com reforçar l’autoestima: La guia definitiva

com reforçar l’autoestima,

Reforçar l'autoestima és créixer com a persona, reforçar la teva autoestima és aprendre a viure, és aprendre a ser feliç.

Ets capaç de dir-te això a tu, sincerament?

T’estimo i t’admiro i no has de ser ningú més que tu.

Avui us vull explicar un concepte que segurament us dinamitarà la manera com fins ara enfocàveu la relació amb vosaltres mateixos i les relacions amb els altres.

Us han dit una vegada i una altra que a la vida hem vingut a estimar i a ser estimats i que en aquest amor recíproc hi ha la felicitat.

Però malauradament les coses no són tan simples i ni tan sols funcionen així.

Entendre que l’únic amor real és el propi i comprendre que cadascú ha vingut a aquest món a construir això mateix.

Quan aprens a estimar-te, sabràs acomodar el teu passat, sabràs deixar anar el teu futur i sabràs viure en presencia plena i en aquesta presència centrar-te a fer aquelles coses que estimes i a viure sense trepitjar-te ni negar-te, a aprendre això hem vingut a aquest món.

No hem vingut a aquest món a ser bones persones ni a acontentar a ningú ni a estimar a ningú, estimarem als altres no com a fi sinó a conseqüència de l’amor que ens tenim a nosaltres mateixos.

Hem vingut a aquest món a tenir el valor de mostrar-nos tal com som i per tenir aquest valor prèviament hem hagut d’aprendre a estimar-nos tal com som, tal com pensem, tal com sentim i tal com volem ser.

I des d’aquest amor propi permetràs, potenciaràs i inspiraràs que les persones que dius estimar facin el mateix.

El primer símptoma que no t’estimes prou bé és que depens de l’aprovació aliena i de l’èxit per sentir-te bé.

Basem la nostra felicitat a aconseguir les nostres metes i objectius i sobretot en l’aprovació dels altres, si les coses són com volem i esperem estem contents i si els altres ens aproven i reconeixen també ho estem i en cas contrari ens sumim en la més absoluta de les depressions i així ens va.

Volem èxit, fama, fama, diners i reconeixement esperant que tot això ens faci feliços, però tot això no ens farà feliços massa temps, no omple.

Les coses no omplen, l'”amor” dels altres no omple, les habilitats que puguis tenir no omplen, el que les coses et vagin com tu esperes no omplen, almenys no omplen massa temps.

Si el que estàs buscant és aquesta maleïda aprovació dels altres perquè la teva aprovació no és suficient per a tu, tens el focus de la teva vida fora de tu, i això indica una manca d’amor propi que et pot enfonsar en la més absoluta de les foscors.

Ho pots tenir tot, èxit, fama, diners, admiració, així i tot si et falta l’única cosa que realment necessites per viure en pau i feliç que és el teu propi amor, no tens res.

No és l’èxit allò que et farà deixar de patir, no és l’aprovació allò que et farà deixar de patir, no és l’amor dels altres cap a tu allò que et pot fer feliç, l’única cosa que et permetrà tenir una vida plena és l’amor propi que tu mateix sàpigues i siguis capaç de donar-te.

Imagina que vols crear una empresa perquè et fa sentir bé i valuós ser empresari i vendre molt i tenir èxit i que tots diguin que tu sí que vals, però si no funciona el projecte que has iniciat i no tens amor propi, et confirmaràs a tu mateix que tu no vals i aquest valor que t’otorgues en funció dels teus èxits i aprovacions externes és la causa del teu malestar i això és el que has de canviar.

Fins que no sentis sincerament per tu mateix en qualsevol moment i situació “t’estimo i t’admiro i no has de ser ningú més que tu “ no saps què és estimar-te.

Fins que no entenguis que la teva missió de vida és treballar-te a tu mateix i aprendre a estimar-te per qui ets en realitat, fins que no entenguis que les circumstàncies externes són només bones entrenadores perquè tu aprenguis a estimar-te tal com ets.

