em vull morir?

L'autoestima baixa causa la depressió

Autoestima i depressió

Autoestima i depressió es relacionen perquè les creences que sostenen la teva baixa autoestima són els que et debiliten emocionalment.

Si estàs deprimit i pateixes més del compte, si creus que la vida no val la pena ser viscuda, llegeix aquest article. T'agradarà!

Hauríem d’entendre que la majoria dels nostres pensaments són meres il·lusions que ens fan patir per creure que són veritats absolutes.

I en base a aquestes veritats absolutes que la nostra ment crea, però que en realitat no existeixen, anem elaborant una experiència vital errònia perquè està fonamentada en uns pensaments que, en realitat, són inexistents i també són erronis.

M’explico.

Si apareix a la nostra ment el pensament: ‘No serveixo per a res’ i ens ho creiem i ho assumim com una veritat absoluta, viurem la vida en base a aquest pensament en totes les àrees de la nostra vida: a la feina, amb els amics, amb la família , amb la parella, que assumim com vàlid.

Però en relitat, aquest pensament és una mera il·lusió i vivim en base a aquesta il·lusió.

Per això patim.

És a dir, el nostre patiment el cream nosaltres amb el tipus de pensaments que elaborem.

Has d’entendre que tu no crees els pensaments ni els pensaments són certeses irrefutables de res, la ment crea pensaments com l’estómac crea àcid per fer la digestió i de la mateixa manera l’estómac pot crear més àcid del compte sinó està ben regulat, la ment pot crear més pensaments del compte en situacions de stress, i circumstàncies complicades que et passin a la teva vida, tant en un cas com un altre, la calma i la serenitat i entendre perquè passa el que passa et pot ajudar a sentir-te millor.

PATEIXO PERQUÈ CAIC EN LA TRAMPA MENTAL DELS MEUS PENSAMENTS I ME'LS CREC.

com saber si tens depressió?

Pateixo perquè no sé gestionar la meva ment

Un cop prenem consciència que tot està en la manera en què gestionem els nostres pensaments, ens adonem que la felicitat és possible i que aquesta està en la nostra ment.

La clau de tot està en adonar-nos que la major part del que pensem, no té sentit.

I, per tant, no ens hem de creure allò que estem pensant, quan això ens provoca patiment.

Per definició, si un pensament ens fa patir, no l’ hem de creure.

No és real.

No existeix.

És més, pateixes perquè no t’estimes, pateixes perquè no et saps estimar, pateixes perquè no saps cuidar de tu, pateixes perquè no saps escollir quins pensaments creure i quins no, pateixes perquè a l’igual si et beguessis l’aigua del vàter acabaríes amb mal de panxa, pateixes quan fas cas i et creus pensaments que apareixen a la teva ment, en canvi de saber racionalitzar-los i deixar-los anar, com si no anessin amb tu.

Pateixes perquè no saps cuidar de tu.

Pateixes perquè no saps com reforçar l’autoestima.

Oi que no faríem cas del que ens digués una persona boja tancada en un manicomi?

Hauríem d’ adonar-nos, que aquests pensaments que elabores ,i que ens causen patiment, són com aquesta persona boja, sense capacitat clara de raciocini.

Hem de escoltar-los però no fer-los cas.

No creure’ls.

I el millor de tot, és que podem aprendre a ser molt feliços d’una forma natural i senzilla.

En realitat, podem ser molt feliços perquè el normal en l’ésser humà, és que siguem feliços.

De fet el destí natural de l’ésser humà és ser feliç.

Tots els animals són feliços.

Per això, no seria naturalment evolutiu que l’ésser humà no tendís a aquesta felicitat.

Si a naturalesa de l’ésser humà és tendir a la felicitat, per què, tantes i tantes vegades, l’ésser humà no ho és?

No ho som perquè no vivim de forma natural, és a dir, vivim de forma antinatural.

Viure de forma no natural és quan omplim la nostra ment d’exigències, quan fem cas als pensaments i quan volem que la vida, el mon i les circunstàncies siguin diferents al que són en la realitat.

Quan fem això, canviem el sistema de valors racional de la vida i llavors és quan caiem en aquesta manera antinatural de viure i, per tant,en la infelicitat.

