L´autoestima o com sentir-se a gust en la teva pell.

I si l´autoestima es simplement deixar de lluitar contra el que ets realment, el que vols, el que sents, el que necessites, el que et fa sentir be?

Tu i la teva relació amb tu

Sovint et vens l´ argument és que no t’agrada estar sol, quan en realitat estàs sol tot el temps i el que fas és sols enganyar-te.

Acceptar la realitat és començar a acceptar-te

El que passa en realitat és que segueixes sol però rodejat de soroll, rodejat de relacions buides que sols ens fan patir però que les preferim a estar sols, perquè no suportem estar amb nosaltres mateixos.

La importància d'estar bé amb tu

Si no t’agrada estar sol, si no aconsegueixes sentir-te bé amb tu quan et relaciones amb tu, que compartiràs amb aquestes altres relacions que pretens establir?

Estimar-te a tu per estimar la vida

Si no t´agrades a tu, si t’estàs rebutjant a tu, si no t’estimes a tu, , si no t’ho passes bé amb tu, com vas a fer l’amor amb un altre si no et saps fer l’amor a tu mateix?

I si l´autoestima es simplement deixar de lluitar?

L´autoestima és sentir-se a gust en la teva pell, es saber qui ets i valorar-te bé sense voler ser diferent a qui ets en realitat..

Sentir-se a gust en la teva pròpia pell comença per tenir clar qui soc, qui no soc i perquè serveixo i perquè no serveixo i una vegada tens clar qui ets, ho valores com un global i et sents content i satisfet de ser així.

I des de aquest coneixement previ i de sentir-te a gust i orgullós de com ets, es llavors quan et pots mostrar als demes amb tota la teva autenticitat. Es llavors, a partir de saber qui ets i saber-te valuós i en pau amb tu quan et relaciones a partir d aquesta realitat amb els demes.

No et pots sentir orgullós de qui ets si no saps qui ets oi?

I saber qui ets no depèn del que els altres pensen de tu, sinó del que tu saps qui ets, i per això et cal un procés d´autoconeixement previ.

L´has fet?

Així doncs, el primer pas cap a una sòlida autoestima és saber, comprendre i acceptar que sóc el que sóc , sento el que sento, m agrada el que m’agrada, vull el que vull i està bé així.

I no ho fem. No tenim ni idea de qui som, ni ens hem parat mai a saber-ho, ens hem passat la vida valorant-nos en funció del que hem vist i sentit que els altres opinaven sobre nosaltres. No sabem qui som, sabem com ens veuen alguns referents a la nostra vida, pares, professors, amics, però aquesta percepció és sols una petita ombra del que som en realitat.

Però aquesta realitat és la que ens defineix, i a més és una realitat que ens condiciona i ens avalua constantment, som una fulla al vent, tenim el focus de la nostra realitat fora nostra.

LA NOSTRA PRÒPIA VALORACIÓ PERSONAL ESTÀ EN SIGNES EXTERIORS

No hem après a saber qui som, no en tenim ni idea, i a més no ens agradem i sempre estem buscant a l'exterior signes d´admiració, aprovació i reconeixement a fi i efecte de sentir-nos bé i satisfets. I així ens va, si guanyem, estem contents, si les coses ens van bé estem contents, si tenim èxit ,estem contents i si no ( moltes vegades ni guanyem, ni tot funciona segons els nostres desitjos, ni tothom ens aplaudeix sempre) caiem en els pitjors dels buits emocionals i a més ens culpem a nosaltres per no ser millors, per no ser el que no som. El nostre paradigma mental sobre la nostra pròpia valoració personal està en signes exteriors que ni controlem ni són fiables perquè depèn d´un a un altre seran uns o uns altres oi?

El camí d´aprendre a estimar-se a un mateix, és aprendre a viure bé en soledat

Per fer aquest canvi, necessites oblidar als altres, necessites desconnectar dels altres, necessito deixar d escoltar i atendre les necessitats dels altres i atendre les meves i per fer això, sols em queda una opció, una opció que canviarà la teva vida per sempre i és fer-te amic de la soledat.

Fer-te amic de la soledat és fer-te amic de la teva companyia, si no entens que estar sol vol dir estar amb tu i que tu has de ser el teu millor amic no podrem avançar.

