Com puc posar fi a una relació de parella de la millor manera possible

El tema és dur i difícil, deixar a una persona que has estimat molt i que segurament segueixes estimant però de diferent manera i començar a viure la teva vida sense ella.

relacio toxica
Psicòleg a Vic

Com superar el dolor d'una ruptura de parella?

La situació és molt dolorosa per a les dues parts, generalment el que és deixat sembla que pateix més però el que deixa assumeix una responsabilitat important en haver de decidir que ha arribat el moment d’acabar la relació i en molts casos el patiment és inclús major perquè a més de tot plegat li apareixen emocions de culpa i remordiments i en molts casos la sensació que igual s’equivoca en prendre aquesta decisió.

Una relació ha de ser fàcil i feliç per a les dues parts, hauria de sumar i també ser convenient pels dos, a més una bona compatibilitat i una bona sensació d’equip és molt convenient i agradable, però quan la comunicació ja no és possible i la poca que hi ha es torna en discussió i la discussió en baralles i s’instal·la la tristesa, la soledat i la incomprensió i sobretot una profunda sensació de buidor és el moment de parar.

No hi ha pitjor soledat que la que sentim quan estem acompanyats i quan algú sent això és el moment de prendre una decisió, no podem esperar que les coses es resolguin soles.

Si sentim tot això i no veiem solució possible, hem de prendre una decisió i hem de prendre-la després d’un marge de temps de recapacitació profunda ,però hem de prendre-la, sabent que hi haurà una etapa de dol que no és més que l’acceptació d’una nova situació i realitat i que per la meva experiència sempre després del dol si es fa bé, apareix una nova etapa molt millor pels dos membres de la parella.

Les relacions que estan trencades s’acaben sempre, trigaran més o menys , però trigar més del compte ,és perdre un munt d’energies, és perdre altres persones i perdre molta confiança en l’amor que si funciona i que si funciona bé dóna moltes energies positives.

No acabar una relació que està acabada és un dels pitjors problemes que em trobo a la consulta, una relació acabada que no ha acabat és una situació que causa molt patiment als dos membres de la parella. 

El problema és que no estem entrenats per a aquesta presa de decisions i al llarg de la vida ens tocarà prendre-la de mitja unes 5 vegades (és la mitjana europea).

 El que deixa sent culpa, pors, dubtes, es qüestiona si serà una cosa passatgera, pensa que potser no està actuant bé, recorda els bons moments i dubta i la persona que és deixada se sent abandonada, inestable, sense autoestima. 

És una situació greu i de molt patiment i que caldria gestionar adequadament.

Una relació acabada està acabada i és passat i no hauríem de seguir lligats a una relació que no fa feliç a cap de les parts però no sabem com acabar-la i menys acabar-la bé, dins nostre sabem que la relació no funciona i no funcionarà però no sabem com acabar-la bé i això encara ens fa més mal i fa mal als dos.

No ens falla el saber si hem o no d’acabar amb una relació sinó que no sabem com fer-ho. És la tècnica la que ens falla.

Com Psicòleg a Vic puc dir-te que la tècnica adequada seria la següent:

Talla de forma contundent sense preocupar-te de la forma de fer-ho, intenta dir-ho el més clar, sincer i amb el respecte més gran possible.
Tot seguit deixar de veure’l, d’escoltar-lo i deixar d’estar a prop d’ ell. És bàsic un període de contacte 0 i ha de durar mentre faci mal pels dos relacionar-se ja no com a parella si no pot-ser com amics almenys si com a bons coneguts.

És com curar una malaltia, dues setmanes de plorar, contacte 0, trenca tots els records, elimina les fotografies, no el vegis en cap lloc, cal que ho facis bé perquè si no ho fas bé, no fas bé el dol.

Necessites una desconnexió biològica total i li demanes a l’altra persona que no t’escrigui que no et truqui i l’oblidaràs.

Aquest supòsit buit que suposa aquesta fugida de l’altra persona no ho vegis com un drama, si no com un gaudir de nou de la teva llibertat, no surtis a buscar una nova parella, la solitud és bona, res de cites a cegues, gaudeix d’aquest moment i comença de nou i viu aquest present omplint-lo de tu mateix.

