Tens "apego"? Creus que algú o alguna cosa aliena a tu és la teva felicitat?

El fet de creure que alguna persona o alguna cosa aliena a tu és la teva felicitat, és la trampa més gran que t’has cregut i que et farà patir. És l”apego”.

L "apego" és una creença que hem interioritzat sense qüestionar-la

Creure que la felicitat que vull i necessito està en el que fa, diu o pensi una altra persona

L'"apego" et fa sentir culpable.

És creure que jo sóc la felicitat de l’altre,i que, pertant jo sóc responsable de la felicitat de l’altre, és creure que sense el meu afecte l’altre no pot ser feliç.

apego

L "apego" anula la teva essència per un objectiu que creus més elevat

Em plantejo que he de fer jo, perquè aquesta altra persona que valoro, faci el que jo necessito que faci, i així ,jo, per fi, seré feliç

L'"apego"et fa patir.

Com jo he interioritzat que sóc el responsable de la felicitat de l’altre, em sento culpable i pateixo si l’altre no és feliç, i per no patir aquesta culpa, deixo de ser jo, renuncio a qui sóc jo, per així facilitar la felicitat de l’altre.

Ets un esclau amb una cadena invisible?

Si creus que la teva felicitat està en mans d’un altre , si creus que la felicitat té nom de cosa o persona, si creus que la teva felicitat està en el que diu, pensa o fa o deixa de fer una altra persona o en poseir una cosa que desitjes, ets un esclau.

El teu món intern està segrestat i no per ningú aliè a tu, està segrestat per tu mateix, per les teves creences que ni són teves ni les has qüestionat.

Però tu em diràs, això ja ho sé, ja sé que no puc posar la meva felicitat en unes mans que no són les meves, però sense adonar-te ho fas contínuament.

 no eÉs com una esclavitud invisible,no ets conscient del que fas, penses que no ho fas però ho estàs fent contínuament sense adonar-te.

 A mesura que t’ho vagi explicant em diràs , ostres, ostres, ostres i jo que pensava que era lliure?

Creure que la teva felicitat té un nom i que no és el teu, és el problema.

Creure que una altra persona és la causa de la teva felicitat o infelicitat té molts matisos i cal que estiguis atent a tots, cal estar molt atent.

Creure que alguna cosa o algú és la teva felicitat funciona de la següent manera, vull que entenguis tot el procés:

Si són els altres els que em fan feliç, necessito que aquests altres m’estimin i per aixó, necessito ser una bona persona per aquests altres, útil per aquests altres, necessari per a aquests, atractiu i desitjable per aquests altres, estimulant per aquests altres i una vegada aquests altres em valorin pel que faig o tinc i així  quan m’estimin o em desitjin o em necessitin o em valorin, per fi ,jo seré feliç.

I és aquí  en aquest intent per ser “estimable, desitjable o útil”  quan et dilueixes en un personatge que no ets tú, renuncies al teu autèntic tu, a la la teva essència per agradar a un altre,i aquí és quan en un intent erroni per ser feliç, obres la porta a la teva infelicitat de bat a bat.

Aquest és el procés principal, posar la responsabilitat de la teva felicitat en els altres però aquesta creença també té una creença que es complementa igual o més tòxica que la anterior i que és la següent:

Si els altres tenen la responsabilitat de fer-me feliç, jo sóc responsable de la felicitat dels altres, perquè igual com jo necessito l’aprobació dels altres per ser feliç, els altres mai podran ser feliços sense la meva aprovació.

Assumir la responsabilitat  de la felicitat dels altres ,és una trampa on tu solet has caigut, però que els altres t’exigeixen continuament.

Assumir la responsabilitat  de la felicitat dels altres et suposa sentir-se culpable si no ho assoleixes, i per sentir-te bé,  t’oblides sovint de tu, t’oblides  de les teves necessitats, deixes de prioritzar-te .

 

ESTEM ADOCTRINATS EN UNA CREENÇA ABSOLUTAMENT FALSA PERÒ QUE INEXPLICABLEMENT LA GENT COMPRA.

Ja comencem de petits aixi.

