El mite de la dependencia emocional i les relacions tòxiques.

Abans que tot dir-te que és el més normal del món que en una relació de parella hi hagi certa dependència emocional, és més, si no hi hagués dependència emocional en una parella mai es formaria ni mai es mantindria.

El problema no és la dependència emocional sinó la seva "dosis

Si hi ha un excés de dosis, la dependència emocional es converteix en relació tòxica.

Saber estar sol és la millor garantia

Saber qui ets, estimar-te, saber honrar-te, saber quina és la relació que vols i no acceptar altra cosa que una relació que et nodreixi de veritat.

dependencia emocional

una relació de parella feliç és el millor antidot.

Hauria de ser algú que t’enriqueixi.
Hauria de ser algú que et faci treure el millor que tens a dins teu.I estar atent i allunyar-se com més aviat millor si aquest nodriment no es produeix.

POTS ESTIMAR SENSE PATIR

Tenir la creencça que l’amor sa existeix i apostar sempre per l’amor que suma, per l’amor que et fa créixer, per l’amor que et fa ser millor persona i no acceptar una relació que no encaixi en aquestes creences bàsiques

El problema no és la dependència emocional si no la seva "dosis"

Deixem-nos de tòpics oi?

El problema no és la dependència emocional sinó la seva “dosis” i ja et dic jo que calibrar la mesura justa és molt, molt complicat.

És més,jo et diria que el 99% de les relacions de parella tenen o bé un excés de dependència emocional o una falta d’ella i en els dos casos el resultat és el patiment.

Si hi ha un excés de dosis, la dependència emocional es converteix en relació tòxica, si hi ha una falta, el resultat és simplement la indiferència.

És molt difícil de calibrar la dosis exacta de la necessària dependència emocional en una parella.

Imagina que jo et dic que hi ha una droga que et farà sentir molt i molt bé però que cal prendre la mesura exacta per no quedar-te enganxat a ella, per no patir-la i sols gaudir-la.

Tots sabem el gran efecte que té una droga en el nostre cos i el difícil que seria gaudir-la sense patir-la.

Una relació de parella és una cosa semblant però pitjor, pots trobar en ella una gran font de plaer i de felicitat però a la mínima que et despistis patiràs i patiràs, o tu, o l’altre o els dos.

No tinc cap solució màgica a aquest dilema, dir-te que no la prenguis, no és ajudar-te en res.

Jo sols et puc ajudar al fet que coneguis bé els mecanismes complexes que porta “jugar” amb ella.

Comencem pel que hauria de ser una relació de parella feliç.

Dir-te abans que tot que cada parella és un món i que cada parella hauria d’establir els pactes i les condicions que als dos els facin bé.

Entendre que cap parella és igual a una altra.

Entedre que mai ens hauríem de fixar en els pactes que han establert les altres parelles com a referència.

Saber qui ets tu i saber qui és l’altre i a la inversa i arribar a uns acords que honrin la naturalesa i les necessitats dels dos membres de la parella.

Com hauria de ser una parella amb possibilitats de fer-te feliç?

Una parella hauria de ser el teu company de viatge.

Hauria de ser algú que t’enriqueixi.

Hauria de ser algú que et faci treure el millor que tens a dins teu.

Hauria de ser algú que t’ensenyi cada dia alguna cosa nova i maca.

Hauria de ser algú que t’inspiri, que t’ajudi a créixer.

Hauria de ser algú que et permeti ser qui ets en realitat sense que vulgui o necessiti o et pressioni a què siguis un altre i que a més li agradis així.

Hauria de ser algú que li encantis tal com ets amb tot.

Hauria de ser algú que li encantin els teus defectes perquè són teus.

Una parella ha de ser el teu gran amant.

Una parella t’ha de tornar boig.

Una parella ha de ser el teu millor amic.

Una parella hauria de ser aquell que sempre està al teu costat en els bons moments i en els no tan bons.

L’amor de parella no fa mal ni fa patir a cap dels dos membres.

L’amor de parella és un amor que tots mereixem i no hauríem d’acceptar altres tipus de relacions que li posem el mateix nom i embolcall però que res té a veure en una relació d´amor de parella sana i feliç.