‘He de fer la feina perfecte’

‘He de ser reconegut socialment’

‘He guanyar molts diners’.

Aquestes exigències de que la vida sigui com tu vols i no com és en realitat i que ens autoimposem són les que ens amarguen l’existència i ens omplen de patiment si no les complim.

No ens adonem que la felicitat no es troba en res de tot això.

Però podem tornar a ser feliços si som capaços de recuperar la manera de pensar natural i si ens desprenem d’aquestes exigències irracionals.

Si som capaços de tornar a l’estat natural de felicitat, igual que qualsevol espècie animal del nostre planeta que desborden d’energia i d’amor per la vida.

I nosaltres, els éssers humans, també podem arribar a aquest estat,si tornem a raonar de forma natural.

Podem trobar l’alternativa a aquesta manera antinatural de viure.

I aquesta alternativa està en la nostra ment.

La ment és la que interpreta tot el que succeeix al nostre voltant d’una determinada forma i, per tant, depèn de la forma en què ho fa, ho pot canviar tot.

La societat marca les seves lleis però nosaltres, des de la manera en què tenim de gestionar la nostra ment, depenent de com interpretem allò que ens passa amb els nostres pensaments, i de la nostra filosofia de vida, podem transformar la nostra forma de viure la vida a molt més saludable i feliç.

Un signe de depressió es l'autoestima baixa

Si pateixo és que no m'estimo i com que no sé estimar-me no és possible estimar la vida tal com és

L’únic responsable del teu patiment, ets tu, a través dels pensaments de la teva ment als que  dones poder.

Hauríem d’entendre que la majoria dels nostres pensaments són meres il·lusions que ens fan patir per creure que són veritats absolutes.

La ment és sols una eina més de què disposem com ho fem amb l’estómac i té unes funcions específiques, que és ajudar-nos a prendre decisions en casos concrets, la resta del temps la ment hauria de poder-se apagar, però com no ho podem fer, la ment per funcionar genera pensaments contínuament, es com un motor que en funcionar genera pel tub d’escapament CO₂ i si aquest CO₂ el respiréssim acabaríem morim.

Passa el mateix amb els pensaments, si fem cas a pensaments que no són més que la manera en què la ment es manté activa sense ser d’utilitat, podem patir molt.

La majoria de pensaments no ens els hauríem de creure, haurien de passar per la nostra ment com passen els núvols en el cel, observar-los sense fer-ne el mínim cas, el problema és quan ens els creiem i d’acord amb ells creiem que és la vida.

I en base a aquestes veritats absolutes que la nostra ment crea, però que en realitat no existeixen, anem elaborant una experiència vital errònia perquè està fonamentada en uns pensaments que, en realitat, són inexistents i també són erronis.

M’explico.

Si el pensament: ‘No serveixo per a res’ apareix en la nostra ment i ens ho creiem i ho assumim com una veritat absoluta, viurem la vida en base a aquest pensament en totes les àrees de la nostra vida: a la feina, amb els amics, amb la família , amb la parella, que assumim com vàlid.

Però en relitat, aquest pensament és una mera il·lusió, basada en una ment que funciona sempre i crea pensaments sense la mínima base lògica, basada en pors, traumes i conflictes passats o hipotètics futurs, però que no tenen res a veure amb la realitat i vivim en base a aquesta il·lusió.

Per això patim.

És a dir, el nostre patiment el creem nosaltres amb el tipus de pensaments que elaborem i que cometem l’error de creure.

Vols parlar?

Demana una consulta per aprendre a deixar de patir

Un símptoma de la depressió i ansietat és la manca d'autoestima

Aprendre a GESTIONAR MILLOR LA TEVA MENT a través de la psicologia cognitiva

I aquí entra l’anomenada Teràpia Cognitiva, que jo represento.

Aquesta es basa en un principi que ja defensava el famós filòsof grecoromà que va viure a Roma al segle I DC, Epictet.

L’deia és que ‘no ens afecta el que ens passa sinó el que ens diem a nosaltres mateixos sobre el que ens passa’.

Aquí rau la clau de tot.