El teu pare sap i sent que la felicitat del seu fill està en les seves mans perquè el seu fill és petit i indefens i està bé que sigui així.

Aquestes creences inicials necessàries no es paren mai i les compliquem i allarguem entre generacions, entre germans, entre fills i pares, entre membres de la parella en un cúmul de responsabilitats , exigències i expectatives que trenca l'equilibri personal en mil trossets.

Els fills esperen que els seus pares els hi donin la felicitat que ells són incapaços de trobar enlloc

I la mateixa expectativa la dupliquem en els fills, en la parella, en els amics i en les nostres relacions.

Queda gravat a foc en el nostre inconscient col·lectiu que som la felicitat dels altres i que els altres són la font de la teva felicitat.

Ni tan sols ens hem plantejat que sols un mateix es pot donar felicitat a un mateix i tots acabem patint perquè posem el focus en l'únic lloc on mai trobarem la pau que és cap a fora.

Creus que una altra persona és la teva felicitat però també creus que tu ets la felicitat d'una altra persona

Ens estan empenyent a creure que si no sóc bona persona, si no sóc útil, si no sóc atratiu, si no sóc etc., no m’estimaran i si no m’estimen no seré feliç.

I si no sóc bona persona pels altres no seran feliços i si no són feliços per culpa meva quina mala persona sóc.

Però…i qui ets tu en realitat?

Aquest camí sols ens porta a oblidar-nos de nosaltres mateixos, ens oblidem de nosaltres, del que necessitem realment, de qui som , de què sentim, de què creiem.

Perdem la nostra autenticitat, tothom perd la seva autenticitat i això porta a la perversió de les relacions humanes i personals i així ens va:

Creure que l’altre és la teva felicitat ens porta a l'”apego”, l'”apego” ens porta al patiment i el patiment ens porta a la destrucció de l’única cosa que té sentit, la pau, l’alegria i el benestar.

Ens han posat en una ratera de la qual és molt difícil sortir, a tots ens passa, el treball és trobar el camí de sortida.

Res és millor que creure que l'altre és la teva felicitat per patir i culpar i amargar-te la vida.

Creure que els altres són els responsables de la teva felicitat i per tant jo sóc el responsable de la felicitat dels altres és molt tòxic per a tots.

Jo necessito als altres i els altres em necessiten a mi i per això he de ser bo, no per mi, sinó per l’altre, he d’aconseguir l’aprovació no de mi, sinó de l’altre, i així m’estimaran i així per fi podré ser feliç.

 I a la inversa però pitjor.

 Sóc el responsable de la felicitat de l’altre, com l’altre és responsable de la meva, per tant si no la valoro, no l’admiro, no la desitgo, no serà feliç,  i a fi de no sentir-me culpable i mala persona , anteposo la felicitat de l’altre a la meva.

DE "L'ALTRE ÉS LA TEVA FELICITAT" A "NINGÚ ET POT FER FELIÇ MES QUE TU"

Hem de passar de la creença de l'"apego" a la creença del "desapego".

De creure que la felicitat me la donen els altres a jo sóc l'únic responsabled e la meva felicitat i els altres de la seva

Ës hora de cambiar de direcció, és hora de fer un nou camí, fins ara has anat cap a fora i has patit, ara, hauries d'haver ja vist que era un cami equivocat pels reultats que has viscut i provar noves sendes, és hora de trobar la pau a l'únic lloc que està, a dins teu.

l'"apego" és el gran enemic de la teva autoestima.

Veure a una persona al nostre costat patint és trist però aquest patiment sols el pot resoldre la persona que està patint.

Si tu, per evitar que l’altre pateixi, renuncies al teu benestar per afavorir el benestar de l’altre,  arreglaràs res i ho empitjoraràs tot.

Estàs potenciant en l’altre que la creença de l'”apego” és certa.

Estàs alleujant puntualment un problema de l’altre, però no estàs ajudant en res a què deixi de mirar cap a fora i comenci a mirar cap a dins, li estàs perpetuant en l’altre la seva dependència, no l’estàs ajudant.

Creure que tu ets la felicitat de l’altre t’allunya de tu, tapa la veu que et diu el que tu necessites, t’anul·les, no et prioritzes ni et cuides.