Creure que l’amor sa és possible és un bon començament i saber el que vols t’ajuda a descartar el que no vols.

Posar-te com a referència aquest model de parella i entendre el perquè tu no vius això, t’ajudarà molt a descartar relacions disfressades d’amor que són una altra cosa.

I sino és aixó, creu-me , estaràs molt millor sol.

ELS 4 ASPECTES FONAMENTALS D'UNA RELACIÓ DE PARELLA FELIÇ

-LA PART SEXUAL és molt important,
-el que feu quan aneu al llit és important, qui digui que no s'està enganyant, és més crec que és molt més important de què molts estan disposats a acceptar.
-Que la teva parella t'agradi en un aspecte purament físic és important,
-Que et torni boig és important,
-Que gaudeixis molt al llit és important,
-Que notis una gran compatibilitat sexual és important,
-Que t'agradi la seva olor és important,
-Que notis que hi ha química entre els dos és important,
-Que notis que surten espurnes en tocar-vos és fonamental,
-La pell és fonamental, som animals i s'ha de notar
-Que passin els anys no ha de ser un punt negatiu sinó positiu, quan més anys passen més t'agrada, pot canviar la forma però no el contingut, quan més anys passen més bé t'ho passes perquè has trobat un lloc on pots ser tu en majúscules.

-LA PART DE CONEXIÓ PROFUNDA és important,
-L'amistat sincera és important,
-Que la teva parella sigui el teu millor amic,
-Sentir en el teu més profund que ho passes bé amb ell, que et comuniques bé i facil,
-Que et rius de veritat,
-Saber que no et fallarà, la teva parella és el teu còmplice, és el primer que truques per compartir una alegria o una pena,
-És amb qui pots mantenir converses incòmodes i ets capaç d arribar a acords, pactes.
-És capaç de pactar el que tu necessites, ets capaç de pactar el que l'altre necessita i crear entre els dos una relació que honri als dos.
-La connexió profunda com a sentiment és molt molt important.

-LA TENDRESA és molt important.
-Dedicar un espai a la tendresa, a la complicitat emocional,
-El saber que hi ha una cohesió tan profunda que els moments difícils sols seran llocs per aprendre i per créixer junts,
-És sentir que l'altra persona no farà mai res que ens faci mal,
-És entendre que us nodriu recíprocament des de l'autenticitat,
-No hi ha esforç, per estar junts, no hi ha lluita per estar junts sols fluïu i en aquest fluir us trobeu una vegada i una altra.

- ELS VALORS CONJUNTSsón importants,
-Acceptar les diferencies però coincidir en els valors, en la mirada,
-Sou diferents si, però els dos mireu en una mateixa direcció i aquesta direcció és la que els dos des de la vostra llibertat i essència pròpia és on voleu mirar.
-Compartir valors, gustos, aficions, tenir afinitat emocional i dins de la diferència hi ha complementarietat i la suma de les dues consciències multiplica els seus efectes en cada un dels membres de la parella.

I saber que, si no tens això amb la teva parella, no passa res, no passa res per estar sol, per viure rodejat d'amics , de vida, de projectes i d'il.lusions, però deixa ja d'enganyar-te i no estiguis en una relació que no sigui de veritat, perquè si no és de veritat mai podrà ser feliç.

saber estar sol és la millor garantia que un dia puguis ser capaç de crear una relació que valgui la pena ser viscuda.

Val que tot plegat sembla una utopia.

Però he de dir-te que o ets capaç de crear això o no passa res.

Saber estar sol és la millor garantia que un dia puguis ser capaç de crear això.

Un dels problemes inicials és que ens estimem molt poc i triem ràpid i malament i quan ens adonem que ens hem equivocat ja no som capaços de rectificar.

No som capaços de dissoldre aquesta relació on no hi ha nodriment recíproc des de l’autentitcitat pròpia i seguim amb ella amb els efectes que tots hem patit.

És hora de frenar, de saber qui ets, quina és la relació que vols i no acceptar altra cosa que una relació de veritat.

