La dependència emocional i el maltracte psicològic.

Entendre que no hi ha més maltracte que el que ens fem a nosaltres mateixos, entendre que saber qui ets i quins són aquells límits que per cap concepte has de travessar si vols mantenir la teva integritat personal , saber quina és la teva essència i on pots arribar sense alterar-la i actuar en conseqúencia és la teva responsabilitat.

La solució a la dependència emocional és la seva detecció precoç.

Si un fos capaç de sortir d’una relació de dependència emocional tan bon punt es detecta, la relació de dependència emocional s ’ha acabat.

Ningú et maltracta però tu t'has d'honrar

Si  l’autenticitat de l´altre no em nodreix i jo no puc triar què o quí em nodreix, com m’estimo aquí m’ estic maltractant i d’aquí,  jo he de marxar.

dependencia emocional i maltracte psicologic

Si acceptar a l'altre no et fa bé és una senyal d'alarma.

Si l’autenticitat de l’altre no et nodreix, no et forcis ni pretenguis forçar a l’altre, és el  símptoma inequívoc que on estàs , no és el teu lloc  i has de marxar.

lluitar per l'amor

La idea de lliutar per l’amor amb l’amor sa de parella estan completament renyides, no tenen res a veure.

Quina és la millor manera de sortir d’una relació d'excés de dependència emocional?

Quan més temps passes traspassant aquests límits mes difícil és trencar la teleranya que sense adonar-te has col·laborat en teixir al teu voltant i de l’altre.

Si un fos capaç de sortir d’una relació de dependència emocional tan bon punt es detecta, la relació de dependència emocional s ’ha acabat.

Tu ets l’unic responsable del què estàs patint i patiràs, l’altre no s´adona de res, ets tu qui pateix, ets tu qui ha de resoldre el problema, tu ets qui pot fer-ho.

Mantenir-se en una relació de dependència emocional quan ja l´has detectat, sols activaràs en l´altre conductes adormides que no podrà tampoc controlar.

No hi ha maltractador ni maltractat, sols hi ha maltracte i dues víctimes i sols un pot solucionar el problema, qui se sent mal tractat pel tracte de l’altre, qui sent patiment per l´autenticitat i la llibertat de l´altre , qui sent el dolor, qui no pot nodrir-se de la relació, qui en l´acceptació de l’autenticitat del´altre no troba pau ni serenitat ,ni plaer.

La clau és detectar al principi, quan al principi notes o veus coses que no et nodreixen en funció de la teva naturalesa, aquí hauries de posar un focus i no apartar-lo.

Per poder detectar això hauríem de saber quines són els senyals, hauríem de saber quins són els nostres límits i en què hauríem de cedir i en què no i si passa alguna vegada, si aquests límits es veuen traspassats hauríem de tallar la relació.

No ens eduquen per pensar així, ens passa, no sabem si és normal o no i quan creuem la línia és molt difícil tornar enrere.

Quines són els senyals? Que és el que mai no hauríem de tolerar?

-Les “faltes de respecte” cap a tu i de tu, cap a l’altre.

Cal matissar la paraula, no és del tot correcte l’expressió faltes de respecte, l’expressió adequada seria aquelles coses que fa l’altre des de la seva autenticitat que a tu no et nodreixen:

Si sents que, com actua l´altre, des de la seva autenticitat, des de la seva llibertat des del seu actual estat evolutiu i de creixement tu et sents malament, hauries d’allunyar-te.

Si sents que ,com actues tu, des de la teva autenticitat, des de la teva llibertat des del teu actual estat evolutiu i de creixement l’altre se sent malament,hauries d’allunyar-te.

Si perceps que l’altre se sent malament per aquesta teva “manera de ser (la teva “essència”, és un senyal inequívoc que aquest sentir-se malament més endavant seran discussions, més endavant seran crits i més endavant serà molta tristesa mútua.

-Quan “no et sents ben tractat”.