Creure que els altres són la teva felicitat té el mateix efecte, però els personatges s’intercanvien.

De manera inconscient saps que l’altre creu que la seva felicitat està en el que tu facis, diguis o pensis i tu,massa sovint, renuncies als teus valors i prioritats, per no sentir-te culpable.

I  quan tu et sents responsable de la felicitat de l’altre, quan l’altre no fa el mateix en tu, et pertorbes, culpes, tens expectatives i pateixes.

L'apego destrueix la teva  capacitat d'estimar-te bé atu i d'estimar bé als altres.

Si tu estimes algú perquè el necessites per ser feliç tu, és impossible que estimis bé a aquesta persona, perquè necessites alguna cosa d’ella, el manipularàs i el controlaràs, inconscientment si, amb les millors intencions si, però ho faràs i l’altre patirà.

Estimar és no necessitar que algú et faci feliç ni sentir que tu ets responsable de la felicitat d’aquest altre, perquè t’atrapes, t’acorrales, et corromps i de pas corromps la relació.

Has de trobar el que necessites per ser feliç en el teu interior.

Si no necessites res de fora , res que faci ningú , no dependràs de ningú i si no depens de ningú podràs estimar bé.

Pots compartir la teva felicitat amb algú que també sap crear-se-la dins seu i aquí està la màgia, això és estimar.

L'”apego” et fa patir sempre:

Patim quan creiem que la felicitat que necessitem és una altra persona i no la tenim.

Patim quan la tenim perquè patim per por a perdre’l.
.

tot el que l'apego et resta

L'apego et fa patir perquè fas lo impossible perquè aquesta parella somiada per fi t'estimi i en el camí t'has maquillat, renunciat i diluït i una vegada la tens pateixes per por a perdre-la.

L'apego et fa sentir ansietat i tensió, ens aferrem a persones , feines i coses.

Et tornes en una persona egocèntrica tot el dia pensant en tu, en el teu, en el que tu vols , en el que tu necessites, en el que tu desitges.

Et tornes en un ésser reactiu amb aquells que no fan el que tu vols que facin perquè els controles i critiques.

Reacciones front la realitat amb frustració, et pertorbes i culpes a l'altre o al món de la teva infelicitat.

Et converteix en gelòs i possessiu.

Et converteixes en controlador de l'altre.

No hi ha amor en la teva relació, on no hi ha ni llibertat ni confiança no hi ha amor, sols hi ha dependència disfressada d'amor.

El teu argument inconscient és:tu em pertanys perquè la teva llibertat posa en risc la meva felicitat.

Et converteix en una persona sobreprotectora perquè saps que la teva felicitat està en altres persones i les intentes engarjolar en una gàbia d'or i genera l'efecte contrari al que tu pretens i allunyes a les persones del teu costat.

L'apego acorrala a l'altra persona i l'atabala.

Ser la causa de la felicitat d'algú és una càrrega molt pesada, no la desitjo a ningú.

L'"apego" acaba afogant la relació i tots en ella.

L'"apego" et converteix en dependent i ansiós, et torna un dependent emocional, mendicant , suplicant, manipulant amb el victimisme, la por, la culpa

Res és més oposat a l'amor que l'"apego".

L'apego et converteix en poruc i paranoic i per por a perdre la font de la teva felicitat acabes deixant de fer coses, acabes veient perills arreu, enemics arreu, patiments imaginaris arreu

A més "apego" més por.

Quan creus fermament que aquesta persona o cosa és imprescindible per la teva felicitat deixes de confiar en tu mateix, i perds l'esperança en la vida.

L'"apego" és el camí directe a la depressió i a la mort en vida.

és el moment de la felicitat és el moment del desapego

No pot haver amor on sols hi ha necessitat i dependència.

L’amor és llibertat i autenticitat que porti a la felicitat mútua, la necessitat és la cosa oposada.

És entendre, és saber , és creure que res ni ningú et pot donar l’autèntica felicitat, que t’estimin pot ser meravellós però no depens d’aquesta estimació per ser tu feliç.

