com treballar l'autoestima?

com treballar l'autoestima

La clau és l’acció posa’t a actuar encara que et faci por o sigui incòmode i en l’acció et construiràs. Quina persona vols ser? Acció!

He conegut poques persones que s’estimin realment bé, però les que he conegut les he vist felices, però pels altres, per molts, les han considerat cruels, males persones i egoistes.

Ens passem la vida buscant l’aprovació dels altres i en el camí ens desaproven constantment i al fer-ho ens perdem la vida.

Si t’estimes no patiràs, si no t’estimes patiràs sempre.

Saps si t’estimes quan no pateixes, res ni ningú té poder sobre tu, ets l’amo de la teva vida.

Per què no t'estimes?

No t'estimes perquè no és gens fàcil estimar-se.

Quan t’adonis que sempre que pateixes, és simplement, perquè no t’estimes deixaràs de culpar a la vida i als altres de les teves desgràcies que creus que són la real causa del teu patiment.
Sols pateixes perquè ets incapaç d’estimar-te , creu-me, és dur assimilar aquest concepte, però quan el comprenguis, deixaràs de patir.

qui et va dir que estimar-se era fàcil?

Sembla fàcil però realment no ho és

Sembla fàcil però realment  no es gens fàcil.

La dinamica es molt sencilla, pero som incapaços d’executar-la.

La ideia seria estar en un lloc on tu estàs bé i desde aquest lloc en base a com evoluciona la vida se capaç d’ acostar-se a allo que t’agrada  i allunyar-te d’allo que no t’agrada.

Però aquesta dinàmica aparentment tan senzilla requereix unes creences que no tens i que et bloquegen contínuament aquest moviment tan aparentment senzill i sols de tu depèn escollir el victimisme o responsabilitat.

El primer que condiciona aquest moviment són els teus pensaments, els pensaments que et passen pel cap quan intentes allunyar-te de tot allò que no t’agrada fa que en molts casos no ho facis i el mateix et passa quan vols acostar-te a llocs, coses i persones que t’agraden, aquests mateixos pensaments et bloquegen i t’impedeixen avançar.

No t’allunyes de persones, situacions i circumstàncies que no t’agraden perquè creus que de fer-ho faries patir a persones importants a la teva vida, no vols ser cruel, ni egoista ni mala persona.

No t’acostes a persones , situacions i circumstàncies que t’ agraden perquè tens por a ser rebutjat i a patir el rebuig i a sentir-te poc valuós i insuficient.

A més estimar-se no és sols acostar-te a llocs, persones i coses que t’agraden i allunyar-te de llocs, coses i persones que no t’agraden sinó que estimar-se és allunyar-se també d’aquelles coses , llocs i sobretot persones que no agrades, que no sumes en la seva vida.

La cosa es complica, ja veus.

Tot és molt fàcil en teoria. 

Allunyar-se del que no t’agraden per poder-te construir i des de aquí crear-te una realitat que t’agradi i des d’aquesta realitat creada per tu mantenir una dinàmica constant d’acostar-se al que si t’agrada i gaudir d’aquesta acció.

Acostar-te a coses, situacions i persones que t’agraden des de una realitat prèviament creada per tu, que és bona per tu, és on hauries d’estar tot el temps.

La felicitat, l’absència de patiment seria quan des del teu present actues acostant-te a llocs que t’agraden i intentar que la teva vida sigui un permanent actuar en aquest sentit.

Però prèviament a acostar-te a una realitat que t’agrada has d’haver-te allunyat de les realitats que et pertorben, que et fan sentir afogada, petita, controlada i trista.

Com construir la teva autoestima?- Primera fase

Deixar anar és el principi de tot

El desapego és la clau de tot, deixar anar tot allò que no t'agrada, i des de aquí construir-te .
Quan veus que la teva energia se'n va, quan veus que les teves ganes de viure s'en van, quan veus que la tristesa s'instal·la en la teva ànima és que t'has d'allunyar, és que has de deixar anar.

El primer de tot és construir-nos i per construir-nos hem de deixar anar tot allò que no ens representa, ni ens suma, ni ens ajuda a construir la nostra autèntica personalitat des de la qual construir la vida que volem.

Imagina que tu ets un solar ple de trastos que no has posat tu, fer neteja d’aquests trastos es la teva primera funció a la vida quan t’adones que no t’estimes una merda, no t’estimes una merda perquè el solar que ets tu està ple de trastos que ni t’agraden ni et satisfan ni t’ajuden a viure la vida que vols per a tu.