Aquí també cal matissar la paraula: sentir-se ben tractat és simplement que el que fa l’altre des de la seva llibertat i autenticitat et nodreix i sentir-se maltractat és exactament el mateix però et desnodreix, et resta.

I aqui no es tracta de culpar a l’altre perquè no en te cap culpa, aquí es tracta d’observar-te a tu i entendre que tu no pots triar el que et nodreix i abans de començar amb els retrets que per cert son absolutament injustificats , el que has d´entendre és que l’altre es lliure i a més ha de ser autèntic i si aquesta llibertat i autenticitat no et nodreix és un símptoma inequívoc que on estàs tu no t’estàs tractant bé i has de marxar.

REDEFININT EL CONCEPTE DE MALTRACTE PSICOLÒGIC

Cal redefinir i veure un altre visió del maltracte on no hi han maltractadors ni maltractats, sols persones responsables de la seva propia pau.

És un error pensar que quan no sents que l’altre et tracta bé és que t´està tractant malament i que per tant es maltracte.

Així no avançaràs en res.

Molt millor pensar en que si la llibertat i l'autenticitat de l´altre no em nodreix i jo no puc triar que o qui em nodreix, com m'estimo, em respecto i m'honro,aquí m' estic maltractant i d'aquí he de marxar.

Entendre que l'altre no és responsable de la meva felicitat però si de respectar la seva "essència" si de respectar la seva llibertat i potenciar la seva autenticitat però jo si sóc responsable de la meva felicitat.

Si em quedo com no em sentiré bé, intentaré forçar en l'altre una altra conducta que no sortirà de la seva autenticitat i estaré deshonrant l´altre.

La millor i única manera d'honrar-me a mi i a l'altre és marxant i reconvertint la relació en un altre tipus de relacio on s'honrin les dues essències.

Cal redefinir també el concepte de la culpa.

Cal redefinir també el concepte de sentir-se culpable

El maltracte psicològic és molt subtil, tan subtil que ni el que el fa s’adona que el fa i el que el rep tampoc se n’adona que el rep, a no ser pel que sent i per la sensació que percep en ella.

Per això és tan important la intuïció que tan adormida tenim i que tan poc cas li fem.

Una versió del maltracte psicològic és fer sentir culpable a l´altre del dolor propi.

És fer sentir a l’altre responsable de la felicitat pròpia i és un mecanisme molt utilitzat des de que som ben petits i els nostres pares els millors mestres..”Si fas això estaré orgullós, si fas allò altre m’avergonyiràs.

Res més recorregut i utilitzat per manipular als altres que la culpabilitat a través del victimisme.

I en la dependència emocional s’utilitza massa sovint.

El diagrama és el següent: “Jo no sóc feliç perquè no m’estimo i necessito que els altres m’estimin i si sóc bona persona per a ells, m’estimaran i si m’estimen, per fi seré feliç

I amb aquest diagrama escrit a foc i des de ben petits és fàcil utilitzar la culpa perquè l’altre faci el que tu necessites que l’altrer faci per a la fi sentir-se estimat i feliç.

El que no sabem que aquest recurs resolt el problema a curt termini però acaba en destrucció,per això mai l’hauríem d’utilitzar, el que passa que ho fem sense adonar-nos.

Evitar una relació de dependència emocional també depèn de les nostres creences.

-No acceptar conductes que no et facin sentir bé.

El fet que alguna cosa que fa l’atre que no t’agrada a tu, no defineix a l’altre sinó que et defineix a tu.

L’altre no és responsable de fer coses que a tu t agradin sinó de fer coses que surtin de la seva autenticitat i llibertat.

Tu si ets responsable d’acostar-te o allunyar-te en funció d’aquelles conductes que nodreixin la teva essència o no.

 Tu no pots triar les conductes ni les persones que et nodreixen, escoltar la teva intuïció és la clau

 Ens han venut que els amors és alguna cosa que sempre acaba bé o sinó l’amor és quelcom que et farà patir però si aguantes al final arribarà el final feliç.