No acceptis més succedanis.

Aprendre és arriscar-se i equivocar-se però per rectificar i aprendre.

No et quedis en una relació que no és la teva.

Quan un està en una relació de dependencia emocional amb conseqüències tòxiques aquests pilars no hi són o s’ han trencat, i he de dir-te que és molt difícil reconstruir aquests pilars trencats.

Quan un està en una relació de dependencia emocional amb conseqüències tòxiques malgrat sentir i saber que està en el lloc equivocat no en pot sortir. I això és el més greu de la dependència emocional. No en pot sortir. Ningú pot.

L’esperança hauria de ser el primer que hauries de perdre i reiniciar tot el procés des de l’inici.

ser feliços per nosaltres mateixos és el principi del camí a un amor de parella que valgui la pena

Abans d’entrar en una relació de parella feliç, hauríem de ser feliços per nosaltres mateixos.

Sols pots donar i compartir el que tens i et sobra.

I sinó tens? Que donaràs? Que aportaràs?

Tot plegat seria ja material per un altre post, però aquí sols unes petites pinzellades i va sobre l’autoestima, sobre el que creus de tu, sobre com et tractes a tu, sobre com ets capaç de ser feliç per tu mateix, sobre com vius la soledat.

Dir-te sols que prèviament a compartir la teva vida amb algú , hauries d‘aprendre a compartir la teva vida amb tu i fer-ne un bon viatge.

I d’aqui et sorgirà una felicitat interior que podràs compartir.

Però com t´he dit això és una altra història i prèvia a aquesta.

Dono per assentat que tu ets feliç per tu mateix i estàs ple d’ alegria per compartir aquesta alegria interior amb el món i amb qui pretens estimar.

Però és la única bona base per estar en condicions per iniciar una relació feliç amb certes garanties.

 

CREU FERMAMENT QUE POTS ESTIMAR SENSE PATIR

Creu fermament que pots estimar sense patir i apostar sempre per l’amor que suma, per l’amor que et fa créixer, per l’amor que et fa ser millor persona i no acceptar una relació que no encaixi en aquestes creences bàsiques.
Saber que l'amor sa existeix és saber que no és amor sa i així pots saber quan has d’allunya-te d’ una relació que no és amor.
No hi ha cap paraula mes prostituïda en aquesta societat que la paraula amor i ja és hora que a cada cosa li posem el seu nom corresponent.

Per això definir prèviament bé a cada cosa ajuda.

I que seria un excés de dependència emocional?

Ja hem dit que un grau de dependència emocional és sana i bona i necessària perquè una parella funcioni bé.

Un excés de dependència emocional és quant estem patint dins d’una relació.

Un excés de dependència emocional és quan sentim dins nostre en el mes íntim del nostre ser que no estem en el lloc que ens correspon.

Un excés de dependència emocional és quan no ens sentim ben tractats i malgrat no sentir-te ben tractat no pots allunyar-te de la font d’aquest patiment.

Definim bé que és no sentir-se ben tractat perquè hi ha un greu error de concepte:

“Sentir-se ben tractat no depèn del que fa l’altre sinó del que sentim nosaltres quan l’altre ens tracta.

No depèn del que fa l’altre sinó del que nosaltres percebem dins nostre del que l’altre fa.

Ningú fa les coses malament, les coses les fa tant de bé com sap des de la seva pròpia naturalesa, i no pot triar fer-les d’una altra manera sense alterar greument la seva essència.

I tu tampoc pots triar que sents del que fa l’altre, perquè el que tu sents sols depèn del que tu ets i això no sols no ho has de canviar sinó que ho hauries d’honrar i respectar, això si, sense culpar a l’altre, perquè aquest sentiment sols depèn de tu”

Sols comprenent aquest nou concepte del que és realment el maltracte la teva vida pot donar un tomb cap a millor.

Imagina que ets una flor , patir dependencia emocional seria quan tens la sensació  que on estàs plantat, no “floreixes”, que on estàs plantat no tens ni la terra adequada, ni l’aigua necessària, ni la llum adequada, ni la temperatura adequada  i no obstant saber això, sentir això, ets totalment incapaç de sortir d’aquest entorn i buscar-ne un on si puguis florir.