Estimar-te és començar per aquí, quan t’adones que sense adonar-te has permès acumular en el teu solar una quantitat de trastos que no són el que tu vols per tu.

Necessites deixar anar per poder estimar-te, per poder deixar de patir.

Deixar anar es sols una part del procés i és el primer a aprendre per saber com reforçar l’autoestima.

Allunyar-te de tot allò que no és bo per a tu, és treure’t motxilles, és entendre la diferència entre el que són els meus assumptes i el que són els assumptes dels altres, és entendre la diferència entre bondat i bonisme, entre ajudar i crear dependències, entre el patiment estèril i el patiment que permet aprendre per evolucionar i transformar-se, entre fer-se càrrec de tu o assumir la responsabilitat de l’altre, sols podràs deixar anar tot allò que no és per tu sense sentir-te mala persona, ni cruel, ni egoista ni culpable quan entenguis tots aquest concepte que fa que no puguis deixar anar i començar a crear un lloc on puguis començar a estimar-te.

Quan deixis anar recuperaràs energia, energia que necessites per construir-te a tu.

En molts casos aquesta energia que no tens és el que no et permet deixar anar i la teva vida es converteix en un bucle sense sortida. 

Deixar anar no és sols deixar anar tot allò que no es bo per tu, deixar anar va molt més enllà, deixar anar vol dir també deixar-se anar, vol dir allunyar-te de persones que tu no ets bo per elles.

Tu no ets bo per elles quan no pots millorar la vida de l’altre, quan no pots fer-la millor tal com l’altre la vol viure, tu no ets bo quan l’altre no es nodreix de la teva presència ni de les teves accions.

Deixar anar a algú que és bo per tu però que tu no ets bo per ell, no sols és estimar-te sinó estimar en majúscules, res implica més amor que deixar anar algú que estimes però que no ets capaç d’estimar-lo com l’altre necessita ser estimat.

Deixar anar és el primer que hauríem d’aprendre a la vida.

Res t’allibera més que deixar anar sense culpa ni sense sensació de fracàs, res reafirma més l’amor que et tens a tu que deixar anar.

Res et farà més feliç que deixar anar sense culpa.

No deixar anar és el que et treu l’energia que un necessita per poder construir-te i des de aquí poder compartir i gaudir de la vida d’una vegada.

I sense energia no avances , i aqui estem tots, amb mil excuses per justificar la nostra vida que no ens satisfà.

Estimar-te seria saber i poder allunyar-te de tot allò que no és per tu perquè no és bo per tu, per a després, poder-te construir a la teva mida una realitat que sigui bona per tu, per a després i des d'aquí sortir al món a compartir, a cooperar, però sempre amb la cura que allò que has construït es respecti, es cuidi i no es trepitgi, surts al món a compartir i alhora aquest compartir millora el que has construït per a tu, estimar-te és tot aquest procés.

Com pujar l'autoestima -Segona Fase

Arribar voluntariament a la soledat és la segona part del teu procés

Necessites una soledat desitjada per poder construir el teu món a la teva mida i és una feina que sols pots fer tu

Anar-te’n voluntàriament a la soledat és buidar el teu solar de trastos, netejar el teu solar i dins d’ell preguntar-te, que vull fer amb aquest solar? 

Que és allò que a mi m’agrada? 

Quin jardí faré d’aquest solar que em doni pau, alegria i serenitat?

Quines plantes plantaré?

Quines flors vull veure florir?

Quins arbres fruiters posaré que em donin ombra i fruits alhora? 

Quina gespa posaré? 

Quins animalets vull que corrin per ell? 

Que faré amb el meu solar que m’agradi, que em doni pau i autonomia per viure una vida a la meva manera?

I una vegada clar, caldrà patir.

Per què ningú ha dit que fos fàcil construir un jardí al teu gust i a la teva mida.

No és fàcil ballar el solar amb un tancament maco i eficient. 
No és fàcil construir un pou on emergeixi aigua amb què regar totes les plantes que hi plantaré.

 No és fàcil que les plantes creixin, que no es morin, que floreixin, que hi hagi ombres.

No és fàcil construir i mantenir un jardí.

No és fàcil construir un jardí del no-res on tu puguis estar-hi bé.

Aquesta és la funció de la soledat.