És creure que puc ser feliç amb tu però puc ser feliç sense tu.

És sentir, m’encanta estar amb tu però no ets la meva felicitat.

És dir vull compartir la meva vida amb tu però no et necessito per ser feliç.

Si veig que cooperem en una relació de creixement mutu m’encantarà compartir la meva vida amb tu i seré feliç i si veig que no es així et diré adéu i tindré la certesa que tant tu com jo serem feliços igualment.

La paraula amor ha estat la paraula més maltractada de la historia de la humanitat.

Si hi ha necestiat hi ha dependència , et necessito per ser feliç i això no és que no sigui amor és el oposat a l’amor.

Fins que no comprenguis que mai ningú t’ha fet patir ni t’ha fet  feliç.

Fins que no comprenguis que no necessites ningú per ser feliç.

Fins que no entenguis que no has de fer massa res per ser feliç.

No has entes res i seguiràs patint i potenciant el patiment en les teves relacions.

Has de deixar de posar portes al camp.

Alliberat de necessitats i t’alliberaràs de dependències.

Quan t’alliberis de dependències arribarà la llibertat i en ella l’autenticitat i amb l ´autenticitat ,la felicitat.

i si ets capaç de compartir la felicitat amb algu autèntic i lliure com tu, aquí és on es crea l’amor que val la pena ser viscut, la resta són succedanis.


.

Tal com et tractes a tu mateix tractaràs als altres, tal com et tractis a tu et tractaran als altres.

Quan entens això deixes de ser un ignorant.

Quan entens aixó deixes de tenir creences errònies.

Deixes de tenir por, dependència i expectatives.

Ets lliure, ets autèntic, ets feliç.

És igual el que facin els altres, les expectatives ja no existeixen en el teu paradigma mental, el que facin els altres no t’afecta.

No necessites que facin res en especial més que desenvolupar la seva pròpia autenticitat.

Tu ja no necessites a una persona o una cosa per ser feliç però tampoc fas feliç a ningú, no pots, encara que volguessis no pots.

Ara has entés per que fer feliç a un altre és no interferir, és com a molt acompanyar sense jutjar i acceptar el seu propi procés d’aprenentatge .

i ara saps que potenciar la seva dependència, és potenciar les seves creences errònies , és seguir en un conte fals que no és cert i que acaba diluint-se en la autèntica realitat.

Que vols?

Viure una actuació o viure una vida autentica?

Deixa de fer teatre i viu una vida.

No es tracta de ser bona persona perquè així l’altre m’estimarà i així seré feliç, no cal, saltat aquest punt i vés directament a la felicitat a través de l’autenticitat i la llibertat.

Res allibera tant als altres com que tu siguis lliure i no hagin de ser responsables de la teva felicitat.

Prou de bones persones , el que vull són persones  valentes, felices, autònomes i lliures.

Ningú et dóna res però tu tampoc necessites res, tu no dónes res però tampoc ningú necessita res teu.

Has de fer un canvi en la direcció de la teva mirada.

Deixa de voler comprendre als altres, aprèn a comprendre’t a tu i comprenent-te a tu comprendràs als altres

Mira cap a dins teu i no cap a fora.

Et parlaràs diferent, perquè penses diferent i sobretot aprendràs a tractar-te a tu mateix amb respecte i consideració, tal com et tractes a tu tractaràs als altres i això és un bon començament.


.

VOLS ESTIMAR BÉ ALS ALTRES?

Comença per aprendre a estimar-te bé a tu mateix,

Si assumeixes tu la responsabilitat de la teva vida deixes de carregar sobre els altres la responsabilitat de la teva felicitat i aixo ja és estimar i molt als altres.

Comença per tractar-te be a tu, prioritzat a tu abans que a ningú.

No és començar per un mateix per acabar en un mateix sinó començar en un mateix però no acabar en un mateix.

Aprèn a diferenciar el "querer del amar"

"querer, te quiero" neix d'una carència , neix de pensar en tu primer, va de fora a dins, necessito alguna cosa de tu i per això et vull, vull obtenir alguna cosa de tu i m'ho donaràs a les bones o a les males ( manipulació, victimisme, etc.), tot molt subtil, tot molt camuflat de bones intencions però destrueix a les persones i a les relacions que es basen en el "querer".