Dita aquesta primera definició, també hem de trencar alguns tòpics.

Un excés de dependència emocional crea una relació tòxica però això no vol dir que hi hagi persones tòxiques.

Deixem la culpa i deixem la crítica de banda perquè no haurem entès res.

Una relació tòxica no és perquè algú et tracti malament , per a tu una relació és tòxica perquè tu no et sents ben tractat dins d’ella  i això no depèn de l’altre perquè no pot escollir qui és i com s’expressa , ni de tu, perquè tu tampoc pots escollir qui ets i que sents.

Una relació tòxica apareix quan en funció de qui ets, on estàs no et nodreix i malgrat sentir això, ets incapaç d’allunyar-te.

Una relació és tòxica per a tu, quan pateixes dins d’ella i ets incapaç de sortir-ne.

.

EN LA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL NO HI HA CULPABLES, SOLS VÍCTIMES

De la mateixa manera que no podem triar de qui ens enamorem tampoc podem triar qui ens nodreix externament i qui no.

Per tant no hi ha persones tòxiques a la teva vida.

Fixat que no depèn de com et tracta l’altre sinó del que tu sents quan l'altre et tracta i tampoc l’altre té cap culpa de res, perquè l'altre t'estima com sap i pot i tampoc té cap poder sobre si el que fa o no fa et nodreix o no a tu.

Tota la responsabilitat de patir o no patir una relació tòxica depèn de tu.
És per això que el viatge sempre es cap al teu interior.
Com em sento tractat?
Em nodreix la relació que he establert?

I com he dit res té massa a veure en el que faci o deixi de fer l’altre.

És sols la teva responsabilitat patir o no patir una relació tòxica, és sols la teva responsabilitat acostar-te o allunyar-te i sinó pots allunyar-te, TU TENS UN PROBLEMA GREU d'excés de dependència emocional.

casos típics de dependència emocional

És excés de dependència emocional quant una persona està en una relació en la que no es sent ben estimada,(nutrida) perquè  així ho sent i no obstant no sentir-se estimada, valorada, apreciada, desitjada segueix en la relació i no la talla, no és que no la vulgui tallar, és que no la pot tallar! I com veurem no pot fer altra cosa.

Veurem que la dependència emocional positiva en la dosis adequada (l’amor romàntic) és un gran afrodisíac mental, és una font molt gran de plaer però és molt fàcil passar-se de dosis i després actua com qualsevol altra droga de gran poder addictiu i no és suficient la simple voluntat per eliminar la seva addicció.

És excés de dependència emocional quan la nostra autorealització personal es perd en la relació i en el mateix tren ens anem perden a nosaltres mateixos, ens anem allunyant de la nostra autentica essència i no obstant constatar aquest dissolució del nostre ésser, som incapaços de tallar la relació.

És excés de dependència emocional quan no et sents ben tractat, quan en relacionar-te des de l’autenticitat pròpia dels dos membres de la relació tu no et sents ben tractat. I malgrat no sentir-te ben tractat ets incapaç de tallar la relació.

Vull que vegis que no parlo de maltracte sinó de sentir-te mal tractat, tu sents dins teu que no sents pau ni alegria ni serenitat ni autenticitat ni llibertat en el tracte amb la teva parella sinó angoixa tristesa.

Ja veus que tot està dins teu i l’altre normalment no en te cap culpa ni responsabilitat.

Tu ets el responsable únic de patir una relació tòxica basada en un excés de dependència emocional.

Has jugat amb foc i t’has cremat, el problema és que no sabies que era foc, oi?

L’altre no té cap culpa en tot plegat però tu tampoc!

Tu tampoc pots triar que et nodreix externament però si hauries de poder allunyar-te d’allò que et fa patir.

Si pateixes un excés de dependència emocional, sentiràs aquest dolor, sentiràs aquesta desnutrició i et sents incapaç d’allunyar-te d’una relació que et fa patir, però no has de sentir-te culpable de no poder.

Ningú pot!