Ens costa massa rendir-nos, tenim una creença gravada a foc que si no ens rendim al final tot acabarà bé.

La creença que l’’amor tot ho pot i que  una relació d’amor verdader mai es pot acabar, és molt tòxica.

La realitat és que les relacions és poden acabar, de fet res és mes facil que acabi que una relació, res es mes volàtil, dèbil, feble que una relació, la realitat és que no hi ha cap garantia i sino acceptes aixó patiràs.

– Si una relació acaba no passa res ni és un fracàs.

El fracàs és no intentar o fer-la allargar mes del compte.

L’única relació que mai ha d’acabar és la que tenim amb nosaltres mateixos i aquesta és la relació més meravellosa que haurem de crear.

Aquesta sí que és l’única relació d’amor verdader que hem vingut al món a crear, i ens enredem en relacions externes quan la nostra, la relació amb nosaltres la descuidem i la deshonrem sovint a favor de relacions externes molt menys importants.

-Si una relació s’acaba no passa res, per què tots som un, i quan una relació s’acaba ens obrim a la posibilitat que altres comencin, tot flueix sense més inici ni fi que les nostres petites i estretes esperançes.

Tu pots seguir amb la teva vida la mar de bé, que res et falta ni res t’han pres perquè tot el que necessites ho tens a dins teu.

-Ets un esser humà amb un gran potencial

El fet de tallar amb una relació que et feia patir i que sempre et faria patir et permet tornar a brillar davant d’altres persones que si nodriràs amb la teva llibertat i autenticitat sense haver de forçar res ni demanar res.

un concepte clau : no pots triar qui et nodreix

Res és més important que potenciar la teva autenticitat i llibertat i la dels altres.

No pots triar qui et nodreix i qui no et nodreix, ni els altres poden escollir tampoc.

La tasca està en detectar persones que si és poden nodrir de la teva autenticitat i les persones que tu si et pots nodrir sense forçar-te, de natural.

Quan entenguis que tu no pots decidir quina persona et nodreix i que tampoc ho poden decidir els altres que els nodreix a ells, però sí que tu pots decidir estar amb una persona que si nodreixis i allunyar-te d'aquella persona que no pots nodrir.

Aquesta és la teva tasca i la teva responsabilitat i aqui está una altra clau de com no caure en la dependència emocional.

LA TEVA CAPACITAT D'ACOSTAR-TE I D'ALLUNYAR-TE, QUE A MÉS ÉS LA TEVA RESPONSABILITAT.

la dependència emocional i la por

Però massa vegades per por, per dependència emocional ens quedem ancorats amb persones que la nostra autenticitat no les nodreix.

En quedem atrapats amb persones que  pateixen i aquest dolor activa en tu la por i la por activa el victimisme i tot plegat provoca una relació de dependència emocional que no es pot trencar i que destrueix a tots.

Aquí es quan entra la por, quan penses que no trobaràs a ningú millor , quan tens por de la soledat, quan tens por a estar amb tu.

Quan vegis que tot són pors infundades perquè si hi ha alguna persona amb la qual has de estar més bé que amb ningú és amb tu i quan veus a la soledat com la teva amiga i veus que T’HAS D’ALLUNYAR D’UNA RELACIÓ QUE TU NO POTS NODRIR , perquè com et quedis hauràs permès l’inici d’una relació de dependència emocional

Sols deprès és quan veuràs l’inmensa quantitat de coses bones que t’ofereix la vida, entre elles persones que estiguin sintonitzades a la teva freqüència, persones amb les quals si pots connectar, persones que puguin ser nodrides per tu i tu per elles.

És quan entens que res ha estat millor que alliberar-te d’una relació de dependència emocional que sols feia patir a tots, i sols depèn de TU, de ser conscient a qui pots nodrir i a qui no pots nodrir i allunyar-te d’ella abans que aquesta persona pateixi per no sentir-se nodrida i en patir ella, activi en tu la por a la pèrdua i iniciï tot el procés.