Aprèn a gaudir de la teva companyia i aprofita aquesta situació per fer coses que tenies pendents, per estudiar coses que et feien il·lusió, per aprendre algun òbvia que tens aparcat, gaudeix de la teva llibertat.
No ho vegis com una adversitat sinó com una oportunitat per fer coses noves i diferents de la teva vida. 

Aprèn a respectar-te mes a tu i no enyoris estar amb algú que t’ha dit que no vol estar amb tu, desitja-li sort i segueix tu amb la teva vida plena de tu, perquè tu ets valuós i no necessites ningú que no vol estar amb tu, per ser feliç.

I sobretot, si ets tu qui deixes la relació no intentis acabar bé, les relacions han d’acabar malament sinó, no acaben, que t’odiarà?, val, li anirà bé a l’altre que t’odiï, no intentis acabar bé, no és important, si sou amics ja sereu amics dins d’uns mesos una vegada cadascú hagi reiniciat la seva vida i sinó hereu amics tampoc importa massa com s’hagi acabat la relació.

I comença de nou!

Res de cançons tristes, canvia el teu look, redisenya la teva casa, fes coses noves, busca nous amics, hobbies i sobretot res de falses empaties, seguir en una relació perquè em fa pena l’altre és una barbaritat,no  li estàs fent un  favor, l’empatia és molt visceral, és pensar que si li faig mal a una persona estic fent una cosa dolenta, doncs no, potser li estic fent un mal momentani que farà que d’aquí a sis mesos farà que conegui a una altra persona meravellosa que no sóc jo, és millor fer-li mal i donar-li aquesta oportunitat que seguir en una relació de mentida.

El més empàtic que hi ha quan una relació s’ha acabat és acabar-la.

No et sentis culpable, si volies a aquesta persona i ara sents que aquesta relació està acabada el millor que pots fer és acabar-la quan abans.

Si ets qui t’han deixat , odia al principi si això et fa sentir bé, però després deixa de sentir odi perquè t’impedirà començar de 0, viu l’experiència com una oportunitat de gaudir de tu i de la teva vida i d’haver-te alliberat d’algú que no t’estimava, d’alliberar-te d’un amor que no era veritat.

En el període de dol deixa que flueixi la culpa, la rancúnia però prepara’t perquè el que ve sol ser molt bo, estaràs trist un temps, però et farà més fort , més savi, aprendràs a gaudir de la teva companyia i segurament la pròxima parella l’elegiràs millor. 

Tingués l’absolut convenciment que el que ve és moltíssim millor. 

Psicòleg a Vic

Com puc superar una ruptura amb la meva parella?

És negatiu?

Una ruptura de parella és sense cap mena de dubte un cop emocional fort i has de pensar més en el mitjà i llarg termini que en el curt termini . És dur però has de començar per tenir l’absolut convenciment que no necessàriament ha de ser negatiu.

Tenim un problema previ que ens genera molts problemes i és que no sabem triar a les nostres parelles ni sabem el que és l’amor real que no vol dir el que ens han venut com a “verdader” de les pel·lícules i cançons de sempre.

Saber diferènciar els conceptes

Imagina quants problemes ens haguérem estalviat si sabéssim diferenciar l’admiració de l’amor, si no confonguéssim la protecció amb l’amor. Ens canviaria la vida. La meitat de les parelles no estarien juntes per sort per les dues parts!

Perquè ens passa això? Perquè hi ha dos tipus de parelles. Unes que s’han trobat  per autèntica casualitat, s’han agradat i han connectat i és fantàstic i si són capaçes d adaptar-se als canvis d’escenari que la vida va plantejant pot ser una relació llarga.

Però hi ha moltes altres parelles que van juntes perquè volen anar juntes però que no comparteixen res i se segueixen mantenint juntes anys i anys, bé perquè una part de la parella és submisa i fa el que l’altre vol, bé perquè una part de la parella se sent protegida, perquè no està sola, bé perquè tenen estatus social que no volen perdre i tants i tants altres motius i circumstàncies que res tenen a veure en l’amor de veritat.

