Una solució real a la dependència emocional. Plantejament avançat.

Si no tens una bona autoestima prèvia, és impossible que puguis tenir una relació sana i feliç amb ningú.La solució és canviar la mirada de fora a dins.

Ningú pot estimar a qui no s'estima.

No hi ha amor suficient en aquest món per estimar a algú que no s’estima a ell mateix.

L'enamorament sols és una etapa prèvia.

L’enamorament és una etapa meravellosa per gaudir-la i coneixer i que et coneguin i una vegada les hormones tornin al seu lloc decidir si comences una relació d’amor o no la comences.

dependencia emocional i amor propi

Ningú pot fer feliç a ningú.

Res és mes carregós ni pesat que tenir sota la teva esquena la responsabilitat de la felicitat d’un altre.

alineat amb tu, aquesta hauria de ser la teva única veritat.

Entendre que l’essència de la teva pau és la teva pròpia autenticitat i en funció del que tu sents, actuar. Honrar-se a un mateix és la millor manera d’honrar als altres.

Benvingut a l'infern!

Si ets incapaç d’estimar-te bé a tu, si ets incapaç de fer-te feliç a tu, si ets incapaç de ser feliç amb tu i sols amb tu, si no ets feliç amb la teva soledat, és impossible que puguis realment crear una relació de parella sana, equilibrada i feliç.

I et diré el perquè, ser feliç sol no és molt difícil, ser feliç en parella és bastant més difícil i requereix d’unes habilitats i d’uns recursos més alts que trobar la felicitat en l’àmbit individual i ser feliç en parella i amb fills ja és de mestres.

És impossible passar al segon i al tercer esglaó sense haver superat el primer i ho fem tots una i una altra vegada i ens queixem i patim.

Una altra qüestió.

No sols és important que tu tinguis una bona autoestima sinó que la teva potencial parella també la tingui, en cas contrari també he dir-te que vas directe al més absolut dels fracassos.

No hi ha amor suficient en aquest món per estimar a algú que no s’estima a ell mateix.

I per acabar dir-te que si encara creus que la teva felicitat està fora teu, que la teva felicitat serà aquesta altra persona que t’estimarà i seràs feliç per sempre ja estàs en un altre gran error de principiant.

Res és mes carregós ni pesat que tenir sota la teva esquena la responsabilitat de la felicitat d’un altre.

Si assumeixes aquesta responsablitat t’enfonsaràs sota una de les pitjors càrregues que ningú hauria d’assumir i a més estàs ja creant l’inici d’una meravellosa-terrible relació basada en l’excès de  dependència emocional.


Sols si t’estimes bé a tu sabràs el que et convé i el que no et convé, sabràs el que et nodreix i el que no i sabràs honrar-te, sense aquesta premissa prèvia mai sabràs portar bé una relació perquè mai sabràs sortir-ne quan la relació no et nodreixi i si ets incapaç de sortir d’una relació que et fa patir, és d’una inconsciència terrible iniciar-la i un atemptat contra la teva pròpia dignitat.

Sinó t’estimes no comencis res amb ningú perquè patiràs.

confonem la voluntat amb l'ésser

Una premissa prèvia que no hem entes, confonem la voluntat amb l’ésser.

Un no pot triar de qui s’enamora, tampoc pot triar que és el que el nodreix externament, un no pot triar el que sent d’alló que fa l’altre.

No podem agradar a ningú a no ser que aquest sentiment s’origini en interior de l’altre i per ell mateix d’acord amb les seves creences.

Tenim necessitat d’agradar perquè no ens agradem a nosaltres mateixos i aqui comença l’error.

Tu pots tractar molt bé a l’altre  segons la teva visió del que és tractar bé i l’altre no sentir-se ben tractat , és més es pot sentir malament per aquest tracte, pot no sentir-se nodrit per aquest tracte però és que a més ,aquest altre no pot triar sentir-se bé o malament.

A més no depèn de tu ( tu ets com ets i fas les coses tan bé com saps) la manera com tractes als altres i no depèn dels altres sentir-se bé o malament per aquest tracte.