Et dono un exemple perquè ho vegis més clar:

Si algú arriba, per exemple a la meva feina, i em comença a insultar, segurament jo m’indignaré.

Però si jo estic treballant en una empresa on, per ajudar a gestionar l’estrès dels treballadors, cada matí, a l’arribar, ens fiquen en una sala on, per parelles ens obliguen a insultar-nos i criticar-durant cinc minuts, no em molestarà que em insultin o critiquin sinó que m’agradarà perquè això vol dir que l’insult permet que ens desestresem, descarreguem adrenalina i traguem tota la negativitat que portem dins.

I així podrem sentir-nos més relaxats i amb millor humor.

En realitat, si ho penses, l’acte és el mateix, és un insult, però quina és la diferència entre  enfadar-se o estar súper feliç?

Simplement és el teu cap, és la teva ment i la manera en què ella interpreta aquest acte que ha succeït i que és el mateix en ambdós casos.

Aquí, en la visió que tenim de les coses que ens succeeixen, hi ha la clau per deixar de patir.

Pràcticament el 99% dels fets, esdeveniments i situacions que ens succeeixen en el dia dia, les interpretem d’una manera determinada.

I, davant d’una mateixa situació, pots donar-li una interpretació diferent.

De tal manera que et porti a viure en un món d’abundància, de felicitat i meravellós o en un món de carència, de tristesa i insuportable.

És a dir, en la majoria dels casos, els pensaments que tenim en la nostra ment els interpretem de forma poc funcional i saludable per a nosaltres.

I és molt millor i molt més funcional fer una altra interpretació sempre més sana i saludable per a nosaltres.

I, el bo de tot això és que, el tipus d’interpretació que fem dels esdeveniments i situacions que ens ocorren, només depèn de nosaltres.

persona depressiva=persona amb baixa autoestima

LA RENUNCIA Y LA CREACIÓ D’UN NOU MARC PROMOUEN LA FORTALESA EMOCIONAL

Hi ha dos actes que afavoreixen la felicitat.

Un és ‘la renúncia’ i l’altre és ‘la creació d’un nou marc’.

Hi ha qui diu que la felicitat és qüestió d’atzar, però no és així.

Ni la loteria, ni els diners, ni un cotxe meravellós, ni res extern aporten la felicitat.

Ni tan sols ser més intel·ligent et permet ser més feliç.

En aquest sentit, de fet, la intel·ligència normal no dóna la felicitat però la intel·ligència emocional si.

I el matís és molt diferent i important.

És a dir, la felicitat, en última instància, només depèn de tú.

Depen de què deixis de queixar-te perquè aquí i ara, passi el que passi, es pot ser feliç.

La felicitat no és qüestió de sort.

La felicitat depèn de què deixis de queixar-te per res , adonant-te que, en realitat, necessites molt poc per estar bé.

Per tant, no hi ha res del que queixar-se.

En canvi, si aprens a apreciar les teves oportunitats i les meravelles de la vida, ja ets feliç.

I això, ho fas i ho aconsegueixes tu amb el que fas tu amb els teus actes i decisions, i en conseqüència, no depèn de la sort.

els efectes de la depressió a l'autoestima

saps que no t'estimes quan no ets feliç, quan pateixes.

Saps que t’estimes quan estàs content amb el que tens, saps que estas feliç quan has après a estimar-te i desde aquí surts al mon a compartir , a cooperar i a agrair.

Mai seràs feliç si necessites que t’estimin, si necessites que les persones i les coses facin i sentin alló que tú necessites.

Es pot viure molt feliç sense amor de parella sense amor romantic, sense amor emocional.

Jo estic parlant de quelcom més profund i diferent.

Em refereixo a l’amor per la vida, l’amor entre germans, als amics.

L’amor ,en general als altres i a la vida, és la font principal de felicitat.

L’amor sentimental és una cosa insignificant perquè, a més, l’amor sentimental està mal entès, ple de dependències, control i manipulació cap a l’altre.

Si l’amor sentimental si l’ entenguéssim sense dependències seria molt diferent.

Entendre que jo t’estimo, però no et necessito res i ,si demà no estàs al meu costat, passaré el dol i demà seré igual de feliç perquè tinc totes les fonts d’amor suficients per a ser feliç per mi mateix:

Estimo la meva feina, els meus amics, el sexe i tantes altres coses meravelloses.