El procés de la dependència emocional

Ara t’explicaré com funciona tot pelgat:

Com hem dit ningú pot triar a qui nodreix i quan ens trobem en una relació que una de les parts no pot nodrir a l’altre, aquest altre patirà i ningú podrà evitar-lo a no ser que qui pateix s’allunyi.

Però que passa quant el que pateix no se’n va perquè vol lluitar per la relació?

Que passa quan qui no pot nodrir a l’altre té a més, baixa autoestima?

Una persona que no s’estima i que per tant no sap fer-se feliç per ella mateixa necessita ser estimada i valorada per algú extern a ella.

Una persona amb baixa autoestima quan està en una relació que valora molt, li entra un pànic terrible a perdre-la, sobretot quan veu que l’altre pateix i no està bé.

Una persona amb baixa autoestima de manera inconscient i molt subtil inicia el procés de l’excès de la dependència emocional.

L’excés de dependència emocional s’inicia amb el patiment del membre de la parella que no se sent nodrit.

I quan qui no se sent nodrit pretén lluitar per la relació i l’altre membre de la parella té una baixa autoestima, se li activen les alarmes per una possible pèrdua i també comença a patir.

I quan en una relació hi ha patiment i qui pateix sap, que malgrat patir no pot nodrir a l’altre ni sap allunyar-se, com més es triga a allunyar-se més es pateix i més s’accentua el patiment.

Un error freqüent  en una segona etapa és culpar a l’altre d’aquest patiment i aquí s’agreuja tot plegat.

Els dos membres de la parella pateixen i assumeixen els dos rols en una relació d’excès dependència emocional.

Els rols s’alternen i es difonen en el de victimista i el de culpable, en el rol de maltratat i maltractador, però aquí els dos ja es senten maltractats.

El que té baixa autoestima  intenta  retenir a l’altre i el que se sent maltractat , se sent acorralat i s’activa en ell la violència o cap a ell en forma de frustació i destrucció o cap a l’altre en forma de discussions, retrets, crits…

Aquesta impossibilitat d’allunyar-se , aquesta creença que l’esperança és possible encara empitjora la situació si cap.

Aquí és quan el que pateix, el que vol marxar i no pot, se sent culpable, sent que no és capaç de nodrir-se amb la companyia de l´altre i qui sent que la seva felicitat es veu amenaçada de manera inconscient activa el victimisme en un bucle de mútua destrucció.

Lluitar per l'amor

També tenim una creenca absolutament falsa que és la idea que val la pena lluitar per l’amor,( ja has vist que en realitat, és aquí on s’inicia l’excés de dependència emocional) i que la lluita per l’amor ens serà recompensat, quan la realitat és que la idea de lliutar per l’amor amb l’amor sa de parella estan completament renyides, no tenen res a veure.

Quan s’ha de lluitar perquè una relació funcioni simplement és que no està funcionant i sinó funciona perquè entrar en una lluita contra el que és en canvi d acceptar-lo, perquè no acceptar i assumir que no podem triar qui ens nodreix  i acceptar que no és la persona i ja està?

Entrem en una dinàmica quan lluitem per una relació en la que ens fem mal i patim, i no sols això, la lluita fa que aquest amor inicial que teníem es vagi diluent i que  es transformi en res o en dependència i aquí és quan quedem atrapats amb aquesta il·lusió que l’amor tot ho pot i que sols és una idea de la nostra ment que podria arribar a ser i que no ha estat.

.

SI UNA RELACIÓ FA MAL NO ES UNA RELACIÓ D'AMOR

Que et quedi clar, si una relació fa mal no és una relació d'amor.

Si una relació de parella no és fàcil no és la relació que has de voler per a tu.