I el canvi arriba vulguis o no

Però arriba un moment que, un ja no necessita sentir-se protegit o no vol ser més submís i deixa a la parella perquè es vol realitzar, o el narcisista que creu que necessita una persona més jove i canvia de parella i clar, el abandonat pensa , ai quin drama i jo els hi dic… Nen o nena … Però si t’han fet un favor.! Perquè si algú et deixa perquè no vol estar amb tu és un favor cap a tu i  cap a teva vida perquè no estaves vivint l’amor.

I aquesta ruptura et permetrà que visquis una vida més autèntica, una vida més real i amb la possibilitat que qui escullis en un futur sí que pugui ser una relació d’amor. Aquesta ruptura és una benedicció cap a tu si el que estaves vivint no era amor.

I et puc dir que com a Psicòloga a Vic, he viscut molts cassos que desprès d’una ruptura, la persona ha tornat a viure una vida molt millor que les seves vivències anteriors.

La importancia de l'autoestima per elegir bé a la meva parella i per dir-li àdeu si és necessari.

L’autoestima no es que sigui important, sinó que et diria que és la clau de tot plegat, si et manca autoestima tens moltes possibilitats que la teva relació de parella no sigui ni satisfactòria ni feliç.

Tractar-se bé a un mateix

Primer de tot ja fallem en l’inici de tot plegat, primer de tot hem d’aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos, a respectar-nos,a ser autònoms i independents i a ser feliços així, sense ningú al costat, la clau de ser feliços en una parella es ser capaços de ser feliços individualment tinguem parella o no la tinguem
Sols des d’aquesta felicitat pròpia i inicial és sols quan estem en condicions d elegir bé a un company de viatge perquè sabem que no elegim des de la necessitat ni des de l’admiració ni des de la compassió sinó des de la complementarietat i enriquiment mutu.

La independència conscient

En un inici el millor és estar sol i saber i aprendre a crear-te el teu propi mon sense buscar res fora que tu i aquest és l’inici i el final de tot plegat,. Ara bé si algun dia apareix algú que et suma, que és compatible que et fa sentir bé que t’agrada i és mutu i bo…. Ho pots provar...és clar que si!!.

Que va bé genial, que no va bé!, fora i ja està!!! Fàcil i feliç sempre,sol o amb companyia. Aquesta és la premissa inicial i bàsica, perquè si la parella s’inicia des de la submissió, des de la necessitat, des de l’admiració el fracàs és l’únic resultat d’aquest inici erroni.

El problema és que busquem fora el que sols podem i hem de trobar a dins nostre.

El respecte a nosaltres mateixos, el nostre camí, els nostres reptes, la nostra autonomia i la nostra felicitat interior que mai ha de dependre de res extern a nosaltres mateixos i menys d’una parella a qui hauríem de sumar i no restar amb les nostres carències i necessitats.

Si no ens estimem anirem per la vida sempre coixos. Sempre estarem buscant la companyia aliena com formula infal·lible per trobar una felicitat que sols la podrem trobar dins nostre, perquè sino ens estimem la pitjor companyia és la nostra i per aixó no suportem la soletat.

Elegir una parella des de aquesta perspectiva és d’una pobresa humana absoluta i desprès patim si ens acaben deixant quant el problema és no ser feliços tots solets ni tenim res a oferirque faci créixer o millorar a l’altre si prou feina tenim amb nosaltres mateixos!

La soletat, la teva millor amiga, TU!

Com a Psicòloga a Vic, el millor consell que et puc donar és que cal tenir una vida plena i feliç sol i cal estimar-se i respectar-se molt a un mateix per adquirir una bona formació i una feina que t’ompli i reptes i il·lusions per intentar millorar allò que creguis millorable i amics, projectes i aficions que enriqueixin la teva vida i si en aquest camí apareix un company de viatge que va al mateix lloc que tu amb la mateixa il·lusió que tu endavant i si s’acaba no passarà massa res perquè la teva felicitat està sempre garantida pel teu millor amic : TU!

També et pot interessar el següent post relacionat:

Com ser feliç a la vida amb la teva parella

 

Psicòleg a Vic

Pots enviar-me qualsevol dubte o suggerència.

Patir en l'adversitat és una opció més que tenim a la vida i sols depèn de la nostra saviesa aprendre a gestionar aquest patiment com una experiència positiva i de creixement.
De tu depen com vius la teva vida

Parlem?