La soledat és el lloc on necessites anar per construir aquest jardí sols per tu, de moment sols per tu.

La soledat és el pas ineludible per aprendre a estimar-te bé i de veritat.

La soledat és on et permetrà estar bé de veritat i des de aquí poder viure una bona vida.

La soledat vol dir centrar-te en tu i potenciar el millor de tu, saber qui ets, aprendre a escoltar-te, aprendre a comprendre’t , aprendre a entendre’t i des de aquí descobrir quina és la teva passió, quines són les teves aficions, els teus gustos i acceptar que això que a tu t’agrada està bé, esta be fer allò que t’agrada malgrat que puguis haver percebut que no t’ho podies permetre.

Ser capaç de potenciar la teva formació, la teva professió, els teus esports, la teva creativitat artística, el teu descans, hobbies, la teva economia, els objectes que t’agraden per estar bé, la casa que vols, el cotxe que vols, la roba que vols.

Vas a la soledat per construir-te des de l’autèntic tu.

I quan això està bé, quan tu t’has construït llavors surt al món no a buscar, no a necessitar sinó a compartir el teu jardí

Una bona vida és una senyal que t'estimes i una bona vida no va de deixar anar ,no es gaudiex quan deixes anar, ni tampoc es gaudeix de la soledat.
Una bona vida no va de llençar a les escombraries tots els trastos que tens en el teu solar ni de construir el teu jardí.
Netejar un solar és una autèntic calvari i una autèntica merda, construir un jardí per maco que pugui semblar és una feina de negres que costa, que cansa i que acabes rebentat al final del dia.
La vida va de la tercera fase, la vida va quan has ja netejat el solar i has construït el jardí i disfrutes del jardí amb els amics que has escollit, amb la família que has escollit, amb la parella que has escollit, la vida va d'això i de res més, sense compartir el que has creat la vida és grisa i trista també.

Vols parlar?

Demana una consulta per aprendre a deixar de patir

com augmentar l'autoestima -tercera fase

Potenciar això mateix que has fet amb tu, en els altres.

La vida no va d'estimar a algú o de què algú t'estimi, la vida va d'estimar-te a tu i de potenciar que els altres facin el mateix, que s´ estimin, i des d' aqui, des d'aquesta autoestima personal veure que podem compartir, veure en què podem cooperar, sigui quina sigui aquesta cooperació serà bona.

En aquesta fase és on succeïx el miracle de la vida, és on la gent és feliç, és una fase de moviment permanent, una bona vida és acció en estat pur, saps qui ets, saps que vols, saps que no vols i vas per allò que vols sense por al rebuig ni por a causar patiment.

La vida és aquell temps que vius fent coses que et fan bé, et fa bé allunyar-te de tot allò que no és bo per tu, et fa bé centrar-te en el que és bo per tu, et fa bé acostar-te a llocs bons per a tu.

La vida va de recuperar energia quan deixes anar, la vida va de consolidar energia quan et centres en tu i la vida va de créixer en energia quan la comparteixes amb persones que han après a estimar-se a elles mateixes, en aquest estat l’energia està en estat pur.

En aquesta tercera fase la idea és compartir el teu jardí amb persones que estimin els jardins, amb persones que tractin bé els jardins, sobretot quan no són els seus, és un moment en què tu obres les portes del teu jardí a persones que respecten els jardins aliens, a persones que entenen de jardins i comprenen la seva fragilitat, amb persones que quan visiten el teu jardí vigilen on trepitgen, vigilen que fan i que no fan i en qualsevol cas, quan se´n van han deixant el teu jardí millor que quan van arribar, un s’ha ocupat de regar una planta que estava seca, un altre a tret unes males herbes, un altre t ha recomanat un millor sistema de reg o d’adob, i quan mes comparteixes el teu jardí , més el gaudeixen tots i més verd i florit està.

Res és més trist que un jardí buit, res és més alegre que un jardí ple de persones que valoren i cuiden del jardí del que gaudeixen, res és més alegre que una estampa de bons amics, de famílies felices al voltant d’una taula en un espai meravellós.

Aqui està la felicitat que et permet l’estimar-te.

 

Com puc millorar la meva autoestima-Quarta fase

calibrar, deixar anar el que no suma i anar-te'n tu sinó sumes.

