maricarme m. moline, psicologa a vic

No crec en la parella tal com la vivim, tal com ens la venen, tal com molts la viuen i la pateixen.

Una parella feliç no és fàcil, és quasi un miracle i donem com a cert que, sense massa esforç ni saviesa la podrem tenir.

Els tòpics de les pel·lícules, les religions i els contes han fet molt de mal per la felicitat personal.

Ca aprendre a estimar bé i això comença per conèixer bé qui ets, que necessites, que t’agrada, que vols….i a l’altre...també has de coneixer molt bé a l’altre i sols així sabràs que és el que t’agrada a tu i que és el que li agrada a l’altre i sabràs si sou o no compatibles i per això cal temps, bona comunicació i esforç personal i saber dir adeusense dolor, si els camins i la manera de transitar en ells son massa diferents

Per descomptat cal que l’altre t’agradi i que tu agradis a l’altre i ens pensem que amb això i uns grams d’il·lusió la resta anirà sol i aquí comença el gran error, que us agradeu és sols l’inici d’un camí no el final, el més important és que el que li agradi i necessitil’altre també t’agradi i necessitis tu i a més que sigui mutu i es mantingui en el temps i sigui autèntic.

Tot el que no porti a això es converteix en pura obligació, dependència, necessitat, por a la soledat i llavors la parella es converteix en una necessitat inventada mes que limita als dos membres, els esclavitza,impedeix el seu creixement personal i vital i, et manté en una falsa zona de confort que et porta a l’avorrimenti a la tristor més absolut.

O vius en una realitat nutritiva i de creixement personal mutu des de la comoditat d’un objectiu comú ino des de l’obligaciói amb el coneixement que aquest sentiment pot canviar en qualsevol moment i per tant has d’estar preparat per dir adéu sense massa dolor o molt millor viure sol, obrir-te al món, fer de la soledat la teva amiga i del patiment el teu mestre i créixer i deixar créixer.

Tot el món es converteix en amic teu, tots poden ser companys de camí un temps, fins que la llibertat mútua no es vegi compromesa.

Esclau en nom de l’amor? Dependent en nom de l’amor? Sumis en nom de l’amor? Patir en nom de l’amor?

No gràcies.

MariCarme M. Moliné

Psocòleg a Vic

Aquí tens una altra de les meves frases....

Espero i desitjo que t’inspiri en més serenitat i en més pau…