Sols necessites ajuda perquè has caigut en una addicció de la droga més poderosa que existeix, la dependència emocional.

Ara saps que és la dependència emocional bona i saps que és l’excès de dependència emocional i els seus efectes addictius, tòxics i paralitzadors.

Però vull que alliberis a la teva parella de qualsevol culpa i vull que t’alliberis a tu també de qualsevol culpa perquè els dos sou víctimes.

Però teva és la responsabilitat de resoldre aquesta situació.

l’esperança és el primer que hauries de perdre

L’error es creu-re fermament que si lluites per la relació un dia tornarà a funcionar.

L’error es recordar el principi de la relaci i les coses bones, i les recordes distorsionadament com es recorden sempre els records, i creus fermament que si lluites recuperaràs la il·lusió inicial i aquí és quan comets el teu segon error de llibre.


Aquí és on hauria de tenir molt clar al teu cap que l’esperança és el primer que hauries de perdre.

Entendre que una relació on un dels dos no es pot nodrir de la relació amb l’altre, on un dels dos s´ha diluït i ha perdut el seu nord i la seva realització personal o on un dels dos no pot nodrir a l’altre des de la seva pròpia autenticitat no hi ha més solució que estimar-se bé i dir-se àdu com a relació de parella.

Un excés de dependència emocional també implica una molt baixa autoestima per part d’un o dels dos membres de la parella i impedeix que honrin la seva essencia allunyant-se d’on no son nodrids com necessiten.

No et vull decebre, però si et vull animar, no ets l´únic que pateix aquesta addicció!,

L’excès de dependència emocional és un problema de salut publica.

L´excés de dependència emocional és la causa principal de suïcidis en persones menors de 40 anys.

L´excés de dependència emocional és la causa principal de quadres depressius i ansiosos.

L´excés de dependència emocional és la principal causa de demanar ajudar psicològica, mes del 60% dels pacients que van al psicòleg o al metge per rebre prescripció per depressió o ansietat.

Tot el nostre sistema de creences està enfocat en parlar de les bondats de l’amor i de la dependència emocional que crea vincles sòlids, que crea sentiments nobles i motius per viure.

Però que ha amagat els seus efectes letals si no es controlen les dosis.

I malauradament he de dir-te que la dosi bona de la tòxica està molt a prop, massa a prop.

I com tota droga potent els seus efectes són devastadors.

Immobilitzen al subjecte fins a la seva autodestrucció, el mantenen immòbil sense poder-se moure ni entendre massa que està passant fins a la seva destrucció total en nom d´una emoció bona en aparença però molt perillosa sinó sabem com contrarestar-la.
.

DEPENDÈNCIA EMOCIONAL I ADDICIÓ

Un excés de dependència emocional funciona exactament com funciona qualsevol altra droga molt potent.

Estem en una relació de parella amb la qual sentim dolor, però estem com enganxats a ella..

Sentim que aquesta relació ens fa mal però també sentim com una necessitat de seguir en contacte amb aquesta persona..

Necessitem buscar el seu contacte, i sentim que si ens allunyem sentim com una ansietat que sols es calma si tornem a la relació..

És com una addició que tenim, i si ens allunyem patim el típic síndrome d'abstinència i en el procés d’allunyar-nos patim recaigudes , ens tornem a acostar, ens tornem a allunyar i ens preguntem una vegada i una altra perquè hem tornat una altra vegada si ara el que sentim és dolor de nou i ens culpem de tornar i ens culpem d ’allunyar-nos en un bucle sense fi..

He de dir-te que sols hi ha un camí i és tallar-lo d’arrel i per sempre..

És un bon pas, adonar-te del que estàs vivint i sentint..

Un addicte sols es pot curar realment de la seva addicció quant és conscient de la seva malaltia.

Entendre com funciona la dependència emocional és aprendre a sortir-ne

No és fàcil gestionar-la perquè hi ha molts ingredients que influeixen, aquí en tens els principals:

No podem elegir de qui ens enamorem.

Confonem enamorament amb amor i són termes molt diferents i que caldria tenir clar.