Fins que no comprenguis que és perfecte tot el que has viscut i patit i tot el que has experimentat, el que sigui, els pares que t’han tocat, la família on has crescut, l’entorn que has conegut, les experiències i adversitats que has viscut, el teu cos tal com és.

Fins que no comprenguis que tot el que has viscut i estàs vivint és perfecte per a tu, si ho has utilitzat per aprendre a estimar-te tal com ets.

La vida fa mal, viure en un cos fa mal, créixer fa mal, aprendre fa mal, però patir és opcional i dependrà de l’amor que et tinguis.

El que ets i el que has viscut és el que t’ha tocat viure, així és, així va ser, sigui el que sigui és perfecte per a tu, és el que hi ha, no hauries de lluitar contra el que és, acceptar-ho tot i agrair-ho com a lliçons valuoses de vida per aprendre a estimar-te des de la teva absoluta responsabilitat en comptes de culpar els altres o la vida del que haguessis preferit i no ha estat.

 

Autoestima i autoconcepte: la responsabilitat pròpia

Has vingut a aquest món a créixer i florir des de la teva autèntica essència i això és el que et permetrà l’amor propi i les experiències viscudes que moltes vegades has menyspreat.

Només si et fas responsable d’aprendre a fer servir tot allò que has viscut com a trampolí a un present ple d’amor propi, et permetrà estimar-te de manera incondicional passi el que passi fora de tu.

Ens centrem moltes vegades en la mirada dels altres i aquesta mirada sempre és miop, tots som imperfectes i no hem de ser perfectes, hem de ser responsables de la nostra pròpia vida, ens hem de responsabilitzar de construir-nos una vida plena i autèntica per més pares “dolents” que tinguis, per més elements externs adversos que hagis viscut.

No és el que et passa el que et fa patir, él que et fa patir o no és el que TU fas amb allò que et passa.

I això sols depèn de tu, de la teva única responsabilitat

No et pots permetre reflectir-te a tu mateix el valor com a humà que tens segons la mirada miop i esbiaixada dels altres o de les adversitats que la teva realitat t’hagi regalat viure.

I dic regal, si, perquè ningú no aprèn a estimar-se en entorns amables, els entorns amables et substitueixen l’amor propi que només tu et pots donar,per l’amor dels altres, la seva aprovació i admiració” i amb les millors intencions et treuen aquesta possibilitat d’estimar-te realment.

T’estimes quan estimes de veritat tot el que ets, sobretot les teves ombres, és fàcil estimar el bo de tu, però les teves ombres són les que més necessiten el teu amor i en fer-ho, si t’hi enfoques, les poleixes i les mostres al món poden ser la teva llum més gran.

Entendre que no hi ha un humà més valuós que un altre humà et farà entendre que ets tan valuós com qualsevol, el teu valor no depèn de les teves habilitats ni de les teves possessions, ni dels teus èxits ,ningú no és millor que tu, ningú no és pitjor que tu.

Estimar-te a tu et permetrà estimar també els altres, tot comença en tu.

Critiquem, menyspreem, jutgem perquè no ens estimem.

El Desenvolupament de l’autoestima

Patim perquè no ens estimem.

En estimar-nos ens permet i com a reflex d’aquest amor propi estimar allò que és.

Res no és més sublim que viure així, estimant el que és.

Un altre pot ser millor que tu en algun aspecte, però no és millor humà que tu, però no hauries de patir perquè no ets millor que un altre en algun aspecte.

L’amor propi va d’una responsabilitat total per part teva a tractar-te bé.

 

El que hagi fet algú amb tu no pot ser usat en contra teva per tu mateix, el que passi fora de tu no pot ser usat en contra teva per tu mateix.

 

Vols reforçar la teva autoestima?

Busca el fracàs

Quan fracasses i pateixes te’n vas al lloc emocional de què no creus en tu.