L’amor sa és fàcil, i això no hem de confondre amb absència de problemes, discussions o conflictes.

Els problemes, les discussions i els conflictes sempre hi seran entre dues persones lliures i autèntiques però la comunicació i el respecte farà d'ells un motiu de creixement personal.

Quan estem en una relació de dependència emocional sempre sentim com si sempre ens enganxéssim amb la mateixa pedra, , ens sentim cansats, i comencem a dubtar de si estaríem millor sols que amb aquesta persona, però s´ activen aquí les pors, el victimisme i tot allò que provoca un gir cap a un carrer sense sortida.

Como curar la dependència emocional:
El contacte 0

Un dels sistemes més habituals que s’utilitzen per “curar” l’excés de dependència emocional és tractar-la de la mateixa manera que es tracta a qualsevol addicció severa.

El contacte 0 és el sistema més útil quan tractem a la dependència com una addicció, el primer que ha de fer un alcohòlic que no pot deixar de beure és deixar de beure, abans haurà d’acceptar que té un problema que pot posar fi a la seva vida i una vegada acceptada la gravetat del problema saber que la única solució és deixar de beure.

La dependència emocional és com un vas de vi per un alcohòlic, és aquesta “ansia”de vi quan no el tens a la mà, i si seguim beben aquest vi, sols estem fomentant l’addicció que tant de mal i esclaus ens fa.

Contacte 0 és allunyar-se de tot allò que ens pugui fer pensar amb aquesta persona, no és sols allunyar-se físicament d’ella sinó allunyar-se psicològicament d’ella.

Així doncs cal prendre decisions i accions que et portin a no pensar en ella, és fer tot allò que t’ajudi a deixar de pensar en ella.

Allunyat del seu lloc d’activitat, bloqueja qualsevol possibilitat de comunicar-te amb ella, elimina qualsevol cosa que et recordi a ella, fotos, records, etc., canvia inclús d’hàbits que feies amb ella, llocs comuns on anàveu, coses comuns que fèieu, tot allò que comparties amb aquella persona intenta fer altres coses, anar a altres llocs, relacionar-te amb altra gent, inclús canviar de ciutat si pots és un element que et pot ajudar i molt.

Durant un temps esforçar-te a mantenir-te allunyada d’aquesta persona tan físicament com psicològicament et farà bé, res et farà més be que això en aquest procés de desafecció.

Sols fent això tens molt camí recorregut, molts pacients que pateixen de dependència emocional al cap de poques setmanes de mantenir-se totalment desconnectades de l’altra persona experimenten un canvi molt positiu.

I no és per menysprear a ningú, és sols un mètode terapèutic que dóna molts bons resultats.

La idea és que el temps faci el seu procés curatiu com ho fa amb una ferida física al teu cos, però perquè pugui ser efectiu cal que el temps estigui acompanyat d’aquesta distància emocional i física.

Aquest contacte 0 facilita que tu agafis perspectiva, que et puguis baixar de l’escenari on tu fas d’actor de la teva vida i poder veure’t des de la platea, i des de aquí veuràs una nova visió de tot pegat i és aquí quan tu et vegis a tu des de la distància del temps i de l’espai t’adonaràs que aquesta relació no tenia cap sentit positiu per a la teva vida i amb el temps suficient t’adones que ja no necessites a aquesta persona per tenir una vida plena i feliç, és mes, t’adones que ara estàs molt més bé que estaves amb ella, t’adones que has après, que has millorat, que ja no ets qui eres, que has crescut i que ara no acceptaries una relació com aquella.

La ment necessita arguments, coneixement, distancia i temps per poder fer un clic , però en molts casos hauràs de mantindre  lluny d’aquesta altra persona com ho fa en alcohòlic del alcohol perquè si està a prop li seguirà creant ansietat i patiment.

Això però no es dóna en tots els casos, en molts casos podràs mantindre una bona relació d’amistat si els dos teniu fills o lligams , però sempre que el procés s’hagi fet bé  i la relació no produeixi ni recaigudes ni ansietat ni patiment a cap dels dos membres.

