudals.
A més, cal destacar l’aparició de la burgesia ciutadana que va donar suport a les polítiques d’expansió reial. Aquesta època també va veure com la riquesa es va associar amb el poder econòmic.
La baixa edat mitjana va portar desafiaments que van deixar una marca en la història de Vic.
Durant aquest període, la ciutat va experimentar una crisi que va afectar diferents àmbits de la societat i la política. Les lluites internes entre faccions, com els nyerros i els cadells, van ser un element destacat d’aquesta època.
El conflicte entre nyerros i cadells va ser un episodi important a la història de Catalunya durant la baixa edat mitjana.
Aquestes dues faccions representaven grups polítics i socials amb agendes i aliances diferents, i les seves disputes van estar relacionades amb la recerca de poder i influència a la regió.
Els “nyerros” eren partidaris del rei Pere el Cerimoniós de la Casa de Barcelona, i el seu nom derivava de l’expressió “nyerros” o “anyers”, que feia referència a l’any que Pere va accedir al tron. Aquests partidaris defensaven la legitimitat del rei Pere i estaven al costat de la Corona en la contesa.
D’altra banda, els cadells, el nom dels quals significa “cadells” en català, eren partidaris del rei Ferran d’Antequera, membre de la Casa de Trastàmara.
Aquest conflicte dinàstic, conegut com la Guerra dels Dos Peres, es va desencadenar després de la mort de Pere el Cerimoniós el 1387.
Els cadells van recolzar Ferran en la seva pretensió al tron d’Aragó i Catalunya.
Aquestes dues faccions van enfrontar-se en una sèrie de conflictes armats i polítics arreu de la regió, amb episodis de violència i disputes territorials.
La rivalitat entre nyerros i cadells va ser part d’un panorama més ampli de competència pel poder a la península Ibèrica durant la baixa edat mitjana.
Vic va ser un escenari d’aquestes lluites i conflictes, que van contribuir a la divisió i l’estancament a la regió en aquest període tumultuós.
A més d’aquestes tensions internes, les guerres amb França van afegir una altra capa de dificultats a la ciutat.
Aquests conflictes externs van tenir conseqüències negatives per a l’economia, la infraestructura i l’estabilitat de Vic, generant un clima d’incertesa que va frenar el creixement i el desenvolupament.