Arribats a aquest punt hauries d’entendre que  l’unica opció que ens pot servir, és ser el mes autèntics possible i a partir d aquesta autenticitat mútua és on realment pot començar un ball d’acostaments i allunyaments regits simplement per l’intuïció que es crea en l’interior de cadascú.

no sabem triar a la nostra parella

Primer de tot he de dir-te que triem molt malament , no sabem triar a la nostra parella, triem ràpid, impulsivament i a més ens guiem per fer-ho en el que sentim en l’etapa de l’enamorament.

Hauries de saber que l’enamorament és una simple cascada d’hormones que afavoreixen que tu vulguis conèixer a una persona i que vulguis que aquesta persona et vulgui conèixer a tu i a la inversa, és sols això, i hauries de tenir la prudència de passar aquesta etapa sense comprometre’t a res i molt menys il.lusionar-te. Viure-la amb il.lusió però res més.

L’enamorament és una etapa meravellosa per gaudir-la i coneixer i que et coneguin i una vegada les hormones tornin al seu lloc decidir si comences una relació d’amor o no la comences.

He de dir-te pel teu consol que no ets l’únic que tria malament, tothom tria malament i així ens va.

Però bé, imaginem que has triat bé, que t’has enamorat, has conegut, t’han conegut i ara, ja amb les hormones al seu lloc, amb el cap clar i amb una bona autoestima pròpia i una bona autoestima de la  teva futura parella comenceu amb il·lusió una relació basada en el bon amor.

És en aquest punt on la dependència emocional és bona i sana però en una dosi adequada, en cas contrari és el mes tòxic dels verins.

I creu-me, és molt fàcil equivocar-te en les dosis i en la mesura.

Et diré que la majoria dels cassos ho fem sense adonar-nos.

com opera l'excès de dependència emocional

L’excés de dependència emocional té el seu origen en la creença més tòxica que mai ens han programat en el nostre cervell i que pocs hem qüestionat mai.

-No puc ser feliç per mi mateix, i per ser realment feliç necessito que m’estimin i perquè m’estimin hauré de fer coses amb les quals aconseguiré que l’altre m’estimi i així per fi seré feliç”.

I quines coses hauré de fer i que tots fem gairebé tots sense adonar-nos i amb les millors intencions?

1-Seré bo i donaré: Si sóc bona persona, si ajudo, si sóc complaent i servicial l’altre m’estimarà i així jo seré feliç però se t’escapa que l’altre se sentirà agraït si, però també se sentirà deutor que ha de retornar el favor rebut i en el seu inconscient sentirà que alguna cosa no li acaba d’agradar.

És el mateix que quan et fan un regal pel teu aniversari, et sents quasi obligat a fer-ne un altre a tu pel seu.

2- Seré fort i protegiré. Si sóc útil, si atenc les necessitats de l’altre, si sóc necessari, em convertiré en imprescindible en la vida de l’altre, em necessitarà i així l’altre m’estimarà i així seré feliç, però se t’escapa que l’altre se sentirà protegit és cert, però també se sentirà inútil, sentirà por, i sentirà que depèn de tu i li pot generar un amor dependent i ansiós basat en la por a la seva incapacitat i en la por a que l’abandonis.

Aquesta actitud també comporta altres efectes secundaris. Qui és fort i atén a les necessitats de l’altre sense perjudicar a les seves pròpies és una cosa, però qui es fa el fort i atén a les necessitats de l’altre anteposant-les a les seves pròpies a mig plaç es diluirà, s’anul·larà i es perdrà i inconscientment més endavant, quan pateixi, transformarà aquesta fortalesa enfocada a protegir l’altre en una fortalesa enfocada a castigar i culpar a l’altre, i acabaràs castigant a qui pretenies salvar.

3-Seré ric i posseïré: Si sóc ric, si tinc moltes coses, si sóc guapo i  jove  m’estimaran però se t’escapa que no t’estimaran a tu, estimaran el que tu tens, no a tu.Estaran amb tu per interès però no t’estimaran.

Tu busques que t’estimin per ser tu feliç i amb aquesta conducta no obtens el que realment vols sinó ben bé el contrari.