El contacte 0 té un sentit molt senzill, tu estàs bé, el que no et fa estar bé és la droga que t’estàs prenent, una vegada deixes de prendre la droga, el teu cos es va recuperant fins a sanar, si tornes a consumir et tornaràs a trobar malament, és per això que és tan senzill i eficaç el tractament.

Ara bé , el que el fa difícil és el temps que es triga entre iniciar el contacte 0 i quan la ment fa aquest clic, a això en les addiccions a la droga es diu síndrome d’abstinència i creu-me que es viu amb un gran patiment però també amb una gran esperança, al final del túnel sempre hi ha la llum, No tinguis por a aquest procés de patiment perquè els beneficis són molt grans.

La teva llibertat et sembla poc?

Acceptar que en l'amor de parella no hi ha garanties

Aquest procés de creixement t’ajudarà a entendre moltes coses que fins ara no entenies, una d’elles és entendre i acceptar que en l’amor de parella no hi ha garanties i que es pot acabar en qualsevol moment.

Però també entens que no pot ser d’altra manera si apostes per un amor real, un amor real es basa en la llibertat i en l’autenticitat dels dos membres, fins ara, l’amor és basava en un compromís de durabilitat (fins que la mort ens separi) no de felicitat i això ens ha mantingut equivocats.

L’amor de parella ha de ser feliç, el compromís real hauria de ser a ser sempre amables un amb l’altre i no a estar amb tu encara que ens destruïm en l’intent i per sempre.

Si l’amor es basa en la llibertat i en l’autenticitat dels dos membres de la parella, si no pots triar el que sents, sinó pots triar el que et nodreix, si ningú pot fer feliç a ningú, si no hi ha amor suficient en aquest món per estimar a algú que no s’estima a ell mateix, si la felicitat està a l’interior de cada un i sols podem compartir els que ens sobra i tantes i tantes altres condicionants que fan de l’amor de parella una cosa tan màgica i alhora tan fràgil, és hora d’entendre que l’amor es pot acabar en qualsevol moment i que cal acceptar-lo, resistir-se sols produeix més dolor, el millor és aprendre , agrair i fluir, quan flueixes tot t’acompanya, quan et resisteixes tot et colpeja.

Entendre que l’amor de parella no és en realitat tan important, entendre que la relació important és la que tens amb tu, aquesta si és important, aquesta si has d’honrar, aquesta si que no has d’anteposar a cap altre.

Quan més entenguis el valor de l’amor, mes entendràs que l’amor que t’has de tenir si és important i que la resta de relacions són absolutament secundàries, entre elles la relació amb la teva parella.

Un altre argument que et pot ajudar en aquest procés és entendre que l’amor és donar i rebre , és estimar i que t’estimin i si no és reciproc no hi ha res, plantejat que quan l’altra persona no t’estima tu tampoc pots estimar a l’altra persona (si creus que estàs jugant al tenis i l’altra persona no et passa la pilota tu tampoc li podràs passar).

la maledicció de les relacions intermitents

No entendre que estàs en una relació de dependència emocional , no ser capaç de portar a terme el contacte 0 i deixar passar el temps necessari pel teu guariment et portarà sense dubte a les relacions intermitents, l’ara si, ara no, ara ens reconciliem que genial i ara tornem al no, a l’ara si fins a l’infinit amb el conseqüent dolor , desgast emocional i pèrdua de temps i energia que suposen.

Res és mes característic de les relacions de dependència emocional que les relacions intermitents. Res pasa més factura i produeix més addicció que le relacions intermitents, a més acabes amb el convenciment que no te’n pots alliberar i que sempre acabaràs al mateix lloc, res és més destructiu.

L’esperança en una relació de dependència hauria de ser el primer que hauríem de perdre.