"Amar" és lo contrari a "querer", va de dins a fora, t´ estimo, et respecto t'accepto, no vull res de tu, sols desitjo la teva llibertat, la teva autenticitat, perquè sé que a,quí resideix la felicitat i si aquesta llibertat et porta a compartir la teva vida amb mi, serà genial i si et porta a un altre lloc serà genial també, no vull res per a mi de tu, perquè no necessito res de tu , sols vull per a tu els que a tu et doni pau., estimar així t'omple, et fa feliç.

És com alliberar a un animalet salvatge al bosc, és aquesta sensació , ets feliç perquè el veus correr feliç cap a la seva llibertat,"

"Querer" és lo contrari, és agafar aquest animalet salvatge i posar-lo en una gàbia a casa teva perquè et faci companyia, això si, li dius que l'estimes molt i l'alimentes perquè no es mori i li neteges ve la gàbia, però el tens esclavitzat, presoneraixò és el "querer".

Aixó és el que tu vols a la teva vida?

I com estimar bé desde el desapego?

Quin amor podem donar sinó sabem estimar-nos a nosaltres mateixos primer?

Quin amor podem donar si no sabem ser feliços per nosaltres mateixos?

Quin amor podem donar sinó sé ni qui sóc realment, perquè m’he passat la vida intentant agradar perquè m’estimin i així poder ser feliç?

Si no sé qui sóc perquè he preferit ser un personatge a acceptar al meu jo real, si he preferit que m’estimin pel que no sóc a viure amb el dubte de si algú m estimarà pel que sóc realment o no?

És faci’l d’identificar l’amor, perquè al seu darrere hi ha sempre la felicitat.

Si no  hi ha felicitat, no hi ha amor.

Que senzill, i no obstant quants arguments i justificacions ens donem i donem per camuflar un amor que no és real?

Ens passem la vida desitjant coses que no tenim i no entenem que sinó ho tens és que no ho necessites per ser feliç.

Si no ets feliç amb el que tens ara tampoc seràs feliç quant tinguis allò que creus necessitar i que ara no tens.

Fins que no entenguis que la felicitat no es tracta de tenir o de no tenir, sinó de ser no has entes res.

La felicitat del tenir, la felicitat d’aquella persona o aquella cosa si la tinc sere feliç, no porta enlloc.

L'” apego” mai et portarà a la felicitat real, t’anul·laràs tu per crear un personatge que a l’ altre li agradi perquè t’estimi i així tu poder ser feliç i en el camí t’hauràs perdut a tu.

Si l’altre t’estima patiràs per no perdre’l  i si no t’estima patiràs perquè el necessites per ser feliç.

 A més li passes a l’altre la responsabilitat sobre la teva felicitat, una responsabilitat massa gran per ningú.

 I com ell se la cregui se sentirà culpable si no et fa feliç i per fer-te  feliç a tu,  igual també té que renunciar a ell ,amb lo qual també crees infelicitat en el altre en un ball de mascares i desencerts que porta vagis on vagis a la infelicitat de tots


.

Que et permet fer amb la teva vida el "desapego"?

El “desapego” et permet entendre que si algú et tracta malament o no fa el que tu t’agradaria que fes ja no et pertorbaràs ni reaccionaràs  malament mai més.

Amb el “desapego” entendràs que és l’altre el que té el problema, és l’altre l’ignorant, és l’altre el que té un trauma no resolt, és l’altre el que necessita que tu facis una cosa o un altre per trobar ell la seva pau, es l’altre el que està apegat, però tu ja no ho estàs, ara tu ets lliure, invencible, feliç, ja mai ningú et pot fer mal mai més.

El “desapego” et fa entendre que no pots ajudar ni interfir en aquest altre en el seu propi procés d’aprenentatge, tu ara sols ets un mestre per a ell, si l’altre es perturba davant teu, gràcies a aquesta pertrubació, gràcies a aquest patieent, l’altre pot aprendre el “ “desapego” si està preparat.