Aquestes 3 conductes solen tenir bons efectes i bons resultats en un principi i en funció d’aquestes conductes fetes amb les millors de les intencions ja es defineixen uns rols dins de la parella, rols que com pots imaginar no són sans del tot i que lògicament no nodreixen realment a ningú i quan un membre de la parella no se sent nodrit és quan comença el patiment. Ho recordes?

A més, en una segona etapa de la relació, quan aquestes tres conductes deixen de funcionar, quan un dels dos membres no se sent nodrit, de manera inconscient apareix una quarta conducta que acaba per distorsionar la relació ja del tot.

4–Seré dèbil i li  diré que l’ estimo molt. Si sóc dèbil i estimo a l’altre i pateixo ,despertaré l’empatia de l’altre, i a l’activar-la ,l’altre desactivarà les seves necessitats pròpies per anteposar-les a les meves i així el tindré a prop meu i si amb l’empatia no en tinc prou li faré saber tot el patiment que hem crea la seva conducta i es sentirà culpable ( perquè vol ser bo) i bé per l’empatia o bé per la culpa el mantindré a prop.

El victimisme sens dubte és la conducta que més efectes destructius té per les dues parts de la relació.

Aquesta actitut victimista fa sentir dolent a l’altre i fa que es senti responsable de la felicitat de l’altre, però el que genera realment és que el dilueix, l’ anula ,l’acorrala i l’autodestrueix i una persona destruïda sols genera el que té, el que és, destrucció i en un joc de miralls és el que acaba fent a l’altre: Retrets, queixes, discussions i agressions contra l’altre o tristesa, depressió, culpa contra un mateix  en un bucle que es retroalimenta sense fi.

Te n’adones que aquestes creences i les conseqüències d’aquestes creences et porten si o si a relacions tòxiques?

Te n’adones que cal canviar radicalment el paradigma del que hem cregut que era el bon amor?

Tot ha de canviar i sobretot has de canviar tu.

Ara et donaré unes pistes que implicaran un canvi profund en tu i canviant tu tot el teu món canviarà.

AUTENTICITAT I PATIMENT

Entendre que l'essència de la pau és la pròpia autenticitat i en funció del que tu sents actuar.

Si el que sents et nodreix t'acostes i si el que sents no et nodreix t'allunyes i els altres el mateix.

Qualsevol manera d'alterar aquest moviment harmònic i lliure s anomena patiment. L'objectiu és afavorir estats pau interior des d'un moviment fluid des de la pròpia autenticitat personal.

Observar, entendre, acceptar i fluir amb aquests moviments basats en l'autènticitat personal i deixar de lluitar contra ells és la clau del benestar.

Guia operativa 100% eficaç per una relació feliç.

Jo m’estimo,jo sé que m’he d’honrar en tot allò que faci, jo sóc feliç per mi mateix, jo em prioritzo, jo em permeto ser autèntic i lliure i així visc la vida, la meva vida a la meva manera, qui li agradi bé i qui no també.

No tinc pressa, no tinc necessitat de tenir una parella, perquè dins meu tinc tot el que necessito per ser molt feliç,

Ara bé,si algun dia trobo una persona que:

-M’agrada físicament.
-Em connecto emocionalment en profunditat.
-Tenim valors, gustos i aficions comunes
– I a més sap estimar-se a ella mateixa com jo em sé estimar a mi mateix i està encantada amb la seva soledat.

I aquests sentiments, sensacions i gustos són recíprocs.

Podríem entrar en una fase de cooperació mútua, podríem entrar en una fase d’amistat profunda i en ella ser encara més feliços del que som individualment  i de la suma de dues individualitats lliures i autentiques en pot sortir un creixement exponencial pels dos.

Els dos sabem que un no pot triar qui és ni que sent i que fluir des de la seva genuïna autenticitat és la millor manera de sentir-se bé.

Els dos sabem que un no pot triar que el nodreix externament i que la única llibertat que tenim per sentir-nos bé, és acostar-se a allò que et nodreix i allunyar-te d’allò que no et nodreix sense racionalitzar massa res, els dos sabem que sols la intuïció té la veritat de la nostra essència i que hauríem d’escoltar-la amb molta atenció perquè ella sap més be que ningú quin moviment hem de fer.