Les relacions intermitents fan que cada vegada ens trobem pitjor, que cada vegada ens perdem més a nosaltres mateixos.

La base de les relacions intermitents  és un pensament màgic que aquesta vegada si, que aquesta vegada tot ha canviat i que ara si anem a totes i el “chute” de la reconciliació és brutal.

El que no ens hem adonat és que no és possible, una relació d’amor es basa en la fluidès, en la facilitat, en la pau i totes les relacions intermitents segueixen el mateix procés:

Comencen amb molta força però amb totes les pors acumulades anteriors i amb tots els seus elements distorsionadors, és per això, que quan tot torna a la tranquil·litat d’una relació de parella estable, tornen a aparèixer els dimonis del passat però ara ja et són coneguts , t’enrecordes de tot lo dolent, recordes les raons perquè es va acabar la relació i et tornes a sentir atrapat i en una relació de fracàs i de sentir-se incapaç de desenganchar-se, de poder viure sense aquesta persona.

Alhora com estem tan desgastats i tan obsessionats amb aquest vincle ens impedeix que puguem tornar a conèixer altres persones interessants que estan aquí a fora i que ens podrien sumar molt més que aquesta relació que sols ens fa patir, et tornes a sentir encallat i t’oblides de totes les opcions que tens fora i que aquesta relació t’impedeix viure-les.

Una molt bona mesura higiènica seria la d’entendre i aprendre que una relació ha de funcionar bé i a la primera, si vols dona-li una segona oportunitat, dóna-li tres si vols, però ni un més, ni una més!

Res desgasta més ni et deixa més esgotat, desgastat i anul·lat que una relació intermitent sense punt final.

En el fons tot és molt més senzill, saps que estàs amb la persona correcta quan al seu costat sents pau, harmonia, benestar, serenitat ,facilitat ,sols realment això és el que conta.

Si sents dolor, ansietat, angoixa i patiment, tristesa o sents que t’estàs esforçant és que no estàs en el lloc adequat.

No vulguis racionalitzar la situació, no busquis culpes, ni retrets, si des de l’autenticitat dels dos no hi ha alegria real i autentica pels dos aquí no és el lloc de cap dels dos i allunyar-se amb tot l’amor i respecte possible és l’acte d’amor més gran que pots fer pels dos.

DEPENDÈNCIA EMOCIONAL I desig de permanència

Entendre que si alguna paraula defineix a la vida és la paraula canvi.

Acceptar que aquesta relació pot acabar en qualsevol moment i que no passa res, que no és cap tragèdia ni cap bomba nuclear és la clau perquè pugui durar el temps més gran possible.

Res afoga més a una relació que l'aferrament, res l'alimenta més que la llibertat.

Quan sents dolor, ansietat, angoixa i patiment, tristesa sempre tens la percepció que el responsable és la persona que tens al teu costat i comets l'error de voler-la canviar i amb això sols fas que complicar les coses.

Ningú és més infeliç que aquell que no es pot mostrar amb la seva autenticitat.

Has de fer el contrari, si sents dolor, ansietat, angoixa i patiment, tristesa dins teus, mira que és el que pots fer tu per tu mateix per canviar aquests sentiments.

I si veus que has fet tot el que humanament possible pots fer i que la única cosa que et queda per recuperar a aquesta alegria perduda és allunyar-te d'on estàs, aquest ha de ser el teu camí, però no voler canviar a ningú.Ni a tu ni a l'altre.

El secret és la fluidès. O encaixes facilment amb l'altre des de l'autenticitat mutua o no és el teu lloc ni és el lloc de l'altre.

I si el millor que pots fer per aquesta persona que estimes i aprecies però amb la que ja no ets feliç és deixar-la?

Hi ha persones que han recorregut un camí de creixement personal i hi han après i entès que tot l’essencial que necessiten per ser feliços està en el seu interior i no en la parella.

Una vegada han entès que cadascú és responsable de la seva felicitat han entès que deixar en mans de la seva parella aquesta pesada carrega és d’una irresponsabilitat tremenda.