Hauries d’fer servir el fracàs al revés, explica’t la història al revés, podries interpretar i explicar-te la història que la vida t’està dient a veure que tal preparat estàs cada vegada que fracasses, cada vegada que fracasses la vida t’està dient que encara no mereixes aquest èxit que tant desitges, la vida t’està dient que has de treballar més, que has d’esforçar-te més, que has de tenir menys por, que has de deixar anar més, que has d’estimar-te més per deixar anar fins i tot aquesta necessitat d’un èxit extern a tu.

Sentir fracàs no és més que no sentir amor propi.

Una persona que s’estima no fracassa mai.

Si aconsegueixes estimar-te de veritat a tu mateix, el fracàs desapareix, perquè l’únic fracàs és no ser tu mateix, l’únic fracàs és no mostrar-te tal com ets, l’únic fracàs és no haver intentat allò que sents des de la teva autenticitat.

Si assoleixes estimar-te, deixaries anar el resultat i agrairies simplement aquesta possibilitat de fer allò que estimes amb independència d’on et porti aquest amor propi.

L’amor propi et permet estimar el que és, en estimar-te t’adones que igual que tu estàs bé tal com ets, la realitat està bé tal com és, perquè és, i que tu vals el mateix que tots, i que no has d’anar a demostrar-ho i que ningú no ho ha d’acceptar, llavors desconnectes les teves accions d’un resultat concret i gaudeixes i flueixes amb la realitat.

I el fracàs desapareix perquè desapareix qualsevol mal judici sobre tu o sobre la realitat, i des d’aquest lloc, aprens, pràctiques i ho tornes a intentar i ho frueixes fins que estiguis preparat i en ser-ho on fracassaves ara ho aconsegueixes i continues empenyent-te a un nivell més alt, arriscant-te més i fracassant més i aprenent més i fruint més i la vida només va d’això, va de créixer, i créixer és estimar-te.

En estimar-te et centres a fer coses que estimes, t’empenys a fer coses que estimes, fins i tot aprens a estimar les coses que fas per amor propi, i quan fas allò que estimes, tant és on et porti, perquè on et porti serà un bon lloc, estimar-te és deixar anar el futur, deixar-te anar i fluir en una realitat que ara ja frueixes sigui on sigui el resultat final.

Quan no t’estimes tens por d’un resultat incert i això t’impedeix avançar.

Quan et frenes a tu mateix, no creixes, perquè les pors són més grans que l’amor propi que et tens.

La por del fracàs et frena i les metes i els objectius t’estressen i tots dos t’impedeixen aquest creixement que mereixes.

Vols desenvolupar la teva autoestima?

Deixa anar les metes

On creus que arribaràs?

Al reconeixement?
A l’èxit?
Als diners?

No hi ha un lloc on arribar, no importa l’èxit, ni el reconeixement, ni els diners perquè res d’això t’omplirà mai, les coses que puguis comprar mai t’ompliran, si creus que t’ompliran és que no has treballat el teu amor propi.

Només t’omplirà l’amor propi, només l’amor propi farà sentir ple.

No dic que no gaudeixis dels teus èxits i dels diners, però no t’ompliran, i si no prova i t’adonaràs que quan et compres alguna cosa o aconsegueixis algun èxit al cap de poc temps et deixa d’il·lusionar i de fer-te sentir bé, només l’amor propi et farà sentir ple.

Quan t’estimis, veuràs que el procés és el que val, si t’estimes et permetràs tenir somnis i el que és més important et permetràs anar-hi malgrat les teves pors.

Quan tens somnis i vas per ells, perquè t’ho permets, per amor propi, empenyent-te, treballant de valent, és aquí on et sentiràs més viu, més ple, en la incertesa de no saber si podràs, és on més vius et sentiràs, en sentir l’emoció de la passió, en sentir que estàs lluitant per allò que somies, aquí està la plenitud i no a obtenir o no unes metes.

Aquesta plenitud se sent al teu interior, algunes vegades, quan les coses t’han anat molt bé has sentit una sensació semblant, aquesta sensació de sentir-te viu de veritat, aquesta sensació de plenitud que t’hauria d’acompanyar tota la teva vida si fossis capaç d’estimar-te.