No podem triar qui ens nodreix externament ni a qui podem nodrir des de la nostra autènticitat.

-No sabem qui som ni que necessitem

-No tenim una bona autoestima

Qui no s’estima necessita ser estimat i inconscientment farà el impossible perquè l’altre l’estimi.

I per descomptat no tenim la més mínima idea de qui és l’altre

Que et quedi clar però:

És molt fàcil caure en un excès de dependència emocional.

No es culpa teva ni de l’altre.

Els dos sou víctimes.

És responsabilitat teva sortir-ne perquè l’altre no ho farà no perquè no vulgui sinó perquè no pot.


.

maltracte psicològic i saviesa.

El maltracte és més un sentiment del que rep la conducta que del que l’emet.

El maltracte acaba amb la destrucció del maltractat, amb la dissolució, del que pateix el maltracte però en molts casos l’emissor del maltracte no fa res més que el pot fer, donada la seva autèntica essència i actual evolució personal.

El maltracte psicològic no es veu, ningú és massa conscient que el faci ningú, ni fningú és conscient que el pateix fins a molt avançat el procés i sols es pot detectar pels efectes letals que queden en l´essència del maltractat.

En una relació de dependència emocional hi ha maltracte psicològic però no hi ha maltractador ni maltractat, sols hi han ferides que hauríem d´evitar.

Tots som víctimes d’un sistema de creences fals i erroni, no ens han ensenyat ni après eines per evitar aquestes situacions, tots som maltractadors i maltractats  en segons quines circuntàncies i tots vivim instal·lats en la culpa o en la critica i no ens centrem en l´essència del problema ni en la seva solució.

 La dependència emocional és bona i necessària, l’excés de dependència emocional és tòxica i potencia el maltracte psicològic entre dues persones que s’estimen el millor possible, però la situació els ha sobrepassat.

Davant aquest maltracte psicològic que origina un excès de depèndencia emocional sols es pot aplicar saviesa, que no vol dir absència de intel.ligència sinó ignorància de qui som en realitat.
.

Que puc fer?

-Primer de tot que prenguis consciència de la importància del problema i de lo complexe de la situació.

Que entenguis que no hi han maltractadors ni maltractats.

Que no hi ha persones tòxiques sinó victimes.

Que no hi ha dependents emocionals sinó víctimes d’una relació de dependència emocional.

Que no hi ha bons ni dolents, sols hi ha persones que pateixen molt en una situació que no entenen, en una situació que sense adonar-s´en han quedat atrapades i no saben com sortir.

-Escolta la teva intuïció, aprèn a escoltar-te de veritat, aprèn a respectar-te, aprèn a honrar-te.
Que estàs sentint realment amb la teva parella? Pau?, alegria?, serenitat? Tristesa?

-Si et sents culpable o responsable de la felicitat de l’altre has caigut en el parany del maltracte psicològic.

Si no tens autoestima és molt faci'l caure en l´excés de dependència emocional.

-Estigues tranquil perquè gent molt intel·ligent també cau molt fàcilment. en l'autodestrucció que suposa un excés de dependència emocional.

-A la dependència emocional s'arriba de manera molt subtil i en molts casos estàs en una relació de dependència emocional excessiva i no t´en dones ni conte, ho veus normal, ho veus natural, és el que has vist i veus a tot arreu, ens hem acostumat a patir maltracte o ser maltractadors i no li donem massa importància.

Hem normalitzat la dependència emocional.

Hem normalitzat el patiment.

S´arriba a la dependència emocional quasi sense adonar-se i es viu en una relació de dependència emocional sense adonar-s´en tampoc.

No ets feliç però bé, no t´han dit una i mil vegades que estimar es renuncia i és sacrifici també?

Fins aquí he posat les bases del problema, a poc a poc anirem comprenent com opera i perquè és tan difícil gestionar-lo bé, finalment una vegada entenguis tot plegat veuràs que la solució és possible. No és faci’l, no és gens fàcil de comprendre, però si segueixes llegint i esforçant a entendre veuràs com la solució és possible.
.

Gràcies per la teva confiança, espero haver-te ajudat!

Deixa un comentari