Aixó sería una relació de parella feliç.

Que passa si amb el temps un dels dos deixa de sentir-se nodrit per l’altre?

Que passa si amb el temps un dels dos no pot evitar no sentir-se nodrit per l’altre en la relació que han creat?

És en aquests cassos on és clau aplicar saviesa des d’una molt bona autoestima personal i els dos tenen molt clar quina és la realitat i les creences que han de fer valdre:

El que si se sent nodrit per l’altre, no vol que l’altre no se senti nodrit per ell,  ni que pateixi.

-El que si se sent nodrit no vol que la seva autenticitat no sigui útil per el nodriment de l’altre.

-El que si se sent nodrit sap que si l’altre no se sent nodrit acabarà primer patint i després  sense adonarse’n el culparà  i finalment si s’honra a ell s’haurà d’allunyar.

I és precisament per aquest model mental tan lúcid, tan lliure, tan noble que s’actua sàviament:

Qui SI  se sent  nodrit, s’anticipa i és ell, qui trenca la cooperació que han creat, és ell qui s’allunya.

Qui SI se sent  nodrit no espera a què l’altre que no se sent nodrit  pateixi i  deixi la relació sinó que s’avança.

Res és mes amorós que aquest acte.

Res fa menys mal als dos que aquest acte.

Res és mes intel·ligent que aquest acte.

Res és més digne que aquest acte.

Penseu com funciona tot plegat, aprendre a jugar escacs, aprendre a anticipar-se és important:

Tot això  és el que ens evitarem si actuem correctament i si quan sentim que la nostra autenticitat no està nodrint a l’altre ens allunyem.

Qui no se sent nodrit en una relació, es culpa per no sentir bé, se sent responsable dels seus sentiments i intenta forçar-se, intenta sentir bé, intenta que el que l’altre fa des de la seva autenticitat el faci sentir bé i es força, i patirà.

Els dos saben que ningú pot triar per qui es pot sentir nodrit i  els dos saben que qui no se sent nodrit per l’altre membre de la relació patirà.

I en patir un, si l’altre se n’adona i no s’allunya per por a la pèrdua i sent que la relació està en risc,és fàcil si no té una bona autoestima que es victimitzi, el que accentuarà la culpa en l’altre, el que accentuarà el patiment en els dos membres en un bucle que sols té dues sortides.

Bé la destrucció dels dos membres de la parella en una relació de dependència emocional , bé en l’allunyament d’un a causa d’un excés de patiment.

És per això que res és més savi que acabar en el patiment el més aviat possible, perdre l’esperança és el primer que hauríem perdre en una relació on un no se sent nodrit per l’altre i evitar-nos tot aquest procés que acabo de descriure.

No hi ha culpables, perquè els dos saben que no es tracta del que un fa, sinó del que l’altre percep a dins seu del que l’altre fa i ningú té cap culpa de res, però qui detecta la situació si és responsable de trobar una sol-lució digne.

No depèn del que fas ni com ho fas sinó com l’altre ho sent a dins seu i ningú pot triar res, ni el que fa el que fa des de la seva autenticitat i amb tot el seu amor i el que ho rep a dins seu amb tota la seva amorositat.

Però el que si se sent nodrid ,és el que no pot  ignorar la realitat  perquè sap que si ho ignora el patiment cap als dos està assegurat.

Sols cap a l’adéu, quan un dels dos no se sent nodrit per l’autenticitat de l’altre.

L’acte mes amoros que pot fer el que si se sent nodrit és dir adéu, quedar-se és patiment assegurat.

Dir-se adéu els assegura poder establir una cooperació d’una altra intensitat i a més obrir-se a un món de felicitat.

I una vegada trencada la cooperació cada un segueix sent feliç per si mateix tal com varen entrar en la cooperació, amb els mínims danys col·laterals, amb la màxima dignitat.

Ningú necessita una parella per ser feliç, es per aixó que una parella infeliç no té cap sentit mantenir-la.