L’amor propi és una decisió pròpia d’atrevir-te a viure amb una creença que t’has creat i gravat a foc a la teva nova ment.

Vols augmentar la teva autoestima?

Quan decidiràs tu, i des de la teva responsabilitat estimar-te?

Per què esperes que altres et reconeguin i tinguis èxit per valorar-te?

Per què valorar-te a través de persones que ni et coneixen?

Tu no ets valuós perquè tinguis èxit, tu tens èxit quan et sents valuós, tu no esperes que altres et validin, tu ja hauries de saber que ets valuós, l’única cosa que està passant és que els altres no ho saben encara.

Un és millor en algun aspecte, però no és millor en tot, i ets valuós perquè inverteixes hores, esforç, t’agrada i et surt de dins, però això no et fa millor que ningú, però és suficient per estimar-te totalment.

Tenir amor propi i autoestima és l’èxit

L’èxit és una forma de viure i de sentir.

L’èxit no és un resultat determinat que aconsegueixes gràcies a una validació exterior i fa que tu et sentis valuós.

L’èxit és una sensació que t’acompanya passi el que passi i facis allò que facis, tu hauries de saber íntimament que ets valuós, que ets èxit, i que no necessites l’aprovació de ningú perquè tu et sentis així, perquè èxit no és assolir una meta, èxit és sentir-te bé dins teu mentre intentes i gaudeixes la vida que tries.

L’èxit real és estimar-te a tu mateix i des d’aquí et reconeixes, acceptes el teu do, saps el que estimes i t’atreveixes a anar-hi, és igual quin resultat obtinguis, això és l’èxit, això és l’amor propi, viure amb aquesta sensació de plenitud, de sentir-se viu i de viure en pau des de dins teu.

Per què necessites l’aprovació de ningú per sentir-te valuós?

Les persones s’acosten a les persones que se saben valuoses i no a l’inrevés i això depèn del teu amor propi.

Si demanes permís i demanes aprovació transmets poc valor perquè tu et sents poc valuós i la gent no s’acosta a allò que no és valuós.

Sentir-se valuós només depèn de tu i això depèn del teu propi amor.

A les persones els agraden les coses valuoses per si mateixes, i si no tens aquesta autoestima no transmets aquest valor intrínsec i les persones no compren productes que no són valuosos.

Si no tens autoestima tu et valides per l’aprovació dels altres, tu no et valides per tu mateix i això es percep i en percebre’t poc valuós no es relacionen amb tu, no et tenen en compte, no et respecten, no et compren, ningú compra alguna cosa que no és valuós per si mateix.

La teva autoestima ho és tot per al teu món personal i per al teu món social, res no et farà sentir millor que tenir una bona autoestima, res no et farà relacionar millor que una bona autoestima.

Les persones comprem coses que creiem valuoses per si mateixes, no comprem coses que no valen res ni comprem coses que el venedor necessita vendre per sentir-se bé i autovalidar-se.

Doncs això, amb les persones.

Tu compres productes pensats per a tu per algú que se sent valuós i que tu perceps que sap què fa.

És igual productes, serveis o persones, els humans ho considerem semblant a l’hora d’establir criteris de selecció perquè tot és el mateix, atracció, desig, necessitat, però les persones són atretes pel que és valuós i s’allunyen del que és percebut com de baix valor.

Si vius esperant la validació externa, vius allunyat del teu amor propi, i això no és percebut com a valuós en la teva realitat.

L’amor propi juga en tots els camps de la teva vida, en la personal, familiar, professional i social.

Com tu et valores és com et valoren i des d’aquí establiràs les teves relacions, circumstàncies i experiències.

És la relació amb tu mateix la que definirà la teva vida.

Pujar-me l’autoestima és amor propi

L’amor propi et permet viure en pau amb tu mateix, et permet dir que no, et permet posar límits, et permet desactivar la por al rebuig i et permet trobar el teu do i desenvolupar-lo malgrat les pors i les adversitats.