Com no necessites res de ningú ja no et pertorbes,ni et frustres, ni odies, ni exigeixes, no et decebs, no reacciones, no culpes, no et fas mal a tu.

Mai més creuràs que la vida és injusta ni que no val la pena ser viscuda, eliminaràs de dins teu tot odi, tot retret i trobaràs la pau dins teu.

Cada vegada que et sentis agredit, traït, o decebut, la millor defensa no és un bon atac sinó no sentir-se atacat.

Quan practiques el desapego sents que els altres no tenen cap poder sobre tu ni sobre la teva felicitat.

El “desapego” et fa entendre que la teva pau no depèn de com es comporten els altres ni els traumes que arrosseguen ni la ignorància que tenen.

El “desapego” et fa entendre  que la teva felicitat no depèn del que fan o no fan els altres sinó que sols depèn de la teva actitud, de les teves creences que et permeten afrontar una circumstància  ja mai més des de la necessitat sinó des de l’autonomia.

I a la inversa, mai més et sentiràs culpable de res, mai més et sentiràs responsable de la felicitat de ningú, mai més et maltractaràs amb la culpa, la sensació de fracàs i el remordiment perquè has entès que tu no ets responsable de la felicitat de ningú com ningú és de la teva i la pau inundarà la teva vida com mai abans has sentit.

Si practiques el desapego deixaràs de viure obsessionat per la imatge que dónes als altres.

El “desapego” et permet acceptar la teva autenticitat, tornes al teu origen, ja no t’has de posar cap disfressa ni cap careta, et pots mostrar tal com ets perquè no necessites res de ningú.

I no vegis la sensació de llibertat que tindràs, i aquesta llibertat et permetrà ser autèntica sense necessitar l’aprovació de ningú i aquesta autenticitat et portarà a la felicitat, i curiosament aquesta felicitat autentica és molt atractiva.

Res és més atractiu que una persona feliç i autentica sense gens de por a mostrar-se tal com és.

Res és més inspirador, més sexi més atractiu, amb més carisma que una persona sense por.

Viure en el desapego és la millor manera de poder conservar el que si és per tu, ho valoraràs mentre els tens, no asfixiaras les teves relacions  amb necessitats i exigències absurdes, i això et permetrà disfrutar-les el màxim temps possible i quan marxin, si marxen,  agrairàs el temps passat i seguiràs el teu cami de felicitat, amb tu o amb altres viatgers lliures i feliços com tu.
.

Viure en el desapego és viure en la felicitat, viure en l'"apego" és patiment asegurat.

Fins que no entenguis que la felicitat està dins teu si ets capaç de saber com extreure-la.

Fins que no comprenguis que tens sempre tot el que necessites per ser feliç perquè el que no tens no ho necessites.

Fins que no comprenguis que si necessitessis  el que no tens per ser feliç sols et portaria a més patiment.

No has entés les regles de la vida, el joc de la vida.

La vida no funciona com tu vols, funciona millor, el que passa és que no entens encara el seu meravellòs funcionament.

El que necessites és el que tens ara i aquí, el que vius ara i aquí , el que tens ara a la teva vida és el que necessites per ser feliç i sols comences a patir quan vols coses que no tens ara.

Patiràs per desitjar-lo, patiràs quan ho tinguis per por a perdre i patiràs quan ho perdis i viuràs sempre en un bucle de patiment sense fi.

Sóc infeliç perquè no tinc això, sóc infeliç perquè ho tinc i tinc por a perdre, sóc infeliç perquè ho he perdut, sóc infeliç perquè no tinc el que necessito per ser feliç i seguim…

Les persones que són felices són aquelles que estan a gust amb el que tenen a cada moment.

Les persones que són felices els hi agradaria tenir altres coses o més coses però no les necessiten, si les tenen genial i sinó també , no s’aferren al resultat dels seus desitjos, viuen amb el que tenen perquè saben que no necessiten més per ser feliços.

Aprendre a ser feliç per un mateix sense necessitar que alguna cosa o algú sigui la seva felicitat és un camí llarg i dur, no és faci’l però és el camí cap a la felicitat real.