La vida va d'estimar-te, va de potenciar aquest amor que saps donar-te a tu en els altres.
la vida no va de què t'estimin ni de què estimis, això és el resultat d'altres factors, però no hauria de ser un objectiu per si mateix.
La vida va d estimar-te, de què t'estimis i des de aquí compartir, si es pot i es vol, i des de aquest compartir sempre naixeran coses maques, també l'amor entre les persones, però no és l'objectiu, ni el que és bàsic ni necessari, la base és el fet d'estimar-te, el fet d'estimar-te, el fet d'estimar-te i per estimar-te a vegades has de deixar anar o anar-te'n tu.

Que passa si algú t’embruta el teu jardí? Fàcil, el teus fora, el tornes a arreglar i el tornes a compartir amb persones que vulguin cuidar-lo com el cuides tu.

I perquè ens costa tant de fer això?

Massa vegades ens embruten el nostre jardí i ens quedem callats, inclús ens sentim culpables per ser massa rígids i poc flexibles, moltes vegades som incapaços de deixar anar o d’allunyar-nos d’aquestes persones.

I això ens passa simplement perquè no ens estimem,ens passa perquè no ens respectem, si ens estiméssim a tot aquell que embrutes o maltractes o fes malbé el nostre jardí el deixaríem anar de la nostra vida sense cap mirament.

Deixar anar és estimar-te i fent això aconsegueixes que tots estiguin en condicions de poder construir el seu jardí fet amb el patiment que permet l’aprenentatge i des d’ell l’evolució i la transformació, perquè no deixes que ningú embruti el teu jardí.

Deixes anar sense culpa ni pena a qui embruta el teu jardí.

Quan deixes anar, quan t’allunyes d’algú que no es bo per tu, és com treure’l fora del teu jardí, el fas tornar al seu solar ple de trastos que tan malament s’hi està, i aquest malestar és el que pot inspirar a prendre la responsabilitat de la seva pròpia vida i iniciar un camí d’evolució i transformació a través del patiment que suposa netejar el mateix solar de trastos inservibles i posar-se a la tasca de construir el jardí propi, i en el camí sols es trobarà amb coses bones.

Deixar anar no és dolent, el que és dolent és no deixar anar allò que no és bo per a tu, perquè tampoc serà bo per l’altre, la vida en la seva immensa saviesa funciona així, el que no és bo per tu no és bo per l’altre encara que sembli el contrari.

No deixar anar és el que coneixem per ajudar, per salvar, per protegir, per fer-se càrrec de la vida de l’altre i tot això en realitat és maltracte.

Quan evites que l’altre surti del teu jardí perquè no el respecte ni cuida i no es posi a treballar amb el seu encara que el vegis patir.

Patir no és dolent, és sa, necessari i convenient perquè pugui fer el jardí que tantes satisfaccions li portarà.

No deixar anar es justifica per la pena i la compassió que inspira el que perceps com víctima.

No deixar anar per empatia és una altra manera d’evitar que aquest altre que no té la més remota idea de cuidar un jardí segueixi sense saber-ne.

Deixar anar el porta al seu solar brut i merdós, però et porta també a un punt d’inici, et porta on hauries d’estar, deixar anar sols porta coses bones a tots, a tu perquè et treus de sobre algú que embruta i trepitja les teves planetes i a l’altre perque el permet aprendre a estimar-se.

Deixar anar et porta a un solar sense res, et porta a un mal lloc on sols et queda queixar-te i patir, fins que et cansis de plorar, de culpar i de reclamar i et posis a construir el teu jardí i des d’aquí compartir-lo.

Deixar anar portaria a un món ple de jardins que es comparteixen si no s embruten perquè si no vas fora. 

Fàcil d’entendre, difícil d’aplicar.

I si et fan fora és el millor que et poden fer perquè et forcen a estar malament fins que t’adonis que tu també pots crear un jardinet tu sol, si aprens a estimar-te, clar i a patir el necessari per aprendre.

Estem en un món amb pocs jardins de gent que no els vol compartir perquè està cansada de no ser respectada i de molts solars buits de gent que no sap, que no vol o que no vol pagar el preu de fer-se el propi jardí.

El més fàcil és anar al jardí del costat i pixar-se a dins mentre l’altre ho pateix.

La teva merda no la pots posar al jardí de ningú i la posem contínuament, en nom de l’amor, de l’amistat, de l’obligació, del compromís… però ho fem.

No entrem en el jardí del costat per ajudar al fet que gràcies a les teves accions, sigui més verd, més net i més florit.