L’amor propi et permet mantenir relacions de qualitat amb persones valuoses i permet allunyar-te de persones que no són valuoses per a tu.

L’amor propi et permet descobrir el teu do, però no és suficient aconseguir-lo per poder-lo dur a terme, necessites també tenir sort i mil altres coses i encara ni així podries aconseguir l’èxit que tants anheles.

Tanmateix, l’amor propi et permet viure la teva plenitud des del teu do sense perseguir ni necessitar l’èxit i assolir la teva pau interior, simplement fent allò que estimes encara que no tingui cap contraprestació externa, viure pel plaer de viure, et sembla poc?

Descobrir el teu do és treure de dins teu el que et fa ple i lliurar-ho al proïsme, així i tot necessites calma, perquè no és exactament així, el teu do no és una habilitat que el capitalisme pot comprar, el teu do és una cosa més interna i aquest do el pots utilitzar en algun aspecte més pràctic en l’àmbit professional, però això no és el teu do.

El teu do és allò que et fa únic i especial i l’amor propi et permetrà descobrir-lo, també et permet centrar-te a perfeccionar-lo i si l’enfoques a alguna activitat professional que millori la vida d’algú i t’ocupes de donar-lo a conèixer pots aconseguir aquest èxit professional que mal anomenem èxit.

Això no obstant, no és un mapa ni són regles absolutes ni et passarà a la primera ni et té perquè passar ni t’has de passar tota la vida frustrat si no et passa i si no obtens el que volies.

La vida és el moment present, la vida passa en el moment present i si assoleixes estar en presència total, en amor propi, deixant anar passats i futurs fent coses que estimes sense més fites que gaudir d’aquest present, la teva vida haurà valgut la pena.

Per què moltes vegades no aconseguiràs allò que vols, i si ho aconsegueixes en molts casos també té males conseqüències aconseguir allò que vols i també deprimeix, per què després, que segueix quan has aconseguit tot el que vols?

El problema és que vols arribar a alguna cosa i no has entès que no hi ha on arribar, mai no hi ha un final, si alguna cosa vols avui i ho assoleixes, sempre voldràs més, aquesta sensació de buit no s’omple mai si t’enfoques en llocs fora de tu.

Autoestima es créixer.

No va d’anar enlloc sinó de créixer en el present fent allò que estimes.

Troba el teu amor propi i des d’aquí descobreix el teu do, enfoca’l en els altres, inverteix en màrqueting, fes el que hagis de fer pel pur plaer de convertir-te en algú millor, però no per voler arribar enlloc, perquè no hi ha cap lloc on arribar on estaràs millor que en aquest lloc en el present, a això en diem una vida plena.

La vida és paradoxal, de vegades et van bé les coses, així i tot no ets més feliç perquè et vagin bé les coses, les coses que et passen que són qualificades de bones per tu són només la cirera del pastís, però no et donaran la plenitud que busques.

Que et sigui igual tot, no tinguis metes, que el final del joc no t’importi, centra’t a créixer i gaudir del procés, agraint el teu present.

No tinguis pressa, tot allò que et va bé no és el que et fa sentir bé, entendre que no hi ha on arribar i que créixer en amor propi és l’important.

Quan et passis el dia fent coses que estimes, quan et passis el dia esforçant-te, treballant de valent, quan no et preocupi la validació, ni et preocupi si guanyes o no, quan acabis el dia feliç de viure el que vius i estimis el que fas i el que et passi ho acceptes i ho uses a favor teu i ho transformes en alguna cosa bona per a tu, i te’n puges en ell per créixer encara més, llavors potser et ve l’èxit i el reconeixement, però et serà igual perquè la plenitud ja l’hauràs assolit molt abans que aquest èxit efímer que només és un punt a part.

Cap quantitat d’èxit ni reconeixement t’omplirà el buit que sents de no sentir-te suficient que ve de no estimar-te, de buscar fora l’amor i el reconeixement que tu no et saps donar, res de fora l’omplirà.

Si no tens amor propi no tens res, si ho tens no et cal més.