Entès així l’amor sentimental, sense enganxades, ni dependències, llavors sí que és un amor que ens aportaria felicitat.

Per desgràcia, ens han venut la idea de l’amor romàntic i dependent.

I per això, a la fi, quan es produeix el desamor, acaba sent un dels principals motius d’infelicitat.

Si ho entens bé: un amor en llibertat i compartit, és un amor meravellós.

Però l’amor no necessàriament ha de ser per a tota la vida.

A el menys, no és el que abunda.

És un error creure que és així.

Pot ser que per alguns ho sigui, però no necessàriament ha de ser així.

Si tu tens una parella i et separes en un moment donat, hauríem d’entendre que això és normal, no et sentis fracassat o pensis que en tu alguna cosa falla.

No et sentis malament perquè a el cap dels anys t’hagis de separar.

És una cosa lògica i normal.

Les persones i les nostres circumstàncies estan en constant canvi, i és bo que sigui així.

És el que ens permet avançar i evolucionar. I per això, pot succeir que algú amb qui has tingut una connexió increïble, aquesta amb el temps desaparegui.

Entendre i acceptar que la vida és canvi i que res és per sempre t’ evitarà molt de patiment.

L’ésser humà no està fet per estar tota la vida juntament amb una altra persona en aquestes unions dependents.

Per tant, celebra els anys que heu estat junts, el bo que heu compartit, agraeix-ho i a seguir gaudint de la vida, que és meravellosa.

Hauríem d’estar tot el dia agraïnt.

Hi ha tant per agrair: gràcies al sol, gràcies a estar vius i a tantes coses més!

tristesa i autoestima

Estimar-te és acceptar-te, és no queixar-te per ser qui ets i des de aquí podràs fer el mateix amb els altres i amb la vida.

Si un vol, pot arribar a ser amo de si mateix.

I això s’aconsegueix si ets capaç de viure fent alguna cosa pels altres i no et centres només en tu.

“Queixar-se és inútil i una pèrdua de temps”

La queixa és un dels esports nacionals i eliminar la queixa de les nostres vides ens permetrà estimar la vida i agrair tot el que aquesta ens ofereix.

És important aprendre a estimar la vida i deixar de posar-se autoexigències, que l’únic que generen és malestar i estrès.

En aquest sentit, l’èxit està increïblement sobrevalorat, igualment els diners o el prestigi professional.

Tot això no ens fa més feliços, ni molt menys.

Hi ha persones que han aconseguit grans quantitats de diners, que són socialment triomfadores i ben valorades però que no són més felices.

La baixa autoestima causa la depressió

ESTIMAR-se per poder estimar i des de aquí compartir I AGRAIR

Estimar la vida, estimar la natura, estimar el que tens entre mans, estimar als teus amics, estimar-ho tot i tothom.

Cal estimar milions de persones però, no t’equivoquis, mai més que a un mateix sinó igual que a tu mateix.

I no és l’estima que ens han venut religions, pel·lícules i cançons, és un estimar com abans he après a estimar-me a mi, és un jo hem sé estimar, jo em permeto ser autèntic i lliure i des d’aquí estimo als altres, des d’aquí potencio en els altres això que he après amb mi, estimo perquè els vull autèntics, els vull lliures encara que no em beneficiï, estimo la vida encara que no faci el que jo vulgui que faci, per estimar he d’estimar-me i des d’aquí compartir això que sé i que sento per mi en els altres i en la vida.

Si et dirigeixes al cor de l’ésser humà, això és el que realmemt mou a les persones.

Si tu et dirigeixes a l’infant que tots portem dins, es fa la màgia i surt el nen meravellós.

L’ésser humà el que vol és ser feliç i fer feliços els altres, però cal treure capes i més capes fins que arribes a aquesta persona meravellosa.

Hauríem d’aprendre a sortir de nosaltres, adonar-nos de què el món no gira al voltant nostre, i dirigir-nos a el cor dels altres, siguis on siguis: el teu cap, el teu veí, el forner que et ven el pa cada dia.

A la fi, tot és l’actitud.