A més res millor que trencar una cooperació que no és nutritiva pels dos membres per tornar a un estat inicial de felicitat i posar-se en situació i capacitat d’obrir-se a noves cooperacions que si siguin nutritives pels dos membres de la relació.

I això no vol dir que entre aquestes dues persones no es mantingui una excel·lent amistat, una excel·lent relació, una cooperació de diferent ordre i intensitat, però serà possible perquè el dany ha estat  mínim o inexistent.

El que crea una relació de dependència emocional és la incapacitat de trencar una relació no nutritiva pels dos membres, el que crea el patiment no és la relació sinó la seva incapacitat de trencar-la quan no hi ha felicitat des de l’autènticitat mútua.

Ara pots començar a entendre la trampa de la dependència emocional

Ningú és culpable de res però qui no pot nodrir a l’altre des de la seva autenticitat hauría d’allunyar-se.

Perquè qui no se sent nodrit, se sent culpable de no sentir bé i és més difícil que es pugui allunyar.

Perquè qui no se sent nodrit ,de manera automàtica i degut a les creences que tenim, lluita per sentir  bé i no pot sentir una altra cosa perquè no es pot, ningú pot triar per qui sentir-se nodrit i com es força i té unes expectatives impossibles pateix , és culpa i pateix, dubta i lluita i pateix.

I quan qui no pot nodrir a l’altre detecta aquest patiment, que ho detecta,sinó s’ha allunyat ja, sinó ha pogut allunyar-se, creu que la relació que tant necessita està en perill i en canvi d allunyar-se, s’aferra i es victimitza.

I aquesta victimització crea més culpa en l’altre, més empatia en l’altre ( fa que desactivi les seves necessitats i les anteposi a la de l’altre) i el fa patir més fins a destruir-lo.

I després el destruït culpa a l’altre amb retrets discussions i crits perquè se sent acorralat i destruït augmentant el patiment en l’altre i en ell o entra en depressió i angoixa en un bucle sense fi .

L’única solució és bé que qui no pot nodrir a l’altre s allunyi el més ràpid possible ( i dependrà de la seva autoestima, si no en té no podrà i s’aferrarà) o qui no se sent nodrit canviï la culpa per l’autoestima i s allunyi ell però també dependrà de la seva autoestima perquè l’altre activarà el victimisme.

Quan més es tardi més difícil és tot plegat.

La clau és la intuïció i unes adequades creences.

 Escoltar-se i escoltar:

Nodreixo des de la meva autenticitat?

Em sento nodrit per l’autenticitat de l’altre?

Entendre que no pots triar, entendre que l’esperança és el primer que has de perdre, lluitar és un error, sentir-se culpable pel qual no pots triar és un error i entendre que l’única manera que tens per no entrar en un bucle de patiment sense fi ni sense sortida possible és allunyar-se com més aviat millor.

I ara es fa la màgia i tot torna a tenir un nou sentit

Quan entens que respectar l’essència de l’altre, és no menysprear la pròpia comences a entendre de veritat, de què va tot plegat.

Ara entens que:

No necessites res aliè a tu per estar bé.

No pots triar el que sents.

No pots triar com fas les coses perquè sempre les fas tan bé com saps.

No pots triar el que sent l’altre del que tu fas, ni l’altre tampoc pot triar ni el que fa ni com tu perceps el que l’altre fa.

No depèn el que tu facis sinó el que l’altre percep del que tu fas.

No depèn el que l’altre faci sinó del que tu perceps del que l’altre fa.

No depèn de ningú res, és igual el que facis mentre el que facis sigui el que tu sents.

L’únic valor és l’autènticitat mútua.

No hi ha culpables, no hi ha agressors, no hi ha víctimes.

Sols hi ha responsables de la felicitat pròpia.

I ara saps que la teva felicitat pròpia depèn d’allunyar-te d’aquells que no pots nodrir, d’aquells que actuant des de la teva autènticitat no perceben nodriment.

Ara saps que la teva felicitat pròpia depèn d’allunyar-te  si el que perceps en tu de l’altre no et nodreix.