No et pots enganxar a un resultat extern perquè és patir, viure en funció de validació externa, en funció d’objectius a aconseguir és patir.

No esperis la perfecció en tu ni fora de tu, estimar-te no vol dir que siguis perfecte, no existeix la perfecció ni la justícia i és aquest amor propi el que et permet estimar-te malgrat que no siguis perfecte ni que sempre siguis just, l’amor propi et permet tenir aquesta pau.

No perdis temps a creure que allò de fora, el que et va tocar viure no va ser el millor per a tu, el que et va tocar viure, el que et va passar és el millor per a tu perquè tu puguis fer la teva feina emocional d’estimar-te a tu per tu, de sentir-te valuós per tu, allò que et va tocar viure i allò que tu vas sentir que era dolent per a tu era el millor que et podia haver passat per poder arribar a estimar-te.

Responsabilitzar-te de tot el que t’ha passat, i prendre el millor que t’ha passat, transformar tot el que t’ha passat en lliçons bàsiques per aprendre a estimar-te.

Entendre que gràcies al que t’ha passat has après a estimar-te, per això és bàsic el rebuig, el fracàs, la no aprovació, perquè gràcies a això pots aprendre a estimar-te a tu i per tu sobre la base del teu autèntic jo, ombres i llums, sense renegar de res i sentir-te ple i estimat així com ets.

Deixar anar tot el que creus que et farà feliç en el futur i quedat en un present ple ,divertit i amorós, i des d’aquest lloc és on més probable que puguis tenir un èxit professional i personal, però ja no és el fi, el fi és només estimar-te en presència plena fent coses que estimes sense voler una meta diferent de la que hagi de ser.

Tenir alta autoestima és aprendre a confiar en tu

No tot el que escoltes és veritat, el que no té sentit per a tu no és bo per a tu, no lluitis amb això, si et serveix ho prens, la veritat és allò que et serveix a tu, tu tries que és la veritat per a tu, només tu ho saps, no facis cas a ningú, qüestionar-ho, i mira que és allò que et va bé a tu.

Estimar-te és acceptar-te i qui no li agradi qui ets, qui s’ofengui per qui ets, qui no pugui acceptar qui ets, que s’allunyi i que vagi a teràpia, res més.

Tu saps el que va bé a tu, no facis res que no surti de tu, ningú t’ha de dir que fer ni com fer-ho, que no t’interessi que algú et digui com has de viure la teva vida.

Les teves creences són aquelles que et van bé a tu, no et justifiquis, no et culpis, no et trepitgis, no et neguis, deixa d’adoptar creences que no siguin bones per a tu, qüestiona-les totes i substitueix-les per aquelles que siguin bones per a tu, només tu ho pots saber.

Estimar el que és, si no tens el que vols és perquè vols alguna cosa que no és, si no tens el que vols és perquè encara no estàs preparat, si no tens el que vols és perquè has de treballar més en tu, hauries de deixar de voler i canviar-ho per em mereixo, em mereixo estimar-me tal com soc.

Autoestima és aprendre a viure

Si no pots amb el rebuig d’un humà no podràs amb cap projecte, si no pots amb el fracàs no podràs amb cap projecte, si et rendeixes no podràs amb cap projecte, si vas invertir una mica i no funciona i no perseveres no podràs amb un projecte, si no pots acceptar els altres com són no podràs amb cap projecte, primer has de poder amb tu mateix del tot i després pots posar-te a emprendre, però primer has d’actuar en tu, amb el teu amor propi.

Si busques aprovació, si et creus insuficient, si necessites aprovació externa no et funcionarà res, no podràs res.

Comença per tu, estima’t a tu i des d’aquí comença a viure una vida.

Fes servir tot el que has viscut per treballar la teva autoestima, no importa que el teu projecte trigui més o menys, si alguna cosa falla en tu, treballa en tu primer.

No corris, no et farà més feliç tenir èxit, et fa feliç sentir-te ple.