Entrem en el jardi del vehí a buscar fruita, a buscar flors i a fer una barbacoa, no entrem a sumar sinó a aprofitar-nos.

Som així i quan ens deixen anar patim i creiem que són uns cruels i uns egoistes.

Un jardí és un lloc sagrat pel seu propietari, és un lloc de respecte, de pau, és un lloc maco i qui no el cuidi l’has de deixar anar , per més et digui t’estimo , per més et digui tens obligació, si t’estimes deixes anar qui no vol o qui no sap cuidar el teu jardí, per cruel i egoista que pugui semblar.

Deixant anar simplement permets que l’altre torni al seu solar i comenci a construir, patint… patint… però és l’únic camí.

Estimar-te és sentir empatia per tu, aquesta és la teva missió.

Estimar-te es respectar-te i qui no respecti el teu jardi hauries de deixar-lo anar encara que aquest altre pateixi la pèrdua.

Si la relació no és fàcil, si la relació no et fa sentir viu, si en la relació no estàs a gust, si la relació no t’agrada és que s’estan pixant en el teu jardí i hauries de deixar-la anar.

Tothom es pot fer un jardí per ell si s’esforça, si pateix, si aprèn, si inverteix, res és gratis.

I la gent vol jardins sense fer-los, sense saber com es fan, sense saber com es cuiden, sense saber com creixen les flors.

Les persones no sabem fer jardins i entrem en els jardins dels altres, dels que si han sabut fer-los i no els respectem, no els cuidem, no els protegim, anem a aprofitar-los en benefici propi.

I no és això, no és això.

Cadascú s’ha de poder fer un jardí on estar bé i compartir-lo amb el món mentre es respecti, es cuidi i es protegeixi, en cas contrari hauries de fer fora qui no et respecti.

Fer fora sense compassió, sense pena, sense perdó.

 

 

exercicis d'autoestima

Primer de tot deixar anar tot allò que no és bo per tu.

Seguidament desde la soledat saber construir-te des de la teva autenticitat.

Amb esforç

Amb disciplina

Amb Inversió de temps i diners i errors…

Després has de posar unes normes perquè qui no respecti la teva essencia el puguis deixar anar.

Qui entri en el  teu jardí hauria de potenciar que aquest jardí cada dia sigui més verd, més net i més florit, i sinó que no entri.

Jo imagino un món ple de jardins on tothom sap cuidar del seu i des d’aquí van als altres a cuidar-los també…

Utopia si, però pots començar per tu. 

Construeix el teu propi jardí i comparteix-lo amb aquells que vulguin i puguin cuidar-lo, en cas contrari deixar anar.

I per tu també, no vagis a cap jardí a fer-lo mal bé, sinó ets capaç de cuidar-lo no hi vagis.

Fàcil però utopia, oi?

Malauradament el que veig en aquest món real són moltes persones que no s’estimen, que no saben estimar-se que no han fet els deures ni volen fer l’esforç que requereix el estimar-se i des d’aqui és impossible estimar bé res ni ningú.

Estimar-se és el que ho pot canviar tot, no el fet de estimar o el ser estimat, el fet de estimar-se i potenciar això mateix en els altres és la única cosa que pot canviar aquest món de patiment.

Però quan aprens a estimar-te també aprens a protegir-te de tots aquells que no poden respectar-te perquè no saben estimar-se.

Estimar-se és un procés difícil que requereix temps, esforç, patiment i perseverança i que ningu pot fer per tu.


Té 4 fases.

1-Deixar anar tot allò que no és bo per tu
2-Construir-te des de la teva autenticitat
3-Compartir i cooperar amb altres persones que estan en el mateix procés
4-Protegir-se de qui no s’estima .

Gràcies per la teva confiança, espero haver-te ajudat! I si vols seguir llegint continguts, aquí tens un altre post que també et pot ser d'utilitat.

psicoleg a vic maricarme

MariCarme M. Moliné

Sóc Psicòloga Clínica, especialitzada en les conductes dins l`ambit de la parella. M’ha fascinat sempre la psicologia perquè m’ha fascinat la ment humana, i com la psicologia és la ciència de la conducta i la conducta sempre es pot millorar i reaprendre, l’esperança de millorar la vida de les persones és una experiència apassionant i irrepetible.

Deixa un comentari

Concertar Visita
close slider

Explica'm en què et puc ajudar