També pots fer un pas més i facilitar-li a l’altre una  millor sortida , la teva.

Sols pots allunyar-te si saps que el que percep l’altre de tu no el nodreix.

I allunyant-te arribes a la pau, arribes a tu, arribes a un lloc on estàs bé i feliç, i a més et poses a tu i a l’altre en situació d’estar atent a rebre noves coses de la vida.

I quant arribes a aquest punt tot és fàcil.

Deixes de fer “coses” perquè t’estimi ningú, i sols fas aquelles coses que et surten de dins la teva essència, et tornes autèntic, espontani, sense por a expressar el que sents, vols, penses i creus i vius en pau.

T’atreveixes a jugar, a demanar, a proposar, a acostar-te i a allunyar-te sense massa explicacions ni expectatives ni il·lusions.

Flueixes, et centres en el que tens, en el que vius i crees cada dia situacions que et fan sentir bé d’acord amb l’essència que tu ets, res necessites però tot t’agrada, no esperes res de la vida però fas regals a la vida cada dia.

Has après que no es tracta tant d’estimar a ningú sinó d’estimar-te a tu, d’honrar-te a tu.

I per fi has après a deixar de fer coses perquè t’estimin perquè ara saps que mai serviran perquè t’estimi ningú de veritat ( sols els estaves manipulant)

Has après  a saber qui ets i a mostrar-te així d’autèntic al món, sense mascares, sense fingir qui no ets i sense fer ja res perquè t’estimi ningú.

Ja no vols que t’estimi ningú, el que vols és que els altres s’aprenguin a estimar a ells mateixos i a partir d’aqui establior llaços de cooperació mútua.

Has après a viure lliure i a alliberar als altres de les teves necessitats inventades i això és el que desitges a la resta de les persones que t’envolten.

Ja no fas res per manipular a ningú, ja no vols que ningú t’estimi, ja no vols res de ningú perquè no necessites res i et sobra de tot i tot allò que et sobra ho regales amb amor

Això si es estimar, regalar el que et sobra a canvi de res.

Has après a dir no, has après a allunyar-te sense culpa ni pena perquè ara saps que és el millor per a tots.

Has après a allunyar-te sense culpa ni pena i has après a que els altres s’allunyin sense retrets ni expectatives.

Has après que on no et nodreix no és el teu lloc ni el de l’altre, però tampoc es culpa de ningú.

Ningú pot triar el que et nodreix però tampoc ningú t’ha de nodrir, ni tampoc depèn del que l’altre faci perquè sols depèn de com tu perceps això mateix.

I quan aprens a allunyar-te sense culpa, aprens a no diluir-te, a no negar-te i  és quan més pots brillar, i quan més brilles és quan mes possibilitats tens que la teva autenticitat nodreixi a l’altre.

Quan més aprenguis a allunyar-te d’on no et sents nodrit més brillaràs i més en situació estaràs per nodrir a les persones que et rodegin en cada moment.

Però ja no t’importarà perquè el teu benestar no està en nodrir a ningú sinó en brillar intensament.

Ara has entes que ningú pot triar a qui nodreix , ni ningú pot triar de qui és nodrit, però ara veus que tampoc és important, el que és important és que hagis après a allunyar-te de qui no et nodreix sense culpa per així poder brillar amb la teva màxima intensitat i aquesta intensitat és el que et farà entendre que ja és igual nodrir a ningú, el que compta  és la intensitat de la teva llum i la dels altres.

I a la inversa, quan un altre s’allunya és que així podrà brillar, quan t’allunyes d’algun que tu no pots nodrir estàs permeten que l’ altre brilli amb més intensitat i tot comença a quadrar.

L’aferrament desapareix i allunyar-se es converteix en un senyal d’amor a l’altre, a tu i a la vida i la depedència emocional, el patiment desapareix.

INTENTAR FER FELIÇ A UN ALTRE perquè t'estimi ÉS UN GRAN ERROR

Ara has entés que intentar amb les coses que fas fer feliç a un altre és un gran error

Primer perquè no dependrà del que tu facis sinó de com ho percebi l'altre. Segon perquè que facis el que facis ( ser bo, ser fort, ser útil, ser ric, ser feble) sols portarà a l'aferrament i a la dependència però mai a l'amor perquè l'amor sols està en no fer res de tot plegat i si en cooperar des de l'amor que sols un es pot aute generar des de dintre seu.