Sentir-se sol es estar “apegat” als altres, és necessitar als altres a prop per ser feliç, estar sol és diferent, estàs sol però ets feliç, no necessites als altres per ser feliç.

Quan aprens a ser feliç per tu mateix mai més et sentiràs sol, pots estar sol, si, però la soledat serà la teva amiga, amb ella et sentiràs bé i a gust perquè tot el que necessites per ser feliç has après i saps que està a dins teu.

Quan aprens a viure sense apego entens per fi que mai ningú t’ha fet patir.

Quan aprens a viure sense apego has après que ningú te cap poder sobre tu.

El desapego  et permet experimentar que sols et pertorbes a tu mateix, que si no necessites que algú faci o no faci alguna cosa per tu ser feliç, entens per fi que la causa del teu patiment no és el que fan els altres sinó les teves expectatives, la teva necessitat que l’altre faci allò que tu necessites per ser tu feliç.

Quan deixes de necessitar que l’ altre et faci feliç, alhora també veus que igual que no necessites que ningú et faci feliç, ningú et pot fer infeliç a no ser que tu li permetis activant el teu apego.

Una vegada practiques el “desapego”, no sols aprens a ser feliç per tu mateix sinó que ja ningú et pot fer mal mai més perquè els hi treus el poder que els hi havies donat tan inconscientment amb l'”apego”.

Si algú et tracta malament saps que no té res a veure amb tu ni amb la teva vàlua sinó amb els problemes, carències i ignorància de l’altre.

Has  après que els altres  no et veuen com tu ets sinó com són ells.

I ara arriba la pau

Les persones que depenen del que tu facis per poder ser feliços no t'estimen, sols et necessiten i això no és amor.

Estimar és deixar a l'altre ser el que és.

Estimar és potenciar en l' altre el que és en la seva màxima expressió i sols es pot fer des de el "desapego".

Comprendre que la vida no et dóna el que tu vols sinó el que tu necessites per ser feliç.

Comprendreque res és teu, que no necessites res i que així et converteixes en part de tot.

Aquí és quan comença la transformació.

Quan no necessites res més que el que tens per sentir-te en pau i molt menys necessites alguna cosa externa a tu per sentir-te bé, comences a sentir-te bé amb tu mateix.

Començar a valorar les petites grans coses que la vida et regala cada dia i a no en centrar-te en el que no tens sinó en el que si tens i es fa la màgia

El "desapego" et porta a l'autoacceptació,inclús en un nivell molt més profund de què imagines,acceptar el teu patiment sense dolor.

Si ets capaç de "desapegar-te" d'aquesta sensació de dolor

Si ets capaç inclús en moments que et sentis buida i trista de desapegar-te d'aquesta sensació , d'aquesta idea.

Si ets capaç de contemplar-la sense voler-la canviar com una observadora del que tu sents sense voler sentir una altra cosa.

D'acord, em sento trista i buida i no passa res, no vull canviar això tampoc, no necessito sentir una altra cosa per trobar la pau.

Quan inclús en el patiment pots estar bé i sense patir, has arrivat a la fi del teu camí cap a tu

Quan vius des de l'"apego" quan estàs deprimit pateixes, i lliutes per superar la depressió, no l'acceptes ,et dius a tu: com pot ser que algú tan "guai" com jo estigui deprimit i trist?

Una vegada has après el poder del "desapego", pots sentir-te trist i buit, pots estar vivint una depressió però ara la comprens , la acceptes i no necessites deixar d'estar deprimit per ser feliç, deixes que la depressió segueixi el seu curs, saps que tot te un inici i un final i no interfereixes en el procés.

No vols que la situació sigui diferent, no vols ni necessites que res sigui diferent al que és, ni tu , no els altres, ni la vida, ni les circumstàncies que et toqui viure en cada moment.

Una vegada practiques el "desapego" en la seva màxima amplitud, has entés el que és la llibertat, el que és l'autenticitat, el que és l'acceptació,el que és el perdó, el que és l' autorespecte, el que és la pau i els que és la felicitat.

Gràcies per la teva confiança, espero haver-te ajudat!

Deixa un comentari