Si vols aprendre a estimar-te de veritat, necessites un mestre i l’únic mestre que et pot ajudar en aquest procés és la soledat.
En la soledat és l’únic lloc on et podràs relacionar bé amb mi tu mateix, en la soledat et  sentiràs sol, si, però és l’únic lloc on et podràs trobar en tu mateix, en un inici et costarà sentir-te a gust i bé, però et prometo que no hi ha cap altre lloc on et trobaràs a tu, tal qual, nu, sense floritures, ni decorats, ni soroll, ni distraccions.

De l'orfe que eres a la pau que trobaràs

En la soledat al principi et trobaràs malament, incòmode, desemparat, avorrit, trist, deprimit, però és a l’inici, és com quan et presenten a una persona que no coneixes de res i amb la que no tens res en comú, ni a parlar, ni per fer, us mireu, no sabeu que dir ni que fer, és una situació incomoda, desesperant, però sols estàs veient una imatge que no coneixes… Fes el primer pas, acostat, mira, escolta’l parlar, escolta, primer sols escolta i a poc a poc, té‘n donaràs conte de moltes coses que tenies absolutament amagades i mortes inclús.

I t´adonaràs que fins ara eres sols un orfe més, i a poc a poc et sentiràs acompanyat per primera vegada en molt temps, sentiràs que et pots sentir acompanyat per tu mateix i a més ben acompanyat

Atreveix-te a viure amb la soledat, atrevir-te a viure bé amb tu.

Passeja sol, sopa sol, fes coses que t´agradin sols a tu i que no depenguin de ningú mes que la teva presencia per poder-les fer... Aprèn coses noves que requereixin sols de la teva presencia, Descobreix els teus hobbies, deixa que el teu hobbie sigui ajudar a la gent i troba els hobbies que sols depenguin de tu mateix..... Escriure, escalada, passejar,escoltar-te, comprendre qui ets... Si estàs sol i et sents sols estaràs trist perquè no et tens a tu i reclamaràs a altres que t'acompanyin, a més sentiràs molta ràbia, rancor, frustració, expectatives incompletes, decepcions i et diràs sovint, coses com «amb tot el que he fet per aquest o per aquell altre i mira ara, mira com em trobo, sol com un mussol...».

conclusions i recomancions

Patir en la soledat és sols un error de percepció de la realitat, si entenguéssim que estem sols i que aquest és el nostre estat natural i que és genial així, si entenguéssim que naixem sols ,morirem sols i vivim sols per més que estiguem rodejats de persones que fan el seu camí com nosaltres fem el nostre entendriem molt millor quin és el nostre lloc i destí a la vida.

Una cosa és entendre i acceptar que la soledat és un estat natural, real i bo i altra cosa és que et sentis sol i això sols depèn de la relació que mantinguis amb tu mateix.

També tenim un error de percepció quan pensem que si ens relacionem no estarem sols i aquest és un error de greu perquè en molts casos ens podem inclús trobar més sols rodejats de persones que sol amb tu.

Una millora substancial a la teva vida no és el fet o no que et relacionis amb més o menys gent, sinó la qualitat d´aquestes relacions, una qualitat que ni tenim en compte i que moltes vegades patim més que gaudim.

Quan entens que la teva realitat és que estàs sol i que has d´estar bé amb tu primer que amb ningú, és l’única base certa perquè les relacions que estableixis  amb els altres no siguin sols soroll i conflicte sinó relacions enriquidores i positives per a tots, i la diferencia la marcarà sempre el tipus de relació que mantinguis amb tu mateix.

Aquest punt és molt important que entenguis bé. Primer de tot has d´entendre que  aconseguir una molt bona relació amb tu mateix és la relació que definirà la teva vida, és la relació que et farà gaudir la vida o patir-la, és la relació que definirà la resta de relacions que mantindràs en un joc continuo de miralls i de projeccions. per aixó tenir una bona autoestima es la columna on s’assenta tot el que ets, viuràs i patiràs.

També et podria interessar aquest altre post relacionat

Gràcies per la teva confiança, espero haver-te ajudat!

Deixa un comentari