No es tracta de fer sinó de moure's

El joc és un altre, comprendre’l  és estimar bé, es pau.

Un es tracta bé, un connecta amb la seva essència i es permet fluir d’acord amb ella i amb la seva llum il·lumina tot allò que l’envolta.

A uns farà bé ,a uns altres els molestarà.

Uns s’acostaran i altres s’allunyaran.

Els que s’acostin alhora entraran en moviment amb tu, per uns seré nodrit per altres no, a uns m’acostaré  i d’altres m allunyaré en una dansa sense fi on  hi haurà cada vegada més llum.

Ja no importa qui nodreix a qui ,sinó la llum que es genera, el moviment que es genera i tot plegat es diu fluir

Si flueixes i et mous acostant-se a qui nodreixes-allunyant-se de qui no pots nodrir i els altres fan el mateix hi ha pau, si no, no hi ha patiment.

Si permets que algú que no pots nodrir  es quedi al teu costat se sentirà buit, és diluirà, es quedarà sense forces, se sentirà malament i si nó és capaç d’allunyar-se t’acabarà culpant i recriminant i si et culpa a tu, et sentiràs mala persona i voldràs reparar el dany causat i com no podràs perquè no pots nodrir a ningú, perquè no depèn de tu, ni tu pots triar a qui pots nodrir,  sinó de com l’ altre percep el que tu fas i això no depèn de tu ni de l’altre perquè l’altre no pot triar el que el nodreix, acabaràs frustrat.

I el mateix val si no t’allunyes de qui no et sents nodrit, tot afany de no fluir acaba amb patiment.

No pots triar a qui nodreixes ni de qui et sents nodrit però si depèn de tu allunyar-te o acostar-te i iniciar un moviment que us porti als dos a la vostra autèntica essència interior.

Sols pots fer una cosa per fluir, no pots triar qui ,ni que ,ni com, però si pots triar quedar-te quiet o moure’t i en això consisteix a la fi el bon amor , acostar-se a qui et nodreix i nodreixes i allunyar-te de qui no et sents nodrit o a qui no pots nodrir.

Ara sí que comences a entendre el funcionament de la vida, com es mou la vida.

Si vols estimar bé a algú hauries de deixar de fer coses per aquest altre i començar a fer coses per a tu.

Res que tu facis pot nodrir a l’altre a no ser que aquest altre percebi dins seu que això que tu fas, potencia la seva pròpia  essència,la seva llum.

Aprèn a estimar bé a l’altre, deixa de fer coses per l’altre i fes coses per a tu.

Centrar-te en tu. Aquest és el secret.

El que nodrirà a l’altre no és el que facis per l’altre perquè el condiciones (deutor, dependent, interessat, culpable, maltractador)  el limites, el forces, sinó el que facis per tu.

No és el que fas sinó el que l’altre sent del que tu fas i si tu fas coses per l’altre és fàcil caure en la manipulació, ho fas inconscientment, sí, però fa mal.

Si sols fas les coses per a tu, evites aquesta manipulació i poses les millors condicions perquè tu brillis en la teva màxima esplendor i facis el que facis, com no depèn del que tu facis, sinó del que l’altre percep , i aquesta percepció tampoc depèn de l’altte.

Quan més brillis tu, en millors condicions estaràs per poder nodrir a l’altre.

Aquí mes que enlloc ara entens que el camí de l’amor a l’altre és el camí de l’amor cap a un mateix.

Quan més t’estimis més brillaràs i quan més brillis més podràs nodrir a l’altre.

Ja no busques nodrir l’altre, ni l’altre se sent condicionat per les teves expectatives, tu brilles per tu mateix, l’altre es pot sentir nodrit per tu i a través d’aquest nodriment pot brillar encara mes de què faria amb la seva pròpia llum.