No ets millor per tenir èxit, diners, fama,

Et desitjo plenitud i amor propi

Desitjar èxit a qui no està preparat és desitjar-li la mort

Quan et sentis bé amb tu mateix, no vulguis arribar a cap lloc i honoris el teu passat aquí comencés el teu veritable èxit.

La teva autoestima et generarà l’èxit que desitges, enfocar-te a la teva autoestima, a estar en presència, a usar el teu passat per millorar la teva vida, a deixar anar el teu futur i viure en present fent coses que estimes.

Mentre la validació externa et freni no podràs avançar realment en res que et proposis.

Per això l’amor propi és tan important, són les ales que necessites perquè puguis avançar realment.

El que la gent pensa és indiferent, és un humà com tu, imperfecte, injust, fal·lible, el que penses tu de tu i de la realitat és la clau de la teva plenitud i és una decisió teva que és el que tries pensar.

Exercicis millorar autoestima

Treballa la teva autoestima

Com puc estimar-me més?

Com puc créixer?

Què em frena?

Quin és el meu do?

En què soc únic?

Com puc abraçar el meu passat?

Com puc deixar anar el meu futur?

Com puc ser més present?

Com puc valorar allò que visc?

Agafat de broma tu mateix, no és rellevant el que fas i deixa anar tot el que vulguis aconseguir, perquè si ho aconsegueixes no omple, només omple la teva autoestima.

Tot és un joc i la vida és absurda, és absurd existir, només treballa a aprendre a estar en el teu present, a estar amb tu, a filosofar, a meditar, a respirar, fer exercici, la vida va d’això, rialles, pau, harmonia i amor.

No t’agafis massa seriosament.

Jo no he de fer res perquè tu et sentis respectat, tu t’has de sentir respectat per tu mateix.

Tu t’has de sentir estimat per tu mateix, després veurem si el món t’estima, però no és important, perquè pot ser el teu pitjor karma.

Ser molt tu i que no t’importi que passi al voltant, sentir-te ple i no pretendre agradar als altres.

Pregunta’t cada dia, com tinc el meu amor amb mi?

I des d’aquí crea el que vulguis, treballa molt, però desperta, connecta’t i recupera la teva capacitat de sorpresa i la teva capacitat d’il·lusionar-te.

Practica

Aprèn a crear-te la teva autoestima i així podràs saber que hi ha de tu diferent, que hi ha de tu únic i especial que pots aportar als altres i practicar-ho i generar una demanda al voltant del que tu ets i per ser bo cal practicar hores i per no cansar-te en aquesta pràctica no tinguis metes, tingues passió.

No em canso perquè no tinc expectatives ni objectius, visc des de la passió.

Els nens no es cansen de jugar fins que s’adormen, així hauries de viure la teva vida.

T’estimes, saps on creixes i és en aquest lloc on tot té sentit, aquest és el lloc, aquí és.

Qüestiona tot i ves-te’n al teu centre

Que et fa sentir ple a tu?

Viu sense pressa, viu una vida com si fossis un artista, un creador de tu i que et diverteixi fer-ho.

Viu fent coses que et diverteixin fer-les, no et prostitueixis a tu mateix.

Diverteix-te, sense regles, que sigui genuí.

No importa on arribes, sinó que et fa sentir quan fas allò que fas.

I ja.

Gràcies per la teva confiança, espero haver-te ajudat! I si vols seguir llegint continguts, aquí tens un altre post que també et pot ser d'utilitat.

psicoleg a vic maricarme

MariCarme M. Moliné

Sóc Psicòloga Clínica, especialitzada en les conductes dins l`ambit de la parella. M’ha fascinat sempre la psicologia perquè m’ha fascinat la ment humana, i com la psicologia és la ciència de la conducta i la conducta sempre es pot millorar i reaprendre, l’esperança de millorar la vida de les persones és una experiència apassionant i irrepetible.

Vols parlar?

Demana una consulta per aprendre a deixar de patir

Deixa un comentari

Concertar Visita
close slider

Explica'm en què et puc ajudar