Si tu has despertat i has entes el valor de la responsabilitat personal en la teva pròpia felicitat, ja no dependràs de ningú per ser feliç, ja no tens apego, ni faràs a ningú responsable mai més de la teva felicitat

I si l’altre no ha fet el mateix procés de creixement i  d’autoconeixement i segueix mantenint vells paradigmes amb els que tu ets el responsable de la seva felicitat?

Si l’altre segueix amb les velles creences del,” tu em fas patir, jo et faig retrets, jo et necessito”?

És tanta la diferencia de visió de la vida que aquesta parella és dissoldrà perquè el més conscient dels dos sap que no pot ni ha de canviar a la seva parella perquè sols un pot ser el canvi que vol en la seva relació de parella i si aquesta relació no el fa avançar deixarà a la seva parella perquè sap que no passa res.

Ara sap que una relació de parella és sols un aprenentatge, ara sap que no ha de canviar a l’altre, ara sap que ha d’acceptar a l’altre tal com és i ara sap que o estima això de l’altre o ha de deixar-ho perquè intentar canviar això que sent i que no depèn d’ell o intentar canviar a l’altre és patir per a res.

Igual que no has de voler canviar el món perquè en el procés el món seguirà igual però tu et destruiràs, en la parella funciona igual, no pots ni has de canviar a ningú perquè és responsabilitat de cadascú viure el seu propi procés d’evolució personal a través del patiment, les adversitats i de l’aprenentatge que siguin capaç d’extreure d’ells si assumeixen la seva responsabilitat i deixen de culpar als altres dels seus problemes.

Però és la teva responsabilitat crear els teus propis espais de pau i harmonia i si allunyar-te facilitarà la teva pau també permetrà iniciar en l’altre un procés de creixement personal que li pot fer també molt de bé.

 


.

La dependència emocional i la llibertat

És per això que quan el que és més conscient de tot plegat decideix deixar a l’altre, això genera en la persona abandonada una experiència que li suposarà una catarsi i amb el temps podrà entendre que aquest mateix patiment la va fer despertar i ara entén que deixar o no deixar a algú no suposa en realitat cap patiment sinó una etapa més en la vida i que pot ser tan bo o tan dolent com un mateix sigui capaç de gestionar.

Entendre que el que realment volem tots és estar amb una persona que sigui realment tal com és, i si estimem i ens nodrim d’aquesta autenticitat endavant!

Però intentar canviar a l’altre o intentar-te canviar a tu per encaixar en una realitat que no és la teva no té cap sentit, en aquest cas el més sa és deixar la relació amb amor però deixar-la.

Però aquí no hi ha culpa perquè ara saps que ningú fa patir a ningú , és  d’un paternalisme tremendo pensar així i sols fa mal a tots , crea dependència i sobreprotegeix en canvi d’empoderar.

El fet que deixis a algú tot dependrà de com la teva parella interpreti aquest fet neutre, si pateix i et pretén manipular inconscientment amb el seu patiment això sols la retrata a ella però no a tu.

Sigues coherent perquè a la fi estàs en el camí correcte i la teva parella necessita d’aquest procés per entendre que la vida no et dóna el que tu vols sinó el que tu necessites per créixer , aprendre i ser feliç.

El patiment no te a veure amb tu per haver deixat a la teva parella sinó amb com la teva parella està interpretant aquesta realitat neutra, acceptar aixó, forma part del procés del creixement.

És molt sa atrevir-se a deixar, és sa que t’hagin deixat, aprendre de les dues situacions en pots treure molta saviesa per una vida futura molt més conscient i plena.
.

Finalment, en aquest tercer post entendràs amb més profunditat com opera la dependència emocional en el nostre inconscient i una pràctica real de com poder-la evitar.
.

Gràcies per la teva confiança, espero haver-te ajudat!

Deixa un comentari