Deixant de voler estimar a l’altre, alliberes a l’altre, centrant-te en tu, estimant-se sols a tu et situes en les millors condicions pequè tots brilleu com mai abans heu brillat.

ACOSTAR-SE A QUI BRILLA I QUE ET NODREIX I ALLUNYAR-TE DE QUI NO ET NODREIX I QUI NO BRILLA

Normalment les persones s' allunyem d'aquelles persones que no els nodreixen, però jo et dic que encara es mes important allunyar-se de les persones que tu no pots nodrir.

I t'ho explico:

Si et quedes on la teva llum no nodreix, l'altre patirà i si pateix i no sap o pot allunyar-se et culparà, i al culpar-te la teva empatia s'activarà automàticament i voldràs anteposar les necessitats de l'altre de deixar de patir a les teves de brillar i a l'anteposar-les sense adonar-te et diluiràs, t'apagaràs i a l'apagar-te patiràs i com no t'allunyis el teu patiment et destruirà i en destruir-te culparàs a l'altre i el maltractaràs, el despreciaràs, tindràs ira i els dos acabareu apagats.

És per això que allunyar-se de qui no nodreixes és tan important.

No sols t'has d allunyar de qui no et nodreix sinó també de qui no nodreixes i a la inverssa també l'altre ha de fer el mateix i fer-ho sense culpa perquè ningú pot triar de qui se sent nodrit ni a qui pot nodrir.

Acostar-se i allunyar-se en un moviment permanent.

I en aquest camí de trobar la teva pròpia llum i de brillar amb la teva màxima intensitat més  aquest moviment d’ acostar-se i allunyar-se està tot el que necessites per viure en pau amb tu i en les relacions que creis.

Aixi tot flueix.

Llum pròpia i moviment cap a la llum que et nodreix i moviment lluny de la llum que no et nodreix.

I tot sense culpes, sense haver de fer res per fer feliç a algú perquè t’estimi o no. (no has de manipular ja a ningú, a ningú li has de fer res perquè t’estimi i així tu poder ser feliç).

Fluir, alinear-te amb la teva essència i mostrar-la al món sense fingir, amb autenticitat i així et sentiràs en pau i brillaràs amb llum pròpia, i així et podràs il·luminar a tu, il·luminar tot el que t’envolta, nodrir si pots i sinó pots allunyar-te, acostar-te i que s’acostin o que s’allunyin si no se senten ben nodrits.

Això és l’amor, això si és l’amor.

L’amor real res busca, res obté i a ningú fa mal i a tots il·lumina.

No pots triar el que et nodreix de fora però si pots triar el que et nodreix de dins.

Al fluir des de el teu centre, si et centres en fer allò que a tu et dona pau de manera indirecta i sorprenent estàs creant en l’altre un sentiment molt positiu, l’estàs il·luminant amb la teva llum però  no apagues la seva, no l’estas “obligant” res i la seva intuïció li està dient sense que ell s’adoni de res que les sensacions que rep aquí  són bones.

I així funciona tot plegat.

Com més busques l’amor de l’altre menys el trobes, quan més busques l’amor en tu més trobes amor en els altres.

Aixó si, no paris de moure’t , no paris d’acostar-te i d ‘allunyar-te, a la fi, tot depèn de tu.

Vols una relació d'amor sense un excés de dependència emocional?

Busca a teva llum a dins teu.

Aprèn a autogenerar-te aquesta llum i il·luminaràs tot el que et rodeja (sense ni tant sols voler) amb la màxima intensitat que et sigui possible sense perjudicar-te a tu.

Acostat sense forçar res a aquelles llums que t’escalfin i et nodreixin i allunyat de les que no sentis aquest nodriment amb el mateix respecte i comprensió i que els altres facin el mateix.

I en aquest moviment fluid sense aferraments ni culpes  està la pau.

En aquest moviment és quan deixes d’estar sol per ser part del tot i en aquesta llum que crees i que comparteixes sense esperar res a canvi està la felicitat i la vida.

Gràcies per la teva confiança, espero haver-te ajudat! I si vols seguir llegint continguts, aquí tens un altre post que també et pot ser d'utilitat.

Deixa un comentari