En comptes de queixar-te, aixeca’t cada dia agraint-ho tot, i d’aquesta manera, cada dia és una meravella.

Fa poc vaig veure una sèrie en Netflix: ‘Leonardo’ i en ella Leonardo pintava el retrat d’una dona que estava de dol anomenada Mona Lisa.

Leonardo li va preguntar què li havia passat i ella va respondre que havia mort la seva filla de sis mesos.

Leonardo li va preguntar que cóm era possible que havent mort la seva filla ella estigués somrient. Al que ella li va respondre:

‘Jo sóc feliç perquè agraeixo els sis mesos que vaig poder compartir amb ella’.

Agrair i valorar cada experiència és el que li permetia ser feliç.

si creus que tens depressió treballa la autoestima

-Els nostres pensaments són un parany mental que ens atrapa i ens produeix sofriment.

-La majoria dels nostres pensaments són meres il·lusions que ens creiem com a veritats absolutes i, en base a elles, vam crear la nostra experiència vital errònia, per estar fonamentada en aquests pensaments que també ho són.

-La felicitat és possible i està en la nostra ment i en la manera en què gestionem i interpretem els nostres pensaments d’allò que ens passa.

-La clau de la felicitat està, en adonar-nos que la major part del que pensem no té sentit i, si ens fa patir, no ho hem de creure.

-El normal, en l’ésser humà, és que siguem feliços. Si no ho som és perquè no vivim de forma natural.Ens omplim de súper exigències irracionals i de pensaments i irreals que ens causen patiment i dolor.

-La clau està en entendre que el que ens afecta no és el que ens passa sinó el que ens diem sobre el que ens passa.

-En la visió que tenim de les coses que ens succeeixen, està la clau de la nostra fortalesa emocional o del nostre patiment.

-La renúncia també ens apropa a la felicidad.La clau és renunciar a tot. Tenir i posseir no ens fa més feliços.

-En realitat, no necessitem res extern per a ser feliços.

Podem renunciar a tot i amb alegria sabent que res necessitem.

-La solitud no existeix.

Es una creença errònia, acceptada i creada socialmente.

Pero si, en comptes de focalitzar-te en tu i en el que reps dels altres,i ets capaç de sortir de tu i et centres en el molt que pots aportar als altres, en aquest moment tot canvia.

-Les persones cauen en la depressió quan cometen l’error de queixar-se i creure aquestes lamentacions.

Si elimines de la teva vida la queixa, desapareix la depressió.

-Es pot ser feliç sempre fins i tot estant trist, malalt o envellint, si entenem que totes les circumstàncies de la vida són naturals i formen part de la vida.

-La importància de perdonar per ser feliç és fonamental.

Davant d’un trauma sofert, una mala experiència viscuda, el problema no està en allò que va succeir sinó en com interpretes allò que va succeir.

-Les teves vivències, depèn de com les narres, t’aporten sofriment o pau interior.

És important que reescriguis i et narris allò que et va succeir sempre al teu favor.

-L’amor és la font principal de felicitat i, no estic parlant de l’amor sentimental.

Em refereixo a l’amor per la vida, a l’amor en general als altres.

-Eliminar les queixes i les super autoexigències de les nostres vides ens permetrà estimar la vida i agrair tot el que aquesta ens ofereix.

I d’aquí arriba la felicitat.

-Al final, tot és qüestió d’actitud. En comptes de queixar-te, aixeca’t cada dia agraint-ho tot.

D’ aquesta manera, la vida es torna meravellosa.

Gràcies per la teva confiança, espero haver-te ajudat! I si vols seguir llegint continguts, aquí tens un altre post que també et pot ser d'utilitat.

psicoleg a vic maricarme

MariCarme M. Moliné

Sóc Psicòloga Clínica, especialitzada en les conductes dins l`ambit de la parella. M’ha fascinat sempre la psicologia perquè m’ha fascinat la ment humana, i com la psicologia és la ciència de la conducta i la conducta sempre es pot millorar i reaprendre, l’esperança de millorar la vida de les persones és una experiència apassionant i irrepetible.

Deixa un comentari

Concertar Visita
close slider

Explica'm en què et puc ajudar